Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel grafit «Shop Until You Drop [Comprar fins a l’esgotament]» (Banksy – 2005).
LA RELIGIÓ DE LES OFERTES
El centre comercial obre a les nou, però l’Hermínia hi ha arribat una hora abans. Fidel devota d’aquell temple de les ofertes perpètues, és ben conscient que: «Si no ets la primera, algú altre acapararà les millors promocions», mantra que ja té interioritzat amb la solemnitat d’un dogma de fe. Amb el carretó preparat per entrar així que la persiana metàl·lica comenci a pujar, aprofita l’estona d’espera per repassar el fulletó quinzenal. Tot i que no li caldria repassar-lo, perquè ja se l’ha estudiat abans de sortir de casa i ha ideat un pla perfecte, digne del millor estrateg, per a no perdre’s cap de les ofertes.
A les nou en punt, les portes s’obren i una riuada de carretons envaeix els passadissos del supermercat. L’Hermínia posa en marxa el seu pla, vol aprofitar la seva experiència de clienta de fa anys per arribar abans que ningú a la secció dels snacks i aperitius i, tombant cap a la dreta, intenta fer drecera pel passadís de la roba infantil. Però alguna cosa no va bé: on abans hi havia la roba per a nadons, ara hi troba les conserves vegetals i els prestatges on esperava trobar els aperitius estan plens de brics de llet. Els responsables del súper, experts en màrqueting i doctorats en enginyeria del desori, han tornat a canviar la disposició dels productes per obligar els clients a passejar per tot l’establiment a la recerca d’allò que desitgen. És una estratègia comercial habitual, però que ho hagin fet el primer dia de les ofertes no té perdó de Déu.
Quan, finalment, aconsegueix trobar els snacks (al passadís on abans hi havia els bolquers), respira tranquil·la en veure que encara queden moltes bosses de les noves patates fregides amb gust d’escudella i carn d’olla. Fa una setmana que a totes les pauses publicitàries del seu programa de televisió preferit anuncien insistentment el llançament d’aquesta nova línia de sabors, i avui és el primer dia que es poden trobar al mercat. Com que a casa seva aquests gustos estranys no acaben d’agradar perquè la família prefereix, des de sempre, les patates fregides amb sabor de patata fregida, sap que seria millor comprar-ne només una bossa per provar-les. Però l’oferta és de 4x3 i això no es pot deixar perdre. N’agafarà vuit bosses perquè li’n surtin dues de gratis... serà molt que n’hagi de llençar set i mitja.
El temps que perd mentre busca per tot el supermercat on són ara els productes que necessita li destarota tota la seva estratègia compradora. No li estranya, doncs, que quan arriba a la zona de parament de cuina ja s’hagin acabat els jocs de paelles amb un 30% de descompte. Li haurien anat bé perquè les seves paelles necessiten un canvi urgent, però assumeix resignada que el món de les ofertes funciona d’aquesta manera. Per compensar, aprofita per comprar un lot de tisores multifuncionals que, segons diu el rètol: «Serveixen per a tot!». L’Hermínia sap que ella no les farà servir per a res, ja en té prou de tisores a casa, però eren tan barates que no comprar-les hauria estat un pecat.
A poc a poc, el carretó es va omplint amb els productes de la seva llista de la compra i, sobretot, amb molts d’altres que no portava apuntats (però que estaven a un preu irresistible) fins a gairebé sobreeixir. Aquest és el senyal que indica que ja toca passar per caixa i, amb alguna recança això sí, s’hi dirigeix. Quan és l’hora de pagar, l’aparell del TPV li demana dues vegades el PIN de la targeta. Potser s’ha equivocat en introduir el primer número, però també podria ser que la màquina intenti avisar-la que 289,90 € són molts euros. L’Hermínia ja ho sap això i comença a sentir un cert remordiment, que de seguida s’esvaeix quan, al final del tiquet, veu la suma dels descomptes que li han aplicat en aquella compra. Somriu satisfeta quan comprova que sense ells, hauria pagat gairebé 300 €!
Amb un bon munt de bosses reutilitzables (de fet gairebé mai les reutilitza i les ha de comprar de nou cada vegada, però tot sigui per ajudar a salvar el planeta), l’Hermínia carrega la compra al cotxe. De camí cap a casa, la nostra protagonista pensa que potser sí que ha gastat massa, però s’autoconvenç que, d’una manera o altra (i sempre amb l’esperança que les patates amb gust d’escudella siguin, com a mínim, mengívoles), aprofitarà tot el que ha comprat. Malgrat tot, a partir d’ara es fa el ferm determini de no anar al súper tan sovint i controlar-se pel que fa a les compres compulsives. Aquesta força de voluntat li dura exactament fins que tomba la cantonada. Els llampants rètols publicitaris («Descomptes mai vistos!», «Rebaixes fins al 70%!») d’un nou hipermercat que acaben d’inaugurar, la fan frenar en sec i dirigir-s’hi de cap. No es perdonaria mai si deixés escapar una bona oferta i les d’inauguració són sempre les millors...
A les nou en punt, les portes s’obren i una riuada de carretons envaeix els passadissos del supermercat. L’Hermínia posa en marxa el seu pla, vol aprofitar la seva experiència de clienta de fa anys per arribar abans que ningú a la secció dels snacks i aperitius i, tombant cap a la dreta, intenta fer drecera pel passadís de la roba infantil. Però alguna cosa no va bé: on abans hi havia la roba per a nadons, ara hi troba les conserves vegetals i els prestatges on esperava trobar els aperitius estan plens de brics de llet. Els responsables del súper, experts en màrqueting i doctorats en enginyeria del desori, han tornat a canviar la disposició dels productes per obligar els clients a passejar per tot l’establiment a la recerca d’allò que desitgen. És una estratègia comercial habitual, però que ho hagin fet el primer dia de les ofertes no té perdó de Déu.
Quan, finalment, aconsegueix trobar els snacks (al passadís on abans hi havia els bolquers), respira tranquil·la en veure que encara queden moltes bosses de les noves patates fregides amb gust d’escudella i carn d’olla. Fa una setmana que a totes les pauses publicitàries del seu programa de televisió preferit anuncien insistentment el llançament d’aquesta nova línia de sabors, i avui és el primer dia que es poden trobar al mercat. Com que a casa seva aquests gustos estranys no acaben d’agradar perquè la família prefereix, des de sempre, les patates fregides amb sabor de patata fregida, sap que seria millor comprar-ne només una bossa per provar-les. Però l’oferta és de 4x3 i això no es pot deixar perdre. N’agafarà vuit bosses perquè li’n surtin dues de gratis... serà molt que n’hagi de llençar set i mitja.
El temps que perd mentre busca per tot el supermercat on són ara els productes que necessita li destarota tota la seva estratègia compradora. No li estranya, doncs, que quan arriba a la zona de parament de cuina ja s’hagin acabat els jocs de paelles amb un 30% de descompte. Li haurien anat bé perquè les seves paelles necessiten un canvi urgent, però assumeix resignada que el món de les ofertes funciona d’aquesta manera. Per compensar, aprofita per comprar un lot de tisores multifuncionals que, segons diu el rètol: «Serveixen per a tot!». L’Hermínia sap que ella no les farà servir per a res, ja en té prou de tisores a casa, però eren tan barates que no comprar-les hauria estat un pecat.
A poc a poc, el carretó es va omplint amb els productes de la seva llista de la compra i, sobretot, amb molts d’altres que no portava apuntats (però que estaven a un preu irresistible) fins a gairebé sobreeixir. Aquest és el senyal que indica que ja toca passar per caixa i, amb alguna recança això sí, s’hi dirigeix. Quan és l’hora de pagar, l’aparell del TPV li demana dues vegades el PIN de la targeta. Potser s’ha equivocat en introduir el primer número, però també podria ser que la màquina intenti avisar-la que 289,90 € són molts euros. L’Hermínia ja ho sap això i comença a sentir un cert remordiment, que de seguida s’esvaeix quan, al final del tiquet, veu la suma dels descomptes que li han aplicat en aquella compra. Somriu satisfeta quan comprova que sense ells, hauria pagat gairebé 300 €!
Amb un bon munt de bosses reutilitzables (de fet gairebé mai les reutilitza i les ha de comprar de nou cada vegada, però tot sigui per ajudar a salvar el planeta), l’Hermínia carrega la compra al cotxe. De camí cap a casa, la nostra protagonista pensa que potser sí que ha gastat massa, però s’autoconvenç que, d’una manera o altra (i sempre amb l’esperança que les patates amb gust d’escudella siguin, com a mínim, mengívoles), aprofitarà tot el que ha comprat. Malgrat tot, a partir d’ara es fa el ferm determini de no anar al súper tan sovint i controlar-se pel que fa a les compres compulsives. Aquesta força de voluntat li dura exactament fins que tomba la cantonada. Els llampants rètols publicitaris («Descomptes mai vistos!», «Rebaixes fins al 70%!») d’un nou hipermercat que acaben d’inaugurar, la fan frenar en sec i dirigir-s’hi de cap. No es perdonaria mai si deixés escapar una bona oferta i les d’inauguració són sempre les millors...
10 comentaris:
Tota una experta compradora compulsiva, la Hermínia !.... potser li aniria bé passar a fer un curset de moderació per la escola de Salluna , on hi aprendria alguna cosa que l'ajudés a contenir-se ! hehehe.
Bon relat. McAbeu !, salut : )
ARTUR: I tant que l'Hermínia necessitaria una mica de teràpia per aprendre a contenir-se a l'hora de comprar impulsivament, però no sé si tindrà temps d'apuntar-se a cap curset entre oferta i oferta. :-DD
Moltes gràcies. Salut!!
Em fa gràcia com ho expliques, però gens ni mica la gent que té aquesta dèria de comprar impulsivament. Estic més bé al bàndol contrari, que tampoc deu ser molt bo, de vegades m'espero a comprar quan ja fa temps que penso que ho necessito. I no, no sóc garrepa, més bé que em fa molta mandra anar a comprar. Penso que les ofertes no són tal, si no tens a casa gent suficient que li agradi o que ho faci servir; al final ho llences o es mor de fàstic a un racó.
Molt bon relat!
Aferradetes, Mac.
Podria dir quasi el mateix que na Paula. M'has fer riure tal com ho expliques, i amb tants detalls, com ara les patates amb gust d'escudella i carn d'olla, 😂🤣 A mi no m'enredarien pas, jo prefereixo de molt les patates fregides amb gust de patates fregides i l'escudella i carn d'olla amb gust d'escudella i carn d'olla.
En aquest món hi ha gent per a tot, i per això tenen èxit les ofertes, les promocions de coses estranyes, que mira que n'hi ha! I no només en el teu relat.
I aquesta frase de "eren tan barates que no comprar-les hauria estat un pecat" i comprar-les encara que no les necessitis... a part de ser una altra part divertida i important del teu relat,he de dir que he conegut persones que me l'han dit ben seriosament.
Reconec que la meva protagonista té una fòbia bastant greu, però l'Hermínia té un TOC de la mida d'una catedral (o d'un gratacels).
Molt bon relat i molt divertit, Mc!
Abraçades.
M'agrada molt el concepte d'enginyeria del desori, crec que s'hauria de convertir en una autèntica carrera, o un grau com en diuen ara, donaria prestigi a les enginyeries que bona falta els hi fa.
Jo no menjo pràcticament mai patates xips, però si n'haig de provar alguna prefereixo tastar gusts estranys, potser és precisament perquè menjo només dos o tres xips no arribo a cansar-me dels gustos exòtics. La teoria és bona, les patates són bones, la carn d'olla està bona i l'escudella està boníssima, llavors perquè no hauria d'estar bona una mescla de les tres?
És curiós el tema de les ofertes, perquè per casualitats de la vida mai estan d'oferta els productes que compres habitualment.
SA LLUNA: En els meus relats m'agrada buscar aquest punt d'humor que dona l'exageració d'alguns detalls dins el text i en aquest també ho he fet, però és ben cert que tret d'això el que s'hi explica no en fa gaire de gràcia. La compra per impuls pot arribar a ser un problema quan esdevé excessiva i tots hauríem d'aprendre a controlar-la. I d'això jo tampoc en diria ser un garrepa, més aviat és ser assenyat.
És exactament així com dius, si compres un producte en oferta només perquè és més barat i no perquè de veritat el necessites aleshores l'oferta ja no és tal perquè, per molt barat que sigui, hauràs gastat més diners dels que tocaven.
Moltes gràcies. Abraçades!!
CARME: Jo també soc dels de les patates fregides amb gust de patata fregida, però tens raó que en aquest món hi ha gent per a tot (mira el comentari d'en Pons :-D) i que aquests sabors "estranys" tenen el seu públic fidel. La prova és que no paren de sortir-ne al mercat i això vol dir que algú o altre els compra.
És el que deia a Sa Lluna, fer una compra només perquè "era tan barat que no fer-ho hauria estat un pecat" sense tenir en compte si realment necessitem aquell producte, ja no és aprofitar una oferta sinó tot el contrari perquè estem gastant uns diners que no ens hauríem gastat. Això els encarregats dels súpers ho saben de sobres i aquesta és, de fet, la raó de ser de les ofertes que ens les presenten com una possibilitat d'estalvi quan només estan pensades per fer-nos gastar més.
Moltes gràcies. Abraçades!!
PONS: Potser no li diuen "enginyeria del desori", però jo crec que aquests estudis ja s'estan impartint de fa temps. El desordre i la confusió cada cop semblen apoderar-se de més àmbits de la nostra societat i això és perquè els convé a alguns que saben com treure'n profit. I si estan tan preparats per fer-ho, és perquè ho han estudiat en algun lloc. ;-)
Potser de més jove hauria estat d'acord amb tu perquè no he estat mai en contra de la barreja de sabors a l'hora de menjar, però actualment el meu consum de patates fregides es limita a prendre'n com a aperitiu quan faig el vermut (i no sempre) o per acompanyar quan comprem un pollastre a l'ast (que no és gaire sovint). En ambdós casos, prefereixo les patates xips normals sense cap d'aquests sabors afegits sovint massa forts i sempre molt artificials.
Veus, una prova més que aquests enginyers del desori experts en màrqueting estan molt ben preparats. Efectivament, les "millors" ofertes sempre les trobem en productes que no comprem habitualment i això no és pas una casualitat, ni de bon tros.
Si al lloc on abans hi havia els bolquers ara hi ha les patates fregides amb gust de cap i pota, molt serà que no s'hagin barrejat sabors i quan obri la bossa de patates fregides amb sabor d'arròs amb llamàntol no li vingui la flaire de bolquers...
...usats!
XAVIER: Molt serà, efectivament. :-DD
Publica un comentari a l'entrada