GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 26 de juliol del 2014

Relats Conjunts de la Carme - JULIOL (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)


La CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS s'encarrega, per segon any consecutiu, de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i ens convida a fer un relat inspirat per una foto de BARBOLLAIRE del blog UN LLOC PER A NOSALTRES que ens mostra unes bales de palla cobertes amb teixits de colors i preparades per fer de seient potser en alguna festa, doncs també veiem, a sobre d'una d'elles, tres copes de vi buides.

Aquesta vegada m'han sortit dos relats, de diferent mida però basats en la mateixa idea. Aquí els teniu:


PRIMER RELAT
EL CONCEPTE

«L'important és el concepte. Tota la resta és accessòria perquè el que realment vol la gent és que tot tingui un concepte. Hem de mantenir el concepte, per sobre de tot». Aquesta era la idea principal del missatge que el party manager insistia a fer-me entendre.

Jo no ho veia tan clar. Jo volia muntar una festa amb uns quants amics per celebrar l'acabament de les obres de remodelació de la meva masia al Priorat. El meu concepte de celebració es basava en llogar unes quantes cadires i taules pel jardí, fer un pica-pica de pa amb tomàquet acompanyat de formatges i embotits de la zona, obrir unes quantes ampolles del millor vi de la cooperativa de Gratallops i posar una mica de música d'aquesta que agrada a tothom. Però es veu que aquest concepte està passat de moda, resulta que si vols estar «à la page» no pots pretendre que la festa és un èxit si tothom s'ho passa bé. El concepte que «mola» és just el contrari: Tothom s'ho passarà bé, si la festa és un èxit.

I perquè la festa sigui un èxit, l'ha d'organitzar un professional. Un party manager expert que s'encarregarà de tot el que cal i també, sobretot, s'encarregarà de fer-te veure que les teves idees no valen per a res. I això és així perquè tu, a diferència d'ell, no tens «el concepte» al cap. No el tens i, sense dir-t'ho també t'ho deixarà ben clar, tampoc no el tindràs mai per molt que t'hi esforcis.

Per tant, no entendràs mai que en comptes de cadires i taules sigui millor que la gent segui en bales de palla cobertes amb draps de colors. Tu pots pensar que els teus convidats se sentiran incòmodes, que la palla seca els produirà picor a les cames, que els farà mal l'esquena si no tenen la possibilitat de recolzar-se en cap respatller... Però això és perquè no entens el «concepte ètnic» que tant triomfa actualment.

Tampoc entendràs que, en una festa al Priorat, sigui preferible deixar de banda els embotits, els formatges i, sobretot, els vins de la comarca substituint-los per sushi, sashimi i vi d'arròs japonès... Però això és simplement perquè no comprens el «concepte de globalització» que és el que tothom busca en aquests moments.

I encara menys entendràs perquè s'ha eliminat la música de ball i s'ha contractat un grup d'indis sioux (perdó, volia dir: «un grup de nadius americans»), que ens delectaran amb les seves danses tribals mentre el seu xaman no pararà, durant tota la festa, de recitar mantres que se'ns ficaran profunda i insistentment dins el cervell. Però, és clar, això és perquè el «concepte multicultural» se t'escapa.

Però no entendre tot això, no t'ha de fer patir gens. Només cal que et posis ens mans del teu party manager i tot anirà bé. No passa res si, al final, la festa dura menys del previst perquè tothom acaba amb mal de cap per culpa dels músics multiculturals, ni és cap problema que les úniques copes que es buidin siguin les que has omplert amb les ampolles de vi que has tret del teu celler particular quan has vist que ningú tastava aquell menjar globalitzat, ni cap convidat es queixarà malgrat marxin gratant-se les cames i amb un terrible mal d'esquena per causa del mobiliari ètnic... Ben al contrari, pots estar segur que tot això no serà cap impediment perquè tots els teus amics et felicitin i surtin ben satisfets de la teva festa. O és que penses que algú s'atrevirà a dir alguna cosa negativa, admetent d'aquesta manera davant de tothom que no ha estat capaç d'entendre «el concepte»?.

Per sort, jo sí que ho he entès. Per fi, he vist que l'expert tenia tota la raó quan insistia en destacar la importància del concepte per damunt de tot. De sobte, aquesta idea m'ha quedat perfectament clara. Només m'ha calgut veure l'elevada factura en CONCEPTE d'honoraris que m'ha presentat el meu prestigiós party manager.


*********************************************


SEGON RELAT
NO FEM EL RUC

El party manager ja havia enllestit la feina. Havia aconseguit muntar, en aquella masia tradicional i tan, tan... "catalana", una festa que complia fil per randa el concepte de multiculturalitat ètnica que buscava. N'estava ben satisfet!.

El propietari de la masia no compartia el mateix sentiment. Li havien parlat molt bé d'aquell expert organitzador de festes però, aparentment, l'únic que havia fet és omplir-li el jardí de bales de palla cobertes amb roba de colors vius i cobrar-li una fortuna per fer-ho. Per això, quan va veure, just abans de que arribessin els convidats, que els seus fills adolescents jugaven al jardí, fent l'animal i amb el perill de malmetre aquell "mobiliari ètnic" que havia pagat a preu d'or, els va renyar amb un crit que va sortir-li de l'ànima: "NENS, NO FEU EL RUC... QUE LA PALLA VA CARA!!!".


12 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Nens, la palla va cara! Això també ho deia el mossèn...

Sergi ha dit...

No pot ser més encertada la frase final! Estic segur que aquest concepte de party manager existeix i tal i com l'has narrat als dos relats. Trobo insuportable que ara hi hagi guies per tot, sembla que no sapiguem anar de ventre sols!

Elfreelang ha dit...

ha ha ha ha .....com he rigut en concepte !!!! molt bo !

Garbí24 ha dit...

Jo em quedo amb el segon, poques paraules i molt ben encertades

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

no et dic jo on es pot posar el CONCEPTE el party manager dels...

Assumpta ha dit...

Què bons MAC!!! :-)))

Aquests relats teus (sobre tot el primer, perquè dones més detalls i fas veure poc a poc com n'arriba a ser de ximple la gent a vegades) són dignes de ser publicats! T'ho dic de tot cor!! Tens molt bona mà pel relat curt, especialment si li dones un to així irònic!! :-))

Matrícula d'honor cum laude pel primer!!
Excel·lent pel segon! ;-))

Alfonso Robles Motos ha dit...

Està vist que tot i la teva bona intenció, aquests no han comprès el "concepte". Hauràs de tornar a explicar-les al X. Pujol, XeXu, Elfrelang, Joan Gasull, Bruixeta, Assumpta. Ara que penso els manes, millor, el "party manager", perquè amb una altra factura ho sàpiguen.
No sé com no entenen una cosa tan fàcil com el "concepte".
Excel·lent MAC. una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Excel·lent, aquest dos per un... a mi m'encanten tots dos relats i a aquest "party manager" jo l'hagués engegat a fer punyetes a la primera de canvi. (Ja sé que l'Alfonso dirà que em tornis a explicar el concepte, he, he,he)

El segon relat amb el refrany final és una genialitat més de les teves... T'he dit mai que ets un crack? :DDD

Gràcies per partida doble...

M'enduc l'enllaç

Assumpta ha dit...

Sí, sí, el segon, jugant amb el refrany, és genial... però el primer és una passada! Jo em quedo amb el primer, sap jugar tota l'estona amb una ironia fina que m'encanta. Un llibre de relats d'aquest nivell triomfaria. Ho dic de veritat :-)

McAbeu ha dit...

XAVIER: Em sembla que no m'equivoco gaire si et dic que, en aquest cas, el mossèn aquest que cites es referia a un concepte diferent del terme. ;-DD

XEXU: És una mica això el que he volgut reflectir als relats. Criticar aquests "guies" i aquesta gent que accepten ser "guiats", moltes vegades fins i tot deixant de banda el sentit comú, només perquè és moda.

ELFREELANG: Gràcies, tu sí que has entès el concepte. :-)))

JOAN: Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat.

BRUIXETA: No ho dius però em sembla que ja hem entès el concepte. :-DD

ASSUMPTA: He de dir que jo també m'ho vaig passar més bé escrivint el primer que el segon. Volia explicar aquesta idea que dius, com la gent, de vegades, fem el ximple acceptant coses inacceptables només per la por, justament, a no quedar com ximples davant els altres, per allò de què diran. Una vegada ja el tenia fet, em va venir al cap aquest refrany tan adient a la imatge. Em va semblar una bona idea i la vaig voler aprofitar, però em va semblar que el primer relat ja m'havia quedat prou rodó i per això en vaig fer un altre més curtet. :-))
Ah!, i gràcies per les notes. Una "matrícula d'honor cum laude" no s'obté cada dia. :-DD

ALFONSO: Citant a Murakami: "Si els ho hem d'explicar perquè ho entenguin, això vol dir que per molt que ho expliquem no ho entendran.". I com diria el party manager: "El concepte ha de sortir de dins del cor i si això no és possible, aleshores de dins de la cartera". :-DD
Gràcies i una altra abraçada per a tu. :-)

CARME: Ja veus que al final no em vaig poder treure del cap que aquestes bales de palla em semblen més incòmodes que boniques: :-DD
Tot i així, m'alegro que t'hagin agradat els relats i gràcies a tu per fer-nos "treballar" a l'estiu i animar una mica la blogosfera. :-)

sa lluna ha dit...

Jo les trobo genials als dos!!
Ara si m'has d'explicar el "concepte" a cop de factura, com que no m'interessa gaire. :)

Aferradetes i bon dia!!

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Gràcies!!. Ah, i estem ben d'acord amb això que dius al final. A mi aquest tipus de "concepte" tampoc m'interessa gens. :-))

Publica un comentari a l'entrada