L'APOSTA SORPRESA
- Una baralla de cartes
Abans de fer el truc hem de mirar la baralla i recordar quina carta ocupa la desena posició començant per dalt (amb les cartes cap per avall).
Donem la baralla a l'espectador, li demanem que digui un número qualsevol de dues xifres [XY] que ha de ser superior a 10 i inferior a 20 i li diem que tregui de la baralla tantes cartes com indica aquest número. Ho ha de fer d'una en una, deixant-les per ordre sobre la taula de manera que quedaran en ordre invers al que tenien a la baralla.
Ara l'espectador ha de deixar la resta de la baralla i recollir les [XY] cartes. Amb aquest petit grup de naips, ha de fer la mateixa operació que abans però amb la xifra que surti de sumar els dígits del número que havia triat primer. És a dir, ara comptarà, d'una en una, les cartes del grup de [XY] naips i s'aturarà a la carta que faci el número (X+Y). Aquesta carta és la que l'espectador ha de memoritzar sense que vosaltres la vegeu en cap moment i una vegada la recordi, l'ha de perdre dins la baralla completa on ja s'hi poden incloure totes les cartes que hem fet servir fins ara.
Sense agafar encara la baralla, remarqueu que la carta incògnita està perduda al mig de la baralla i que vosaltres no podeu saber quina és perquè no l'heu vist i perquè ha sortit a partir del número a l'atzar que ha triat lliurement l'espectador. En aquest moment, l'animeu a perdre encara més la carta demanant-li que torni a agafar la baralla completa i la barregi tantes vegades com vulgui i de la manera que vulgui.
Quan ja en tingui prou, li demaneu la baralla i dieu que procedireu a trobar la carta triada. Per fer-ho comenceu a llençar cartes de manera ràpida sobre la taula girant-les per anar mostrant-les una a una fins que, en un moment determinat, us aturareu i apostareu amb la víctima que la pròxima carta que girareu serà la carta incògnita. Una aposta segura que, malgrat sembli impossible, guanyareu sempre.
Ara l'espectador ha de deixar la resta de la baralla i recollir les [XY] cartes. Amb aquest petit grup de naips, ha de fer la mateixa operació que abans però amb la xifra que surti de sumar els dígits del número que havia triat primer. És a dir, ara comptarà, d'una en una, les cartes del grup de [XY] naips i s'aturarà a la carta que faci el número (X+Y). Aquesta carta és la que l'espectador ha de memoritzar sense que vosaltres la vegeu en cap moment i una vegada la recordi, l'ha de perdre dins la baralla completa on ja s'hi poden incloure totes les cartes que hem fet servir fins ara.
Sense agafar encara la baralla, remarqueu que la carta incògnita està perduda al mig de la baralla i que vosaltres no podeu saber quina és perquè no l'heu vist i perquè ha sortit a partir del número a l'atzar que ha triat lliurement l'espectador. En aquest moment, l'animeu a perdre encara més la carta demanant-li que torni a agafar la baralla completa i la barregi tantes vegades com vulgui i de la manera que vulgui.
Quan ja en tingui prou, li demaneu la baralla i dieu que procedireu a trobar la carta triada. Per fer-ho comenceu a llençar cartes de manera ràpida sobre la taula girant-les per anar mostrant-les una a una fins que, en un moment determinat, us aturareu i apostareu amb la víctima que la pròxima carta que girareu serà la carta incògnita. Una aposta segura que, malgrat sembli impossible, guanyareu sempre.
8 comentaris:
El provarem, però a mi no crec que em resulti tan senzill.
XAVIER: A diferència de l'anterior joc amb cartes, aquest no requereix gaire pràctica perquè surti bé. Prova-ho i ja m'ho diràs!
La propietat màgica, vull dir matemàtica, la coneixia, però la segona part, la de girar la carta no m’ho esperava pas, sembla una tonteria però està ben trobat.
PONS: Acabo de veure el vídeo que has enllaçat als comentaris del post anterior on expliquen aquesta propietat matemàtica en la qual es basa el truc. No estava gens premeditat que aquests meus dos posts consecutius es basessin en el mateix concepte però, de vegades, les casualitats són d'allò més adients.
I estic d'acord amb tu, aquesta martingala final que permet solucionar el truc quan l'espectador ja creu que el mag s'ha equivocat, dona un plus d'efectivitat a aquest joc de mans i està molt ben trobat.
Allò que deia en Xexu, l'altre dia dels jocs matemàtics, a mi em passa amb les cartes. A vegades em faig un embolic que no entenc res del truc...
CARME: Doncs et dic el mateix que li vaig dir a ell. Si no et van els jocs amb cartes, no et van i ja està. No a tothom li ha d'agradar el mateix i val més que dediquem el temps a les coses que de veritat ens interessen. :-)
Caram, és una bona jugada, sí senyor. D'aquelles que deixen sorprès a tothom. I només amb matemàtiques ja funciona, però també s'ha de tenir una mica de destresa amb les cartes, això és el que em falla a mi. Això i que enganar el personal, encara que sigui amb finalitats recreatives, no va amb mi.
XEXU: Els enganys de la màgia són enganys assumits per ambdues parts i, en conseqüència, no compten. ;-)
Publica un comentari a l'entrada