Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els aniré oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Comencem avui amb la Paradoxa d'Epimènides que ens arriba des de la Grècia Antiga al voltant de l'any 550 a. de C.
Us els aniré oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Comencem avui amb la Paradoxa d'Epimènides que ens arriba des de la Grècia Antiga al voltant de l'any 550 a. de C.
 |
| Epimènides de Creta (Tret d'AQUÍ) |
Epimènides de Cnossos era un poeta cretenc, filòsof i visionari del segle VI aC. En el seu poema "Crètica", clama contra els seus paisans cretencs perquè neguen la immortalitat del déu Zeus, amb aquestes paraules: «Els cretencs, sempre mentiders, bèsties malvades». En un moment determinat, el poema es va associar amb la paradoxa del mentider i finalment va ser conegut com la paradoxa d'Epimènides.
No hi ha cap formulació fixa de la paradoxa però, expressada de la forma més simple, consisteix a dir que Epimènides, un cretenc, afirma que «Tots els cretencs són mentiders». Però com que resulta que ell també és cretenc aleshores si diu la veritat, la seva afirmació ha de ser una mentida, i per tant no pot estar dient la veritat; en canvi, si menteix, llavors està acceptant la veritat de la seva afirmació, i en conseqüència no està mentint.
Quins errors trobem en aquest plantejament?
No hi ha cap formulació fixa de la paradoxa però, expressada de la forma més simple, consisteix a dir que Epimènides, un cretenc, afirma que «Tots els cretencs són mentiders». Però com que resulta que ell també és cretenc aleshores si diu la veritat, la seva afirmació ha de ser una mentida, i per tant no pot estar dient la veritat; en canvi, si menteix, llavors està acceptant la veritat de la seva afirmació, i en conseqüència no està mentint.
Quins errors trobem en aquest plantejament?
Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:
SOLUCIÓ
10 comentaris:
Que els cretencs siguin mentiders no vol dir que hagin de mentir en absolutament tot el que diuen, per tant tot i ser cretenc i per tan un mentider podia dir alguna cosa certa algun cop per tal de no se un cretí total.
PONS: És una manera lògica de mirar-s'ho. Efectivament, un mentider pot dir, de tant en tant, alguna veritat... ningú és infal·lible. ;-)
No crec que els cretencs clàssics fossin més mentiders que els seus contemporanis romans, cartaginesos, gals, o ibers.
I segur que hi havia entre ells gent totalment sincera. Per tant l'afirmació d'Epimènides és falsa.
Malgrat això m'ha agradat molt aquesta història que no coneixia. Gràcies Mc.
XAVIER: És cert, segur que hi ha cretencs mentiders però sens dubte també n'hi ha de sincers. De la mateixa manera que no tots els catalans som garrepes i que no és impossible trobar algun espanyol que situï la democràcia per davant de la "Sagrada Unidad" de la pàtria. Estic d'acord amb tu, l'afirmació d'Epimènides es pot considerar una falsedat d'entrada, tal com ho són totes les generalitzacions.
Gràcies a tu, m'agrada recollir al blog aquestes dades que sovint desconeixia jo mateix i m'alegro que també us agradin a vosaltres.
Crec que en pons ho ha explicat molt bé: ningú, cretense o no, menteix sempre i contínuament.
CARME: Exacte, aquesta paradoxa deixa de ser-ho quan ens la plantegem des del sentit comú i constatem que els mentiders absoluts poden valer per a un àmbit teòric però grinyolen força quan passem a la realitat.
Aquí és ell el que fa una afirmació, els cretencs no hi tenen res a veure. Ell diu que tots els cretencs són uns mentiders, però com que ell és cretenc, assumim que això és una mentida i que, per tant, NO TOTS els cretencs són uns mentiders. Una manera massa simple de veure-ho, oi?
XEXU: Simple o no, és una manera de veure-ho que "soluciona" la paradoxa. Si el mentider és ell, això no implica la resta de cretencs i en conseqüència l'afirmació és simplement falsa deixant de ser paradoxal.
Igual com és molt difícil trobar algú que sempre digui la veritat (existeix?... al menys la veritat absoluta... jo crec que és impossible) també deu ser impossible trobar gent (i menys tot un poble!!) que sempre diguin, a tothora, i en tot mentides.
Molt bé... i ara que he dit això... no sé quina conclusió en puc treure hehehe... Què no tots els cretencs menteixen sempre? :-DD
ASSUMPTA: Jo la trobo, aquesta teva, una conclusió assenyada. Teòricament (o si ens convé per plantejar un enigma mental, per exemple) podem convenir que algú menteix sempre que obre la boca però en la vida real sabem que fins i tot els mentiders més recalcitrants poden dir la veritat de vegades (i viceversa). En conseqüència, quan ho plantegem d'aquesta manera, la paradoxa desapareix.
Publica un comentari a l'entrada