GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dijous, 9 de gener del 2025

EMBARBUSSAMENTS

El diccionari ens diu que un EMBARBUSSAMENT és una paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc. Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra s’hi esplaia una mica més:

[...] També anomenat entrebanc, l’embarbussament és una frase carregada d’al·literacions i dificultats de pronúncia, que cal dir amb la màxima rapidesa possible i sense entrebancar-se. És un dels jocs orals amb més tradició a totes les llengües; de fet, tots els folkloristes i paremiòlegs n’han recollit un bon munt, juntament amb altres facècies com ara endevinalles, dites o versets satírics que també es transmeten de generació en generació. Com passa amb molts dels jocs més populars, cada àmbit cultural acostuma a tenir-ne un d’emblemàtic. En el nostre cas, sembla evident que el guardó se l’endú «Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat; si el penjat despengen, els setze jutges ja no en mengen» [...]

El folklorista Joan Amades, al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", dedica un llarg capítol als embarbussaments on els atorga una utilitat ortofònica perquè es poden fer servir no només com a joc sinó també per ensenyar als infants a pronunciar correctament «tota mena de paraules sense enfarfolls ni embuts». Per això ens diu que: «Aquestes fórmules lingüístiques són de domini internacional i es troben a totes les llengües. En català les anomenem embarbussaments, empatolls, embarassa-llengües i entrebancs de llengua. El seu terme científic és el de fórmules ortofòniques, això és, de fonètica recta o perfecta».

En el seu text, Amades també recull molts exemples d’embarbussaments en català que classifica en mitja dotzena de categories. Us en faig un resum:

1. Embarbussaments que juguen amb l'homofonia. Amb la repetició dins la frase d’una mateixa paraula amb significats diferents, aquesta acaba convertint-se en un garbuix de difícil comprensió malgrat que no sigui difícil de pronunciar.
  • En cap cap cap el que cap en aquest cap.
  • El qui roba una arrova de roba, no roba l’arrova, que roba la roba.
  • Quan dic dic, no dic dic, que dic dec; si dic dec i dic dic, dic que no és pas dic el que dic, sinó dec, com ho dic.

2. Embarbussaments que inclouen diversos derivats de difícil pronúncia d’un únic mot principal. La dificultat és, evidentment, intentar dir prou ràpidament aquests derivats ‘enrevessats’.
  • Vaig anar a Constantinoble i al punt em varen constantinoblitzar, tan bé, que ara cap desconstantinoblitzador no fóra prou per a desconstantinoblitzar-me, encara que fos el primer desconstantinoblitzador de tots els desconstantinoblitzadors de Constantinoble.
  • A una anguila anguilardenca, qui la desanguilardencarà un bon desanguilardencador serà; que la desanguilardenqui qui bon desanguilardencador sigui, que jo, que de desanguilardencar no sé, de desanguilardencar-la no provaré.
  • Jo tinc una caixeta tan ben requinquilladeta, que cap requinquillador no la requinquillarà millor, tan ben requinquillada com ella està.

3. Embarbussaments amb un protagonista, generalment un animal o un objecte, al qual se li afegeixen un seguit d’epítets que el caracteritzen i que, amb la seva repetició, embullen la frase.
  • Una polla xica, pica, pollarica, camacurta i becarica, que va tenir set polls xics, pics, pollarics, camacurts i becarics; si la polla no hagués estat xica, pica, pollarica, camacurta i becarica, no hauria tingut els set polls xics, pics, pollarics, camacurts i becarics.
  • Una ovella banyuga, banyega, sedega, bedega, llanuda, llanada, peu forçada, xeixa barrada, cua segoviada, mena un anyell banyuc, banyec, sedec, bedec, llanut, llanat, peu forçat, xeixa barrat, cua segoviat; si l’ovella no hagués estat banyuga, banyega, sedega, bedega, llanuda, llanada, peu forçada, xeixa barrada, cua segoviada, no hauria menat el seu anyell banyuc, banyec, sedec, bedec, llanut, llanat, peu forçat, xeixa barrat, cua segoviat.

4. Embarbussaments que juguen amb la paronomàsia. L’ús d’una sèrie de mots diferents, però de fonètica similar en una mateixa frase complica la seva pronúncia i comprensió.
  • Un pinxo va dir a un panxo: «Vols que et punxi amb un punxó?» I el panxo va dir al pinxo: «Punxa’m, però a la panxa no».
  • Duc pa sec al sac, m'assec on sóc, i el suco amb suc.
  • Visc al bosc i busco vesc, i visc del vesc que busco al bosc.
  • L’estiba que estova l’Esteve, ni és tova ni és teva ni estava estibada a l’estiba.
  • Teta tonta, amb tanta tinta tota t’untes.
  • Un plat blanc, pla, ple de pebre negre n’era; un plat blanc, pla, ple de pebre negre està.

5. Embarbussaments que combinen algunes paraules o frases que individualment són senzilles, però que en dir-les juntes i de pressa faciliten la confusió.
  • Què fas aquí, Pepa? / Pelo faves, Pau. / Faves peles, Pepa? / Pau, faves pelo.
  • Tinc una son, una gana i una set, que ni dormo ni menjo ni bec. Si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em passaria; però com que ni dormo, ni menjo, ni bec, no em fuig la son, la gana i la set.

6. Embarbussaments que juguen amb el caire maliciós d’algunes paraules que pronunciades ràpidament i amb poca cura poden induir-nos a dir algun mot ‘malsonant’.
  • De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits.
  • Sota del pont n’hi ha una nina, que renta un davantal de cotolina, que la flor trau que la flor tria, que la flor tria que la flor trau.
  • Dalt de la muntanya de Sant Martí hi ha un cairal d’aigua i un cairal de vi, un cairal de vi i un cairal d’aigua.

Acabaré el post amb tres exemples més en format àudio.
El protagonista del primer és Salvador Dalí. Es tracta de la coneguda gravació on el pintor empordanès fa una caricatura paròdica d’un discurs militar tot recitant, vestit d’almirall, l’embarbussament de la ‘Polla xica...’
En el segon, Miquel Cors canta «Setze Jutges». Una de les cançons del disc BESTIARI que es va publicar l’any 1972 amb textos de Pere Quart i música de La Trinca.
El tercer àudio és el tema «Jo soc el mariscal de la carrera més modèlica» de l'espectacle teatral "ELS PIRATES (The Pirates of Penzance)" de Dagoll Dagom, interpretat per Manel Barceló. Aquesta cançó no és d’entrada un embarbussament, però s’hi converteix en els seus compassos finals quan l’intèrpret ha de repetir a tota velocitat algunes de les seves estrofes farcides de paraules complicades.






GLOSSARI:
  • Embarbussament
  • Entrebanc

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:



4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Aquesta és molt coneguda: "Plou poc, però pel poc que plou, plou prou."

En Pau Riba va començar la seva cançó "Rollo roc" amb un embarbusament tradicional:

"per la carretera de Terrassa
passa un carro carregat de rocs
té una roda rovellada
l'altra rasca amb els barrots
i el soroll de l'eix quan roda ės
un grinyol que pot fer riure els morts

el marrec que arria el carro
duu el renom de rei del roc
rolIo roc (roc roIlo roc -senskà!-)
rolIo roc (roc roIlo roc -senskà!-)
rollo roc és el que es porta
perquè és el més fort
rollo roc és el que es porta
a vida o mort!...."

Carme Rosanas ha dit...

Un post molt divertit, amb l'afegit del Xavier, també.

Amb la canalla quan aprenien a dir la "erra" cantàvem: Per la carretera un carreter, porta un carro amb quatre rodes, per la carretera un carreter porta un carro i passi-ho bé!

M'ha agradat molt escoltar els àudios, realment el dels pirates de Dagoll Dagom sembla ben difícil de dir i encara moooolt més amb tanta velocitat.

Moltes gràcies, Mc!

Abraçades!

McAbeu ha dit...

XAVIER: No tenia gens present aquesta cançó de Pau Riba que, efectivament, és molt adient al post.

Gràcies per la teva aportació!

McAbeu ha dit...

CARME: Moltes gràcies!

En el meu cas, aquest embarbussament clàssic el vaig aprendre de petit en una altra variant que feia així: "Hi ha un carro carregat de garrofes per la carretera de Reus". Ja una mica més grandet vaig descobrir que això només era la primera part i que la versió completa és: "Hi ha un carro carregat de garrofes per la carretera de Reus, amb un carreter que renega quan passa per Tarragona".

La feina de Xavier Bru de Sala com a traductor de les obres de teatre de Dagoll Dagom, tant aquesta de "Els pirates" com "El Mikado", sempre m'ha semblat una genialitat. En aquesta cançó en concret, no ha de ser gens fàcil trobar "la brúixola de les bones rimes en esdrúixola". ;-)

Abraçades!!

Publica un comentari a l'entrada