El MONOVOCALISME (o UNIVOCALISME) és un tipus de joc lingüístic que consisteix en la creació de textos on només pot aparèixer una única vocal. Es tracta, per tant, d’una variant del LIPOGRAMA en la qual únicament es poden utilitzar paraules que compleixin la restricció lingüística que resulta d’haver d’obviar quatre de les cinc vocals i, com en el cas de qualsevol altre lipograma, el seu interès i la seva dificultat depenen de la llargada del text final i de quina és la lletra escollida per crear-lo. Veieu-ne unes frases d’exemple:
A – A l’alba, na Marta acampà amb l’amant al camp. Ara fa marrada avall, badant davant cada sargantana amagada al bancal. A la tarda, cavalcarà amb la tartana cap a la mar blava caçant crancs a grapats a la marjal amarga.
E – El vell Ernest perd el temps refent, dels efectes del vent ressec, els rectes rengles plens de nesprers, pereres, préssecs vermells... Res de res, els terrenys erms semblen deserts mentre les dents de les llebres perverses es mengen les verdes herbes tendres.
I – L’Iris, visir filipí distingidíssim, dirigí vint-i-cinc míssils crítics fingint típic litigi il·lícit i nítids vicis incívics. Indicis ficticis, trist principi místic.
O – L’Ot, molt dropo, no fot brot. Dorm com tronc mort, fot forts roncs sords o dolços sopors monòtons
U – L’Hug, un brut mut, surt junt un curt mur curull d’un fum pur. Un ruc tus, un cuc put... Ull, Hug! Vudú fumut!!
E – El vell Ernest perd el temps refent, dels efectes del vent ressec, els rectes rengles plens de nesprers, pereres, préssecs vermells... Res de res, els terrenys erms semblen deserts mentre les dents de les llebres perverses es mengen les verdes herbes tendres.
I – L’Iris, visir filipí distingidíssim, dirigí vint-i-cinc míssils crítics fingint típic litigi il·lícit i nítids vicis incívics. Indicis ficticis, trist principi místic.
O – L’Ot, molt dropo, no fot brot. Dorm com tronc mort, fot forts roncs sords o dolços sopors monòtons
U – L’Hug, un brut mut, surt junt un curt mur curull d’un fum pur. Un ruc tus, un cuc put... Ull, Hug! Vudú fumut!!
El MONOVOCALISME s’emmarca dins dels jocs verbals i de la literatura experimental de grups com OuLiPo («Ouvroir de Littérature Potentielle»). Aquest «Taller de Literatura Potencial» fou un moviment fundat a França el 1960 que explorava diverses restriccions literàries imposades com a eina d’escriptura creativa fent que aquestes limitacions, que ells van anomenar "contraintes" (constriccions, traves), fossin les que definissin les regles a seguir a l’hora de compondre el text en qüestió.
Un dels autors ‘oulipians’ més reconegut fou Georges Perec (1936 – 1982) que va escriure la novel·la lipogramàtica «La Disparation» sense utilitzar cap vegada la lletra E en les gairebé 300 pàgines del llibre i que, tres anys després, va girar la truita escrivint «Les revenentes», una obra d’un centenar de pàgines on l’única vocal utilitzada és, justament, la E. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2025), Màrius Serra ens en fa cinc cèntims d’aquest brillant exercici d’estil monovocàlic:
Un dels autors ‘oulipians’ més reconegut fou Georges Perec (1936 – 1982) que va escriure la novel·la lipogramàtica «La Disparation» sense utilitzar cap vegada la lletra E en les gairebé 300 pàgines del llibre i que, tres anys després, va girar la truita escrivint «Les revenentes», una obra d’un centenar de pàgines on l’única vocal utilitzada és, justament, la E. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2025), Màrius Serra ens en fa cinc cèntims d’aquest brillant exercici d’estil monovocàlic:
... Per poder complir les draconianes regles del joc Perec es veu obligat a transigir en algunes incorreccions, començant pel títol, que hauria de ser «revenantes». En una "règle" inicial de tres punts exposa que el dígraf "qu" esdevé "q" (segons una decisió presa per l’Oulipo en la sessió del 7 de març de 1972), que s’admet la "y" (New Jersey, Cheyenne…) i que algunes distorsions indeterminades són més o menys admeses en el decurs de les més de 100 pàgines que ocupa el text.
El primer paràgraf de «Les revenentes» fa així:
Telles des chèvres en détresse, sept Mercédès-Benz vertes, les fenêtres crêpées de reps grège, descendent lentement West End Street et prennent sénestrement Temple Street vers les vertes venelles semées de hêtres et de frêns près desqelles se dresse, svelte et empesé en même temps, l’Evêché d’Exeter. Près de l’entrée des thermes, des gens s’empressent. Qels secrets recèlent ces fenêtres scellées?
— Q’est-ce qe c’est?
El primer paràgraf de «Les revenentes» fa així:
Telles des chèvres en détresse, sept Mercédès-Benz vertes, les fenêtres crêpées de reps grège, descendent lentement West End Street et prennent sénestrement Temple Street vers les vertes venelles semées de hêtres et de frêns près desqelles se dresse, svelte et empesé en même temps, l’Evêché d’Exeter. Près de l’entrée des thermes, des gens s’empressent. Qels secrets recèlent ces fenêtres scellées?
— Q’est-ce qe c’est?
En català, trobem un exemple de text literari univocàlic al llibre XOCOLATA DESFETA (La Magrana - 2010) de Joan-Lluís Lluís que escriu una de les 123 variacions del mateix relat utilitzant només paraules amb A:
MONOVOCALISME: Anava a Barna, a calar amarga saba calda a can Patratxal. Las, al basar amb paracalamarsa fats malvats s’han palplantat. La bàrbara, maca, malcarada, s’atansava: anava a carnaval amb llarga mata dansant, amb arracada a l’ala nasal… Arravatada, va llançar: «Ah! Cassà… Cassà…». M’assaltà amb la navalla nacrada abans amagada; l’alçà, la clavà a ma panxa. Tard, aclaparat, sagnava al matalàs; arran, l’avatar armat (anava amb llança, amb alabarda, tapat amb casc) clamà: «Xalava, la xavala, a l’atacar?».
Un altre exemple podria ser la cançó «A» de VERGE SANTA, un projecte del músic Santi Carcasona. Aquest tema, que va aparèixer l’any 2021 per Sant Jordi, no és únicament una proposta musical sinó que també esdevé un joc de paraules perquè a la lletra només s’utilitza la vocal "a".
A
Sagal gras. Panxa gran. Fatxa. Cap rapat.
Barba a la cara. Mala raça.
Parla català bastant «mal». Gasta mala bava.
Bat a la mà. Acaba la calada. Va cap a Barna. Va al banc.
Va a atracar la banca a can Fanga.
Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Al banc, la Marta. Catalana. Alta.
Calba amb caspa. Arracada al nas.
Calça sabata blanca. Parla xava.
La Marta mana a la banca. «Talla’l» bacallà.
Passa la balda cada tarda al tancar.
Canta: Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Fatxa amb cap rapat assalta la banca.
Salta la barana. Davant la Marta, palplantat.
La Marta, santa, calla atabalada.
“Ara m’atacarà!”, “Ara m’atracarà!”.
– Ah!
Fatxa amb cap rapat farà l’atac armat.
Branda la catana al braç. Brama. Clama:
“Saca la caja”, “agafa la pasta”, “«passa’m-la» a la mà!”
Pal a la banca. Salta l’alarma.
– Ah!
La Marta «alça’l» cap.
Para al sagal gras.
Arrabassa la catana amb la mà.
Ara, sagal gras brama a la Marta:
“Mamarratxa!”, “«Madafaca!»”
Canta: Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
La Marta agafa la catana. Gran navalla.
La clava a la papada al cap rapat.
La clava a la cama al cap rapat.
Fatxa amb la catana clavada a la cama.
– Ah!
Sagna. Palma. Taca la sabata blanca a la Marta.
Gran fracàs d'«atrac».
Atac tacat amb sang. «Atrac» mal acabat.
L’«atrac» carda cagar.
– Ah!
Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Sagal gras. Panxa gran. Fatxa. Cap rapat.
Barba a la cara. Mala raça.
Parla català bastant «mal». Gasta mala bava.
Bat a la mà. Acaba la calada. Va cap a Barna. Va al banc.
Va a atracar la banca a can Fanga.
Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Al banc, la Marta. Catalana. Alta.
Calba amb caspa. Arracada al nas.
Calça sabata blanca. Parla xava.
La Marta mana a la banca. «Talla’l» bacallà.
Passa la balda cada tarda al tancar.
Canta: Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
Fatxa amb cap rapat assalta la banca.
Salta la barana. Davant la Marta, palplantat.
La Marta, santa, calla atabalada.
“Ara m’atacarà!”, “Ara m’atracarà!”.
– Ah!
Fatxa amb cap rapat farà l’atac armat.
Branda la catana al braç. Brama. Clama:
“Saca la caja”, “agafa la pasta”, “«passa’m-la» a la mà!”
Pal a la banca. Salta l’alarma.
– Ah!
La Marta «alça’l» cap.
Para al sagal gras.
Arrabassa la catana amb la mà.
Ara, sagal gras brama a la Marta:
“Mamarratxa!”, “«Madafaca!»”
Canta: Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
La Marta agafa la catana. Gran navalla.
La clava a la papada al cap rapat.
La clava a la cama al cap rapat.
Fatxa amb la catana clavada a la cama.
– Ah!
Sagna. Palma. Taca la sabata blanca a la Marta.
Gran fracàs d'«atrac».
Atac tacat amb sang. «Atrac» mal acabat.
L’«atrac» carda cagar.
– Ah!
Aaaah, Lalalaralala, Aaaah
 |
En un àmbit més ludolingüístic, a part d’intentar escriure textos més o menys extensos amb una sola vocal que resultin prou coherents, també se’ns presenta el repte de trobar mots monovocàlics tan llargs com sigui possible: Abracadabrant (13 lletres), Resplendentment (15), Simplicíssims (13), Trontollosos (12) o Cucurulls (9), per exemple. El filòleg, traductor i escriptor català Pau Vidal ens ho explica en un dels seus articles:
La família de "dividir" [...] té un honor molt especial: el rècord absolut de mot monovocàlic. És a dir, la paraula més llarga en què totes les síl·labes contenen la mateixa vocal. És un joc ludolingüístic: "urubús" és monovocàlic en U i té sis lletres, "corcorco" en O i en té vuit, "entretens" en E i nou lletres i "salamandra" en A i deu lletres. La cosa es pot millorar força, perquè els monovocàlics en E i en A, gràcies als prefixos, són força elàstics: "desencertes" (11), "assaplanaran" (12)… Però ningú pot competir amb les 16 d’"indivisibilíssim", que té el mèrit afegit de ser-ho amb una vocal menys productiva.
I també en podem trobar més d’una mostra en el camp dels passatemps. A la dècada dels 1980, Avel·lí Artís i Gener (Tísner) va establir una tradició enigmística basada en el monovocalisme a l’hora de confegir els mots encreuats de "La Vanguardia" quan va decidir commemorar els números rodons de la seva secció amb solucions monovocàliques. Així, per exemple, l’encreuat número 1000 només contenia mots escrits amb A [GRAELLA / SOLUCIÓ] i el número 1500 només amb I [GRAELLA / SOLUCIÓ]. Altres insignes enigmistes catalans van voler mantenir aquesta tradició i, d’igual forma, Miquel Sesé a l’"Avui" va publicar els seus mots encreuats número 100 amb solucions únicament amb A [GRAELLA / SOLUCIÓ] i el número 1000 només amb I [GRAELLA / SOLUCIÓ]. També ho feu Màrius Serra a "La Vanguardia" que, entre altres encreuats monovocàlics, va celebrar la publicació del seu problema número 2000 no només limitant-se a les solucions sinó que fins i tot les definicions contenien una única vocal, la E. Us el deixo a continuació (aquest sense la solució) per si us ve de gust resoldre’l:
(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)
 |
18 comentaris:
Molt divertida l cançó, que jo no coneixia.
Sí que coneixia el llibre del Joan-Lluís Lluís. Sorprenent i admirable.
Els mots encreuats que ens proposer, així al primer cop d'ull m'han semblat difícils, però igualment, hi dedicaré una estona quan pugui.
Gràcies, Mc! Una abraçada.
CARME: La cançó em va sortir mentre feia recerca per a aquest post. Em va semblar, com dius, ben divertida i completament adient per posar-la com a exemple.
Ja n'hem parlat alguna altra vegada del "Xocolata desfeta" de Joan-Lluís Lluís, és tot un compendi d'enginy lingüístic que em va molt bé per il·lustrar alguns d'aquests posts de glossari. Ja t'aviso que no serà l'última vegada que el faré servir. ;-)
Tot i que la "pista" de saber que totes les solucions s'escriuen amb E podria semblar que ens facilita la resolució de l'encreuat, jo (que l'he fet) t'he de donar la raó i admetre que alguna resposta la vaig trobar una "mica" complicada. Quan t'hi posis, ja m'ho diràs.
Gràcies a tu. Abraçades!!
Amb gust m'hi posaria, no dic que no ho faci, perquè és un bon repte.
Però m'ha fet recordar les cançonetes que traduïem de petits: "Des del dee que te ve / le vede pere me / es de celer de rese..."/ I així amb cada vocal, i rèiem...
Es podria dir que era la llavor de la proposta si haguéssim perseverat.
Gràcies per la foto de la postal. Com enyoro aquella casa... Era un temps que ens cridàvem pels celoberts i tothom més o menys estava comunicat. Ara la soledat és més gran.
Una abraçada en dia del patriarca Abraham.
Olga
OLGA: Ser un "repte" s'hi escau a uns mots encreuats amb E, sens dubte. :-)
Jo, de petit, també jugava a parlar amb una sola vocal. Era molt divertit fer aquestes "traduccions" intentant no equivocar-nos. Rèiem, efectivament, i ens ho passàvem prou bé. Amb poca cosa, en teníem prou per a no avorrir-nos.
Vull pensar que no s’han perdut del tot aquest tipus de jocs, però és evident que ja no estan gaire en auge entre la canalla d’ara. És una de les coses que ha anat quedant enrere, igual que ha passat amb la comunicació entre veïns, que actualment ha desaparegut fins a límits impensables fa només uns quants anys. Potser vivim rodejats de més gent que mai, però ens sentim cada cop més sols. Hi estic totalment d’acord.
Quan vas publicar al teu post les fotografies de la façana de casa teva, vaig recordar que no feia gaire que, en una d'aquelles recerques que de vegades faig per Internet, havia vist una antiga postal del Balcó del Mediterrani que la mostrava sencera i em va fer il·lusió intentar recuperar-la per compartir-la amb tu. Estic molt content que t'agradés.
Una forta abraçada!
El post m'ha recordat el Barney Stinson de Com vaig conèixer la vostra mare també va fer un repte lipogramàtic de lligar sense fer servir la E
PONS: Em sona la sèrie, però no l'he vista, així que no coneixia d'abans aquest repte lipogramàtic que m'ha semblat molt divertit. Gràcies per posar el vídeo, és una prova del que vam dir a l'anterior post de Glossari dedicat als LIPOGRAMES, que la E és la lletra d'ús més freqüent en anglès i que no és fàcil evitar-la encara que vulguis.
He vist que aquest fragment que enllaces pertany al capítol 9 de la novena temporada i, com que tinc una dèria per saber com se'n surten els traductors quan s'enfronten als jocs de paraules, no he pogut evitar buscar-ne la versió doblada al castellà (no em consta que estigui en català) on també juguen a eliminar la E. Com a curiositat, copiaré a continuació la conversa final que permet guanyar el repte (cap allà al minut 8 del capítol) en la versió original i doblada:
V.O.:
- I want to buy you a drink. But first, what do I call you?
- Elaine Edelstein
- How about I just call you... tomorrow? Your digits, m'lady?
ESP:
- Yo invito a una copa. Más di: ¿Cómo tú llamas?
- Elaine Edelstein
- Y si yo llamo... ¿Mañana? ¿Sus dígitos, Milady?
LAT:
- Comprar un trago aquí. Más di: ¿Cómo llamar tú?
- Elaine Edelstein
- Y si yo lo hago... ¿Mañana? ¿Cifra tuya, amor?
També recordo quan hi jugàvem de petites, sobretot per confondre als més grans. Aleshores hi teníem molta traça. ;-)
El que trobo més complicat és amb la lletra "u" i la cançó la trobo molt divertida.
I el encreuat que ens proposes ho deixo per quan tingui més temps. ;-)
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: Cert, això que comentàvem amb l'Olga de parlar amb una única vocal o, sobretot, quan ens inventàvem una mena d'argot propi (afegint algunes síl·labes a les paraules que dèiem o parlant al revés, per exemple) era tant un joc com un intent de parla secreta que deixés fora els adults que no ens entenien. És veritat que en aquella època hi teníem molta traça, ara em sembla que jo ja no me'n sortiria tan bé. ;-)
Efectivament, el monovocalisme amb la "u" és el més complicat de fer, per alguna cosa és la vocal menys utilitzada en el nostre idioma. En català i citant-les de més a menys freqüència d'ús, les vocals segueixen aquest ordre: E-A-I-O-U.
L'encreuat seguirà aquí quan vulguis posar-t'hi. ;-)
Abraçades!
Tot i que he arribat tard a classe, et felicito un cop més !.
Sembla que som una colla que teníem jocs infantils ben comuns , divertits sense cap dubte ! i amb ben poca cosa ens divertíem... igual que ara, que els hi treus el mòbil i ja estan ben avorrits !
Bon cap de setmana !!.
ARTUR: Fem un horari ampli en aquesta "escola", mai s'arriba tard a classe. :-DD
Cada generació té la seva forma d'entretenir-se, i potser sí que l'actual és massa dependent de les pantalles en aquest sentit. Com dius, n'hi ha que si els treus el mòbil ja no saben què fer per passar l'estona.
Moltes gràcies per les felicitacions. Bona setmana!!
Jo tampoc no coneixia aquesta cançó tan ben feta i divertida.
No recordava la definició del monovocalisme. Amb les cvocals que no siguin la a sembla més difícil.
Com es diu una paraula que tingui totes les vocals? Per exemple en castellà "murciélago"?
En català només conec l'exemple del meu nom seguit del primer cognom: Xavier Pujol
XAVIER: És tot un descobriment (també per a mi) aquesta cançó monovocàlica de "Verge santa" que, de fet, no és l'única d'aquestes característiques que van fer. Per no allargar massa el post només vaig posar-hi la "A", però aquest tema forma part d'un EP anomenat OUIEA (Temps Record - 2021) que conté cinc cançons fetes utilitzant cadascuna de les cinc vocals, de manera que hi trobem "la història d’un atracament explicat només amb la A, la història d’un músic que s’explica amb la O, tres microrelats que només contenen la lletra E, i dues mamarratxades explicades amb la I i amb la U". Totes les lletres es poden trobar a la web de VIASONA.
Les vocals A i E són les més usades en el nostre idioma i, per tant, resulta més fàcil confegir textos monovocàlics amb aquestes que amb qualsevol de les tres restants que ens compliquen molt més la vida en aquest sentit. Així i tot, té el seu mèrit aconseguir escriure qualsevol cosa amb cara i ulls utilitzant només una sola vocal, sigui quina sigui. Aquest comentari teu d'avui m'ha recordat que en un post anterior me'n vas deixar un altre sobre aquest tema on incloïes un text monovocàlic fet per tu que era (i és) un gran exemple d'aquest joc lingüístic. El torno a copiar aquí, que és on toca:
"A l’alba clara, la salamandra ratllada, casta catalana, avança cansada: planta palmada, cama rasa, anca aplacada, panxa plana, cara amagada, passa calmada cap a la cascada ampla, al Pallars, amb massa mandra.
A la tarda, fa basarda a la canalla. Callada va a la prada blana, gastant fatal mala bava blanca. Ataca, massacra l’aranya sana. Baldada la clava a la xarxa."
I, responent a la pregunta que em fas al final, les paraules que contenen les cinc vocals s'anomenen PENTAVOCÀLIQUES. En parlarem en un pròxim post del Glossari, però ja t'avanço que en català (a més del teu nom i cognom :-D) tenim un dels millors mots pentavocàlics possibles. Evidentment, aquestes paraules tenen més mèrit com més curtes són i el nostre OUAIRE amb només sis lletres (de les quals cinc ja són les vocals obligatòries) és tot un rècord.
Salutacions!
He imprès l'encreuat, a veure si me'n surt millor.
Si no arribo, almenys passaré l'estona.
Bona tarda, Mac!
SA LLUNA: Bona tarda!
Jo també el vaig imprimir per poder solucionar-lo amb més tranquil·litat. Es poden fer encreuats en una pantalla si la graella és interactiva, però en aquest cas que es tracta d'una simple imatge escanejada trobo que el format paper de tota la vida ens facilita força la feina.
Ja em comentaràs com te'n vas sortint. Jo el vaig omplir tot sencer sense mirar les solucions, però t'he de confessar que un parell o tres de les definicions encara no les he acabat d'entendre ni mirant-les.
Abraçades!!
A TOTS: En el següent post de Glossari hi he publicat un altre encreuat de Màrius Serra (en aquest cas un monoconsonàntic en R) i als comentaris la CARME explica que aquest monovocàlic en E d'aquí, tot i que el va acabar traient, li va costar força més.
A mi em va passar exactament el mateix i, com li deia a SA LLUNA al comentari anterior, encara ara hi ha algunes definicions que no veig clares. Les copio aquí, a veure si entre tots en traiem l'entrellat.
El meu primer dubte és la 11V-2: "En rebé el més excel·lent" que resulta ser ESPREME i que no veig d'on surt.
L'altre problema m'apareix a l'encreuament de 12H amb 10V. La definició 12H-2: "Ens expressem sense pretendre fer esment de res" és EHEM i, en conseqüència, la 10V-5: "En prenc" resulta ser HEC, però hauria de ser BEC (de beure), no?
Mc, he trigat a venir, perquè el cap de setmana estava rondant pel país, visitant pobles, però jo sí que em penso que tinc la meva interpretació d'aquests dos dubtes teus.
"En rebé el més excel·lent": Espremé (3ª persona del singular del Passat simple del verb esprèmer) En el sentit de treure-li tot el suc, de treure'n tot el millor.
L'altre em va costar més de trobar, però tambe el tinc: Hec : primera persona del present d'indicatiu del verb Heure, que vol dir justament això que et copio (del diccionari) aquí a sota:
Esdevenir posseïdor, tenidor, d’alguna cosa, obtenir, atènyer, abastar, copsar. No crec que l’hegui, aquesta plaça. Debades vindràs, perquè no m’hauràs. La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes. Si en vaig heure d’enhorabones! Vejam si les heus al vol!
O sigui que podem dir que: Esprement-nos el cervell, acabem per heure les solucions...
Abraçades, Mc!
Mc, acabo de deixar un comentari explicant la meva versió d'aquests dos punts de l'encreuat que esmentes i veig que no ha quedat.
CARME: Moltes gràcies, per venir (quan sigui, només faltaria) i per l'explicació.
Pel que fa a la primera, vaig pensar en "esprémer", però no hi vaig veure el lligam amb "rebre". Per a mi hauria sigut més clar fent servir "treure" tal com tu mateixa dius al final, però potser sí que l'explicació va per aquesta banda.
En canvi, això del verb "heure" ni em va passar pel cap i és evident que ha de ser això que comentes. Em vaig encegar en considerar el "prendre" només en el sentit de "beure", però és clar que si "prenc" una cosa, és també que l'agafo i, per tant, que l'hec. I tant!
Gràcies de nou, m'agrada haver-ne pogut treure l'entrellat entre tots dos.
Abraçades!
PS: Això que no hagin sortit els teus comentaris és perquè tinc activada la moderació en els posts que tenen més de 30 dies per evitar contingut brossa... i resulta que en aquest cas els trenta dies es complien just ahir.
Publica un comentari a l'entrada