BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 11 de setembre de 2019

Els llibres d'en Jan McPetit [2019] (V)


Acabo el cicle estiuenc de fotos i ressenyes literàries a càrrec del meu click lector (que he publicat cada segon dimecres de juliol. agost i setembre), amb el comentari d'un nou llibre:


El títol d'aquesta novel·la és la dedicatòria apressada que en Benet, un soldat republicà, escriu per al seu amic George, un brigadista estranger, en un dibuix que estava fent del jardí de l'hospital on tots dos es recuperen de les seves ferides en plena Guerra Civil Espanyola. Aquesta amistat és el punt de partida del llibre on anirem repassant la vida d'en Benet, començant amb la seva infantesa i joventut al poble del Pirineu català on va néixer i continuant després, ja passada la guerra, amb les seves renúncies vitals i la seva recerca de l'amor amb la dona que estima. A l'últim capítol, recuperem l'amistat amb l'escocès George que torna per explicar-nos el final de la història.

És un llibre molt ben escrit que fa avançar la trama a partir dels diversos papers (cartes, diaris personals...) que representa que ha guardat el protagonista durant la seva vida. Aquest fet dóna a la novel·la un aire d'història real i, de fet, és així perquè, mentre llegim la vida d'en Benet, se'ns fa ben present com va ser de difícil aquella època pels que pertanyien al bàndol que va perdre la guerra. Un altre punt que vull destacar és l'ús d'algunes expressions i paraules del català pallarès, m'agrada quan en una lectura trobo mostres de la gran varietat lingüística que té el nostre idioma.

La fotografia està feta al Sanatori de la Savinosa a Tarragona. Un complex hospitalari antituberculós que va ser convertit, durant la Guerra Civil Espanyola, en hospital de sang per atendre els ferits del bàndol republicà. En Benet, el protagonista de la novel·la, podria haver-hi estat ingressat.





I, és clar, avui també toca representar un personatge literari. En aquesta ocasió, en Jan McPetit es posa a la pell del fantasma del genet sense cap de "LA LLEGENDA DE SLEEPY HOLLOW" (Washington Irving - 1820).
(Nota: Durant la realització d'aquesta fotografia no ha estat maltractat cap animal ni cap click ha estat decapitat)




Us desitjo a tots una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA



10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina sort que no hagis decapitar cap click... podia ser delicte d'odi...

Fa dies que no llegeixo res de la Maria Barbal, i l'altre dia me'l vaig estar mirant i ara m'hi a acabes d'animar. A veure si me'l compro!

McAbeu ha dit...

CARME: Jo també feia molt de temps (anys) que no llegia cap llibre de Maria Barbal i em va cridar prou l'atenció aquesta seva última novel·la per fer-la entrar a la meva llista de lectures. Si la llegeixes, ja ens diràs que et sembla.

Pel que fa al click... me l'estimo massa per arrencar-li el cap. :-)))

xavier pujol ha dit...

Hi ha persones més mereixedores de ser decapitades... Per sort ja no s'estila.

Pons ha dit...

Sóc l'únic a qui li ha preocupat l'anorèxia dels cavalls dels clicks?

McAbeu ha dit...

XAVIER: Sí, certament és una sort que les decapitacions hagin passat de moda... ;-)

McAbeu ha dit...

PONS: És lloable la teva preocupació pels animals però mira-t'ho des del punt de vista dels clicks. Amb un cavall menys prim, els ninotets haurien d'eixarrancar-se massa. :-D

XeXu ha dit...

El llibre no m'acaba d'atreure, però també et diré que m'he quedat tranquil de saber que no s'ha maltractat cap clic durant la redacció d'aquest post...

McAbeu ha dit...

XEXU: És un llibre que, explicant una història personal, et fa ben present com la guerra civil i la postguerra va afectar als que la van perdre. Millor estar una mica interessat en el tema per agafar-lo.

Sort en tenim que les eines de manipulació d'imatges permeten aconseguir l'efecte (de decapitació, en aquest cas) sense alterar la integritat física del subjecte. En Jan McPetit encara té ganes de continuar llegint llibres i necessita el cap a lloc per fer-ho. :-DD

jomateixa ha dit...

Molt fan del teu Jan Mcpetit!!
aquest cop no m'anoto les recomanacions perquè estic saturada amb les lectures pendents.

McAbeu ha dit...

JOMATEIXA: El vam conèixer gràcies a tu i el teu joc però ara ja ha agafat vida pròpia. Em diverteixo fent-li treure el cap pel blog de tant en tant, així que encara podem comptar amb la presència del meu click lector durant algun temps més. :-)

La llista de lectures pendents, si et descuides, pot arribar a créixer d'una manera vertiginosa. Fas bé d'intentar controlar-la una mica.

Publica un comentari a l'entrada