BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 13 de febrer de 2010

147è Joc Literari (febrer – 2010)


Des del blog “Tens un racó dalt del món” ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.

Ha arribat el 147è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un petit text basat en la imatge que encapçala aquest post. Podíem triar entre una narració d'entre 50 i 250 paraules o un poema de més de 5 versos, i suposo que no cal dir que ha triat un “especialista en sonets” com jo, no? :-DD

A la foto s'hi veu un dels nous fanals que fa poc s'han instal·lat a un parc de Tortosa al costat d'un dels vells ja apagat per sempre. En Jesús M. Tibau va escriure un apunt per parlar d'aquest canvi on es preguntava com es sentia aquesta vella farola tortosina. Doncs jo, abans que la facin desaparèixer del tot, he fet que ens ho expliqui.

Us he acompanyat durant molts anys,
mentre il·luminava les vostres nits.
He escoltat grans alegries i planys,
us he vist molt contents i afligits.

I com que conec els vostres afanys,
quan la vida se m'escapa dels dits
m'atreveixo a dir-vos: Capsigranys!
com podeu ser tan desagraïts?.

Creieu que la meva substituta
us acompanyarà des d'allà a dalt
seguint, tal com jo, la vostra ruta?.

Doncs jo veig clar que us farà el salt.
És molt maca, altiva i eixuta
tant que només pot mirar cel endalt.

12 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

els teus sonets ja són un clàssic dels jocs literaris

Ferran ha dit...

Deu n'hi do el nivell, McAbeu; sí que en saps!

Aprofitant l'avinentesa... t'animo que participis als Jocs Florals del St Jordi berlinès. Pots llegir-ne la info a l'In varietate... (penúltim post).

Assumpta ha dit...

Ostres, Mac!! Aquest t'ha quedat rodó!! :-))

Molt, molt bé!! :-)

Elvira FR ha dit...

Molt bo el sonet!

Carme ha dit...

Fantàstic! No... si ja dic jo que ets un autèntic crack!

P-CFACSBC2V ha dit...

Té tota la raó, el fanal vell! En aquest sonet t'hi he vist especialment inspirat (no vull dir que en els altres no, però més en aquest).

McAbeu ha dit...

Potser diré una heretgia però m'agrada fer sonets perquè són com un repte matemàtic: Has de dir alguna cosa, fent-la quadrar en nombre de síl·labes, versos i estrofes i a més rimant (anys, planys, afanys, capsigranys :-D), i com que jo sóc de ciències més que de lletres em satisfà aconseguir-ho.
Deixant de banda el nivell literari, que potser repartiu massa generosament :-), us he de dir que coincideixo amb vosaltres en que aquest sonet és del que n'estic més satisfet.
Almenys de moment! :-DDD

I una vegada dit tot això, no vull deixar-me el més important: GRÀCIES, GRÀCIES i MOLTES GRÀCIES!! pels vostres comentaris. :-))

Assumpta ha dit...

Ets de ciències?? Ostreeees!!
Així, no has de comptar amb els dits com faig jo? :-)

El sonet, de veritat que és el que més m'agrada de tots... és que et va quedar inspiradíssim!! ;-)

La Meva Perdició ha dit...

El teu fanal, te el punt de fer el retret necessari, com els grans, amb el seu perfil de saviesa. :)

sanset i utnoa ha dit...

Un arbre és sinònim de vida, mentre que la farola és llum, però ben artificial.

*Sànset*

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: T'haig de confessar que encara que sóc de ciències, les deu síl·labes de cada vers les compto amb els dits. Això si, només utilitzo una mà que d'alguna cosa ha de servir la carrera d'enginyeria. :-DDD

LA MEVA PERDICIÓ: Tens raó, se sent desaprofitat i se'n queixa. :-))

SÀNSET: Realment ens dóna llum artificial però ben necessària. :-)

Assumpta ha dit...

Jejeje jo també compto les síl·labes amb els dits d'una sola mà (fins a vuit, eh?) :-DD

Publica un comentari a l'entrada