Relats Conjunts (febrer 2016)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La curació del cec" (El Greco - 1567).

LA CURACIÓ DEL CEC

I quan entrà a la plaça d'aquell poble, el Messies es fixà en un home cec que allí estava i, dirigint-se a ell, digué:

- Si confies en mi i el teu esperit és sincer, tornaràs a veure.

L'home reconegué la veu que li parlava i sabedor que el Messies feia miracles i ajudava a la gent de bon cor, contestà amb gran resignació:

- No sóc digne, Senyor, de que obreu aquest miracle en mi. Perquè si bé és veritat que la meva vida ha estat molt dura des de que vaig perdre els ulls, també és ben cert que he fet molt dura la vida d'altres amb les meves malifetes i el meu mal cor. He estat un gran pecador i la prova d'això és que els meus amics són pocs i els meus enemics són molts.

I mentre parlaven, la gent que hi havia a la plaça se'ls anava apropant i el Messies veié que el cec deia la veritat doncs només uns pocs s'acostaren sol·lícits a acompanyar-lo mentre que una bona colla quedaren una mica més allunyats amb cara de pocs amics. I quan el Messies comprovà això, afegí:

- Aquestes paraules t'han fet digne, doncs han estat sinceres. En veritat et dic que ara et retornaré els ulls i que tornaràs a veure. I també et dic que d'aquest fet se n'alegraran tant els teus amics com els teus enemics.

Tot seguit, posant una mà sobre la cara del cec, el Messies obrà el miracle i l'home tornà a tenir ulls.

I d'aquest fet se n'alegraren els seus amics, doncs el cec havia deixat de ser-ho i tornava a veure.

I també se n'alegraren els seus enemics doncs feia temps que li tenien jurada i es morien de ganes d'arrencar-li els ulls, cosa que ara ja podrien fer.