El MONOVOCALISME (o UNIVOCALISME) és un tipus de joc lingüístic que consisteix en la creació de textos on només pot aparèixer una única vocal. Es tracta, per tant, d’una variant del LIPOGRAMA en la qual únicament es poden utilitzar paraules que compleixin la restricció lingüística que resulta d’haver d’obviar quatre de les cinc vocals i, com en el cas de qualsevol altre lipograma, el seu interès i la seva dificultat depenen de la llargada del text final i de quina és la lletra escollida per crear-lo. Veieu-ne unes frases d’exemple:
A – A l’alba, na Marta acampà amb l’amant al camp. Ara fa marrada avall, badant davant cada sargantana amagada al bancal. A la tarda, cavalcarà cap a la mar blava caçant crancs a grapats a la marjal amarga.
E – El vell Ernest perd el temps refent, dels efectes del vent ressec, els rectes rengles plens de nesprers, pereres, préssecs vermells... Res de res, els terrenys erms semblen deserts mentre les dents de les llebres perverses es mengen les herbes tendres.
I – L’Iris, visir filipí distingidíssim, dirigí vint-i-cinc míssils crítics fingint típic litigi il·lícit i nítids vicis incívics. Indicis ficticis, trist principi místic.
O – L’Ot, molt dropo, no fot brot. Dorm com tronc mort, fot forts roncs sords o dolços sopors monòtons
U – L’Hug, un brut mut, surt junt un curt mur curull d’un fum pur. Un ruc tus, un cuc put... Ull, Hug! Vudú fumut!!
E – El vell Ernest perd el temps refent, dels efectes del vent ressec, els rectes rengles plens de nesprers, pereres, préssecs vermells... Res de res, els terrenys erms semblen deserts mentre les dents de les llebres perverses es mengen les herbes tendres.
I – L’Iris, visir filipí distingidíssim, dirigí vint-i-cinc míssils crítics fingint típic litigi il·lícit i nítids vicis incívics. Indicis ficticis, trist principi místic.
O – L’Ot, molt dropo, no fot brot. Dorm com tronc mort, fot forts roncs sords o dolços sopors monòtons
U – L’Hug, un brut mut, surt junt un curt mur curull d’un fum pur. Un ruc tus, un cuc put... Ull, Hug! Vudú fumut!!
El MONOVOCALISME s’emmarca dins dels jocs verbals i de la literatura experimental de grups com OuLiPo («Ouvroir de Littérature Potentielle»). Aquest «Taller de Literatura Potencial» fou un moviment fundat a França el 1960 que explorava diverses restriccions literàries imposades com a eina d’escriptura creativa fent que aquestes limitacions, que ells van anomenar "contraintes" (constriccions, traves), fossin les que definissin les regles a seguir a l’hora de compondre el text en qüestió.
Un dels autors ‘oulipians’ més reconegut fou Georges Perec (1936 – 1982) que va escriure la novel·la lipogramàtica «La Disparation» sense utilitzar cap vegada la lletra E en les gairebé 300 pàgines del llibre i que, tres anys després, va girar la truita escrivint «Les revenentes», una obra d’un centenar de pàgines on l’única vocal utilitzada és, justament, la E. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2025), Màrius Serra ens en fa cinc cèntims d’aquest brillant exercici d’estil monovocàlic:
Un dels autors ‘oulipians’ més reconegut fou Georges Perec (1936 – 1982) que va escriure la novel·la lipogramàtica «La Disparation» sense utilitzar cap vegada la lletra E en les gairebé 300 pàgines del llibre i que, tres anys després, va girar la truita escrivint «Les revenentes», una obra d’un centenar de pàgines on l’única vocal utilitzada és, justament, la E. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2025), Màrius Serra ens en fa cinc cèntims d’aquest brillant exercici d’estil monovocàlic:
... Per poder complir les draconianes regles del joc Perec es veu obligat a transigir en algunes incorreccions, començant pel títol, que hauria de ser «revenantes». En una "règle" inicial de tres punts exposa que el dígraf "qu" esdevé "q" (segons una decisió presa per l’Oulipo en la sessió del 7 de març de 1972), que s’admet la "y" (New Jersey, Cheyenne…) i que algunes distorsions indeterminades són més o menys admeses en el decurs de les més de 100 pàgines que ocupa el text.
El primer paràgraf de «Les revenentes» fa així:
Telles des chèvres en détresse, sept Mercédès-Benz vertes, les fenêtres crêpées de reps grège, descendent lentement West End Street et prennent sénestrement Temple Street vers les vertes venelles semées de hêtres et de frêns près desqelles se dresse, svelte et empesé en même temps, l’Evêché d’Exeter. Près de l’entrée des thermes, des gens s’empressent. Qels secrets recèlent ces fenêtres scellées?
— Q’est-ce qe c’est ?
El primer paràgraf de «Les revenentes» fa així:
Telles des chèvres en détresse, sept Mercédès-Benz vertes, les fenêtres crêpées de reps grège, descendent lentement West End Street et prennent sénestrement Temple Street vers les vertes venelles semées de hêtres et de frêns près desqelles se dresse, svelte et empesé en même temps, l’Evêché d’Exeter. Près de l’entrée des thermes, des gens s’empressent. Qels secrets recèlent ces fenêtres scellées?
— Q’est-ce qe c’est ?
En català, trobem un exemple de text literari univocàlic al llibre XOCOLATA DESFETA (La Magrana - 2010) de Joan-Lluís Lluís que escriu una de les 123 variacions del mateix relat utilitzant només paraules amb A:
MONOVOCALISME: Anava a Barna, a calar amarga saba calda a can Patratxal. Las, al basar amb paracalamarsa fats malvats s’han palplantat. La bàrbara, maca, malcarada, s’atansava: anava a carnaval amb llarga mata dansant, amb arracada a l’ala nasal… Arravatada, va llançar: «Ah! Cassà… Cassà…». M’assaltà amb la navalla nacrada abans amagada; l’alçà, la clavà a ma panxa. Tard, aclaparat, sagnava al matalàs; arran, l’avatar armat (anava amb llança, amb alabarda, tapat amb casc) clamà: «Xalava, la xavala, a l’atacar?».
Un altre exemple podria ser la cançó «A» de VERGE SANTA, un projecte del músic Santi Carcasona. Aquest tema, que va aparèixer l’any 2021 per Sant Jordi, no és únicament una proposta musical sinó que també esdevé un joc de paraules perquè a la lletra només s’utilitza la vocal "a".
A
Sagal gras. Panxa gran. Fatxa. Cap rapat.
Barba a la cara. Mala raça.
Parla català bastant «mal». Gasta mala bava.
Bat a la mà. Acaba la calada. Va cap a Barna. Va al banc.
Va a atracar la banca a can Fanga.
Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Al banc, la Marta. Catalana. Alta.
Calba amb caspa. Arracada al nas.
Calça sabata blanca. Parla xava.
La Marta mana a la banca. «Talla’l» bacallà.
Passa la balda cada tarda al tancar.
Canta: Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Fatxa amb cap rapat assalta la banca.
Salta la barana. Davant la Marta, palplantat.
La Marta, santa, calla atabalada.
“Ara m’atacarà!”, “Ara m’atracarà!”.
– Ah!
Fatxa amb cap rapat farà l’atac armat.
Branda la catana al braç. Brama. Clama:
“Saca la caja”, “agafa la pasta”, “«passa’m-la» a la mà!”
Pal a la banca. Salta l’alarma.
– Ah!
La Marta «alça’l» cap.
Para al sagal gras.
Arrabassa la catana amb la mà.
Ara, sagal gras brama a la Marta:
“Mamarratxa!”, “«Madafaca!»”
Canta: Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
La Marta agafa la catana. Gran navalla.
La clava a la papada al cap rapat.
La clava a la cama al cap rapat.
Fatxa amb la catana clavada a la cama.
– Ah!
Sagna. Palma. Taca la sabata blanca a la Marta.
Gran fracàs d'«atrac».
Atac tacat amb sang. «Atrac» mal acabat.
L’«atrac» carda cagar.
– Ah!
Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Sagal gras. Panxa gran. Fatxa. Cap rapat.
Barba a la cara. Mala raça.
Parla català bastant «mal». Gasta mala bava.
Bat a la mà. Acaba la calada. Va cap a Barna. Va al banc.
Va a atracar la banca a can Fanga.
Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Al banc, la Marta. Catalana. Alta.
Calba amb caspa. Arracada al nas.
Calça sabata blanca. Parla xava.
La Marta mana a la banca. «Talla’l» bacallà.
Passa la balda cada tarda al tancar.
Canta: Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Fatxa amb cap rapat assalta la banca.
Salta la barana. Davant la Marta, palplantat.
La Marta, santa, calla atabalada.
“Ara m’atacarà!”, “Ara m’atracarà!”.
– Ah!
Fatxa amb cap rapat farà l’atac armat.
Branda la catana al braç. Brama. Clama:
“Saca la caja”, “agafa la pasta”, “«passa’m-la» a la mà!”
Pal a la banca. Salta l’alarma.
– Ah!
La Marta «alça’l» cap.
Para al sagal gras.
Arrabassa la catana amb la mà.
Ara, sagal gras brama a la Marta:
“Mamarratxa!”, “«Madafaca!»”
Canta: Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
La Marta agafa la catana. Gran navalla.
La clava a la papada al cap rapat.
La clava a la cama al cap rapat.
Fatxa amb la catana clavada a la cama.
– Ah!
Sagna. Palma. Taca la sabata blanca a la Marta.
Gran fracàs d'«atrac».
Atac tacat amb sang. «Atrac» mal acabat.
L’«atrac» carda cagar.
– Ah!
Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
 |
En un àmbit més ludolingüístic, a part d’intentar escriure textos més o menys extensos amb una sola vocal que resultin prou coherents, també se’ns presenta el repte de trobar mots monovocàlics tan llargs com sigui possible: Abracadabrant (13 lletres), Resplendentment (15), Simplicíssims (13), Trontollosos (12) o Cucurulls (9), per exemple. El filòleg, traductor i escriptor català Pau Vidal ens ho explica en un dels seus articles:
La família de "dividir" [...] té un honor molt especial: el rècord absolut de mot monovocàlic. És a dir, la paraula més llarga en què totes les síl·labes contenen la mateixa vocal. És un joc ludolingüístic: "urubús" és monovocàlic en U i té sis lletres, "corcorco" en O i en té vuit, "entretens" en E i nou lletres i "salamandra" en A i deu lletres. La cosa es pot millorar força, perquè els monovocàlics en E i en A, gràcies als prefixos, són força elàstics: "desencertes" (11), "assaplanaran" (12)… Però ningú pot competir amb les 16 d’"indivisibilíssim", que té el mèrit afegit de ser-ho amb una vocal menys productiva.
I també en podem trobar més d’una mostra en el camp dels passatemps. A la dècada dels 1980, Avel·lí Artís i Gener (Tísner) va establir una tradició enigmística basada en el monovocalisme a l’hora de confegir els mots encreuats de "La Vanguardia" quan va decidir commemorar els números rodons de la seva secció amb solucions monovocàliques. Així, per exemple, l’encreuat número 1000 només contenia mots escrits amb A [GRAELLA / SOLUCIÓ] i el número 1500 només amb I [GRAELLA / SOLUCIÓ]. Altres insignes enigmistes catalans van voler mantenir aquesta tradició i, d’igual forma, Miquel Sesé a l’"Avui" va publicar els seus mots encreuats número 100 amb solucions únicament amb A [GRAELLA / SOLUCIÓ] i el número 1000 només amb I [GRAELLA / SOLUCIÓ]. També ho feu Màrius Serra a "La Vanguardia" que, entre altres encreuats monovocàlics, va celebrar la publicació del seu problema número 2000 no només limitant-se a les solucions sinó que fins i tot les definicions contenien una única vocal, la E. Us el deixo a continuació (aquest sense la solució) per si us ve de gust resoldre’l:
 |
2 comentaris:
Molt divertida l cançó, que jo no coneixia.
Sí que coneixia el llibre del Joan-Lluís Lluís. Sorprenent i admirable.
Els mots encreuats que ens proposer, així al primer cop d'ull m'han semblat difícils, però igualment, hi dedicaré una estona quan pugui.
Gràcies, Mc! Una abraçada.
CARME: La cançó em va sortir mentre feia recerca per a aquest post. Em va semblar, com dius, ben divertida i completament adient per posar-la com a exemple.
Ja n'hem parlat alguna altra vegada del "Xocolata desfeta" de Joan-Lluís Lluís, és tot un compendi d'enginy lingüístic que em va molt bé per il·lustrar alguns d'aquests posts de glossari. Ja t'aviso que no serà l'última vegada que el faré servir. ;-)
Tot i que la "pista" de saber que totes les solucions s'escriuen amb E podria semblar que ens facilita la resolució de l'encreuat, jo (que l'he fet) t'he de donar la raó i admetre que alguna resposta la vaig trobar una "mica" complicada. Quan t'hi posis, ja m'ho diràs.
Gràcies a tu. Abraçades!!
Publica un comentari a l'entrada