L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.
Avui us en presento els quatre asos [A]:
Avui us en presento els quatre asos [A]:
[CORS ♥]
Tenen ambdós costats de la figura verda la mateixa intensitat de color?
[TRÈVOLS ♣]
Quin dels dos quadrats grisos és més clar?
Tenen els quadrats grisos la mateixa intensitat de color?
[PIQUES ♠]
Quina porta és més a prop?
Quina és la porta de l'habitació més càlida?
[DIAMANTS ♦]
És idèntic el color vermell d'ambdós costats?
Tenen ambdós costats de la figura verda la mateixa intensitat de color?
[TRÈVOLS ♣]
Quin dels dos quadrats grisos és més clar?
Tenen els quadrats grisos la mateixa intensitat de color?
[PIQUES ♠]
Quina porta és més a prop?
Quina és la porta de l'habitació més càlida?
[DIAMANTS ♦]
És idèntic el color vermell d'ambdós costats?
EXPLICACIÓ
12 comentaris:
Que maques i que misterioses són les il·lusions òptiques!!!
Realment, com que ja estem avisats que són il·lusiona òptiques i les preguntes ja ens donen la pista, fa molta gràcia de veure el primer efecte que fan: en les dues primeres cartes, les de dalt, els colors es veuen diferents, en tots dos casos, però si amb un paper tapem les parts intermitges, ja veiem que és el mateix color.
A la carta de les portes, que jo les veig a igual distància les miri com les miri... potser no entenc la pregunta.
I la de les ratlles de color vermell, suposo que sí que també és identic a tos dos costats, però en canvi m'ho miri com m'ho miri, el veig diferent el de dalt combinat amb el negre el veig mes fosc i el de baix més clar.
CARME: A mi m'encanten les il·lusions òptiques. És realment com dius, és impressionant que el nostre cervell ens enganyi d'aquesta manera i que ens faci veure el que no és.
I tan clar que ho veiem, tot i saber que el color és el mateix (com tu mateixa comproves) jo continuaria jurant que a la primera carta hi ha dos verds diferents. ;-)))
Pel que fa a la de les portes, estic amb tu. Aquesta sensació de més o menys distància segons el to de color més càlid o més fred tampoc l'acabo de veure.
El nostre cervell ens enganya molt més sovint del que pensem. En les il·lisions òptiques és un fet demostrable, en altres coses és més difícil de demostrar, però està clar que ens enganya força sovint. En el record de les coses com van ser, en la interpretació dels fets i en altres coses que ara no em venen al cap i que seria llarg d'anar dient.
No crec que només em passi a mi, que convisc fa molts anys amb la mateixa persona, que recordem algunes coses diferent. Com que les vam fer junts, un cervell o altre s'enganya. A vegades hem comprovat que s'enganyen tots dos. Allò no era no era ni així ni aixà sinò d'una altra manera que cap dels dos recordàvem.
I tens raó que l'engany visual persisteix un cop has comprovat que són el mateix color, i ho saps segur, encara els veus diferents. Com els altres els que no són visuals. He, he, he...
CARME: No et passa només a tu. Això de recordar coses diferents d'un mateix fet també ho he comprovat personalment. Un detall que tu tens ben clar, l'altra persona que ho va viure igual que tu el recorda d'una manera diferent. I malgrat que el primer que ens ve al cap és simplement pensar que l'altre s'equivoca, hem de ser conscients que podem ser nosaltres els que estem equivocats. Els records que tenim ens poden semblar molt fidels... però (de vegades) no són exactes.
T'he imaginat a l'any 91 menjant Crunchy Nut com un desesperat per aconseguir les cartes. Jo també en menjava, però no les recordo pas!
XEXU: No recordo quants paquets de cereals havies de comprar perquè et donessin les cartes però et puc dir que vaig aconseguir dues baralles. Així que potser sí que els Crunchy Nut's es van convertir en el meu esmorzar habitual durant una bona temporada. :-D
Per cert, una de les baralles es va perdre fa temps però l'altra encara la conservo actualment i és la que us aniré ensenyant de quatre en quatre cartes en posts venidors.
Il·lusions òptiques de colors, res de nou per aquí... El que em preocupa més es la teva alimentació al anys 1991, he estat mirant la informació nutricional dels Crunchy Nut i no es gaire maca, suposo que la composició actual dels cereals deu haver canviat, en tot cas no crec que sigui cap a pitjor. Actualment de cada 100 grams de producte 82 grams son hidrats de carboni, res gaire estrany tenint en compte que es tracta de cereals, el sorprenent es que d'aquests 35 grams son directament sucre, o sigui que més d'una tercera part del producte es sucre pur. Val la pena posar en risc la teva salut per unes quantes cartes d'il·lusió?!
PONS: No, no val la pena i t'ho dic ben convençut. De totes maneres, fa vint-i-cinc anys no era (no érem) tan conscients del mal que fa l'excés de sucre i, sobretot, no érem gens conscients de la quantitat de sucres afegits que hi ha als productes menys insospitats. Aleshores no teníem ni idea de que en uns cereals (o en una llauna de refresc o, fins i tot, en una pizza industrial) hi pogués haver tant de sucre com hi ha. Per sort, ara sí que ho sé i això ajuda a intentar no abusar-ne. Suposo que el millor seria evitar completament el sucre en la dieta però he d'admetre que sóc llaminer i que, per tant, en continuo prenent. Tot i així, em controlo una mica i els anàlisis periòdics que em mana el metge continuen sortint dins dels límits correctes (no tinc sucre, ni colesterol, ni res fora de lloc)... de moment.
El dels quadrets grisos ja els sabia, però m'hauria equivocat si contestés sense mirar profundament. Veritablement si volen ens poden enganyar òpticament.
XAVIER: Realment és així, el que veiem (tot i veure-ho ben clar) no és el que de veritat hi ha. Per això ens sobten (i també ens agraden) tant les il·lusions òptiques.
Aquest del vermell i el verd t'ho fan quan et graduen la vista... No us hi heu fixat? (O és que no aneu a un bon oculista? hehe) Et fan veure unes lletres sobre fons verd, un ver molt intens... i després, les mateixes lletres o figures sobre un vermell també molt fort... i et demanen en qui cas ho veus més clar, més ben definit (suposo que deu ser el què vol dir veure-ho com "més a prop")... Jo sempre pregunto si ho puc tornar a veure mil vegades... ara verd, ara vermell... verd... vermell... perquè gairebé ho veig igual.
Les il·lusions òptiques són xulíssimes!!
A mi m'agrada el dolç.
ASSUMPTA: Em sembla que et refereixes al Test Bicromàtic que fan els oculistes per detectar miopia i hipermetropia. No és ben bé el mateix que la il·lusió òptica de la carta de les dues portes. En aquesta representa que hem de tenir la sensació de més proximitat (o més calidesa) segons la gamma del color utilitzat, en el test el que veiem no és una sensació general sinó que depèn de com tenim els ulls cadascú de nosaltres.
A mi també m'agraden molt les il·lusions òptiques... i el dolç. :-)))
Publica un comentari a l'entrada