La MNEMOTÈCNIA (o MNEMÒNICA) és, segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB): "L'art d'estimular i ajudar la memòria".
Amb aquest terme ens referim als mètodes utilitzats per facilitar que certes dades concretes que aprenem les puguem retenir a la memòria i ens costi menys recordar-les posteriorment. Hi ha diverses estratègies per aconseguir-ho que poden variar segons cada individu perquè l'èxit d'aquests recursos depèn molt de cadascú de nosaltres, un mètode que li funciona a una persona pot no servir-li a una altra. Les més habituals d'aquestes Regles Mnemotècniques serien les següents:
Amb aquest terme ens referim als mètodes utilitzats per facilitar que certes dades concretes que aprenem les puguem retenir a la memòria i ens costi menys recordar-les posteriorment. Hi ha diverses estratègies per aconseguir-ho que poden variar segons cada individu perquè l'èxit d'aquests recursos depèn molt de cadascú de nosaltres, un mètode que li funciona a una persona pot no servir-li a una altra. Les més habituals d'aquestes Regles Mnemotècniques serien les següents:
- HOMOFONIA
Substituir una paraula estranya i, per tant, més difícil de recordar per un altre mot (o conjunt de mots) que usem habitualment i que sonen igual (o gairebé igual) que aquella paraula. Un exemple seria una àvia que per recordar que el seu net feia el servei militar "a Guadalajara" pensava en com es rentava cada matí tirant-se "aigua a la cara".
- RIMA
Ens és més fàcil recordar una frase en vers perquè sabem que la part final ha de concordar amb l'inicial.
- ACRÒNIM
Crear un mot (real o inventat) a partir de les inicials de les paraules que volem recordar.
- ACRÒSTIC
Crear una frase (que pot ser molt extravagant perquè això facilita la seva memorització) a partir de les inicials de les paraules que volem recordar.
- CONVERSIÓ NUMÈRICA
Ens es més fàcil recordar una frase que un número per tant podem substituir cada xifra per la consonant que ens la recordi (pel seu aspecte similar, seguint la numeració romana, etc) i formar mots a partir d'aquestes.
Aquests mètodes (i altres) utilitzats per recordar amb més fàcilitat tenien molta mes importància i esdevenien gairebé imprescindibles anys enrere quan l'alfabetització no era generalitzada. Aleshores, la gent no tenia l'opció de, simplement, apuntar-se allò que volia recordar i calia, per tant, exercitar la memòria. En aquest sentit, en el nostre folklore podem trobar diversos recitats o cançons amb fórmules seriades o enumeratives que eren utilitzades per aprendre (i recordar després) una sèrie d'objectes o termes que compartien un ordre d'idees similar. Amb la difusió de la cultura i la reducció de l'analfabetisme, aquesta primera funció d'ajudar simplement a retenir uns conceptes a la memòria va quedar superada i aquells textos van passar a convertir-se en un joc per posar a prova la capacitat de retentiva dels participants.
Aquests Jocs de Memòria es basen, doncs, en una sèrie de conceptes que comparteixen alguna afinitat (els dies de la setmana, les parts del cos, les peces de vestir, els instruments musicals i el seu so, els animals, etc) que són units en un text (majoritàriament en forma de cançó) on se'ls va enumerant de manera correlativa afegint-ne un de nou a mesura que avancem. Recordar la llista completa dels conceptes que cal anar repetint és, en conseqüència, cada vegada més difícil i això provocava una "competició" entre els participants. Quan algú oblidava o alterava l'ordre d'un dels conceptes a recordar perdia el joc i havia, per exemple, de pagar una penyora.
El folklorista Joan Amades, al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", dedica un llarg capítol a aquests Jocs de Memòria i en recull molts exemples. En cito només quatre, els que m'han semblat més coneguts actualment encara que sigui dins l'àmbit de les cançons infantils:
Aquests Jocs de Memòria es basen, doncs, en una sèrie de conceptes que comparteixen alguna afinitat (els dies de la setmana, les parts del cos, les peces de vestir, els instruments musicals i el seu so, els animals, etc) que són units en un text (majoritàriament en forma de cançó) on se'ls va enumerant de manera correlativa afegint-ne un de nou a mesura que avancem. Recordar la llista completa dels conceptes que cal anar repetint és, en conseqüència, cada vegada més difícil i això provocava una "competició" entre els participants. Quan algú oblidava o alterava l'ordre d'un dels conceptes a recordar perdia el joc i havia, per exemple, de pagar una penyora.
El folklorista Joan Amades, al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", dedica un llarg capítol a aquests Jocs de Memòria i en recull molts exemples. En cito només quatre, els que m'han semblat més coneguts actualment encara que sigui dins l'àmbit de les cançons infantils:
- "En Jan Petit com balla"
Cançó i ball on els balladors, a mesura que van anomenant les parts del cos que enumera el text, han de fer-les tocar a terra. Es considerada una cançó infantil però també pot prendre un caire ben diferent si, com diu Amades, es dóna al títol de 'Jan Petit', una interpretació torçada i molt maliciosa.
- "A Betlem me'n vull anar"
Nadala que enumera diferents animals i instruments musicals. Mentre es canta, s'imiten amb les mans i es van fent els sons característics de cadascun d'ells.
- "El poll i la puça"
Explica la història d'un poll i una puça que es va complicant amb l'aparició de cada vegada més personatges. N'hi ha diverses variants.
- "La majordona (o la masovera) se'n va al mercat"
Una cançó que repassa els dies de la setmana fent rodolins amb els productes que es compren cada dia.
 |  |
15 comentaris:
Des de que existeix google calendar jo ja no tinc memòria, em passo el dia llegint els avisos que ha escrit el Pons del passat.
PONS: Em sembla que a tots ens passa una mica el mateix. Actualment només ens cal tenir la memòria justa per recordar fer l'anotació corresponent a l'agenda (electrònica, en aquest cas).
A mi encara m'agrada recordar algunes coses de memòria.
I malgrat el google calendar, com que no l'utilitzo gaire, a mi encara me'n queda, de memòria.
CARME: Doncs és una sort, t'ho dic de veritat. Jo he anat comprovant que cada vegada me'n puc fiar menys de la meva memòria i he de recórrer, gairebé per obligació, a apuntar-me allò que necessito recordar (i no cal que sigui al Google Calendar, de vegades és una simple marca al calendari de paret de tota la vida ;-D)
molt ben explicat
ELFREELANG: Gràcies!! :-)
De jove feia un joc de memoritzar una llista de 10 paraules diferents numerades de l'1 al 10.
El truc era imaginar cada número amb un objecte. P. ex:
1 - bastó,
2 - ànec
3 - el ninot del Michelin
4 - una cadira
5 - un monocicle
6 - una pipa
7 - un home a peu coix
8 - dues pilotes
9 - un home calb
10 - un nen amb un cèrcol.
Aleshores algú et deia 10 noms de substantius i calia imaginar-lo associat amb l'imatge del número.
Per exemple, si la quarta paraula era "gat" l'havies de veure assegut a una cadira. I així amb els 10.
El que t'havia proposat les paraules es quedava meravellat que les poguessis dir en ordre sense equivocar-te.
XAVIER: Ens dones un molt bon exemple del que dic al post. Això que expliques és un gran mètode mnemotècnic aplicat a un joc de memòria. Gràcies per compartir-ho.
Jo tinc una memòria molt rara... No sé si algú hi entén, però és una memòria bona per recordar situacions viscudes, llibres llegits, pel·lícules vistes, lletres de cançons... però dolenta, molt, molt dolenta per recordar coses que, en principi, no tenen cap sentit per mi, per exemple: números de telèfon, noms de persones (recordaré la fesomia, però el nom no em sortirà)... imagina'm intentant recordar les taules de multiplicar, o la taula periòdica dels elements...!!! 😱😱😱
Per recordar el primer número de mòbil del Josep Lluís, el vaig dividir en parelles de xifres que tenien un sentit per mi, per exemple, hi havia el 74 (any en que el Barça va guanyar la Lliga després de catorze anys...) i coses així... 😂😂😂😂
(Segueixo...)
La meva marona, que actualment està molt velleta des d'un greu ictus que va patir fa tretze mesos, tenia (i té),una memòria espectacular.
Li deies un telèfon, el repetia un parell de vegades i ja el recordava per sempre...
Ella era genial per ajudar-nos a memoritzar dades... (😘😘, per a tu, mami)
Recordo que es cmva inventar un "senyor Estroncio" perquè recordéssim que el símbol de l'Estronci era Sr. 😂😂. I així amb mil coses... les capitals...
(Segueixo...)
A veure... algú sap la capital de Buthan?
Jo sí!!! Jo sí!! 🙌🙌🙌
Crec que actualment només en té una. Però quan jo estudiava, tenia dues capitals, una d'estiu i una d'hivern...
A casa meva, a Barcelona, no teníem calefacció i el que posàvem era una estufa de butà.
Amb una historia surrealista, ma mare va convertir Buthan en butà... i quan tens fred, demanes que t'apropin l'estufa... "pon acá"——>> Punakha.
Però si a l'estiu et posen una estufa, tu diràs... "Tinc una calor"... "Tinguna ——> Timbú.
Ok... serà molt forçat, però el que ens feia riure fa que ara, quasi 50 anys més tard encara ho recordi... 😍😍
Sóc súper fan d'aquestes regles mnemotècniques 😁.
I perdona pel súper rotllo!!!
Genial!!!!! 👏👏👏👏👏
ASSUMPTA: M'ha agradat molt això que ens expliques. És un exemple pràctic de la teoria que cito al post. Recordar un número fent associacions amb fets i dades que tenim més presents o retenir les capitals de Bhutan gràcies a una història surrealista són regles mnemotècniques perfectes que, com dius, poden semblar forçades o ser tan extravagants que fan riure però, segurament per això, aconsegueixen amb escreix el seu objectiu com tu mateixa demostres. ;-)
Així que res de rotllo, m'ha encantat el teu (els teus :-D) comentaris. Moltes gràcies per explicar-nos-ho.
PS: Dóna-li una abraçada de part meva a la teva mare quan la vegis. Aquesta manera que tenia d'ajudar-vos a memoritzar dades és admirable, de veritat. Ella sí que es mereix els aplaudiments del teu últim comentari. :-)
A veure... el comentari que diu GENIAL!!! Anava com a resposta al d'en XAVIER PUJOL... El vaig posar amb el mòbil i allí es veia bé... Aquí (ordinador) ha quedat "sueltu" :-D
Moltíssimes gràcies, MAC, per la teva resposta i per la teva abraçada (que, evidentment, serà donada) a la meva mami, la reina de les regles mnemotècniques... :-))
ASSUMPTA: Ah!, d'acord. Ja et vaig comentar, fa temps, que no sé com treure els comentaris enllaçats que apareixen per defecte al mòbil i que no tinc a la plantilla del blog per a l'ordinador. Així que si respons un comentari anterior sense especificar a qui et dirigeixes queda, com molt bé dius :-D, "sueltu" i pot portar a confusions. Gràcies per aclarir-ho i no cal dir que en XAVIER també es mereix els aplaudiments, és clar. :-))
Publica un comentari a l'entrada