Relats Conjunts de la Carme - JULIOL (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)

La CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS s'encarrega, per segon any consecutiu, de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i ens convida a fer un relat inspirat per una foto de BARBOLLAIRE del blog UN LLOC PER A NOSALTRES que ens mostra unes bales de palla cobertes amb teixits de colors i preparades per fer de seient potser en alguna festa, doncs també veiem, a sobre d'una d'elles, tres copes de vi buides.

Aquesta vegada m'han sortit dos relats, de diferent mida però basats en la mateixa idea. Aquí els teniu:

PRIMER RELAT

EL CONCEPTE

«L'important és el concepte. Tota la resta és accessòria perquè el que realment vol la gent és que tot tingui un concepte. Hem de mantenir el concepte, per sobre de tot». Aquesta era la idea principal del missatge que el party manager insistia a fer-me entendre.

Jo no ho veia tan clar. Jo volia muntar una festa amb uns quants amics per celebrar l'acabament de les obres de remodelació de la meva masia al Priorat. El meu concepte de celebració es basava en llogar unes quantes cadires i taules pel jardí, fer un pica-pica de pa amb tomàquet acompanyat de formatges i embotits de la zona, obrir unes quantes ampolles del millor vi de la cooperativa de Gratallops i posar una mica de música d'aquesta que agrada a tothom. Però es veu que aquest concepte està passat de moda, resulta que si vols estar «à la page» no pots pretendre que la festa és un èxit si tothom s'ho passa bé. El concepte que «mola» és just el contrari: Tothom s'ho passarà bé, si la festa és un èxit.

I perquè la festa sigui un èxit, l'ha d'organitzar un professional. Un party manager expert que s'encarregarà de tot el que cal i també, sobretot, s'encarregarà de fer-te veure que les teves idees no valen per a res. I això és així perquè tu, a diferència d'ell, no tens «el concepte» al cap. No el tens i, sense dir-t'ho també t'ho deixarà ben clar, tampoc no el tindràs mai per molt que t'hi esforcis.

Per tant, no entendràs mai que en comptes de cadires i taules sigui millor que la gent segui en bales de palla cobertes amb draps de colors. Tu pots pensar que els teus convidats se sentiran incòmodes, que la palla seca els produirà picor a les cames, que els farà mal l'esquena si no tenen la possibilitat de recolzar-se en cap respatller... Però això és perquè no entens el «concepte ètnic» que tant triomfa actualment.

Tampoc entendràs que, en una festa al Priorat, sigui preferible deixar de banda els embotits, els formatges i, sobretot, els vins de la comarca substituint-los per sushi, sashimi i vi d'arròs japonès... Però això és simplement perquè no comprens el «concepte de globalització» que és el que tothom busca en aquests moments.

I encara menys entendràs perquè s'ha eliminat la música de ball i s'ha contractat un grup d'indis sioux (perdó, volia dir: «un grup de nadius americans»), que ens delectaran amb les seves danses tribals mentre el seu xaman no pararà, durant tota la festa, de recitar mantres que se'ns ficaran profunda i insistentment dins el cervell. Però, és clar, això és perquè el «concepte multicultural» se t'escapa.

Però no entendre tot això, no t'ha de fer patir gens. Només cal que et posis ens mans del teu party manager i tot anirà bé. No passa res si, al final, la festa dura menys del previst perquè tothom acaba amb mal de cap per culpa dels músics multiculturals, ni és cap problema que les úniques copes que es buidin siguin les que has omplert amb les ampolles de vi que has tret del teu celler particular quan has vist que ningú tastava aquell menjar globalitzat, ni cap convidat es queixarà malgrat marxin gratant-se les cames i amb un terrible mal d'esquena per causa del mobiliari ètnic... Ben al contrari, pots estar segur que tot això no serà cap impediment perquè tots els teus amics et felicitin i surtin ben satisfets de la teva festa. O és que penses que algú s'atrevirà a dir alguna cosa negativa, admetent d'aquesta manera davant de tothom que no ha estat capaç d'entendre «el concepte»?.

Per sort, jo sí que ho he entès. Per fi, he vist que l'expert tenia tota la raó quan insistia en destacar la importància del concepte per damunt de tot. De sobte, aquesta idea m'ha quedat perfectament clara. Només m'ha calgut veure l'elevada factura en CONCEPTE d'honoraris que m'ha presentat el meu prestigiós party manager.

*********************************************

SEGON RELAT

NO FEM EL RUC

El party manager ja havia enllestit la feina. Havia aconseguit muntar, en aquella masia tradicional i tan, tan... "catalana", una festa que complia fil per randa el concepte de multiculturalitat ètnica que buscava. N'estava ben satisfet!.

El propietari de la masia no compartia el mateix sentiment. Li havien parlat molt bé d'aquell expert organitzador de festes però, aparentment, l'únic que havia fet és omplir-li el jardí de bales de palla cobertes amb roba de colors vius i cobrar-li una fortuna per fer-ho. Per això, quan va veure, just abans de que arribessin els convidats, que els seus fills adolescents jugaven al jardí, fent l'animal i amb el perill de malmetre aquell "mobiliari ètnic" que havia pagat a preu d'or, els va renyar amb un crit que va sortir-li de l'ànima: "NENS, NO FEU EL RUC... QUE LA PALLA VA CARA!!!".