GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 8 de març de 2021

Joc de Ment - 030

QUANTES N’HI HA DE CARA AMUNT?



- Una baralla de cartes



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



L’objectiu d’aquest truc és distingir, utilitzant únicament el sentit del tacte, si les cartes d’un grup de naips estan cara amunt o cara avall.

Per començar, traurem un grapat de cartes de la baralla. Aquest paquet de naips serà el que farem servir pel joc i no ha de ser ni molt petit ni massa gros per facilitar les manipulacions posteriors, al voltant de la vintena de cartes seria el més adequat. El que si és important és escollir un nombre parell de cartes, però hem de procurar no fer esment d’aquest fet ni tampoc del total de cartes que agafem. Nosaltres ho hem de saber, és clar, però és millor que els espectadors creguin que el paquet conté un nombre qualsevol de naips.

A continuació, demanarem a la “víctima” que segui davant nostre i li expliquem que quan li lliurem les cartes haurà de fer, d’amagat sota la taula, unes operacions que li mostrarem primer a la vista de tothom. Es tracta d’agafar les dues primeres cartes del paquet, girar-les juntes, deixar-les al seu lloc i tallar la baralla. Nosaltres ho farem tres o quatre vegades per ensenyar-li el procés i, després, li entregarem el munt de cartes perquè ell ho repeteixi les vegades que vulgui a sota la taula. Cal explicar que a més d’ignorar les vegades que s’han girat les parelles de cartes també és possible que, amb els diversos talls, tornem a girar algunes de les cartes ja girades prèviament i que, per tant, és impossible controlar quantes cartes han quedat cara amunt i quantes de cara avall.

Malgrat tot, nosaltres intentarem endevinar-ho només tocant les cartes. Per això, quan l’espectador consideri que ja ha fet prou vegades la maniobra que li hem demanat, ens tornarà els naips per sota la taula sense que ell ni nosaltres els veiem. Amb les cartes a la mà i només tocant-les d’una en una podrem determinar en quina posició estan i encertar el nombre de cartes que han quedat cara amunt. Un nombre exacte que anunciarem uns instants després de rebre les cartes i que comprovarem tornant a posar-les sobre la taula, obertes en ventall perquè tothom les pugui comptar.





12 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Quan sóc la "víctima" poso la mateixa cara de babau que quan intento ser l'il·lusionista.

McAbeu ha dit...

XAVIER: Jo no diria "de babau", millor dir "de sorpresa" perquè això és l'únic que busquen aquests jocs de mans: sorprendre tot i la seva senzillesa. :-)

sa lluna ha dit...

Em quedo sent espectadora o víctima, perquè segur que en manejar les cartes n'hi hauria per tot. Senzill és per qui sap fer moure els dits a la velocitat de la llum. 😉

Aferradetes, Mac.

Pons ha dit...

Per fer-ho un cop molt bé, però serà una mica sospitós que si vols repetir el joc tornis a dir com a xifra justament la meitat de cartes que hi ha a la baralla

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Quan parlo de senzillesa em refereixo al plantejament teòric del truc. Et dono la raó que, pel que fa a la posada en pràctica, el resultat ja depèn força de la major o menor habilitat "prestidigitadora" de cadascú. Com en moltes coses d'aquesta vida, l'entrenament previ és molt important si vols que el joc de mans surti bé. ;-)

Carme Rosanas ha dit...

Sempre em sorprenen aquest trucs i molt. I admiro l'enginy dels que se'ls inventen. Gràcies, Mc!

McAbeu ha dit...

PONS: Si has aconseguit dissimular prou quan has escollit el primer grup de cartes, els espectadors no han de saber quantes cartes hi havia en total i, per tant, no saben que el resultat que has donat correspon just a la meitat. En aquest cas, si vols repetir el truc, només caldria agafar un nombre diferent de cartes per tornar a començar.

McAbeu ha dit...

CARME: A mi em passa el mateix. De fet, jo no els recullo per fer-los davant de ningú (no tinc cap intenció de dedicar-me al món de l'espectacle a la meva edat :-D) sinó que en tinc prou amb entendre la part teòrica, gairebé sempre ben senzilla, però també sorprenent, que, coincideixo amb tu, m'admira.

Assumpta ha dit...

Ostres... si dic que no ho he entès, quedo molt malament? 😖😖😖😖
Això sí, si el llegeixo i vaig provant i tal potser aconseguiré entendre-ho, ara bé, el que estic segura és que si intento fer-lo a una tercera persona, no em sortirà... 😊😊

XeXu ha dit...

M'he quedat pensant quantes cartes em caurien a terra mentre faig l'operació de separar-les amb una sola mà mentre l'altra les hi va passant...

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Gens malament, només faltaria. :-)
El consell que t'anava a donar és, exactament, el mateix que tu ja apuntes. Estic convençut que si ho proves de fer amb les cartes a la mà, copsaràs de seguida el procediment. 

McAbeu ha dit...

XEXU: Ara m'has fet riure perquè jo em vaig fer la mateixa pregunta mentre preparava el post. No cal dir que ho vaig provar i que ja tinc la resposta exacta: Quantes cartes em van caure a terra la primera vegada?... No gaires. :-DD

Publica un comentari