La DILOGIA (o DOBLE SENTIT) és una figura retòrica que consisteix a utilitzar una paraula o expressió amb diversos significats dins d’un mateix enunciat. Es tracta, per tant, d’un joc de paraules en el qual una frase pot ser entesa de dues (o més) formes diferents que, fins i tot, poden resultar contradictòries perquè ocult darrere d’un primer significat literal i més o menys «neutre» se n’amaga un altre d’implícit que, sovint, pot resultar inadequat o irònic.
Quan utilitzem de manera premeditada (o no) aquests jocs de paraules que poden transmetre un significat que va més enllà del que mostra la literalitat dels mots que expressem, estem creant un EQUÍVOC perquè allò que diem pot ser entès o interpretat de més d’una manera. Això ho aconseguim, generalment, amb l’ús d’un llenguatge ambigu i aquesta ambigüitat tant pot ser lèxica com sintàctica.
Parlem d’AMBIGÜITAT LÈXICA quan es poden atribuir diversos significats a un mot en una oració. Aquest fenomen lingüístic es basa en la propietat per la qual una unitat lèxica pot tenir més d’un significat i és aquesta POLISÈMIA la que permet l’equívoc. Per exemple, la frase: «Has vist el paquet del repartidor?» agafa un sentit ben diferent segons com interpretem el terme «paquet».
L’AMBIGÜITAT SINTÀCTICA es dona quan es poden assignar diverses descripcions estructurals, i en conseqüència, diverses interpretacions semàntiques, a una oració. També es pot anomenar AMFIBOLOGIA que és quan una oració, proposició o sintagma és susceptible de ser interpretat de dues o més maneres. Com a exemple podem citar la frase amfibològica que el lingüista Jesús Tusón (1939 – 2017) analitza al seu llibre EL LUXE DEL LLENGUATGE (Empúries – 1986): «Hi ha una bossa de roba perduda a la Secretaria de l'Escola». Aquest avís, en aparença senzill, pot ser interpretat de dotze maneres diferents segons entenguem que la bossa s’ha perdut (o no) exactament a la Secretaria; que la bossa és (o no) de roba; que s’ha perdut només la bossa, o la bossa amb roba, o només la roba. Això ens dona, com hem dit, 2 x 2 x 3 = 12 interpretacions possibles i queda clar que, per encertar la correcta, necessitem disposar de més dades que les que ofereix el simple redactat. El mateix autor ens facilita la feina quan especifica que aquest rètol es troba en una escola de nens entremaliats i que el què ha passat és que algú ha ficat dins d'una bossa tot de mocadors, bufandes, jerseis i mitjons sense identificació i l'ha guardada a la Secretaria, tot esperant de desfer-se'n. Sabent això, l’avís hauria estat més aclaridor (però menys enigmàtic) redactat d’aquesta altra manera: «A la Secretaria hi ha una bossa amb la roba que s’ha perdut».
En l’àmbit de la ludolingüística, podem trobar diversos jocs de paraules basats en el doble sentit. En citaré tres modalitats només de manera resumida perquè de les dues primeres ja n’hem parlat anteriorment (enllaço els títols als posts corresponents) i a l’última li dedicaré la propera entrada d’aquest glossari. Són les següents:
- JOCS DE PUNTUACIÓ: Jugar amb els signes de puntuació d’un text (afegint-ne de nous, eliminant-ne els existents en part o per complet o, simplement, canviant-los de lloc dins l’oració) pot provocar que el sentit d’allò que hi ha escrit variï totalment. Un exemple clàssic, recollit pel folklorista Joan Amades, seria la frase: "Jo dormo sota el llit i dalt la teulada" que pren un sentit menys xocant i més lògic quan la puntuem correctament: "Jo dormo; sota, el llit i dalt, la teulada". Com he dit, trobareu més exemples i més extensament explicats en un post anterior dedicat específicament als Jocs de Puntuació.
- LAPSUS: Són equivocacions involuntàries a l’hora d’expressar-nos que fan que allò que estem dient no coincideixi amb allò que realment volem dir. Aquí el doble sentit apareix per error o ignorància, creant EQUÍVOCS que, sovint, poden resultar hilarants tal com vam veure quan en vam parlar més a bastament.
- HOMONÍMIA: Són paraules homònimes les que presenten idèntica escriptura o pronunciació, malgrat tenir significats i orígens diferents. En serien uns exemples les parelles de mots: «riu» (corrent d’aigua) / «riu» (forma del verb riure) o «vena» (vas sanguini) / «bena» (tira de teixit). Cal destacar que la semblança entre ambdós mots homònims és casual perquè, malgrat que han acabat adquirint significants iguals, la seva evolució lingüística no té res a veure i això els ha atorgat significats totalment diferents. És, per tant, un cas diferent del de la POLISÈMIA que hem citat més amunt. Els mots polisèmics tenen un mateix origen i és mitjançant procediments com la metàfora o la metonímia que el significat original únic ha donat lloc a altres significats diferents. La ludolingüística aprofita aquesta característica dels mots o grups de mots que sonen igual per crear diversos jocs de paraules (directament o per dissociació/associació dels mots). En parlarem amb més amplitud a la propera entrada d'aquest Glossari que tractarà de l’HOMOFONIA.
Per acabar, us deixo alguns exemples de frases ambigües que juguen amb la polisèmia, l’homonímia, els equívocs, etc. Totes elles, segons com s’interpretin, poden tenir un significat o un altre de ben diferent:
Quan utilitzem de manera premeditada (o no) aquests jocs de paraules que poden transmetre un significat que va més enllà del que mostra la literalitat dels mots que expressem, estem creant un EQUÍVOC perquè allò que diem pot ser entès o interpretat de més d’una manera. Això ho aconseguim, generalment, amb l’ús d’un llenguatge ambigu i aquesta ambigüitat tant pot ser lèxica com sintàctica.
Parlem d’AMBIGÜITAT LÈXICA quan es poden atribuir diversos significats a un mot en una oració. Aquest fenomen lingüístic es basa en la propietat per la qual una unitat lèxica pot tenir més d’un significat i és aquesta POLISÈMIA la que permet l’equívoc. Per exemple, la frase: «Has vist el paquet del repartidor?» agafa un sentit ben diferent segons com interpretem el terme «paquet».
L’AMBIGÜITAT SINTÀCTICA es dona quan es poden assignar diverses descripcions estructurals, i en conseqüència, diverses interpretacions semàntiques, a una oració. També es pot anomenar AMFIBOLOGIA que és quan una oració, proposició o sintagma és susceptible de ser interpretat de dues o més maneres. Com a exemple podem citar la frase amfibològica que el lingüista Jesús Tusón (1939 – 2017) analitza al seu llibre EL LUXE DEL LLENGUATGE (Empúries – 1986): «Hi ha una bossa de roba perduda a la Secretaria de l'Escola». Aquest avís, en aparença senzill, pot ser interpretat de dotze maneres diferents segons entenguem que la bossa s’ha perdut (o no) exactament a la Secretaria; que la bossa és (o no) de roba; que s’ha perdut només la bossa, o la bossa amb roba, o només la roba. Això ens dona, com hem dit, 2 x 2 x 3 = 12 interpretacions possibles i queda clar que, per encertar la correcta, necessitem disposar de més dades que les que ofereix el simple redactat. El mateix autor ens facilita la feina quan especifica que aquest rètol es troba en una escola de nens entremaliats i que el què ha passat és que algú ha ficat dins d'una bossa tot de mocadors, bufandes, jerseis i mitjons sense identificació i l'ha guardada a la Secretaria, tot esperant de desfer-se'n. Sabent això, l’avís hauria estat més aclaridor (però menys enigmàtic) redactat d’aquesta altra manera: «A la Secretaria hi ha una bossa amb la roba que s’ha perdut».
En l’àmbit de la ludolingüística, podem trobar diversos jocs de paraules basats en el doble sentit. En citaré tres modalitats només de manera resumida perquè de les dues primeres ja n’hem parlat anteriorment (enllaço els títols als posts corresponents) i a l’última li dedicaré la propera entrada d’aquest glossari. Són les següents:
- JOCS DE PUNTUACIÓ: Jugar amb els signes de puntuació d’un text (afegint-ne de nous, eliminant-ne els existents en part o per complet o, simplement, canviant-los de lloc dins l’oració) pot provocar que el sentit d’allò que hi ha escrit variï totalment. Un exemple clàssic, recollit pel folklorista Joan Amades, seria la frase: "Jo dormo sota el llit i dalt la teulada" que pren un sentit menys xocant i més lògic quan la puntuem correctament: "Jo dormo; sota, el llit i dalt, la teulada". Com he dit, trobareu més exemples i més extensament explicats en un post anterior dedicat específicament als Jocs de Puntuació.
- LAPSUS: Són equivocacions involuntàries a l’hora d’expressar-nos que fan que allò que estem dient no coincideixi amb allò que realment volem dir. Aquí el doble sentit apareix per error o ignorància, creant EQUÍVOCS que, sovint, poden resultar hilarants tal com vam veure quan en vam parlar més a bastament.
- HOMONÍMIA: Són paraules homònimes les que presenten idèntica escriptura o pronunciació, malgrat tenir significats i orígens diferents. En serien uns exemples les parelles de mots: «riu» (corrent d’aigua) / «riu» (forma del verb riure) o «vena» (vas sanguini) / «bena» (tira de teixit). Cal destacar que la semblança entre ambdós mots homònims és casual perquè, malgrat que han acabat adquirint significants iguals, la seva evolució lingüística no té res a veure i això els ha atorgat significats totalment diferents. És, per tant, un cas diferent del de la POLISÈMIA que hem citat més amunt. Els mots polisèmics tenen un mateix origen i és mitjançant procediments com la metàfora o la metonímia que el significat original únic ha donat lloc a altres significats diferents. La ludolingüística aprofita aquesta característica dels mots o grups de mots que sonen igual per crear diversos jocs de paraules (directament o per dissociació/associació dels mots). En parlarem amb més amplitud a la propera entrada d'aquest Glossari que tractarà de l’HOMOFONIA.
Per acabar, us deixo alguns exemples de frases ambigües que juguen amb la polisèmia, l’homonímia, els equívocs, etc. Totes elles, segons com s’interpretin, poden tenir un significat o un altre de ben diferent:
- Un pastor protestant
- Un toscà encès
- El mecànic no hi és perquè ha anat a buscar caragols
- Aquest home té moltes entrades
- Aquella nit vaig veure les estrelles
- Porta'm la llauneta dels pebrots!
- Ells venien llavors
- L'espia en vol
- Qualsevol pescador viu la pesca
- Ve amb la coca i la crema
- Ha vingut sense claus
- L'Eusebi estudia dret?
- Venem pisos sense entrada
- Hi ha comptes que tenen més interès
- El meu pare sempre té una granota a l’armari
- Ens trobarem al banc
- Sí, sí, la veu però res més
- No va voler cantar per por de la premsa
- Ha comprat una mona, i ara no sap a qui regalar-la
- Els bons psicòlegs són rars. Ves-hi amb compte!
- Estem tots convocats al laboratori. Ha arribat un peix molt gros
- La casa no era extraordinària, però al sostre hi havia unes aranyes grossíssimes
- Lloguem bicicletes per a noies en bon estat
- A Nova York un home és assassinat cada tres minuts
- Vaig haver de parar el cotxe i treure el gat
 |  |  |
10 comentaris:
23. Depèn de com aquest pot ser sexista o ciclista.
24. Per molt que hagi fet aquest home ningú es mereix que el matin cada 3 minuts. He estat calculant i si fos cert i fos una persona diferent cada vegada, deixarien la ciutat sense habitants al cap de 46 anys.
PONS: 23. El sentit sexista i el sentit ciclista, tan diferents i tan iguals a la vegada. :-D
24. Potser per això, l'acudit (em sembla que de l'Eugenio) parla d'atropellaments en comptes d'assassinats: - Saps que, segons les estadístiques, a Nova York un home és atropellat cada tres minuts? - Ostres, doncs com estarà el paio!!. :-))
Per cert, et volia dir que he trobat el llibre dels lapsus que em comentaves l'altre dia. Bé, no sé si és exactament el mateix perquè el que tenen a la biblioteca és una altra edició amb el títol: "Quin tip de riure: Antologia de disbarats" de Josep M. Albaigès. L'autor, el subtítol i aproximadament el nombre de pàgines sí que coincideixen. El trauré el pròxim dia que vagi a la biblioteca, a veure que tal.
12- L'Eusebi estudia dret?
Deu acabar el día fet pols, pobrissó. 😉
Molt interessant tot això que ens expliques. Ben cert que, moltes vegades, les paraules ens confonen sense cap intenció o amb molta.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: 12. És una carrera molt complicada... i molt perjudicial per a la circulació sanguínia. :-DD
És així mateix. Hi ha doble sentits involuntaris, però també de fets amb totes les ganes.
M'ha agradat molt tot el post i ens ho expliques, tot, molt bé. Sempre tenia dubtes entre la polisèmia i l'homonímia i ara m'ha quedat claríssim. No hi ha com dedicar-hi una mica d'atenció i sobretot que algú t'ho expliqui bé. Gràcies Mc!
A mi, per la part que em toca m'ha fet molta gràcia la n 20, sobre els psicòlegs. Jo diria que els dos sentits que jo hi se veure són força certs. He, he, he…
CARME: Gràcies a tu, per l'atenció que hi dediques. Jo també n'aprenc amb cadascun d'aquests posts de glossari, sempre em trobo amb més d'un concepte que no coneixia i m'agrada que quedin mínimament ben explicats.
Per a mi també és una de les millors aquesta dilogia que no sabem si ens adverteix sobre els bons psicòlegs rars o els rars psicòlegs bons. :-))
Algunes de les frases són molt clàssiques d'aquesta mena de dobles sentits, com la d'estudiar dret! Té gràcia, quantes males interpretacions que pot portar la polisèmia o l'homonímia. I encara em semblen innocents aquests segons sentits que ens has posats, no són tan gamberros com altres figures que ens has ensenyat anteriorment!
XEXU: Són exemples ben coneguts gairebé tots ells i, efectivament, força innocents... fins i tot el del "paquet" del repartidor. ;-)
Aquells catalans repartien coca... fins i tot als xiquets.
XAVIER: Un altre clàssic de les dilogies. Segons quin sentit li donis, aquest innocent "repartiment de coca als xiquets" esdevé un delicte perjudicial per a la salut... tothom sap que no és bo que els nens mengin productes massa ensucrats. ;-)
Publica un comentari a l'entrada