Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.
Ha arribat el 130è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un petit text, entre 100 i 200 paraules, explicant la història d'aquest lloro que veieu a la imatge que encapçala el post.
Per sort, jo l'he localitzat i he pogut parlar amb ell. I aquí us ofereixo les seves declaracions en exclusiva:
A vegades m'agradaria haver estat un canari, viuria tranquil a la meva gàbia, menjaria escaiola i aniria refilant. Però no ho sóc, jo sóc un lloro i me'n ric dels refilets dels canaris perquè JO PARLO!. Si senyors, parlo i a més parlo idiomes.
És fàcil d'explicar i d'entendre, per sort o per desgràcia visc davant d'un dels museus més famosos de Catalunya. Un museu que rep anualment més d'un milió de visitants arribats de totes parts del món i que parlen diverses llengües que jo he anat escoltant i, a poc a poc, aprenent fins dominar gairebé perfectament mitja dotzena d'idiomes.
Us penseu que això és bo per a mi?, que el meu amo n'està orgullós?, que m'ho demostra aviciant-me i cuidant-me?. Doncs no, quan el meu amo m'ofereix les pipes que tant m'agraden només vol que digui “lorito bonito” i s'enfada, em diu “no te entiendo” i em deixa sense premi si m'atreveixo a dir “lloro maco” o “joli perroquet” o “pretty parrot” o “hübsche papagei” o...
Em sentia infravalorat i per això he fugit de casa. I us asseguro que cap rètol que pugui fer aquest desagraït monolingüe em farà tornar!.
10 comentaris:
A aquest lloro aviat el nomenaran director general de Política Lingüística :-D
moltes gràcies de nou.
Ahir vaig estar pel voltant del camp del Barça (de dina, eh, de nit no) i vaig veure molts lloros
Molt bo! Em fa gràcia que facis referència a l'idioma, jo d'una altra manera ben diferent també la vaig fer.
Què bo, Mac!!!
Aquest "desagraït monolingüe"!! és boníssim!!
Observeu aquest lloro tan maco!! Això és un ésser intel·ligent, conscient de que quants més idiomes parlem, més ens enriquim i més obrim els nostres horitzonts!!
Ets un lloro preciós!! ;-)
you're a very intelligent parrot!!
Voulez vous être mon ami? :-))
P-CFACSBC2V: És veritat que sembla força competent, però no sé jo... :-DD
JESÚS: Jo fa anys que no vaig pel camp del Barça, però m'han dit que de nit també hi ha molta "fauna" per allí. ;-D
CARME: M'havia passat per alt el teu conte. Ara ja l'he llegit, és molt bo i certament parlem del mateix lloro (i fins i tot de la mateixa au) :-))
ASSUMPTA: Diuen que no hi ha més sord que el que no vol sentir, doncs també podríem dir que no hi ha més ignorant que el que no vol aprendre. Com molt bé dius, parlar molts idiomes és obrir-nos i enriquir-nos encara que hagi gent que sembla que li fan nosa.
Segur que aquest lloro i tu, serieu bons amics :-))
Sí, a tots dos ens agrada xerrar molt!! jejeje :-))
Ja ho diuen, que hi ha animals més llestos que els amos, i amos més "bèsties" que les seves mascotes.
uix, m'agrada, és bo...jo encara no li he pogut "reblar el clau", no m'inspira...
ASSUMPTA: Jo ho deia més per que tots dos teniu les idees clares però "vale" ;-DD
CAPTAIRE: Tens més raó que un sant :-D
ZEL: Gràcies. I és veritat que costa una mica trobar-li el què a aquesta foto. :-)
Jejejeje ja ho sabia, però mira, em va fer gràcia posar-ho ;-))
Publica un comentari a l'entrada