GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 5 de juliol de 2021

Els llibres d'en Jan McPetit [2021] (I)



Ha tornat a arribar l'estiu i tornen les ressenyes de llibres al XAREL-10. Con en temporades anteriors, aprofitaré aquest període estival per comentar-vos que m'han semblat alguns llibres que he llegit enguany i ensenyar-vos-en les imatges corresponents protagonitzades per en Jan McPetit, que aquest any no seran fotografies fetes en una localització concreta sinó unes "recreacions artístiques d'estudi". ;-)

Per a aquest estiu, he escollit tres novel·les ben diferents que comparteixen el fet d’haver estat adaptades al cinema pel director Stanley Kubrick (1928-1999) i us les aniré presentant successivament cada primer dilluns dels mesos de juliol, agost i setembre.

Avui comencem amb un conegut representant del gènere de terror...




La trama és coneguda. En Jack Torrance, la seva dona Wendy i el seu fill de cinc anys Danny han de passar tot l’hivern aïllats per la neu mentre s’encarreguen del manteniment d’un hotel de muntanya que té una història plena de desgràcies. La presència del nen, amb uns poders psíquics molt desenvolupats, farà despertar els mals esperits que omplen l’hotel Overlook i aquests intentaran, fent embogir al pare, que la família mori allí dins i s’hi quedi per sempre.

He de dir que feia uns quants anys que no llegia cap novel·la de Stephen King (les últimes no em van acabar de convèncer) però aquest clàssic seu l’he gaudit molt. És un gran llibre que et deixa garratibat, amb un continu ai al cor a mesura que avança la trama, el pare es va tornant boig i les coses es compliquen cada vegada més fins a arribar a un final... força diferent del de la pel·lícula.

Efectivament, la pel·lícula [El Resplandor (Stanley Kubrick – 1980)] té un final diferent (més en la forma que en el fons) i, com sol passar en les adaptacions cinematogràfiques, moltes mancances respecte al llibre. L’obra de King parla molt de la història de l’hotel, del passat dels personatges i se centra en el nen i els seus poders («l’esplendor»). En canvi, la pel·lícula es basa sobretot en la bogeria del pare i obvia molts passatges de gran importància a la novel·la. Malgrat tot, és una molt bona pel·lícula que vista ara (quaranta anys després de la seva estrena) encara manté tota la força per ser considerada una obra mestra i tot un clàssic del gènere de terror psicològic.

En Jan McPetit us vol recordar una de les seves escenes més icòniques:



10 comentaris:

sa lluna ha dit...

Tot i no agradar-me res que parli de terror, t'he de felicitar per la recreació artística que has fet amb en Jan McPetit, ets un crac! 😉

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Gràcies!! Em diverteix molt fer aquestes coses. De fet, les ressenyes dels llibres són només l'excusa per poder presentar-vos les fotografies d'en McPetit. :-DD

Carme Rosanas ha dit...

En McPetit té moltes facetes i són molt divertides... he, he, he...

McAbeu ha dit...

CARME: Certament, té cops amagats aquest noiet... i no ho dic per la destral de la imatge d'avui. :-D

XeXu ha dit...

Home, si tens en Jack Nicholson de cap de cartell, és normal que el vulguis esprémer i aconseguir-ne la millor actuació possible. Suposo que van per aquí algunes de les llicències de l'adaptació. Com que no consumeixo terror, Stephen King és una de les meves assignatures pendents. I sóc conscient que és un autèntic mestre, però no sé si m'hi atreviré algun dia...

Pons ha dit...

No he llegit el llibre, però sí que he vist la pel·lícula, que la vaig trobar normal (un 6), però si haig de triar em quedo amb l'adaptació del capítol 6x06 dels simpsons

McAbeu ha dit...

XEXU: És cert que en Jack Nicholson està molt ben aprofitat en aquesta pel·lícula. Un dels seus grans papers, sens dubte. 

Pel que fa a Stephen King, no es pot negar que és tot un mestre en el seu gènere i, per això, està ben clar el que et trobaràs si agafes un dels seus llibres. Si ho vols provar, ja saps el que t'espera. ;-)

McAbeu ha dit...

PONS: Però, com t'atreveixes a fer aquestes comparacions? El clàssic "sin tele y sin cerveza, Homer pierde la cabeza" és insuperable. :-DD

xavier pujol ha dit...

Jan McPetit no fa por. Tant de bo tots els agressors fossin com ell i brandessin destrals de plàstic.
Vull dir: tant de bo no hi hagués agressors.

McAbeu ha dit...

XAVIER: Tant de bo no n'hi hagués ni un, efectivament.

Publica un comentari a l'entrada