GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 25 de setembre del 2024

Relats Conjunts (setembre - 2024)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per la pintura «El matí després del diluvi» (J. M. W. Turner – 1843).



OPERACIÓ DILUVI

Avanç informatiu. Interrompem la nostra emissió per connectar amb el missatge institucional del president...

Compatriotes, permeteu-me que pertorbi la placidesa de les vostres llars per a donar-vos una bona notícia. Fa pocs minuts, el comandant en cap del nostre exèrcit m'ha comunicat que l'Operació Diluvi ha finalitzat amb èxit. Em congratulo d’anunciar-vos que aquesta nit els nostres valerosos soldats han bombardejat l'objectiu previst, des dels seus avions de combat i sense haver sofert cap baixa, en un perfecte atac sorpresa que ha permès eliminar tots els presumptes terroristes mentre dormien confiats a casa seva.

Les primeres imatges, que esteu veient ara mateix a les vostres pantalles, ens mostren com el sol ixent, encara emboirat pel fum de les detonacions, il·lumina l’inici d’aquesta nova era de pau i tranquil·litat. Evidentment, tots som conscients que quan s’esvaeixi aquesta mena de boira, la visió no serà tan plàcida. No ens hem d’enganyar, era d’esperar que, com qualsevol xàfec diví, la nostra Operació Diluvi hagi provocat destrucció i mort, però això no ens ha de fer dubtar de la seva necessitat ni dels poderosos motius que ens han obligat a dur-la a terme.

És important deixar clar que no han estat motius racistes. Per molt que insisteixin a acusar-nos-hi, nosaltres no som racistes ni xenòfobs. No ens importa el color de pell de ningú ni ens fa res la religió que professin. El que no podem admetre, però, és que pretenguin professar-la aquí. La nostra religió és universal i oberta, la seva no ho serà mai. Els nostres costums són tradicionals, els seus incivilitzats. I si no poden adaptar-se a la nostra tradició, doncs que se’n tornin per on han vingut que no els volem. Si aquí és casa nostra, no pot ser casa seva. Això no és ser racista, només és ser ordenat i voler que cada ‘cosa’ estigui al lloc que li correspon.

Tampoc es tracta de populisme. Nosaltres no som populistes, simplement expliquem la realitat sense embuts i sense endolcir-la com fan d’altres. És evident que si per cada deu euros que surten del nostre teixit productiu, nou se’ls queda l’oligarquia financera i l'últim l’hem de donar als immigrants subsidiats, no en pot quedar cap per ajudar els nostres avis. Això és pura matemàtica i deixa meridianament clar que si una pobra àvia impedida no pot tenir la paga que es mereix, és exclusivament per culpa dels estrangers pollosos que han vingut aquí a "chupar del bote".

Vam prometre que actuaríem en contra de la immigració i ho hem fet. Tots els presumptes terroristes que aquesta nit hem neutralitzat ja no podran venir a casa nostra a soscavar els nostres valors i enfonsar la nostra civilització. Però per desgràcia encara no hem fet net perquè n’hi ha molts més, esperant la seva oportunitat. En conseqüència, hem de continuar amatents. És molt important que, malgrat aquesta alegria momentània, la població no deixi de patir contínuament pel greu futur que se'ns presenta. El govern que presideixo, i jo mateix, ens comprometem a no ocultar mai els molts problemes d’aquesta índole que s'acosten i, fins i tot, a magnificar-los quan ens convingui. De fet, és el que hem fet des del primer dia, i gràcies a això vam poder guanyar les eleccions.

I ara, posem-nos drets per escoltar l’himne nacional amb el respecte merescut. Després, espero que tots els bons patriotes pengeu la nostra bandera al balcó de casa. Si veieu que algun veí no ho fa, no dubteu a avisar la policia perquè li facin una visita. Amb això acabo, benvolguts compatriotes us desitjo que passeu un bon dia i que el gaudiu amb la llibertat que només ens pot donar la nostra democràcia consolidada.


18 comentaris:

Sean Jeating ha dit...

Tres paraules: Excel·lent!!!

Pons ha dit...

Són entretinguts aquests relats que t'inventes perquè són totalment ficció, i així t'oblides totalment de les notícies dels diaris.

Poden ser racistes, xenòfobs, corruptes, classistes, feixistes, estafadors, demagogs, etc. Però s'ha de reconèixer que saben tallar els problemes de soca-arrel, una mica d'enveja en aquest sentit sí que n'hi ha.

McAbeu ha dit...

SEAN JEATING: Moltes gràcies!

McAbeu ha dit...

PONS: És clar que és tot inventat. Aquesta "Operació Diluvi" no ha passat t'ho asseguro. Ara bé, si no canvien molt les coses, el que no tinc tan clar és que no pugui passar en un futur.

No hi estic tan d'acord amb la segona part del teu comentari. La meva impressió és que aquesta classe de gent només aparenten solucionar els problemes, però que realment ni ho fan ni tenen intenció de fer-ho perquè de fet en viuen. Els que busquen treure rèdit electoral dels problemes socials, no es poden permetre arreglar-los perquè es quedarien sense discurs.

Pons ha dit...

A tallar de soca-rel els problemes em refereixo a l'"Operació Diluvi", mort el gos, morta la ràbia. Si et carregués tots els veïns segur que d'allà no et vindran, ara bé, potser venen d'un altre lloc. I has de fer Operació Diluvi 2.0, 3.0, fins que et quedis sol al món.

McAbeu ha dit...

PONS: Ben d'acord en això. I no cal patir per les despeses que comporten aquestes repetides "Operacions Diluvi" que, mentre el pressupost social s'esgota, el militar raja a dojo. I encara et diré més, si arriba el dia que ja no quedi cap veí per eliminar podem començar a fer "Operacions Diluvi" a casa nostra, que segur que entre nosaltres també podem trobar algun mal patriota que vol soscavar els nostres valors i enfonsar la nostra civilització...

sa lluna ha dit...

Visca el president! Visca la democràcia! :-(((
Un relat que n'estic molt segura que no pot passar mai, només en la teva magnífica imaginació...

Aferradetes, Mac.

artur ha dit...

No voldria pas, viure en una país amb un "president" com aquest...... espero tenir sort !!
Salut !!

Carme Rosanas ha dit...

Fa bastant de por aquest relat... ostres!
Però trobo que n'has fet una molt bona interpetació, Mc! Malgrat la por.

Abraçades, Mc!

Sean Jeating ha dit...

Dear Mac, I can't help but highly recommend the following book by Paul Lynch: ​ "La canción del profeta".
The peace of the night.

xavier pujol ha dit...

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Visca! (que no sigui dit ;-D)

Tant de bo tinguis raó, perquè si no ja es veu que la cosa pinta malament.

Abraçades!!

McAbeu ha dit...

ARTUR: Jo tampoc ho voldria i, per ara, sembla que encara som majoria els que no ens volem deixar entabanar per aquests 'salva pàtries' que, posant l'origen de tots problemes en la part més feble de la societat, obvien la verdadera responsabilitat dels que manen en tot plegat.

No sé, però, si aquesta majoria durarà gaire. Elecció rere elecció, no paren de créixer les opcions més radicals en aquest sentit. :-(

Salut!!

McAbeu ha dit...

CARME: És que a mi me'n fa de por tot això. Cada cop veig més gent que farta de totes les injustícies que ens toca viure i, sobretot, de la total incompetència dels nostres governants per arreglar-les, opta per creure que la solució vindrà d'aquests partits que s'autonomenen antisistema (però que s'aprofiten del sistema tant o més que els altres). La història ens ha ensenyat que, a la llarga, aquest remei resulta pitjor que la malaltia. No soc gens optimista en això, ja ho veus.

Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat. Acostumo, ja ho sabeu, a intentar buscar un punt d'humor en els meus relats, però en aquest no he pogut...

Abraçades!

McAbeu ha dit...

SEAN JEATING: No coneixia aquesta novel·la i després de llegir-ne la informació que enllaces m'ha semblat força interessant, tinc moltes ganes de llegir-la.

El meu nivell d'anglès no em permet llegir-ne la versió original i no he trobat cap informació sobre una futura edició en català, però he vist que la versió espanyola amb el títol "El cantar del profeta" està previst que es publiqui abans d'acabar aquest any. Estaré amatent i així que pugui aconseguir-ne algun exemplar, afegiré aquest llibre a la meva llista de lectures.

Gràcies per la recomanació!

McAbeu ha dit...

XAVIER: Tant de bo fos així, tant de bo...

AlfredRussel ha dit...

Aprofite aquest moment, acabant de cantar emocionat l'himne nacional i mentre espere el moment de començar a cantar-lo una altra volta, per felicitar-te pel relat. Que, en efecte, fa bastant por perquè cada volta la realitat se li assembla més... Al remat, el problema dels Diluvis sempre ha estat el mateix: qui (i per què) ha de decidir qui s'ha de salvar i qui no. Jo, per si de cas, ja he penjat la bandera; espere haver encertat amb la correcta... Salut i abraçada!

McAbeu ha dit...

ALFREDRUSSEL: N'estic ben d'acord. Jo també considero que el problema principal són aquests que es creuen legitimats per decidir el destí dels 'diferents' a la seva conveniència.

Moltes gràcies. Salut!!

PS: Vigila amb això de la bandera. En aquests casos s'ha d'anar molt amb compte d'encertar la correcta, si t'equivoques ja has begut oli. ;-)

Publica un comentari a l'entrada