GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dijous, 12 de juny del 2025

Els llibres d'en Jan McPetit – 2025 [I] [#JUNYNÒRDIC]



Després de l’avançament especial fora de programa del mes de maig, arriba l’habitual època de ressenyes al XAREL-10 que aquest 2025 publicaré cada segon dijous de juny, juliol, agost i setembre, com sempre acompanyades d’una ‘foto’ d’en Jan McPetit. ;-)

Enguany, m’he decidit per una selecció de novel·les d’aventures protagonitzades per nens enfrontats a la natura. He triat tres clàssics del gènere ben coneguts i un altre força més recent d’una autora catalana que narra les peripècies d’una noieta al nord de Canadà, un detall que em serveix per a apuntar-me un any més (i ja en van quatre) al #JUNYNÒRDIC de @ElsBookHunters.

Començo, doncs, per aquest últim...


EMBOSCADES AL GRAN NORD
(Margarida Aritzeta – 2009)


La Marina és una noia catalana de setze anys que ha viatjat al Canadà per anar a viure amb uns parents que gairebé no coneix. Un cop allí, però, s’adona que el seu oncle té intenció de prostituir-la i, evidentment, decideix fugir d’aquella casa així que pugui. Ho fa durant la nit de Sant Joan, quan tot el poble està distret gaudint del castell de focs que celebra el solstici d’estiu, i un cop al carrer aprofita que una camioneta està fent maniobres per sortir d’un aparcament massa estret per colar-se dins la caixa del vehicle sense que ningú la vegi i així poder abandonar aquell indret. Uns quants quilòmetres més tard, mentre passaven pel mig del bosc, rebenta una de les rodes del cotxe i en Luc i en Jim, els dos indis muntanyesos que el condueixen, s’han d’aturar per reparar-la. Serà aleshores quan descobriran la polissona dins la seva camioneta i començarà la verdadera aventura de la nostra protagonista...

Aquesta és una novel·la juvenil, tant perquè els seus protagonistes principals ho són com per la manera com està escrita, però tot i que el lector jove s’hi pugui sentir més identificat, he de dir que té característiques que la fan interessant per a qualsevol edat. La trama, a estones trepidant, inclou intriga, segrestos, atacs, traïcions i més d’un ‘cliffhanger’ que deixa als protagonistes (i al lector) amb l’ai al cor. Mentre avança el relat, seguim els tres joves protagonistes en el seu intent de fer arribar el calumet de la seva tribu, la famosa pipa de la pau dels indígenes americans, fins a una reunió dels caps indis amb els governants blancs. Aquest estri tradicional és imprescindible perquè aquella reunió acabi amb un acord i, conscients d’això, els responsables d’una companyia petroliera que saben que el conflicte els permetrà fer la seva als terrenys indis sense gaire control, provaran d’impedir que aquell calumet arribi al seu destí. Per ella mateixa, aquesta aventura ja aconsegueix enganxar força al lector, però allò que m’ha semblat més interessant de la novel·la és com l’autora ens mostra també la vida dels pobles indígenes i els problemes que els comporta sentir-se relegats dins de les seves reserves mentre es veuen obligats a adaptar-se a una «civilització» que no és la seva. Ja sabem que aquests xocs culturals, on sempre són els mateixos els que tenen les de perdre, són ben coneguts i es repeteixen en diversos indrets sense que sembli que hi hagi gaire interès a trobar-los alguna solució, per això no vol dir que no els hàgim de continuar tenint presents.

I aquesta novel·la ho aconsegueix això mentre seguim l’aventura dels tres protagonistes pels inhòspits territoris del nord-est del Quebec que estan molt lluny de casa nostra en molts aspectes, però ben a prop en d’altres. M’ha agradat haver-la pogut llegir.



19 comentaris:

Margarida Aritzeta ha dit...

M’agrada que els llibres siguin vius malgrat que la voràgine del dia a dia sembli que se’ls menja. Gràcies

sa lluna ha dit...

Les novel·les d'aventures són molt adients per aquests mesos de calor i més aquesta que sembla que la neu ens refrescarà un poc. ;-)
Com sempre en Jan McPetit a l'altura del llibre.
Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

MARGARIDA: Jo soc dels que pensen que, si encara no l'has llegit, qualsevol llibre es pot considerar una novetat, tingui els anys que tingui. ;-)

Moltes gràcies a tu per venir a comentar!

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Certament, aquesta novel·la passa molt bé i és molt amena de llegir i això sempre va bé amb aquestes temperatures de ple estiu que ja tenim. Ja fa prou calor per, a sobre, llegir coses que ens escalfin el cap. :-D

Però he de dir, i això també va resultar una sorpresa per a mi, que la imatge de la portada enganya força. L'aventura passa a la zona del Quebec just després de Sant Joan i, tot i que allí fa força més fresca que aquí, en aquesta època de neu es veu que no n'hi ha gaire.

En McPetit hi té la mà trencada fent-se fotos amb les meves lectures. ;-)

Gràcies. Abraçades!!

Carme Rosanas ha dit...

N'he llegit un parell de Margarida Aritzetai m'han agradat. M'apunto també aquest!

xavier pujol ha dit...

Tinc alguns llibres de la Margarida Aritzeta a casa... i dedicats! Durant uns anys vam coincidir a una feina. Ella era la meva cap i en guardo un gran record. Una gran persona i, com has comprovat, Mc. una gran escriptora.

McAbeu ha dit...

CARME: És una autora d'aquelles que, en les meves llistes de llibrets llegits de finals d'any, considero dins "els meus clàssics catalans". Ara feia dos o tres anys que no llegia cap llibre seu, però procuro tenir-la present quan en tinc l'oportunitat.

Si et cau a les mans la novel·la que ressenyo avui, crec que et pot agradar prou. És una aventura juvenil i ni tu ni jo entraríem en el 'target' de lectors potencials :-D, però malgrat això jo l'he trobat força interessant.

Abraçades!!

McAbeu ha dit...

XAVIER: Sí que és una gran escriptora, ho he comprovat amb aquest llibre i amb els diversos d'ella que ja havia llegit anteriorment.
Els últims abans d'aquest foren els quatre de la sèrie de la inspectora Mina Fuster, una saga de novel·la negra que em va agradar molt i que té l'al·licient afegit d'estar situada al Camp de Tarragona, ben a prop de casa.

Margarida ha dit...

Genial!! Gràcies de nou

Carme Rosanas ha dit...

A mi, els llibres que s'anomenen "juvenils" si estan bé, m'agraden molt, encara que la meva edat, de juvenil no en té res.

artur ha dit...

Una bona recomanació d'en Jan McPetit, tot i que ja no som tant jovenalla,com apunta la amiga Carme, no ho direm pas a ningú i gaudirem de la lectura d'aquest nou "enigma" d'estiu.
Salut !!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Hola, McAbeu. Et conec dels comentaris al blog d'en Pons.
Emboscades al Gran Nord no és només una novel·la juvenil molt recomanable, sinó que a més hi tenim una premonició de Margarida Aritzeta. Si ho vols llegir, de segur que et sorprendrà, tret que segueixis totes les notícies del Canadà. Aquí: https://maiera.wordpress.com/2014/06/08/emboscades-al-gran-nord/
Gràcies per la ressenya.

McAbeu ha dit...

CARME: Hi estic d'acord i, de fet, també la mateixa autora et dona la raó quan al pròleg del llibre després d'afirmar que aquesta "és una novel·la pensada i escrita preferentment per a gent jove", afegeix: "Amb tot, l'exotisme dels paisatges, la dinàmica de l'acció que s'hi desenvolupa i el tema de la novel·la, la fan apta per a qualsevol persona que cregui que la lectura pot ser un exercici plaent. I que en els llibres, com en els lectors, l'edat no té gaire importància."

L'important de veritat, com molt bé dius, és que "estiguin bé" i que ens ho passem bé llegint-los. Ni més, ni menys. :-)

McAbeu ha dit...

ARTUR: Molt bona aquesta! Tens raó, la qüestió és mantenir l'esperit juvenil. De la nostra edat ningú n'ha de fer res i és un detall que no compta a l'hora de gaudir d'un bon llibre. :-))

Salut!!

McAbeu ha dit...

SHAUDIN: Benvinguda al blog!

He llegit la teva ressenya i també tot l'article de la Viquipèdia que hi enllaces sobre la Crisi d'Oka. No sé si a l'època se'n va parlar molt o poc aquí a Catalunya d'aquesta insurrecció, però a mi m'ha agafat completament de nou i, efectivament, m'ha semblat ben sorprenent la coincidència amb el que Margarida Aritzeta relata al seu llibre. Els detalls poden ser diferents, però el fons és ben similar. Premonició o no, es confirma, un cop més, allò que "la realitat supera sempre la ficció".

Moltes gràcies pel comentari!

Olga Xirinacs ha dit...

Malgrat els anys que carrego al damunt, com els vells llenyataires de les regions nòrdiques, em reconec un esperit de cabana. Això sí, amb la mínima comoditat de troncs prou sòlids i prou calafatats, amb una llar de foc ben proveïda i uns quants llibres a les lleixes: els que he comprat i els que jo aniria escrivint.
De tant en tant, un o altre llenyataire entraria a prendre algun xartrès verd per tal de poder reprendre el camí.
Per molts anys de literatura.

McAbeu ha dit...

OLGA: És un bon pla aquest que proposes, m'hi apuntaria sense dubtar-ho gaire. Una cabana confortable, lectura a dojo i, fins i tot, la copeta de xartrès verd de tant en tant són tres coses difícils de superar.

Per molts anys de literatura, i tant que sí!!

Gràcies pel comentari. Abraçades!

Pons ha dit...

En llegir el segon paràgraf de la ressenya m'he preguntat si estaves parlant del mateix llibre, llavors he vist que sí, que té de tot.
No solament serveix per al juny nòrdic sinó que també s'escau amb Sant Joan, que ben lligat!

McAbeu ha dit...

PONS: Certament, el que comença com una fugida juvenil acaba sent tota una aventura per la preservació mediambiental amb el rerefons dels problemes dels pobles indígenes. Aquesta varietat de temes encara fa més interessant la lectura, sens dubte.

No m'esperava gens aquesta coincidència temporal de llegir el llibre just a l'època de l'any en què transcorre la història. Ha estat tota una casualitat gens buscada que, tens raó, es podria aprofitar per al repte #SantJoanLiterari... si algun dia el proposa algú. ;-)

Publica un comentari a l'entrada