Endevinalla 444

E444.- Faig anar el diner ençà i allà, / tinc quatre corones / i no sóc rei ni capellà.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "

494.- Les dues germanes

494.- Som dues germanes molt diferents, l'una alta i l'altra baixa, però molt sovint ens confonen. No et confonguis tu i digues si ens reconeixes.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

Endevinalla 443

E443.- Em posen a taula. / Ni se'm mengen / ni em beuen, / però em tallen / i em serveixen. / Què diantre sóc?.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " El Porquet "

493.- Boles blanques i negres

493.- A una bossa hi ha 2 boles blanques i 1 bola negra. Si en trèiem dues a l'atzar, la possibilitat que siguin iguals és més alta, més baixa o igual a la possibilitat de que siguin de diferent color?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Yáiza "

EL REI DEL MÓN (Un agraïment, una ressenya i un enigma)

Fa unes setmanes en Salvador Macip va fer un post al BLOGUEJAT amb l'expressiu títol: "Ajudeu-me a salvar la meva novel·la maleïda" on, en una espècie de bookcrossing virtual, ens oferia l'oportunitat d'aconseguir la seva primera novel·la en solitari publicada fa uns cinc anys. Segons les seves pròpies paraules, aquest llibre va ser un fracàs estrepitós de vendes i volia donar-li una última oportunitat, regalant-ne uns quants amb l'única condició de que li diguéssim desprès que ens havia semblat. He de dir que aquesta propaganda "negativa" em va fer venir ganes de llegir la novel·la i m'hi vaig apuntar. Fa uns dies que vaig rebre el llibre a casa, ja me l'he llegit i és hora de complir la meva part del tracte.
Així que et torno a donar les gràcies pel regal, Salvador, i a continuació et dic que m'ha semblat la teva novel·la "maleïda".

EL REI DEL MÓN

de

SALVADOR MACIP

Any: 2007
Editorial: COLUMNA
Planes: 304
Llengua: Català

Aquest no és el primer llibre d'en S. Macip que us comento, fa uns mesos us vaig parlar de la seva novel·la ULLALS que em va agradar força però que és ben diferent d'aquesta. Mentre aquella ens explica una història de por per adolescents amb força tocs de fantasia, aquesta vol explicar la vida real (o una part possible d'aquesta, almenys). Aquella és més senzilla, es pot llegir gairebé d'una tirada. Aquesta és més dura i descarnada, però una vegada hi has entrat també t'enganxa.

Dic això que "una vegada hi has entrat" perquè la novel·la explica la història d'un noi negre de barri que pertany a una banda de carrer i passa a ser una estrella mundial del hip-hop. I aquest "pas" el fa d'una manera que, en un primer moment, costa de creure que funcioni. Crec que d'això també n'és conscient l'autor que fins i tot fa dir al protagonista: "Hi ha moltes coses en aquesta història que no quadren" i, una mica abans, "Té una certa lògica, encara que una mica retorçada. Tant li fot m'ho empasso, vull fer-ho". Doncs bé, una vegada ens ho "empassem" i deixem que la història tiri endavant, aquesta t'atrapa fins arribar al final on veiem que aquesta lògica pot ser més o menys retorçada però existeix.

A la portada, el llibre es defineix a si mateix com "una pel·lícula d'acció en forma de novel·la" i realment ho és. Una pel·lícula que segurament seria classificada X perquè d'escenes de sexe, drogues i violència n'hi ha a dojo. Però jo diria que aquesta classificació seria injusta si ens quedéssim aquí. En el meu cas, almenys, aquestes escenes no m'han "molestat" ni m'han semblat posades perquè sí, sinó que les he trobat ben adients a la història que s'explica. Un exemple clar serien les sorprenents habilitats de la stripper Tatiana a l'escenari, que se'ns detallen ben explícitament però que jo no explicaré aquí, i que serveixen més tard per solucionar un altre punt de la trama.

La novel·la està dividida en tres grans apartats (HOME, DÉU i MÀRTIR). En els dos primers descobreixes com el protagonista va escalant posicions en el món de la fama mentre, al mateix temps, va descendint a un infern personal ple de drogues i sexe. Veiem també com aquesta fama d'àmbit mundial que assoleix no li ve donada per les seves més o menys grans aptituds artístiques sinó que tot és prefabricat i controlat per les industries discogràfica i publicitària que tenen el poder de crear un "producte", aconseguir que la gent el desitgi i fer que ens hi gastem els diners, en un gran joc de manipulació. A la tercera i última part, la pel·lícula que és el llibre passa a ser una "road movie" explicant la fugida dels protagonistes cap un desenllaç força ben trobat que va una mica més enllà del que el lector es pot esperar.

Resumint, m'ho he passat bé llegint el llibre i m'ha agradat força. M'ha tornat a enganxar l'estil directe d'en Salvador Macip i m'han quedat ganes de llegir-ne més. Per tant, no acabo d'entendre que la novel·la no funcionés en el seu moment. Potser és que li va faltar suport publicitari que, com el mateix llibre ens ensenya, és tan necessari avui en dia per tenir èxit?. Jo no ho sé, el que si sé és que la novel·la es mereix ser llegida i m'alegro d'haver-ne tingut l'oportunitat.

I, com ja esperàveu si heu llegit el títol del post, no puc acabar sense proposar-vos un enigma basat en el llibre. En aquest cas us demano que endevineu la pel·lícula de cine preferida del protagonista de la novel·la amb les pistes que ell mateix ens dóna en aquest text que us copio a continuació:

"...Flipo quan la gent diu que no entenen com els negres podem idolatrar un gàngster de pa sucat amb oli. El personatge d' -- ------  a -------- , vull dir. Quina pel·lícula! Que és un hispà de merda? Se'ns en fot! És com nosaltres: del no-res al cim del món. És cert que el cusen a trets al final, però estic segur que és perquè els van obligar a demostrar als ciutadans benpensants que el crim no paga, perquè no tinguin por. Sempre és així..."

Els guionets amaguen el nom de l'actor protagonista i el títol de la pel·lícula, i el text ens explica algunes coses sobre l'argument. M'agradarà comprovar si en teniu prou amb aquestes pistes per trobar-la, així que demanaria als que sabeu la solució per haver llegit la novel·la (o per haver-la escrit, em sap greu Salvador ;-D) que aquesta vegada deixeu jugar als altres. Jo diria que no és gaire difícil, però ja ho veurem. :-))

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

Qui sóc? - 015

QUI SÓC?

Quan fa temps que no veiem una persona, i volem ser amables, sempre li diem: Ostres, si no has canviat gens!. Generalment es tracta d'una mentida pietosa, el pas del temps sol ser implacable i, en més o menys mesura, els anys fan irremeiablement la seva feina sobre el nostre aspecte.

Espero que, en el cas del personatge d'avui, aquesta feina del pas del temps no hagi estat feta molt a consciència i que això us impedeixi descobrir qui és. De totes maneres, si això passés sempre em podeu demanar alguna pista, no? ;-D

Editat el 26.01.13
PISTA: És llicenciada en periodisme.
Editat el 28.01.13
PISTA: Va començar treballant a la ràdio però és més coneguda per la televisió.
Editat el 29.01.13
PISTA: Els seus inicis professionals van ser a Barcelona i més tard va passar a treballar a Madrid.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Endevinalla 442

E442.- Qui són aquells personatges que cada cop que juguen es maten?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "