BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 11 de desembre de 2010

185è Joc Literari (desembre - 2010)

Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.

Ha arribat el 185è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un text entre 100 i 200 paraules que pugui ser inclòs dins de la novel·la "Els Tres Mosqueters" d'Alexandre Dumas.

Inspirat per la imatge que ell mateix ens ha posat i que encapçala aquest post, m'he imaginat a D'Artagnan, sol i pensatiu a la seva cambra, just després de l'execució de Milady de Winter (capítol LXVII de l'obra original) i m'ha sortit això:


Ho havíem de fer, era culpable.

La vull recordar bella i plena de vida. Era una dona intel·ligent i valenta que hauria pogut ser una Mosquetera perfecta. Ja sé que imaginar una dona formant part del Cos dels Mosqueters de Sa Majestat és molt imaginar en aquesta època però no dubto que en anys venidors això serà ben possible.

Però en el seu cas ja no podrà ser. És morta.
L'hem acusat, l'hem jutjat i l'hem executat.

Ho havíem de fer, era culpable.

Per culpa seva ha mort enverinada Constança Bonacieux, la meva estimada Constança. Va fer assassinar al Duc de Buckingham. Va enverinar al seu segon marit. Va...

Ho havíem de fer, era culpable.

Milady de Winter es mereixia molt la pena de mort.
Però a mi, i malgrat tot, que s'hagi mort em fa molta pena.


13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Ohhh! Quina llàstima.
Gràcies per la teva participació

Assumpta ha dit...

Ostres!! Es diu "de Winter" com la Rebecca!! (clar que a aquesta li venia el cognom per part del marit) Llavors segur, segur que era dolenta!!

Per cert, s'inspiraria Daphne du Maurier en Milady de Winter per crear el seu personatge de Rebecca?

Ai, quins homes!! Us fa llàstima que sigui morta perquè era guapa! Imagineu que era lletja i llestos!! :-))

Bon relat, Mac! :-DD M'has tingut una bona estona documentant-me :-))

Elfreelang ha dit...

Que trist! pobre! i pobra dona executada!...i tant que es podia imaginar una dona mosquetera! Molt bona participació McAbeu!

Elfreelang ha dit...

Ui Assumpta al mateix temps estàvem escrivint! Vols dir que era tan dolenta?

Assumpta ha dit...

Dona, ELFRI, jo veig que té unes quantes morts a la seva llista... una gran persona no em sembla pas :-)) El que jo dic... imagineu-la baixeta, rabassuda, amb les dents tortes, unes ulleres de cul de got... i havent fet tot el que ha fet :-))

Carme ha dit...

Doncs sí, sembla que malgrat que s'ho mereixia al Dartagnan li agradava força, oi? o potser no, potser és que ja estava en contra de la pena de mort?

Vicicle ha dit...

Pobre dona, en el que li va costar fer-se un lloc al món. El D'Artagnan tenia el "corazón partío".

Rafel ha dit...

Doncs Sa Majestat s'ho perdia en no oferir-li el perdó reial, perquè la dona era ben resolutiva.

Elfreelang ha dit...

Ei Assumpta però per dolenta que fos....millor condemnar-la a la pena perpetua que a la de mort....que d'aviat serà Nadal...

La Meva Perdició ha dit...

Un relat maquiavèl·lic, ple d'intrigues de Palau. Felicitats pel relat.

Assumpta ha dit...

Hehehe ELFRI... val, d'acord ;-) És que jo pensava que la dicotomia estava entre condemnar-la o deixar-la en llibertat :-)))

sànset i utnoa ha dit...

De fet: qui és prou savi per sentenciar vida o mort? Ningú n’hauria de ser capaç, perquè l’error seria el més fatal de tots.

Tu sempre fent-nos reflexionar. I fins i tot en dilluns!

*Sànset*

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. :-)

Us he de dir que en el moment d'escriure el text no tenia cap intenció de promoure un debat sobre la pena de mort però també m'agrada que la cosa hagi anat per aquí. :-))

Publica un comentari a l'entrada