Un any més, la CARME torna a organitzar els seus RELATS D'ESTIU i aquest juliol ens proposa que escrivim un relat inspirat per una fotografia de Miquel Àngel Vich que mostra una flor de dent de lleó escampant les llavors al vent.
L’ESPÈCIE INVASORA
Els primers exemplars van passar desapercebuts. Ningú no els va considerar una amenaça. Semblaven massa insignificants, condemnats a desaparèixer tan bon punt bufés una mica de vent. Però resultava que aquell era, precisament, el seu mecanisme de supervivència.
La seva biologia està dissenyada per a una colonització implacable. Cada exemplar madur és capaç de generar centenars de llavors, que s’escampen per tot arreu recorrent grans distàncies a una velocitat extraordinària. Per arrelar no necessiten un terreny especialment fèrtil; n'hi ha prou amb una petita esquerda, una mica de deixadesa o un espai sense vigilància perquè hi trobin les condicions adequades. Un cop han arrelat, es converteixen en nous focus de dispersió. La plaga s’escampa exponencialment, sense que ningú pugui aturar-la.
S’ha intentat, és clar. Els especialistes aviat van comprendre que el veritable problema no eren els exemplars visibles, sinó totes les llavors que emprenen el vol abans que algú comenci a detectar-les. Durant anys s’han anat proposant diverses estratègies de contenció. Alguns defensen que cal eliminar-les tan bon punt apareguin, però aquest mètode només proporciona una momentània sensació de control, una victòria il·lusòria. D’altres són partidaris d’ignorar-les i esperar que acabin desapareixent per manca de recursos. És un greu error de diagnòstic. Per reproduir-se, aquesta espècie no en necessita gaires de recursos; en té prou amb poder circular, cada nou moviment dispara les seves possibilitats de colonitzar un altre indret. Les teories més recents proposen que la millor resposta és educar la població perquè aprengui a identificar-les abans que no arribin a la fase de dispersió. Però si en alguna cosa coincideixen tots els experts és que una vegada les llavors s'han disseminat, recuperar el terreny perdut exigeix un esforç immens.
Malgrat les advertències i les crides a la prevenció, la societat s'hi ha acabat acostumant. Molta gent troba un cert encant en aquest espectacle efímer i ajuda a propagar-lo, amb el convenciment que un gest tan insignificant no pot tenir cap conseqüència. Avui el fenomen ha assolit una dimensió global. Les llavors ja no coneixen fronteres, viatgen tan de pressa que arriben a indrets on ningú no les hauria imaginat. N'hi ha prou amb un sol exemplar perquè, en qüestió de minuts, se'n dispersin milers i tot s’ompli de titulars cridaners, captures de pantalla, vídeos fora de context, àudios reenviats i rumors disfressats de certeses. Les ‘fake news’ proliferen impulsades pels algorismes, les notificacions i l'hàbit de compartir-les de manera irreflexiva. Arrelen en les esquerdes del dubte, prosperen en el terreny adobat pels prejudicis i, un cop hi han trobat lloc, s’escampen amb la mateixa facilitat que es desfà una flor de dent de lleó quan la bufem.
La seva biologia està dissenyada per a una colonització implacable. Cada exemplar madur és capaç de generar centenars de llavors, que s’escampen per tot arreu recorrent grans distàncies a una velocitat extraordinària. Per arrelar no necessiten un terreny especialment fèrtil; n'hi ha prou amb una petita esquerda, una mica de deixadesa o un espai sense vigilància perquè hi trobin les condicions adequades. Un cop han arrelat, es converteixen en nous focus de dispersió. La plaga s’escampa exponencialment, sense que ningú pugui aturar-la.
S’ha intentat, és clar. Els especialistes aviat van comprendre que el veritable problema no eren els exemplars visibles, sinó totes les llavors que emprenen el vol abans que algú comenci a detectar-les. Durant anys s’han anat proposant diverses estratègies de contenció. Alguns defensen que cal eliminar-les tan bon punt apareguin, però aquest mètode només proporciona una momentània sensació de control, una victòria il·lusòria. D’altres són partidaris d’ignorar-les i esperar que acabin desapareixent per manca de recursos. És un greu error de diagnòstic. Per reproduir-se, aquesta espècie no en necessita gaires de recursos; en té prou amb poder circular, cada nou moviment dispara les seves possibilitats de colonitzar un altre indret. Les teories més recents proposen que la millor resposta és educar la població perquè aprengui a identificar-les abans que no arribin a la fase de dispersió. Però si en alguna cosa coincideixen tots els experts és que una vegada les llavors s'han disseminat, recuperar el terreny perdut exigeix un esforç immens.
Malgrat les advertències i les crides a la prevenció, la societat s'hi ha acabat acostumant. Molta gent troba un cert encant en aquest espectacle efímer i ajuda a propagar-lo, amb el convenciment que un gest tan insignificant no pot tenir cap conseqüència. Avui el fenomen ha assolit una dimensió global. Les llavors ja no coneixen fronteres, viatgen tan de pressa que arriben a indrets on ningú no les hauria imaginat. N'hi ha prou amb un sol exemplar perquè, en qüestió de minuts, se'n dispersin milers i tot s’ompli de titulars cridaners, captures de pantalla, vídeos fora de context, àudios reenviats i rumors disfressats de certeses. Les ‘fake news’ proliferen impulsades pels algorismes, les notificacions i l'hàbit de compartir-les de manera irreflexiva. Arrelen en les esquerdes del dubte, prosperen en el terreny adobat pels prejudicis i, un cop hi han trobat lloc, s’escampen amb la mateixa facilitat que es desfà una flor de dent de lleó quan la bufem.
14 comentaris:
Només son fake news quan diuen quelcom que va contra el meu punt de vista, en altre cas es informació d'interès que cal que la gent sàpiga.
PONS: És ben bé així. I aquest és precisament un dels motius pels quals s'escampen tan fàcilment, sempre troben algú disposat a creure-se-les perquè confirmen les seves idees... o els seus prejudicis.
Una espècie amb bones dots matemàtiques... supervivència per probabilitat estadística ! hehehhe
Hi hauria una solució potencial, però no sé jo si seria massa bona tampoc.... desendollem la fera !! : DD
Ben trobat aquesta comparació que n'has fet, felicitats !!.
Bon cap de setmana : )
Es ben cert, sempre hi haurà un terreny que les aculli sense qüestionar-se res i això és el perill que tenen i amb la rapidesa que se propaguen, ja n'hi ha per tot arreu. Ni posant-hi tots els sentits difícilment ho podrem aturar.
M'ha agradat molt el teu text, Mac.
Aferradetes!
Sin dudarlo, aunque a veces sea un incordio por la alergia, el viento tendrá la última palabra en su expansión.
Un abrazo y feliz fin de semana
ARTUR: De vegades sí que venen ganes de desendollar-ho tot, però jo tampoc crec que això sigui una solució gaire viable a hores d'ara.
Moltes gràcies!!
Bon cap de setmana.
PAULA: S'escampen amb moltíssima facilitat; en canvi, desmentir-les requereix un gran esforç, de vegades inútil, perquè tot i que demostris que són una mentida, el mal ja està fet. Coincideixo amb tu, és molt difícil aturar aquesta plaga... si no impossible.
Moltes gràcies!!
Abraçades.
NURIA: Al relat he volgut jugar amb la imatge de la flor de dent de lleó per explicar una altra mena d'expansió invasora: la de les fake news. En aquest cas, doncs, el vent és més aviat metafòric; això sí, el que és ben real és que la propagació de tanta desinformació provoca tantes o més molèsties que una al·lèrgia.
Bon cap de setmana. Abraçades!
Moltes gràcies, per participar, Mc!
M'ha agradat molt la teva comparació. Sabia que sabries treure-li suc a aquesta imatge.
Primer fas que arreli ben bé la idea, a dins del cap del lector, d'aquest procés que no es pot aturar de les llavors que s'escampen a centenars i a milers i que arrelen a qualsevol lloc, sense necessitar condicions específiques i quan fas el canvi cap a les fake news, ja tenim tota la feina feta, es veu claríssim aquesta propagació automàtica i inevitable. Que ja la sabem, però ens l'ofereixes ben bé visualment.
Un aplaudiment i una abraçada!
Ah! I una altra cosa que m'oblidava. Moltes gràcies per utilitzar aquest logo que m'agrada molt.
Potser no me'n recordo, però em sembla que no t'havia agraït mai aquest logo tan bonic dels Relats de la Carme. En veure'l m'ha fet somriure de nou i m'ha fet pensar això.
Una abraçada, Mc!
CARME: Aquesta imatge, ja s'ha vist en la majoria de les altres propostes, és més per a poetes que per a narradors, però ja saps que quan toca fer poesia jo no passo dels sonets i algun haiku de tant en tant. :-D
Per això vaig preferir no sortir de la meva zona de confort i escriure un relat aprofitant la comparació entre la manera com s'escampen les llavors de la dent de lleó i la propagació dels rumors i les mentides per internet. Jugant amb la metàfora d'una espècie invasora i utilitzant un to gairebé científic durant bona part del text per aparentar que parlo d'una mala herba real. Vaig pensar que era una bona manera d'accentuar el contrast amb el gir final quan es revela que el veritable objecte de la narració són les 'fake news' i que obliga el lector a reinterpretar tot el que ha llegit. Em fa content que em diguis que me n'he sortit i que t'ha agradat el relat. Moltes gràcies!
Abraçades
CARME (2): No n'havíem parlat abans d'aquest logo perquè, de fet, és en aquest post que s'estrena oficialment. ;-)
T'ho explico. Fins a l'any passat, els meus relats que no sorgien d'una proposta del blog dels Relats Conjunts els etiquetava amb un genèric "Altres Relats". Però em va semblar que després de més de 12 anys (soc així de lent, ho sento. :-D) de proposar-nos els teus relats cada estiu sense fallar-ne cap, ja era hora de crear una etiqueta nova al XAREL-10 anomenada "RelatsCarme" i fer un logo personalitzat per distingir-los com cal. Això va ser, si no ho recordo malament, al setembre de l'any passat. Aleshores vaig visitar el teu primer blog per buscar un dels teus dibuixos de l'època quan vas començar a proposar aquest joc bloguer, em va encantar aquesta aquarel·la doble d'una prestatgeria, te la vaig "robar" sense demanar-te permís i vaig crear aquest logo que vaig incloure a tots els meus posts anteriors amb els Relats de la Carme aplicant també la nova etiqueta.
La idea, ja ho veus, era tenir el meu blog més "ben ordenat", però me n'alegro molt que el logo t'agradi i que et faci somriure. Està fet des de l'admiració per la teva feina de "bloguera constant" i, sobretot, des de l'amistat.
Una gran abraçada!
Curiosament les ‘fake news’ que millor circulen són les catastrofistes, terraplanistes, negacionistes, racistes, masclistes i altres "istes" ultres que , al menys per a mi, són força negatives.
Abans d'allargar-me... molt bon conte! Enhorabona!!
XAVIER: Ben cert! Com més extremista és la notícia falsa més èxit té perquè busca arribar-nos directament a les emocions més primàries com la por o la ràbia i això ajuda a fer-les virals. De fet, estan pensades directament per a crear polèmica i quan les compartim (tant a favor com en contra) ajudem a escampar-les encara més. Això a tu, com a mi, ens pot semblar negatiu, però als que les promouen els va d'allò més bé.
Moltes gràcies, tant per l'elogi al relat com per la teva reflexió. Salut!
PS: I no pateixis gens per allargar-te en un comentari, que aquí no cobrem a tant la paraula! :-))
Publica un comentari a l'entrada