BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 17 de gener de 2020

Relats Conjunts (gener - 2020)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una fotografia dels protagonistes de la sèrie de televisió "L'escurçó negre" [Blackadder II] (BBC - 1986).




PREDESTINACIÓ

Vivim en una societat que ens supera per totes bandes i que ens fa sentir impotents quan constatem que no ens en sortim. Hi ha gent que diu que, fem el que fem, no podem evitar que la història es repeteixi i que tots estem sotmesos a un destí del qual no podem escapar. És a dir, que ens passa el que els passava als protagonistes de «L'escurçó negre». En aquella mítica i divertida sèrie de televisió, canviaven les èpoques històriques i se succeïen les generacions però els protagonistes sempre jugaven el mateix rol. El pobre servent Baldrick sempre era pobre i sempre feia de criat, els personatges de classe alta podien ser més o menys babaus però sempre eren rics i poderosos i l'Edmund Blackadder, per molt que maldés per millorar socialment (i a fe que ho provava) sempre es quedava amb les ganes d'augmentar d'estatus social i sense aconseguir sortir de la mediocritat.

No és cert. No cregueu a aquests que prediquen un destí immutable. No és veritat que estiguem predestinats. No hem de confondre la ficció d'una sèrie televisiva amb la realitat. Tots sabem que a la vida real les coses poden canviar i que de fet canvien, de vegades més sovint del que ens pensem. Per tant, res de desesperar-nos pels problemes d'avui i prou de queixar-nos pel present que ens ha tocat viure perquè per molt malament que ens vagi tot ara, qui ens assegura que més endavant no pot venir un futur encara pitjor?



13 comentaris:

artur ha dit...

quin final més encoratjador ! hehehe.... com diu la dita: " Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy (al menys!) " . Que sigui un futur millor !! ;)

McAbeu ha dit...

ARTUR: Certament és un final força pessimista i, tot i que, n'hi ha que diuen que "un pessimista és un optimista ben informat", a mi m'agradaria pensar que sempre hi ha lloc per l'esperança. Per tant, malgrat ser l'autor del relat, m'uneixo al teu desig d'un futur millor. :-)

xavier pujol ha dit...

Hi ha vegades que la humanitat sí que ha fet un gir inesperat que no era al guió. O sinó que li ho preguntin a Lluís XVI de França.

McAbeu ha dit...

XAVIER: Si preguntéssim a aquest rei, segur que estaria d'acord amb el final de relat i ens confirmaria que el futur sempre pot ser pitjor. ;-D

Carme Rosanas ha dit...

Com que,en aquesta vida, ningú ens assegura res, i això que el futur pot ser pitjor tampoc... doncs,mira, esperarem que sigui millor!

McAbeu ha dit...

CARME: Sempre s'ha dit que val més desitjar coses bones perquè les dolentes ja venen soles; així que sí, jo també espero que el futur sigui millor. :-)

Pons ha dit...

Jo no em queixo, se perfectament que tot pot empitjorar, de fet, tinc l'esperança que empitjori, però pels altres, jo sóc massa altruista com perquè em passin coses dolentes.

McAbeu ha dit...

PONS: I tant, ja se sap que l'altruisme ben entès comença per un mateix.

XeXu ha dit...

Caram, quin relat més optimista! Et va agafar en un bon dia, eh! Però bé, en realitat les dues parts del text són certes. Els llinatges se solen mantenir en el temps, i és difícil canviar d'estatus, l'eterna lluita de classes i de privilegis que uns no volen perdre i no deixen que els altres hi accedeixin. Però tenint en compte la regressió ideològica que patim a Europa, conseqüència de la darrera crisi, realment no sabem quan estarem encara pitjor que ara.

McAbeu ha dit...

XEXU: El relat va per on tu dius. Aquesta diferència de classes sempre ha existit (i existirà) però crec que s'està fent desaparèixer el terme mitjà de l'equació i, en conseqüència, cada vegada és més difícil fer el salt de "pobre" a "ric" perquè la distància va creixent. La "classe mitjana" cada vegada ho és menys i no precisament perquè es guanyi millor la vida sinó per tot el contrari. Per això el final del relat és pessimista, no perquè representi els meus desitjos sinó perquè crec que malauradament el futur (i aquesta regressió ideològica de la qual parles n'és un exemple més) no ens pinta gaire bé.

Assumpta ha dit...

En resum... més o menys un "Madrecita, madrecita, que me quede como estoy" :-))

Pessimista però molt divertit... i ben escrit, com sempre!!...

A més, ho veig difícil (per què enganyar-nos) però... potser ens espera un futur fantàstic per alguna causa encara desconeguda... qui sap? ;-))

Assumpta ha dit...

Apaaaaaaaaaa!!!! Prometo que no havia llegit els comentaris dels companys. Sempre escric primer i llegeixo després, perquè no m'influeixin... i m'adono que he coincidit gairebé paraula per paraula amb l'Artur!! :-DD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: El futur és, en gran part, imprevisible. Tal com van les coses sembla que anem a pitjor però també podria ser que ens esperi un destí fantàstic que ara no albirem. Com tu mateixa dius, qui ho sap això?
Gràcies. M'alegro que t'hagi agradat el relat. :-)

Publica un comentari a l'entrada