213.- Dos glaçons en un got d'aigua

213.- En un got d'aigua hi ha dos glaçons, quan aquests es descongelin totalment el nivell de l'aigua haurà pujat, baixat o es mantindrà igual?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Josep B. "

Enigma Visual 017

HO VEIEU BÉ?

És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Endevinalla 162

E162.- Una coseta / ben menudeta, / sempre fa llum / si bé està encesa.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Deomises "

212.- L'hostaler i el collar d'argent

212.- Una noia arriba a un hostal i li diu a l'hostaler que s'ha de passar una setmana al seu establiment però que no té diners fins al final de la setmana que vindrà el seu pare a recollir-la. L'hostaler no es fia d'ella i li demana que li doni un collar que porta com a paga i senyal però la noia tampoc es fia d'ell i arriben a l'acord que ella l'anirà pagant cada dia amb una anella del seu collar (el collar és una cadena de plata formada per 7 baules amb una tanca d'acer sense valor per posar-se'l al voltant del coll), com l'últim dia ella sap que el seu pare vindrà i podrà recuperar el collar ha de pensar com poder pagar cada dia fent-lo malbé el menys possible. Com s'ho fa?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "

Endevinalla 161

E161.- Sóc una massa gasosa / en constant combustió; / porto la por entre els arbres / i entre els amants, passió.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

211.- A la Guerra dels Segadors

211.- Després de guanyar la batalla del Catllar a la Guerra dels Segadors (10/06/1641), el comandant dels Miquelets, Josep Margarit, recorre el camp de batalla. Els bàndols d'aquesta guerra eren catalans i francesos contra els espanyols i el comandant sap que entre les tropes franceses s'han infiltrat espies espanyols, també sap que un francès sempre li dirà la veritat i que un espanyol sempre mentirà, per això quan troba tres soldats amb uniforme francès els deixa parlar: El primer, ferit a terra, balbuceja uns mots que no pot entendre; el segon exclama: “Ha confessat que és espanyol” i el tercer crida: “Això és mentida”. Que fa en Margarit?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

365 Contes (272 - L'HOME INVISIBLE)

365 contes, de 365 paraules màxim,

com 365 dies té un any

Continua aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.

Si hi entreu avui, hi podreu llegir el vuitè dels meus contes:

L'HOME INVISIBLE

Aquella farmàcia de les afores de la gran ciutat tenia una clientela escassa i, de vegades, força rara. Per això el farmacèutic no parà gaire esment a l'estrany aspecte d'aquell client que entrava al seu establiment quasi a l'hora de tancar i que, malgrat el bon temps d'aquella tarda de primavera, portava una gavardina marró que el tapava fins els peus, bufanda blau marí, guants de pell, barret ben calat i unes grans ulleres de sol que feien ressaltar encara més les blanques benes que li cobrien tota la cara. Amb pressa per plegar, el dependent és dirigí a l'home:

- Bon vespre, que desitja?

- Bon vespre, miri no sé com explicar-ho. Jo sóc enginyer fotoquímic i experimento amb les propietats de la reflexió de la llum sobre els cossos vius...

- No em digui més, un experiment li ha provocat cremades a la cara. Amb molt de gust li canviaré l'embenatge...

- No és això. No tinc cap cremada, el que passa és que... Sap, millor que ho vegi!

I traient-se un dels guants, l'home mostrà que, on hi havia d'haver una mà, no es veia res. El farmacèutic exclamà:

- Ja ho veig, ha perdut una mà i segur que nota el que coneixem com dolor fantasma que és bastant freqüent en amputacions recents. Ara mateix li dono un calmant...

- No, home, no. El que passa és que... SÓC INVISIBLE. L'experiment ha estat un èxit, puc fer que qualsevol cos viu desaparegui de la vista dels altres i...

- Ui!, doncs per això no tinc res. Potser si anés a l'hospital...

- Però no m'ha sentit quan li he dit que l'experiment ha estat un èxit?. Estic content de poder ser invisible i els efectes no són permanents.

- Doncs no ho entenc, que vol?

- Si em deixés acabar de parlar i m'escoltés, hauria sentit que només puc fer invisibles els cossos vius i, si vull que no em vegin, he d'anar completament despullat. Però clar, els terres són molt freds, no em puc resguardar dels corrents d'aire i no he pogut evitar arreplegar una calipàndria de campionat. Què em podria vendre una capsa de Frenadol, si és tan amable?

(Relat amb 365 paraules justes)