Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Corpus de sang [Els segadors]" (Hermenegildo Miralles - 1910).
A LES ARMES, CATALANS...
Abans era una altra cosa, la gent estava feta d'una altra pasta i tot era més fàcil. Només cal recordar, per exemple, els catalans del segle XVII que quan va ser l'hora de defensar els seus drets van empunyar les falçs, van muntar el Corpus de Sang per carregar-se uns quants funcionaris d'aquella monarquia que els oprimia i van desencadenar així l'inici de la Guerra dels Segadors.
Aquelles sí que eren unes revolucions tal com Déu mana i no això que tenim ara. No anirem enlloc si només es dediquen a muntar manifestacions pacífiques on, fins i tot, presumeixen de no llençar ni un paper a terra.
I mira que nosaltres ens hi esforcem tot el que podem a favor de la revolució. Com que insisteixen a demanar un referèndum, els titllem de nazis i totalitaris amb el genial argument que deixar votar a la gent és poc democràtic. Els acusem de trencar famílies i crear conflicte social quan només cal sortir al carrer per veure que això és una mentida. Incomplim els nostres propis pressupostos escatimant tot el que podem les inversions que corresponen a Catalunya pels impostos que paguen els catalans mentre els fem passar a ells per insolidaris. Facilitem i promovem que les empreses catalanes canviïn de seu social i després diem que és culpa seva. Sense que se'ns escapi el riure afirmem que l'espanyol, el quart idioma més parlat del món, està perseguit i en perill perquè els catalans volen parlar en català. Enviem la policia a reprimir uns votants i, com que no s'hi tornen violentament, els acusem de llençar mirades d'odi. Mantenim polítics i activistes socials empresonats de manera preventiva (o a l'exili els que se'ns van escapar) perquè els serveixi d'escarment provisional tot esperant una sentència on els escarmentarem de manera definitiva. Menystenim els vots independentistes en les successives eleccions arribant, com a les últimes europees, a negar a aquests electors el dret a ser representats pels candidats que han votat. Muntem campanyes a les xarxes socials intentant dividir-los, qualificant-ne uns de traïdors i els altres d'hiperventilats, però fora de Twitter no aconseguim que la cosa qualli. Infiltrem elements violents a les concentracions però els altres manifestants es dediquen a aïllar-los evitant els aldarulls. Intentem fer-los caure en totes les provocacions que se'ns ocorren però, més enllà d'algunes respostes puntuals, no ens en sortim...
No creieu que, amb tots aquests esforços per part nostra, ja seria hora que en fessin una de grossa i ens donessin l'excusa definitiva per anorrear-los? Doncs no, ells continuen únicament amb les seves demandes pacífiques de més llibertat i de més democràcia. Quina falta de consideració, sembla que només busquin fer-nos quedar malament davant la resta del món (com si això no ho sabéssim fer nosaltres sols). Realment, són el pitjor que hi ha aquests catalans!!
Aquelles sí que eren unes revolucions tal com Déu mana i no això que tenim ara. No anirem enlloc si només es dediquen a muntar manifestacions pacífiques on, fins i tot, presumeixen de no llençar ni un paper a terra.
I mira que nosaltres ens hi esforcem tot el que podem a favor de la revolució. Com que insisteixen a demanar un referèndum, els titllem de nazis i totalitaris amb el genial argument que deixar votar a la gent és poc democràtic. Els acusem de trencar famílies i crear conflicte social quan només cal sortir al carrer per veure que això és una mentida. Incomplim els nostres propis pressupostos escatimant tot el que podem les inversions que corresponen a Catalunya pels impostos que paguen els catalans mentre els fem passar a ells per insolidaris. Facilitem i promovem que les empreses catalanes canviïn de seu social i després diem que és culpa seva. Sense que se'ns escapi el riure afirmem que l'espanyol, el quart idioma més parlat del món, està perseguit i en perill perquè els catalans volen parlar en català. Enviem la policia a reprimir uns votants i, com que no s'hi tornen violentament, els acusem de llençar mirades d'odi. Mantenim polítics i activistes socials empresonats de manera preventiva (o a l'exili els que se'ns van escapar) perquè els serveixi d'escarment provisional tot esperant una sentència on els escarmentarem de manera definitiva. Menystenim els vots independentistes en les successives eleccions arribant, com a les últimes europees, a negar a aquests electors el dret a ser representats pels candidats que han votat. Muntem campanyes a les xarxes socials intentant dividir-los, qualificant-ne uns de traïdors i els altres d'hiperventilats, però fora de Twitter no aconseguim que la cosa qualli. Infiltrem elements violents a les concentracions però els altres manifestants es dediquen a aïllar-los evitant els aldarulls. Intentem fer-los caure en totes les provocacions que se'ns ocorren però, més enllà d'algunes respostes puntuals, no ens en sortim...
No creieu que, amb tots aquests esforços per part nostra, ja seria hora que en fessin una de grossa i ens donessin l'excusa definitiva per anorrear-los? Doncs no, ells continuen únicament amb les seves demandes pacífiques de més llibertat i de més democràcia. Quina falta de consideració, sembla que només busquin fer-nos quedar malament davant la resta del món (com si això no ho sabéssim fer nosaltres sols). Realment, són el pitjor que hi ha aquests catalans!!
22 comentaris:
Molt ben explicat. L'he enviat per whatsapp a uns amics.
Quina imaginació que tens Mc!
Realment jo crec que si en algun lloc del món passés això es muntaria un altre Corpus de sang sense dubtar-ho i hi hauria escabetxinades grosses. Sempre tens imaginació en els teus relats, pero crec que aquesta gent amb la sang d'orxata que només fan manifestacions pacífiques, amb tot aquest maltracte no existeixen... impossible!
Bé, volia dir, com el Sergi, que ho expliques tan bé que sembla increïble... però som aquí tossudament alçats...
SERGI: Gràcies. Espero que als teus amics els hagi agradat el relat.
CARME: Diuen que la realitat supera la ficció. En aquest cas, la meva imaginació no ha pogut fer gaire cosa més que relatar el que fa anys que estem patint. És, sens dubte, un relat "basat en fets reals"... ben reals, per desgràcia de tots.
Jo també crec que hi ha llocs del món on, si rebessin aquest maltractament continu, s'organitzarien "escabetxinades grosses" però me n'alegro que això no passi a Catalunya. I no em sembla que això sigui tenir la sang d'orxata, ben al contrari. Crec que aconseguir mantenir-nos tossudament alçats sense perdre el tarannà pacífic davant les provocacions és més difícil i demana més coratge que, simplement, tirar pel dret.
Entenc que bona part del món independentista ja n'estigui farta i que pensin que és hora d'aplicar una espècie de llei del talió (si ells insulten, nosaltres també els hem d'insultar; com que ells van treure les porres al carrer, nosaltres tenim dret a tornar-nos-hi a garrotades...) però jo estic convençut que això és un error perquè actuant d'aquesta manera, donem la raó als provocadors que, com he intentat reflectir al relat, esperen amb candeletes que la violència arribi als carrers del nostre país per poder acabar, d'una vegada per totes, amb qualsevol engruna del nostre autogovern.
Sembla que amb 3 segles i mig ens hem tornat menys violents, es una millora, suposo. Bé, espero que d'aquí 3 segles i mig més podran comparar quin dels dos mètodes de revolta popular va ser més reeixit amb el seu objectiu.
PONS: Jo n'estic segur que saber rebaixar les actituds violentes és sempre una millora. Potser els resultats immediats no són tan evidents però, a la llarga, s'hi surt guanyant. Això sí, m'agradaria no haver d'esperar 350 anys per comprovar-ho...
Ostres... vist així som un poble bastant lamentable, eh? :-DDD
Som tan innocents!!
Cantem i se'ns salten les llàgrimes el "País Petit" d'en Llach, i ens emocionem (perquè això nostre és una qüestió d'amor...) quan, en realitat, hauríem de cantar "La Gallineta"
Genial el relat... com sempre, clar ;-)))
ASSUMPTA: Doncs no, jo no ho veig així. Com li he dit a la CARME, jo trobo que un poble que sap mantenir les seves conviccions sense caure en les provocacions no és lamentable sinó que, ben al contrari, demostra posseir una gran fermesa. Ho sento però jo penso que el que és innocent és creure que s'arreglaran les coses si tornem els insults o si estem a favor de fer servir la violència. Jo crec que justament això és el que esperen que fem, que els seguim el joc per així tenir definitivament les excuses que encara necessiten per actuar més contundentment. És això el que he intentat explicar al relat (ja veig que amb no gaire èxit, en el teu cas). ;-))
Hi ha certes semblances entre el teu relat i el meu, ens han sortit de temàtica molt actual, i mira que la imatge és antiga! Però bé, em sembla que la part més semblant que tenen és la ironia que hi posem, que ja ens fa falta treure una mica de ferro...
XEXU: És cert, ens han sortit dos relats amb força sintonia. De fet, el protagonista del teu relat és dels que només coneix la versió que explica la gent com la qui jo faig parlar al meu relat. Una versió que resulta molt tergiversada, com sabem els que vivim aquí i com també s'adonarà en Javier per poc que surti al carrer.
I tant, la ironia que no ens falti. La necessitem com el pa que ens mengem, no ens convé gens estar tan emprenyats contínuament.
Doncs res, ja m'han clavat un ZASCA d'aquells que es senten en directe... com si jo anés reclamant que la gent posés bombes o coses així.
A mi em sembla que els espanyols ja estan actuant contundentment: fan i desfan el que volen i quan els dóna la gana... No és tan sols que tinguem gent a la presó incapaços de matar una mosca... és que ens apliquen el 155 com els dóna la gana (aquest article de la Consti ni tan sols està desenvolupat, ningú sap quin contingut pot tenir veritablement... però ells ja s'ho inventen i fan el que volen), però no cal que ens apliquin el 155, de totes formes, la nostra economia ja la controlen de mil maneres. Ens volen obedients a un Estatut que ningú va votar i que, de totes formes, ells mateixos incompleixen constantment... I ara resulta que això no és actuar amb contundència. Ara són suaus.
ASSUMPTA: Al teu primer comentari interpretaves del meu relat que els catalans som un poble lamentable i innocent, et vaig respondre explicant que no era aquest el sentit que volia donar-li quan el vaig escriure. La meva intenció era fer veure que, a parer meu, el que més molesta als provocadors no és que els contestem amb la mateixa moneda sinó que sapiguem mantenir-nos ferms sense caure en les seves provocacions.
Ara veig que em tornes a interpretar de manera errònia, prenent-te aquella resposta com un atac personal on t'acuso de reclamar que es posin bombes i on dic que la repressió de l'estat espanyol sobre Catalunya em sembla suau. Trobo sobrer aclarir que no és veritat, ni una cosa ni l'altra.
Tants malentesos només constaten que ens mirem aquest tema des de punts de vista força diferents. Jo crec que, per exemple, quan dius bruixa a l'Arrimadas no l'ataques sinó que li fas un favor perquè és això justament el que busca amb les seves provocacions i insults continus, per tant no et donaré la raó quan ho fas perquè em sembla que t'equivoques. Ara bé, tampoc espero que me la donis tu si et sembla que no la tinc. Pel que fa a mi, no estar sempre al 100% d'acord amb les altres persones amb les qui parlo no em fa enfadar ni és un problema. Espero que per a tu tampoc.
Sincerament, en aquests temes em resulta impossible saber qui té raó, perquè el que jo intento és tractar de ser honesta i sincera, però sense cap seguretat de tenir tota la raó en gairebé res... Tinc clares quatre coses i prou, de la resta de milions de coses del món no posaria la mà al foc per res.
Jo també estic orgullosa, i MOLT, de tots els actes i manifestacions pacífics que es fan, perquè jo mai de la vida he estat una persona violenta en absolut. És més, és que sóc,claríssimament anti-violència... D'aquí a no poder dir bruixa a l'Arrimadas... em sembla una exageració de "bonisme" o "llirisme" que li diuen ara.
Arrimadas, Cayetana i l'altra ximpleta, que ni recordo... (ep, Lorena, m'acaba de venir) són tres bruixes de primera magnitud.
I ja està: Són mentideres... sí o no? Volen provocar la bona gent... sí o no? Sembren odi i discòrdia... i això és repugnant. Si anar per Espanya mentint sobre Catalunya i els catalans per alimentar la catalanofòbia no mereix que se les qualifiqui de bruixes, ja em diràs...
Però ja està. Jo ni demano que se les agredeixi, ni els hi desitjo CAP mal... però CAP (mals personals, clar).
Però bruixes ho són.
I No, no m'enfado gens ni mica... a més, perquè crec que el que pensem està molt més a prop del que sembla......
...Tant tu com jo tenim un mateix,ideal.
Tant tu com jo estem totalment d'acord en que les coses s'han de fer pacíficament...
Ara bé, tu portes aquest pacíficament a un límit tan exagerat que dir Bruixa montapollos a Arrimadas et sembla fora de lloc... Jo crec que tot el tema de tallar carreteres o fer vagues TAMBÉ es pot fer pacíficament...
Violència de persones contra persones, MAI, MAI, MAI.
Bona nit, amic Mac 😉😉
ASSUMPTA: Són mentideres... SÍ. Volen provocar la bona gent... SÍ. Respondre els insults amb més insults és caure en aquesta provocació? ÉS CLAR. Quan ho fem els hi seguim el joc que és l'únic que volen? I TANT.
Segur que et sona l'expressió "fer un Tortosa", en aquella ocasió l'Arrimades no va poder muntar "el pollo" perquè la resposta dels tortosins va ser la indiferència i li van desmuntar els plans que només són provocar per buscar una reacció en contra i així, amb tota la barra, acusar-nos a nosaltres d'atacar-los a ells. Sense aquesta retroalimentació, aquest tipus de gent que només busca la confrontació no són res.
Així és com ho veig jo i és el que t'he intentat explicar en cada comentari. Però això no vol dir que no pugui entendre que tu tinguis un altre punt de vista. Per tant, en cap moment t'he dit que has d'actuar d'una manera diferent de la que ho fas. No és cert, com interpretes en la teva resposta, que jo hagi dit que tu no les puguis qualificar de bruixes (el que he dit és que jo no ho faria), tampoc he parlat mai "zascas", de bombes, de patir una repressió suau, de què tu desitges el mal de les persones, de què els talls de carreteres, les vagues i les manifestacions no puguin ser pacífiques... Tot això són paraules teves que, una vegada més, interpretes a la teva manera allò que jo he dit.
Per cert, encara que no tregui gaire el cap per Twitter, també sé que és el "llirisme", és la qualificació que utilitzen alguns per menystenir els que aposten per més pragmatisme i menys abrandament.
Jo crec que és un camí a explorar vist com estem però admeto que és possible que tu l'encertis i que aquesta aposta no ens porti a res perquè jo tampoc estic segur de tenir la raó en aquests temes però no dubtis que també intento ser sincer i honest quan expresso el que penso.
I, si no et sap greu, jo ho deixaria aquí. Em sembla que he explicat a bastament el que volia dir amb el meu relat i tu has explicat també a bastament la teva interpretació i perquè creus que m'equivoco. Penso que no cal donar-hi més voltes, no trobes?
amb voltes o sense el teu relat m'ha agradat!!!1
ELFREELANG: Les "voltes", en aquest cas, també han tingut el seu interès i han servit, si més no, per escoltar un altre punt de vista diferent del que expresso, de forma irònica, en el meu relat que m'alegro molt que t'hagi agradat. Moltes gràcies per dir-ho! :-)
Clar que no em sap greu 😉... no cal anar donant voltes sobre el mateix.
Espero sincerament que tu tinguis raó... Jo (em conec) quan senti parlar la tia aquesta de C's dient que som terroristes violents, que ho som, ho hem sigut i ho serem, no podré evitar dir-li certes coses.
Però no les diré aquí perquè, el que jo voldria, és que la democràcia fos tan real, tan autèntica, tan "lògica" que fer un referèndum ben fet i en pau tingués el suport de tothom i que no calgués fer mal a ningú, en cap sentit, per evitar que un poble parli.
I, com diu en Boye, "ahí lo dejo" 😉😉
Amb els fets del 23S, .... ho han intentat encara més però no ho aconseguiran. Sóm i serem pacífics i ni tortures podran amb la nostra convicció.
RITS: És cert, les provocacions no s'aturen perquè necessiten que hi caiguem i, de moment, no se'n surten. Per mantenir les nostres conviccions no ens cal ni tornar els insults ni, molt menys, respondre amb violència. Això és el que volen i això és el que no els hem de donar.
Del blog: http://muysenoresmios.blogspot.com/
Es bien sabido que el nacionalismo catalán no se para ante nada a la hora de mentir, con tal de seguir sumando adeptos, para lo que recurre a las capas menos avezadas de su sociedad.
Así, no es cierto que sea un pueblo, como dijo Mas nada más acceder al poder, cuyos orígenes se pierden en los albores de la humanidad, ya que no llegó a ser una sociedad estructurada hasta que los condados inconexos que conformaban ese territorio no se unieron bajo la Corona de Aragón. Como tampoco es cierto que exista ningún documento firmado por un rey catalano-aragonés, ni que en algún momento haya existido unos “Països Catalans”, fruto de un prurito megalomaniático creciente de los gestores y divulgadores de esas estrambóticas ideas. Ni que el cruel himno sea coetáneo de la “Guerra dels Segadors”, ya que su cruenta letra fue escrita siglos después de ésta y su música es un plagio total , perfectamente reconocible, de una antigua canción judía. Por no hablar de la otra guerra, la de Sucesión, que ellos han querido “vender” a su público como una guerra de “secesión”, con un héroe, Rafael Casanova, que arengaba a sus tropas al grito de “derramar gloriosament sa sang y vida per son rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya" (“derramar gloriosamente su sangre y vida por su rey, por su patria y por la libertad de toda España”).
Tantas y tantas son las falsedades que ha colocado para confundir a sus creyentes, que sería una labor demasiado ardua recordarlos todos, además de innecesaria, por lo conocidos que son todos esos datos.
Hay que reconocer su gran imaginación al diseñador de todo este nacionalismo actual, tendente a la segregación, el señor de la Banca Catalana Jordi Pujol. Pues bien, con todo había una cosa que podría llevarse al traste toda su imaginativa labor: que siendo un personaje burgués y tan vinculado a la derecha política, los ciudadanos de la izquierda no oyesen su flauta de Hamelin, paro lo que hacía falta un aglutinante por encima de las ideologías y, como sus habilidades son notables, aunque no todas ellas dignas de loa, parece que dio con la solución en forma de un engaño formal (si se me admite la expresión): COPIAR LA BANDERA CUBANA, con lo que esa izquierda gestual y poco reflexiva, que su ideología se basa en poco más que airear la esfinge de “El Che”, iba a seguir sus cantos de sirena, al confundir sus engañosas formas con los contenidos. Un gran engaño sin duda, ese de la estelada que, al taimado personaje le ha dado el resultado perseguido.
PITT TRISTAN: Ho sento però jo no penso que la solució al conflicte que ens ocupa sigui menystenir al que opina diferent de mi.
Entenc que per a tu sigui més fàcil creure que tots els independentistes són gent poc "avezada" sense criteri propi, totalment adoctrinats pels nostres polítics que ens enganyen contínuament. I com que d'això no ens n'adonem (som poc "avezados" ja ho he dit), necessitem gent com tu (o com l'autor d'aquest blog que cites) que ens obri els ulls perquè vosaltres sí que teniu la sort de votar uns polítics que no us enganyen i no esteu (ni de bon tros) adoctrinats de cap manera.
Jo crec que t'equivoques amb els teus arguments però respecto el teu dret (i el de tothom) a pensar com vulgui. Per sort, per defensar el que jo crec no necessito menysprear les idees que no coincideixen amb les meves. Així que, si no et sap greu (i si te'n sap també) continuaré pensant que la solució implica respectar la democràcia (i no enviar policies a pegar votants), respectar la democràcia (i no impedir que gairebé dos milions de votants estiguin representats al parlament europeu) i respectar la democràcia (i no enviar 100 anys a la presó als que discuteixen la "Sagrada Unidad de la Patria" perquè els serveixi d'escarment).
Publica un comentari a l'entrada