BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

diumenge, 29 de gener de 2012

El meu homenatge a J.V. FOIX


Avui 29.01.2012, es commemoren els 25 ANYS SENSE J.V. FOIX i seguint la crida feta des del blog RAONS QUE RIMEN m'adhereixo amb aquest apunt a l'homenatge blogaire en record d'aquest gran poeta de Sarrià.

J. V. FOIX
[Sarrià, 1893 - Barcelona, 1987]

Josep Vicenç Foix i Mas fou un poeta, periodista i assagista català, un dels mes destacats de les avantguardes literàries catalanes.

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els abandonà per continuar el negoci de la pastisseria familiar alhora que iniciava el seu interès per la lectura dels autors clàssics. Publica els seus primers poemes a La Revista l'any 1917 i col·laborà també en altres publicacions com La Consola (1919-1920), L'Amic de les Arts (1926-1928) i Quaderns de Poesia (1935-1936). Acabada la Guerra Civil espanyola, deixà a un costat temporalment les seves inquietuds artístiques i es va dedicar a recopilar la seva obra poètica mentre continuava donant suport als joves artistes d'avantguarda com Joan Brossa.

La seva obra comprèn llibres de poesia, de prosa poètica i articles periodístics amb títols com "Sol, i de dol" (1936), "Onze Nadals i un Cap d'Any" (1960), "Cròniques de l'ultrason" (1985), "KRTU" (1932), etc. Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions, entre les quals destaquem el Premi Lletra d'Or (1961), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984) i el Premi de la Crítica de poesia catalana (1985). L'any 1984, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.

Per l'homenatge d'avui, vull recordar un dels seus sonets:

SOL, I DE DOL

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella
- Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i , en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.

Com heu pogut comprovar amb aquesta petita mostra, l'autor coneix i domina la llengua catalana d'una manera extraordinària i utilitza un lèxic riquíssim, part de qual prové dels arcaismes de les obres dels autors medievals.

I com que al XAREL-10 no podem estar-nos sense fer res, us proposo que intenteu "actualitzar" el poema de J. V. Foix i, sense utilitzar cap diccionari, em digueu amb quins arcaismes del sonet es corresponen aquesta mitja dotzena de paraules o expressions:
1.- El cim d'una muntanya, 2.- Vestimenta antiga, 3.- Pedra de pissarra, 4.- Clots profunds, 5.- Desconeguts, 6.- Desitges

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "

11 comentaris:

Carme ha dit...

Molt maco... no podies posar més que un sonet!

1.- tuc
2.- vetusta gonella
3.- llicorella
4.- gorgs pregons
5

Carme ha dit...

5.-ignots
6.- Deleges

Quadern de mots ha dit...

Boníssim Mac.
La Carme s'ha avançat, el que no coneixia era el tuc. Carme acaparadora :DD

fanal blau ha dit...

Ja no arribo a temps, però tan se val...
El poema Sol, i de dol, el llegirem tantes vegades encara!
Bonica manera personal d'homenatjar-lo!

zel ha dit...

Vaja, jo els buscava al meu cap, no pas al poema...preciós homenatge!

Elfreelang ha dit...

Com se m'ha avançat la Carme ja no responc per què les ha encertat totes! molt bon homenatge!

montse ha dit...

Bon homenatge participatiu.

Carme ha dit...

:DDDDDD

Per un dia que arribo a temps i em sé la resposta... no em quedava més remei que acaparar... em sap greu, però no he pogut evitar-ho.

Conec molt el poema, per tant M'ha estat fàcil i immediat reconèixer les paraules.

Espero que el llibre estigui d'acord amb mi.

Paraula de pas: aquest... sí, sí volia dir el llibre aquest, el del Mc! :D

Tuc (o també Tuca) és una paraula que es troba en alguns noms propis de cims. I jo que sóc excursionista de tota la vida... me la sabia.

Assumpta ha dit...

Mare meva, ja no queda ni una paraula per jugar!! La 5 i la 6 les sabia, les altres ni idea :-)

Magnífic homenatge, MAC, amb nota biogràfica, sonet i joc!! ;-)

McAbeu ha dit...

CARME: Molt bé, un ple al 6 a la primera. :-))

QUADERN: Gràcies. Igual que tu, jo tampoc sabia que era un tuc (o una gonella) abans de fer aquest post.

FANAL BLAU: Gràcies també. He gaudit molt llegint els altres posts participants a l'homenatge, el poema que has triat tu és un dels poemes de Foix que més m'agrada.

ZEL: Gràcies i el sonet de Foix pot servir de pista però buscar-los al teu cap també és una manera de donar la solució. :-)

ELFREELANG: Totes encertades i a la primera. M'alegro que t'hagi agradat el post.

MONTSE: Gràcies. Participatiu podria ser el lema del Xarel-10

ASSUMPTA: Gràcies. La CARME és tota una crack. :-))

Puigmalet ha dit...

De ben segur que Foix també va diccionarejar per tal d'escriure aquest sonet, així que has posat cada mot al lloc que li toca. Salut i per molts versos!

Publica un comentari a l'entrada