GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 28 de febrer de 2022

La paradoxa de Quine

Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els he anat oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui acabo aquesta sèrie amb la Paradoxa de Quine que ens arriba des dels Estats Units, als voltants de 1962.

Willard van Orman Quine [1908 – 2000] (Tret d'AQUÍ)


El filòsof i lògic nord-americà Willard van Orman Quine va romandre gairebé durant tota la seva vida adulta a la Universitat Harvard, passant d'estudiant a professor de filosofia. Es va comprometre amb la doctrina analítica que assenyala que la veritat d'una proposició s'ha de determinar mitjançant l'anàlisi del seu significat.
Quine va construir la seva paradoxa a partir de la paradoxa del (mentider) cretenc.

La paradoxa és força senzilla. Es tracta de l'afirmació següent:

«Produeix falsedat quan es refereix a si mateixa»
[Un exemple seria la frase: "Això és fals"]

Si la proposició és correcta, s'està invalidant perquè no és falsa, i per tant és contradictòria; si és incorrecta, s'està verificant a si mateixa, la qual cosa implica falsedat i, per tant, és contradictòria. Hi ha alguna manera de resoldre-ho?


Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:

SOLUCIÓ


10 comentaris:

sa lluna ha dit...

Vaja embolic, crec que no és possible sense contradir-la.

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: El quid de la paradoxa és que esdevé una contradicció en ella mateixa perquè si la frase és certa, aleshores es torna falsa i viceversa. Tens raó en definir-la com un embolic... del qual no es pot sortir.

Chiloé ha dit...

No hay prueba de que estas palabras estén bien escritas.

¡No hay forma de escapar a la contradicción!

McAbeu ha dit...

CHILOÉ: Una altra mostra de l'ambigüitat del llenguatge que dèiem. Efectivament, segons com s'interpreti entres en una contradicció sense sortida i d'aquí la paradoxa.

Sergi ha dit...

Si la frase es refereix a si mateixa, és un embolic de ca l'ample, però si l'apiquem a una altra cosa no té cap contradicció, no? Tal cosa és falsa, i pot ben ser que sigui falsa. Massa difícil, tot!

McAbeu ha dit...

XEXU: Efectivament, aquest tipus de frases són paradoxals quan es refereixen a si mateixes. Si aquesta autoreferència no hi és, l'embolic desapareix.
Sí que és força complicat tot això, i tant.

Pons ha dit...

Això és un bug del llenguatge. Un llenguatge ben lògic, com seria el llenguatge matemàtic no cau en aquestes paradoxes, per exemple, fa servir les reduccions a l'absurd justament per demostrar fets impossibles.

McAbeu ha dit...

PONS: És ben bé això. De vegades, el llenguatge que fem servir per entendre'ns... pot ser força difícil d'entendre.

Carme Rosanas ha dit...

Em sembla que aquesta seria la paradoxa perfecta, que no es pot desembolicar de cap manera.

McAbeu ha dit...

CARME: Cert, una paradoxa ben embolicada que ens fa veure (com si no ho sabéssim prou) que, si ens parem a analitzar-la, la nostra manera de comunicar-nos i fer-nos entendre sovint pot arribar a ser força ambigua.

Publica un comentari a l'entrada