En l’àmbit ludolingüístic, s’anomenen CICLOGRAMES les paraules que repeteixen al final les mateixes lletres de l’inici i en el mateix ordre. És a dir, que comencen i acaben igual. Un exemple típic seria el mot «ADORADOR» que és un ciclograma pur de grau quatre perquè repeteix les mateixes quatre lletres («ador») al principi i al final.
Pel que fa a l’origen d’aquesta denominació, Màrius Serra explica al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) que va ser creada l’any 1973 per l’escriptor i columnista neerlandès Hugo Brandt Corstius (1935 – 2014). I, malgrat que possiblement no va anar així, no costa res imaginar que aquest lingüista nascut als Països Baixos es va interessar per aquesta classe de paraules quan va adonar-se que el nom de la capital del seu país és un ciclograma de grau dos: «AMsterdAM».
Pel que fa a l’origen d’aquesta denominació, Màrius Serra explica al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) que va ser creada l’any 1973 per l’escriptor i columnista neerlandès Hugo Brandt Corstius (1935 – 2014). I, malgrat que possiblement no va anar així, no costa res imaginar que aquest lingüista nascut als Països Baixos es va interessar per aquesta classe de paraules quan va adonar-se que el nom de la capital del seu país és un ciclograma de grau dos: «AMsterdAM».
Com hem vist, aquests jocs de paraules poden utilitzar totes les lletres del mot en qüestió com «MAMA» o només algunes com «MAgMA», «MAroMA», «MAresMA», «MArítiMA», «MAjordoMA» o «MAquíssiMA». En aquests set exemples, tan el ciclograma pur (en el qual no sobra cap lletra) com tota la resta són ciclogrames de grau dos perquè comencen i acaben amb dues lletres idèntiques (en aquest cas «ma»).
Es dona la circumstància que qualsevol mot palindròmic («ala», «caiac», «mínim», «refer», «tururut»...) és també un ciclograma de grau 1 perquè, per definició, tots són paraules que comencen i acaben amb la mateixa lletra. Evidentment, hi ha molts altres mots a més dels palíndroms que igualment compleixen aquesta característica i és que la dificultat del joc morfològic que resulta de la recerca d’aquestes paraules va augmentant a mesura que incrementem el grau que ens proposem obtenir. Mentre que és relativament senzill recopilar ciclogrames de grau 1 «AiguA» o de grau 2 «SOnSO», la cosa ja es complica si en volem de grau 3 «BÀRBAR» o de grau 4 «MENTalMENT» i arriba a fer-se gairebé inabastable per a graus superiors com aquest «DISSIMulaDÍSSIM» de grau 6.
Més enllà d’aquest ‘repte’ de trobar un ciclograma del grau més alt possible, aquest joc de paraules no ofereix gaires més possibilitats de joc (valgui la redundància). Potser l’única destacable seria la confecció dels ALFABETS CICLOGRAMÀTICS de grau 1, una proposta que ens convida a trobar una llista de paraules que comencin i acabin amb cadascuna de les lletres de l’alfabet. Lògicament, la dificultat d’aquesta tasca no és la mateixa per a totes les lletres i, depenent de l’idioma que utilitzem, per a algunes és directament impossible.
Jo he provat de completar les vint-i-sis lletres del nostre abecedari i malgrat que gairebé totes són paraules en català, també m’he pres algunes llicències per a poder acabar la llista. Aquí la teniu:
Es dona la circumstància que qualsevol mot palindròmic («ala», «caiac», «mínim», «refer», «tururut»...) és també un ciclograma de grau 1 perquè, per definició, tots són paraules que comencen i acaben amb la mateixa lletra. Evidentment, hi ha molts altres mots a més dels palíndroms que igualment compleixen aquesta característica i és que la dificultat del joc morfològic que resulta de la recerca d’aquestes paraules va augmentant a mesura que incrementem el grau que ens proposem obtenir. Mentre que és relativament senzill recopilar ciclogrames de grau 1 «AiguA» o de grau 2 «SOnSO», la cosa ja es complica si en volem de grau 3 «BÀRBAR» o de grau 4 «MENTalMENT» i arriba a fer-se gairebé inabastable per a graus superiors com aquest «DISSIMulaDÍSSIM» de grau 6.
Més enllà d’aquest ‘repte’ de trobar un ciclograma del grau més alt possible, aquest joc de paraules no ofereix gaires més possibilitats de joc (valgui la redundància). Potser l’única destacable seria la confecció dels ALFABETS CICLOGRAMÀTICS de grau 1, una proposta que ens convida a trobar una llista de paraules que comencin i acabin amb cadascuna de les lletres de l’alfabet. Lògicament, la dificultat d’aquesta tasca no és la mateixa per a totes les lletres i, depenent de l’idioma que utilitzem, per a algunes és directament impossible.
Jo he provat de completar les vint-i-sis lletres del nostre abecedari i malgrat que gairebé totes són paraules en català, també m’he pres algunes llicències per a poder acabar la llista. Aquí la teniu:
- AurA
- BulB
- CranC
- DarD
- EdictE
- FilòsoF
- GoiG
- HānnaH [versió hebrea del nom Anna]
- IvorI
- JutJ [(balear, alguerès) primera persona del singular del present d'indicatiu de jutjar]
- KodaK [marca de material fotogràfic]
- LegaL
- MalnoM
- NeN
- OrfeÓ
- PrínceP
- QuiQ [eina de missatgeria empresarial en línia]
- RigoR
- SedàS
- TerraT
- UrdÚ
- VladislaV [versió anglosaxona del nom Vladislau]
- WładysłaW [versió polonesa del nom Vladislau]
- XeiX
- YaracuY [estat de Veneçuela]
- ZarautZ [població del País Basc]
 |
10 comentaris:
Ei, jo també hi he estat en aquest parc d'Amsterdam, i aquell dia feia sol.
Dilluns va ser el dia de la bicicleta i avui parles de CICLOgrames, casualitat?
No veig la Ç en el teu alfabet.
PONS: Jo no he estat mai a AMsterdAM. Que recordi ara, en el meu recompte de 'ciutats ciclogramàtiques' només puc fer constar SAragosSA i MIaMI (el Miami Platja de Mont-roig del Camp, per ser exactes).
No ho tenia present això del Dia de la Bicicleta quan vaig fer aquest post, si ho hagués sabut potser hi hauria citat a Miguel INduraIN.
La Ce trencada [Ç] (igual que la ela geminada [L·L]) malgrat ser signes amb un nom especial que els distingeix, no són considerats lletres de l'alfabet... cosa que he d'admetre que és una sort quan toca confegir un alfabet ciclogramàtic com el del post. ;-)
Curiós, fem servir paraules sense conèixer com s'anomenen. M'ha fet gràcia veure que has posat una paraula de casa. ;-)
AferradetA (que també es un ciclograma de grau 1).
O sigui, que allò que els del Paraulògic en diuen mots quadrats, són ciclogrames purs. Un conjunt de lletres que es repeteixes dos cops. Avui en sortia un de difícil de trobar "motmot" ciclograma pur de grau 3, i que es veu que és un ocell de plomatge virolat, que viu a Amèrica central i a Amèrica del sud.
M'agrada descobrir aquestes coses... Gràcies, Mc.
Abraçades.
M'has picat amb això de les 'ciutats ciclogramàtiques' i he estat pensat una bona estona en els llocs que he estat, i que siguin de grau dos no és fàcil trobar-ne, a part de les tres que has comentat (De fet, he passat per Miami platja per la nacional, però no m'hi he aturat), només he trobat TOronTO
SA LLUNA: Sí, això és cert. Les paraules hi són i les fem servir sense que ens calgui saber que algú s'hi ha fixat perquè tenen alguna característica que les distingeix i els hi ha posat un nom especial. És interessant saber-ho, però en cap cas és imprescindible.
La riquesa del nostre idioma és el que el fa gran (per això alguns insisteixen a intentar dividir-lo tant com poden). M'ha agradat poder fer servir aquest "jutj"... que, a més, m'ha anat com anell al dit per solucionar una de les lletres més difícils de l'alfabet ciclogramàtic. ;-)
Aquesta AferradetA només te la puc tornar amb una gran AbraçadA.
CARME: He volgut buscar d'on va sortir aquesta denominació de "mots quadrats" i he trobat una entrevista a Antoni Lozano (responsable de la web DADALÒGIC que dona les pistes del PARAULÒGIC de cada dia) on explica que se la va inventar ell per definir "els mots que són una concatenació de dos submots iguals, com ara “ric-ric”". I, efectivament, això és el que són els ciclogrames purs.
A mi també m'agrada aprendre aquestes coses. Abraçades!!
PONS: No són fàcils de trobar aquests topònims ciclogramàtics, és cert. Així que molt bé per aquest TOronTO.
Però, si també valen les ciutats per les quals hi hem passat a prop, jo pujo l'aposta amb NArboNA. No hi vaig anar, però ho podria haver fet en un viatge que vam fer per la zona de Perpinyà i Carcassona. ;-)
Cada vegada veig que hi entens més de lletres, números, misteris, investigacions...
No sé on es troba aquesta ciutat, peró els de la Trinca (i molt abans) deien que era el loc ideal on viure i ara que sé que el seu nom és un ciclograma, encara més: XAuXa.
Dr. Mc li faig una pregunta que no té res a veure amb el tema dels ciclogrames:
Hi ha alguna paraula que defineixi que en un nom hi hagi les 5 vocals?
Per exemple: Xavier Pujol
XAVIER: I tant, n'aprenc a cada post que faig. Molts d'aquests conceptes també són un descobriment per a mi quan els preparo i m'agrada conèixer-los tant com puc.
Genial aquest XAuXA que ens recordes. És cert que La Trinca li va dedicar una de les seves primeres cançons (Xauxa, Xauxa, serà una gran ciutat, sense cap dels vells defectes de la vella societat. Xauxa, Xauxa, país meu ideal, on farem la gran disbauxa i farem, farem l'animal) i també és veritat que aquest país imaginari ple d'abundància on no cal treballar per viure ja ve de molt abans. Per exemple, el teu comentari m'ha recordat el poema "La terra de Xauxa" (Antoni Bori i Fontestà - 1892) del qual la meva mare se sabia algunes estrofes de memòria (Xauxa és el país més gran i bonic per excel·lència; allà es neda en l’opulència i de pobres no n’hi ha...). :-)
I, contestant la teva pregunta, em consta que les paraules que contenen les cinc vocals una sola vegada s'anomenen Mots Pentavocàlics (o Panvocàlics), però ara com ara no sé si hi ha una denominació específica pel cas dels noms propis com el teu. Un dia o altre, tocarà dedicar-los un post de Glossari a aquest tipus de paraules i potser aleshores ho descobrirem tots plegats.
Publica un comentari a l'entrada