REVELACIÓ D'UNA CARTA DESCONEGUDA
- Una baralla de cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Per començar, el mag entrega la baralla a un espectador perquè aquest l’examini i barregi tant com vulgui. Una vegada ho ha fet, el mag es gira d’esquena i demana a l’espectador que tregui de la baralla un nombre parell de naips (el que vulgui, entre 2 i 20) i amb aquestes cartes formi dos munts iguals sobre la taula. És a dir, si per exemple ha tret 16 cartes, han de quedar damunt la taula dos munts de 8 naips cadascun.
El següent pas és que l’espectador es fixi en la carta que, després de treure els naips que ell ha volgut, la casualitat ha fet quedar al capdamunt de la resta de la baralla i la recordi, ja que aquesta serà l’objectiu de l’endevinació final. Una vegada l’ha retingut a la memòria, ha de tornar a deixar-la al seu lloc (cara avall damunt de la baralla), l’ha de cobrir amb un dels dos munts que ha fet abans i ha de deixar la baralla sobre la taula. El segon munt que no ha fet servir, l’ha de recollir i guardar-se’l a la butxaca per evitar que el mag tingui cap pista sobre el nombre de cartes que havia extret abans.
Una vegada fet tot això, el mag es tomba i recull els naips fent notar que és impossible que sàpiga quina és la carta incògnita ni tampoc en quin lloc està situada, però que es complicarà la vida fent que estigui encara més perduda dins la baralla. Per fer-ho, comença a llençar cartes d’una en una cara avall sobre la taula. Després de llençar-ne unes quantes (almenys 10), s’atura i diu: «Bé, serà millor si continuem deixant-ho tot a les teves mans. Quan et sembli que hi ha prou cartes, m’atures». El mag, per tant, segueix descartant cartes fins que l’espectador decideix que és suficient. En aquest moment, el mag deixa la resta de la baralla sobre la taula i, mentre diu: «Sí, jo també penso que amb aquestes ja quedarà prou perduda la carta que busquem», la completa amb les cartes que ha llençat i que ara recull en un munt que deixa sobre la baralla. Per acabar de completar-la, seguidament demana a l’espectador que també posi sobre la baralla el petit munt que encara té a la butxaca.
La baralla té ara totes les cartes que tenia al principi i és el moment de trobar la que busquem. Per fer-ho, tornarem a necessitar l’ajuda de l’espectador. El mag explica: «Ara llençaré les cartes d’una en una, mostrant-ne les figures, quan vegis la teva no digui res ni facis cap moviment, simplement pensa molt fort en aquell naip. Amb això en tindré prou per encertar quin és». I efectivament, el mag deixa de llençar naips just quan apareix la carta incògnita que endevina sense cap problema gràcies als seus poders telepàtics.
El següent pas és que l’espectador es fixi en la carta que, després de treure els naips que ell ha volgut, la casualitat ha fet quedar al capdamunt de la resta de la baralla i la recordi, ja que aquesta serà l’objectiu de l’endevinació final. Una vegada l’ha retingut a la memòria, ha de tornar a deixar-la al seu lloc (cara avall damunt de la baralla), l’ha de cobrir amb un dels dos munts que ha fet abans i ha de deixar la baralla sobre la taula. El segon munt que no ha fet servir, l’ha de recollir i guardar-se’l a la butxaca per evitar que el mag tingui cap pista sobre el nombre de cartes que havia extret abans.
Una vegada fet tot això, el mag es tomba i recull els naips fent notar que és impossible que sàpiga quina és la carta incògnita ni tampoc en quin lloc està situada, però que es complicarà la vida fent que estigui encara més perduda dins la baralla. Per fer-ho, comença a llençar cartes d’una en una cara avall sobre la taula. Després de llençar-ne unes quantes (almenys 10), s’atura i diu: «Bé, serà millor si continuem deixant-ho tot a les teves mans. Quan et sembli que hi ha prou cartes, m’atures». El mag, per tant, segueix descartant cartes fins que l’espectador decideix que és suficient. En aquest moment, el mag deixa la resta de la baralla sobre la taula i, mentre diu: «Sí, jo també penso que amb aquestes ja quedarà prou perduda la carta que busquem», la completa amb les cartes que ha llençat i que ara recull en un munt que deixa sobre la baralla. Per acabar de completar-la, seguidament demana a l’espectador que també posi sobre la baralla el petit munt que encara té a la butxaca.
La baralla té ara totes les cartes que tenia al principi i és el moment de trobar la que busquem. Per fer-ho, tornarem a necessitar l’ajuda de l’espectador. El mag explica: «Ara llençaré les cartes d’una en una, mostrant-ne les figures, quan vegis la teva no digui res ni facis cap moviment, simplement pensa molt fort en aquell naip. Amb això en tindré prou per encertar quin és». I efectivament, el mag deixa de llençar naips just quan apareix la carta incògnita que endevina sense cap problema gràcies als seus poders telepàtics.
8 comentaris:
No sé si és cosa que és dilluns, però no aconsegueixo seguir tot el procediment, no hi ha vídeo del truc?
PONS: No et puc ajudar amb el que em demanes perquè desconec si hi ha algun vídeo amb aquest truc. De totes maneres, potser un bon sistema és intentar seguir cadascun dels passos amb la baralla de cartes a la mà per intentar trobar el desllorigador. Si així tampoc ho veus clar, ja em diràs en quin punt concret del procediment t'has encallat i provaré d'aclarir-ho.
També m'he embolicat en el procés, fins i tot amb l'explicació del truc, prova de que la màgia em segueix enganxat com als infants.😉
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: També pot ser la prova que aquesta vegada no he sabut redactar un enunciat tan entenedor com m'agradaria. ;-)
Serà purament matemàtic, però no acabo pas d'entendre com funciona…
Això de les cartes i els seus trucs no està pas fer per a mi.
CARME: El truc funciona deixant la carta incògnita en el lloc precís on el mag vol que estigui i això s'aconsegueix només gràcies a les matemàtiques perquè en aquest cas no cal ni manipulació prèvia ni cap mena de prestidigitació. Com li he dit a Pons, el procediment potser queda més clar si se segueix pas a pas amb les cartes a la mà, però si no és així tampoc passa res. Només es tracta d'un divertiment i és ben normal que no a tots ens diverteixi el mateix.
Com be dius tu en l'ultim comentari.. a la pràctica segur que és molt més senzill que la teòrica, vaja, com lo de anar en bicicleta ! heheh
Salut ! ;)
ARTUR: Ben cert. Hi ha coses (i anar en bicicleta o els trucs de màgia només en són alguns exemples) que més que te les expliquin, el que cal és fer-les. ;-D
Publica un comentari a l'entrada