Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Noia amb ranuncles" (Theo van Doesburg - 1914).
LA NENA QUE TRIAVA EL COLOR DELS RANUNCLES (CONTE INFANTIL)
Una vegada hi havia una nena que li agradaven molt les flors i, durant la primavera, anava cada dia a collir ranuncles d'un prat proper a casa seva. Sabia que aquestes flors poden ser verinoses si te les menges però ella no les cull per menjar-se-les sinó perquè els ranuncles fan molt bonic gràcies al seu intens color que majoritàriament és blanc o groc però que també pot ser vermell o taronja.
No és l'única que coneix aquell lloc, molta altra gent hi va a collir flors. Són persones que, com ella, gaudeixen triant el color que més els agrada entre la varietat de ranuncles que omplen el prat. També, tot s'ha de dir, n'hi van alguns que no cullen cap flor i que s'enfaden quan ho fan els altres. La nena no ho entén. Ella pensa que tothom ha de poder triar el color que vulgui o, fins i tot, no triar-ne cap però ningú s'hauria d'enfadar pel que trien els altres. Com que ella hi va cada dia, la nena ha vist que aquestes persones enfadades encara s'ofenen molt més quan la majoria de la gent tria els ranuncles de color groc. Això tampoc ho entén. A ella li agrada el color groc, li sembla molt lluminós i l'associa amb el sol, els espais oberts i la llibertat, però sap que no a tothom ens ha d'agradar el mateix i no se li fa estrany que altres persones prefereixin altres colors. Si a aquests senyors enfadats els agraden més els ranuncles ataronjats, per posar un exemple a l'atzar, doncs també està bé. Que els cullin i que deixin als altres fer el mateix amb els del seu color preferit. Quin problema hi ha? La nena continua sense entendre-ho.
De totes maneres, a la nena no li agrada veure gent enfadada així que avui ha decidit que no escollirà els ranuncles grocs sinó que triarà els de color vermell. Cal dir que també li agraden molt i no li ha sabut gens de greu prendre aquesta decisió que es pensa que alegrarà als senyors enfadats. Però sembla que el canvi no ha servit de res. Ells han continuat igual d'enfadats i, com que el vermell és el color de la sang, aquesta vegada l'han escridassat acusant-la de ser violenta (nota: a la nena això li ha semblat una mica exagerat i fora de lloc però és perquè ella no sap que aquesta gent està acostumada a veure violència per tot arreu, sobretot en manifestacions pacífiques). Ara bé, haver canviat de color sí que ha servit d'alguna cosa. Per fi, la nena ho ha entès tot. Ara ja sap quin és aquell problema que ella no comprenia. Avui s'ha adonat que el problema no és que decideixi triar el color groc o que decideixi escollir el vermell. Per a aquests senyors enfadats, el problema simplement és que decideixi. No poden suportar que gosi decidir pel seu compte, ni el color de les flors ni qualsevol altra cosa.
No és l'única que coneix aquell lloc, molta altra gent hi va a collir flors. Són persones que, com ella, gaudeixen triant el color que més els agrada entre la varietat de ranuncles que omplen el prat. També, tot s'ha de dir, n'hi van alguns que no cullen cap flor i que s'enfaden quan ho fan els altres. La nena no ho entén. Ella pensa que tothom ha de poder triar el color que vulgui o, fins i tot, no triar-ne cap però ningú s'hauria d'enfadar pel que trien els altres. Com que ella hi va cada dia, la nena ha vist que aquestes persones enfadades encara s'ofenen molt més quan la majoria de la gent tria els ranuncles de color groc. Això tampoc ho entén. A ella li agrada el color groc, li sembla molt lluminós i l'associa amb el sol, els espais oberts i la llibertat, però sap que no a tothom ens ha d'agradar el mateix i no se li fa estrany que altres persones prefereixin altres colors. Si a aquests senyors enfadats els agraden més els ranuncles ataronjats, per posar un exemple a l'atzar, doncs també està bé. Que els cullin i que deixin als altres fer el mateix amb els del seu color preferit. Quin problema hi ha? La nena continua sense entendre-ho.
De totes maneres, a la nena no li agrada veure gent enfadada així que avui ha decidit que no escollirà els ranuncles grocs sinó que triarà els de color vermell. Cal dir que també li agraden molt i no li ha sabut gens de greu prendre aquesta decisió que es pensa que alegrarà als senyors enfadats. Però sembla que el canvi no ha servit de res. Ells han continuat igual d'enfadats i, com que el vermell és el color de la sang, aquesta vegada l'han escridassat acusant-la de ser violenta (nota: a la nena això li ha semblat una mica exagerat i fora de lloc però és perquè ella no sap que aquesta gent està acostumada a veure violència per tot arreu, sobretot en manifestacions pacífiques). Ara bé, haver canviat de color sí que ha servit d'alguna cosa. Per fi, la nena ho ha entès tot. Ara ja sap quin és aquell problema que ella no comprenia. Avui s'ha adonat que el problema no és que decideixi triar el color groc o que decideixi escollir el vermell. Per a aquests senyors enfadats, el problema simplement és que decideixi. No poden suportar que gosi decidir pel seu compte, ni el color de les flors ni qualsevol altra cosa.
16 comentaris:
A vegades, entendre les coses ja és un gran pas. Crec que aquest conte infantil, serveix molt bé també pels adults, perquè n'hi ha molts que encara no han entès coses ben senzilles d'entendre. Però està clar que no hi ha més ruc que aquell que no vol entendre res.
I té raó que tan bonics són els vermells com els grocs, però hi ha moments que les preferències deixen pas a les prioritats i tots plegats decidim quines volem que siguin. Però hi ha algunes coses que aquesta nena encara no sap i és que si algun dia vol portar una bandera estranya, que sigui com ara "un rectángulo verde, con una raya y con un palo" també pot portar-li problemes. Però allò que ha entès, ho ha entés molt bè. No és cap color allò que ens fa enfadar. Jo crec que amb un petit esforç per part nostra podríem fer que acabessin odiant tots els colors. Potser ho hauríem de provar.
CARME: No tinc cap esperança que aquest conte (ni qualsevol altre argument) faci entendre res als senyors enfadats. Aquesta gent no permeten que se'ls "imposi" cap idea... mentre no paren d'intentar imposar les seves.
Estic d'acord amb això que dius de les preferències i les prioritats i, com la nena del relat descobreix, canviar les nostres per intentar acontentar als que no pensen igual no només no serveix de res, sinó que és contraproduent.
No costaria gaire fer que prohibissin qualsevol altre color a més del groc i, fins i tot, es podria aconseguir que prohibissin tots els colors... moltes de les seves idees venen de l'època en que vivíem en blanc i negre.
Aquesta deriva autoritària que està patint el món sencer i alguns ho veiem des de gairebé primera línia em fa vomitar. Quin fàstic. Espero que podrem redreçar-ho a temps.
PEIX: No sé si som a temps de redreçar-ho perquè, com dius, aquesta xacra neofeixista s'està estenent per tot el món però no hem de deixar d'intentar-ho. Hi tenim molt a perdre, en cas contrari.
És un conte poc infantil, eh? Però em sembla que alguna gent, ni explicant-ho així per nens i nenes, no entendran res de res.
XEXU: Ja ho diuen que les aparences enganyen. També estic d'acord amb la segona part del teu comentari però, com li dic a la CARME, tampoc esperava fer entendre res a segons quina gent.
Tu ja m'entens...
XAVIER:
El bròquil s'està florint...
tu ja m'entens!
però no creiem en el bròquil...
tu ja m'entens!
demà serà un altre dia...
tu ja m'entens!
i així el dia de demà
eixe poble cridarà
s'ha acabat el bròquil!
tu ja m'entens! -x5-
No sé com t'ho fas però sempre encertes al mig de la diana!!
Si a aquests senyors enfadats els agraden més els ranuncles ataronjats, per posar un exemple a l'atzar, doncs també està bé. :-DDDDD
ASSUMPTA: Ja se sap, de tant en tant l'atzar té aquestes coses. ;-D
Cada dia nou, es bo per aprendre alguna cosa nova. Si es que vols aprendre o seguir enquistats ...com els senyors enfadats.
Bon exercici ;)
ARTUR: No hauríem de deixar mai d'aprendre i, almenys, d'intentar entendre. Enquistar-se potser és l'opció més fàcil però també és la més dolenta. Gràcies. :-)
És boníssim!!
Aquest matí anava amb presses i he estat ultra ràpida escrivint, però ara m'hi reitero... És MOLT bo!!
ASSUMPTA: MOLTES gràcies. ;-)
ja t'ho han dit però si mac és boníssim el teu relat i s'entén tot!
ELFREELANG: Gràcies. I pel que fa a que s'entén tot, doncs estic d'acord amb allò que ja apunta la CARME al seu comentari: per entendre segons quines coses... només cal voler entendre-les.
Publica un comentari a l'entrada