Relats Conjunts (novembre 2015)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Retrat d'Adolfo Best Maugard" (Diego Rivera - 1913).

RETRAT DE L'AVI

Els experts en art diuen que aquest quadre marca la transició del pintor des d'una etapa figurativa cap el cubisme i que això es nota en la manera com experimenta amb els colors, els volums i les textures donant la sensació que la figura principal "creix", que "s'allarga" a l'estil del Greco. També afirmen que el personatge retratat és un polifacètic artista plàstic mexicà. Però tots sabem que els experts, quan no saben una cosa, se la inventen.
Si he comprat aquesta obra d'art perquè presideixi a partir d'avui la sala de juntes d'aquesta seu central no és perquè representi a cap artista mexicà "allargat" sinó perquè és el retrat del nostre fundador que, com tots sabeu, era alt com un Sant Pau. La nostra empresa fa temps que va deixar de ser una empresa familiar però continua portant amb orgull el nom de la família i jo tinc l'honor de ser la tercera generació que la dirigeix, per això em va fer tanta il·lusió descobrir aquest retrat de l'avi i no he parat fins poder adquirir-lo i portar-lo fins aquí.

Molts de vosaltres sou massa joves per haver-lo conegut però segur que tots en coneixeu la història. El meu avi no va tenir una infantesa fàcil, sobretot a causa de la seva gran alçada. De nen, va haver d'aguantar les burles constants dels seus companys que no paraven de riure-se'n de tan alt i prim que era i de jove, cap noia se li volia acostar perquè els passava més d'un pam a qualsevol d'elles. La situació es va fer tan insuportable que va decidir marxar del poble i això li portà més problemes, aquesta vegada amb el seu pare que li recriminà durament que pretengués abandonar el mas familiar i no continuar amb la feina de pagès. S'ha d'entendre la reacció del besavi, feia poc que la seva altra filla, na Riteta, que tampoc volia saber res de les terres ni dels ramats de cabres, havia rebutjat a diversos pretendents de les cases de més anomenada de la comarca per casar-se amb un potentat estranger deixant també el mas. Però malgrat les pressions del besavi, que arribà a desheretar-lo, l'avi no va canviar d'opinió i no tardà en abandonar el poble per sempre.
Una vegada a la ciutat les coses no foren més fàcils per a ell. Però a la fi, trobà un lloc on fou acceptat i on va poder tirar endavant. Va entrar com ajudant en una barraca de fenòmens de la fira i, per primera vegada a la seva vida, no es va sentir com el "més rar de la colla". Això li va permetre desenvolupar totes les seves capacitats i, en pocs anys, va passar d'ajudant a propietari d'aquella barraca i abans de complir els trenta ja dirigia tota la fira que, gràcies a les seves idees innovadores, es va convertir en la millor de tot el país. El pas següent ja el sabeu, va fundar aquesta empresa i així començà una carrera empresarial de gran èxit que continua als nostres dies.
El quadre representa un dels moments àlgids d'aquesta trajectòria. Mudat de vint-i-un botons i posant-se els guants de pell, el veiem a punt d'anar a la inauguració del "Bufaland Park Resort". El primer dels parcs temàtics de la nostra companyia que, per primera vegada a la història, unia les atraccions més innovadores, entre elles la roda de fira més gran del món, amb diversos hotels tematitzats i que, fins i tot, disposava d'una estació de tren pròpia.

Ja fa molts anys que el meu avi va morir i aquella empresa que ell va crear s'ha transformat en una multinacional de l'entreteniment que factura centenars de milions d'euros i que està present als cinc continents. Però el seu mestratge encara ens guia i per això mantenim vigents moltes de les seves idees innovadores com quan va decidir que la limitació d'entrada a les atraccions de més risc no es basés en l'edat sinó en l'alçada del nen. Quan visiten els nostres parcs, els nens més alts que la resta s'adonen que això no és un defecte que els porta problemes sinó un avantatge que els permet pujar a atraccions vedades als seus companys i, per una estona almenys, són més feliços. I fer que els nens siguin feliços sempre ha estat l'objectiu principal de BUFA Entertainment S.A. i complir-lo és el que ens permet continuar sent líders del sector. Tots coneixeu el leitmotiv de l'avi que s'ha convertit en el lema de l'empresa: "Volem més nens feliços!!" i volem més nens feliços perquè un nen feliç, té més ganes de pujar a més atraccions i, en conseqüència, els seus pares han de gastar més dins del parc que és el que ens convé. Cada vegada que mirem el quadre de l'avi recordarem que aconseguir la felicitat, la nostra felicitat econòmica, és el nostre únic objectiu.

[ Llarg i prim, parent d'en Bufa,
el seu pare és un pagès
carallot, que s'estarrufa
i s'enfarina com si res,
perquè sa filla Riteta
s'ha fet la resolució,
no vol pasturar cabretes,
no, no, i no. ]
A sa filla grans molèsties
els promesos li han portat,
i tots tenen noms de bèsties,
que ja és “prouta” qualitat.
El fill gran de ca l’Eruga,
el noi de ca l’Escorpí,
el mitjà de can Tortuga
i l'hereu de cal Garrí.
Per això s'ha casat amb un potentat.
[ Llarg i prim, parent d'en Bufa,... ]
[ perquè sa filla Riteta... ]