Joc de Ment - 041

REVELACIÓ D'UNA CARTA DESCONEGUDA

- Una baralla de cartes

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

Per començar, el mag entrega la baralla a un espectador perquè aquest l’examini i barregi tant com vulgui. Una vegada ho ha fet, el mag es gira d’esquena i demana a l’espectador que tregui de la baralla un nombre parell de naips (el que vulgui, entre 2 i 20) i amb aquestes cartes formi dos munts iguals sobre la taula. És a dir, si per exemple ha tret 16 cartes, han de quedar damunt la taula dos munts de 8 naips cadascun.

El següent pas és que l’espectador es fixi en la carta que, després de treure els naips que ell ha volgut, la casualitat ha fet quedar al capdamunt de la resta de la baralla i la recordi, ja que aquesta serà l’objectiu de l’endevinació final. Una vegada l’ha retingut a la memòria, ha de tornar a deixar-la al seu lloc (cara avall damunt de la baralla), l’ha de cobrir amb un dels dos munts que ha fet abans i ha de deixar la baralla sobre la taula. El segon munt que no ha fet servir, l’ha de recollir i guardar-se’l a la butxaca per evitar que el mag tingui cap pista sobre el nombre de cartes que havia extret abans.

Una vegada fet tot això, el mag es tomba i recull els naips fent notar que és impossible que sàpiga quina és la carta incògnita ni tampoc en quin lloc està situada, però que es complicarà la vida fent que estigui encara més perduda dins la baralla. Per fer-ho, comença a llençar cartes d’una en una cara avall sobre la taula. Després de llençar-ne unes quantes (almenys 10), s’atura i diu: «Bé, serà millor si continuem deixant-ho tot a les teves mans. Quan et sembli que hi ha prou cartes, m’atures». El mag, per tant, segueix descartant  cartes fins que l’espectador decideix que és suficient. En aquest moment, el mag deixa la resta de la baralla sobre la taula i, mentre diu: «Sí, jo també penso que amb aquestes ja quedarà prou perduda la carta que busquem», la completa amb les cartes que ha llençat i que ara recull en un munt que deixa sobre la baralla. Per acabar de completar-la, seguidament demana a l’espectador que també posi sobre la baralla el petit munt que encara té a la butxaca.

La baralla té ara totes les cartes que tenia al principi i és el moment de trobar la que busquem. Per fer-ho, tornarem a necessitar l’ajuda de l’espectador. El mag explica: «Ara llençaré les cartes d’una en una, mostrant-ne les figures, quan vegis la teva no digui res ni facis cap moviment, simplement pensa molt fort en aquell naip. Amb això en tindré prou per encertar quin és». I efectivament, el mag deixa de llençar naips just quan apareix la carta incògnita que endevina sense cap problema gràcies als seus poders telepàtics.

El truc és purament matemàtic. El més important és que el mag recordi quantes cartes ha llençat ell sobre la taula perquè, operant tal com s’ha dit, la carta incògnita quedarà finalment dins la baralla en el lloc d'ordre indicat pel nombre d’aquestes cartes retirades i comptades secretament pel mag. Això sí, s’ha de tenir en compte que cadascun dels munts que al principi forma l’espectador han de tenir menys cartes que les que després retirarà el mag si no el truc no funcionaria, per això el mag comença a llençar cartes sense dir res i és només després d'haver-ne retirat un mínim de deu quan convida a la víctima a aturar-lo quan vulgui.