024 - EL CAS DE L’ARQUITECTA DESAPAREGUDA
M’han contractat per investigar un cas de desaparició. La víctima és una famosa arquitecta coneguda per defensar que l’ecologia no ha de ser incompatible amb el luxe i haver creat el concepte ‘eco-luxury-building’ que promou les construccions sostenibles, autosuficients i ecològiques d’alt estànding perquè, cito textualment, l’ús de les energies renovables i dels materials reciclables no ha d’estar forçosament renyit amb el bon gust.
Actualment, estava treballant en la remodelació d’una vella masia on podia donar via lliure a les seves idees. El mas, aïllat i desconnectat de qualsevol xarxa de subministrament, li permetia combinar en una mateixa obra les plaques solars i el reaprofitament de l’aigua amb, per exemple, una cuina amb les últimes novetats en electrodomèstics i uns banys amb banyera d’hidromassatge. La propietat li havia donat carta blanca i això havia fet que ella la considerés l’obra culminant de la seva carrera on plasmar tot el seu ofici. Era, salvant les distàncies, la seva Sagrada Família i, per tant, hi estava molt a sobre. Fins i tot, tal com havia fet Antoni Gaudí al seu temple, sovint s’hi quedava a dormir per vigilar de ben a prop com anaven les obres.
I, com sempre que hi intervenen paletes i manobres, les obres no anaven al ritme previst. Algunes estances avançaven correctament, per exemple la cuina ja estava llesta, però d’altres com el bany principal havien quedat a mig fer perquè el fabricant de rajoles s’havia quedat sense estoc de marbre ecològic. En el mateix cas s’havien trobat els instal·ladors elèctrics que estaven aturats esperant l’entrega de les plaques fotovoltaiques encomanades. Com podeu suposar, tots aquests maldecaps afectaven la nostra protagonista que, darrerament, no abandonava l’obra ni de dia ni de nit com si la seva presència pogués, per si sola, arreglar tots els problemes.
Per això, tothom se’n va estranyar de no trobar-la un matí. Aquell dia, a mesura que els operaris anaven arribant per incorporar-se als seus llocs de treball, una pregunta s’anava repetint insistentment: «On és la ‘jefa’?» La seva absència no era normal, però en principi només van pensar que s’havia entretingut més del compte en un de les seves habituals passejades pel bosc que rodejava la masia. Però quan a l’hora d’esmorzar van constatar que la dona encara no havia tornat, aleshores sí que es van començar a preocupar. Tots tenien ben present que el dia anterior no havia estat gens plàcid: l’arquitecta havia tingut una discussió amb els encarregats sobre la interpretació dels plànols i havia amenaçat d’acomiadar-los, havia fet fora el camió de ciment perquè la mescla que portava no era la correcta, havia posat el crit al cel perquè s'havien quedat sense gasoil per al grup electrogen i, fins i tot, s’havia barallat amb els fusters per l’origen de la caoba que instal·laven. Va ser un dia de molts nervis, però finalment va semblar que les aigües es calmaven i la jornada laboral havia acabat sense més problemes. Així que quan els operaris van marxar no van notar res fora del normal i, fins i tot, el noi que fa les perforacions en formigó per a la instal·lació posterior dels baixants que havia estat l’últim a sortir de la casa va veure com la dona s’estava preparant alguna cosa al microones amb total tranquil·litat i aquesta li havia explicat que després aprofitaria les últimes hores de sol fent un llarg passeig per recarregar les piles.
Evidentment, no van voler esperar més. Això ho canviava tot. Si havia sortit al bosc al vespre i encara no havia tornat, és que li havia passat alguna cosa greu. Van sortir immediatament a buscar-la i van avisar a la policia que de seguida van escorcollar tota l’obra buscant proves i van organitzar un parell de batudes pel bosc. Però, fins ara, no han obtingut cap resultat de les seves investigacions. La meva feina, doncs, és intentar trobar una pista on ningú l’ha trobat. I em sembla que ja sé per on començar...
I vosaltres, heu descobert algun detall en aquesta història que permeti continuar la investigació?
Actualment, estava treballant en la remodelació d’una vella masia on podia donar via lliure a les seves idees. El mas, aïllat i desconnectat de qualsevol xarxa de subministrament, li permetia combinar en una mateixa obra les plaques solars i el reaprofitament de l’aigua amb, per exemple, una cuina amb les últimes novetats en electrodomèstics i uns banys amb banyera d’hidromassatge. La propietat li havia donat carta blanca i això havia fet que ella la considerés l’obra culminant de la seva carrera on plasmar tot el seu ofici. Era, salvant les distàncies, la seva Sagrada Família i, per tant, hi estava molt a sobre. Fins i tot, tal com havia fet Antoni Gaudí al seu temple, sovint s’hi quedava a dormir per vigilar de ben a prop com anaven les obres.
I, com sempre que hi intervenen paletes i manobres, les obres no anaven al ritme previst. Algunes estances avançaven correctament, per exemple la cuina ja estava llesta, però d’altres com el bany principal havien quedat a mig fer perquè el fabricant de rajoles s’havia quedat sense estoc de marbre ecològic. En el mateix cas s’havien trobat els instal·ladors elèctrics que estaven aturats esperant l’entrega de les plaques fotovoltaiques encomanades. Com podeu suposar, tots aquests maldecaps afectaven la nostra protagonista que, darrerament, no abandonava l’obra ni de dia ni de nit com si la seva presència pogués, per si sola, arreglar tots els problemes.
Per això, tothom se’n va estranyar de no trobar-la un matí. Aquell dia, a mesura que els operaris anaven arribant per incorporar-se als seus llocs de treball, una pregunta s’anava repetint insistentment: «On és la ‘jefa’?» La seva absència no era normal, però en principi només van pensar que s’havia entretingut més del compte en un de les seves habituals passejades pel bosc que rodejava la masia. Però quan a l’hora d’esmorzar van constatar que la dona encara no havia tornat, aleshores sí que es van començar a preocupar. Tots tenien ben present que el dia anterior no havia estat gens plàcid: l’arquitecta havia tingut una discussió amb els encarregats sobre la interpretació dels plànols i havia amenaçat d’acomiadar-los, havia fet fora el camió de ciment perquè la mescla que portava no era la correcta, havia posat el crit al cel perquè s'havien quedat sense gasoil per al grup electrogen i, fins i tot, s’havia barallat amb els fusters per l’origen de la caoba que instal·laven. Va ser un dia de molts nervis, però finalment va semblar que les aigües es calmaven i la jornada laboral havia acabat sense més problemes. Així que quan els operaris van marxar no van notar res fora del normal i, fins i tot, el noi que fa les perforacions en formigó per a la instal·lació posterior dels baixants que havia estat l’últim a sortir de la casa va veure com la dona s’estava preparant alguna cosa al microones amb total tranquil·litat i aquesta li havia explicat que després aprofitaria les últimes hores de sol fent un llarg passeig per recarregar les piles.
Evidentment, no van voler esperar més. Això ho canviava tot. Si havia sortit al bosc al vespre i encara no havia tornat, és que li havia passat alguna cosa greu. Van sortir immediatament a buscar-la i van avisar a la policia que de seguida van escorcollar tota l’obra buscant proves i van organitzar un parell de batudes pel bosc. Però, fins ara, no han obtingut cap resultat de les seves investigacions. La meva feina, doncs, és intentar trobar una pista on ningú l’ha trobat. I em sembla que ja sé per on començar...
I vosaltres, heu descobert algun detall en aquesta història que permeti continuar la investigació?
2 comentaris:
Pensava que t'havies inventat això del marbre ecològic i resulta que existeix de veritat, bé, no sé si de veritat, però t'ho publiciten com a tal.
Sempre és interessant sospitar de la persona que enxampes mentint, com ara quan et diuen que algú està fent una cosa que en realitat no hauria estat possible de fer en les condicions descrites. I fins aquí puc explicar.
Com ara sense gasoil pel grup electrogen i sense plaques fotovoltaiques?
Bon dia Pons!
Bon dia Mc!
Publica un comentari a l'entrada