026 - EL CAS DE LA NOTÍCIA DE SUCCESSOS
Us copio una notícia que he llegit aquest matí al diari:
«El conegut empresari de la nostra ciutat C.L.V. ha estat trobat mort al seu despatx.
L’home presentava un tret al cap i jeia, sense vida, sobre la taula de la seva oficina. A la mà dreta empunyava una pistola i, també damunt la taula, hi havia el seu mòbil i alguns papers. A la paret s’hi veia una petita caixa forta oberta que no contenia diners sinó només diversos documents. De totes maneres, ni la caixa forta ni la resta del despatx semblaven haver estat registrats perquè tot restava en perfecte ordre.
Fonts policials ens informen que, a falta de l'autòpsia pertinent, sembla clar que la mort va ser instantània a causa del tret fet gairebé a boca de canó i que la ferida és compatible amb l’arma trobada. El cadàver no mostra cap altra ferida que l’assenyalada, amb l’excepció d’unes lleugeres rascades sense importància als canells. No s'ha trobat tampoc cap empremta fora de les de l'empresari o la seva secretària. Pel que fa als papers i documents citats encara no han estat estudiats, però, en canvi, del mòbil sí que ha sorgit una pista crucial. S’hi ha trobat una breu nota d’àudio, d’encara no un minut de durada, gravada per la víctima on, visiblement nerviós i amb veu entretallada, confessa que tenia grans deutes de joc i s’acomiada de tothom. A continuació se sent el tret causant de la mort i tot seguit un cop sec que s’atribueix al cap de l’empresari picant sobre la taula ja sense vida. L’arxiu d'àudio acaba en aquest punt, però serveix per a indicar l'hora exacta del decés i és més que suficient per a confirmar la hipòtesi de suïcidi que els investigadors ja havien començat a sospesar.
Aquest periodista ha parlat amb la secretària del mort, que fou qui trobà el cadàver, i ens ha explicat que quan es va incorporar a la feina de bon matí trobà la porta de l’oficina tancada, però no amb clau. Això no la preocupà perquè no era un fet extraordinari que el seu cap arribés a treballar abans que ella. Per tant, va entrar tranquil·la, va deixar algunes coses sobre la seva taula i seguidament es va dirigir al despatx a saludar al seu cap i posar-se a la seva disposició, fou aleshores quan descobrí la tràgica escena. Afirma no haver tocat res i haver avisat immediatament a la policia. Preguntada sobre si havia notat res fora de lloc i sobre la falta de diners dins la caixa forta, ens va informar que no s’havia adonat de res estrany i que era normal que a la caixa no hi hagués efectiu perquè no n’acostumaven a tenir. Va afegir, però, que sí que va passar una cosa inusual el dia anterior perquè el seu cap la va fer plegar abans d’hora. Això no era gens habitual, però ho va atribuir al fet que feia dies que l’home estava força nerviós. Quan vam insistir en aquest punt, només ens va dir que ella no volia malparlar del mort, però que havia de ser cosa de diners perquè últimament havia intentat, sense èxit, demanar un crèdit en diverses entitats bancàries.
Aquestes declaracions descartarien el robatori com a causa del macabre succés i, malgrat que és necessari seguir investigant totes les circumstàncies, no està de més recordar que és vox populi el fet que C.L.V. era un habitual visitant del casino de la nostra ciutat on es jugava fortes quantitats de diners i que les males llengües afirmen que també era un ‘client’ assidu d’algunes timbes de cartes il·legals. En aquests llocs no sempre s’hi guanya i, de fet, no és estrany tenir-hi males ratxes. Potser aquest és el motiu que el va portar a la desesperació i va precipitar el seu final. Descansi en pau.»
Potser és deformació professional, però a mi em sembla que els que s'han precipitat són el periodista i la policia acceptant tan aviat el suïcidi com a causa de la mort. Hauré de trucar a l’inspector Roig perquè hi faci una nova ullada abans de tancar el cas.
I vosaltres, hi ha alguna cosa del relat que no us quadri amb la hipòtesi del suïcidi?
«El conegut empresari de la nostra ciutat C.L.V. ha estat trobat mort al seu despatx.
L’home presentava un tret al cap i jeia, sense vida, sobre la taula de la seva oficina. A la mà dreta empunyava una pistola i, també damunt la taula, hi havia el seu mòbil i alguns papers. A la paret s’hi veia una petita caixa forta oberta que no contenia diners sinó només diversos documents. De totes maneres, ni la caixa forta ni la resta del despatx semblaven haver estat registrats perquè tot restava en perfecte ordre.
Fonts policials ens informen que, a falta de l'autòpsia pertinent, sembla clar que la mort va ser instantània a causa del tret fet gairebé a boca de canó i que la ferida és compatible amb l’arma trobada. El cadàver no mostra cap altra ferida que l’assenyalada, amb l’excepció d’unes lleugeres rascades sense importància als canells. No s'ha trobat tampoc cap empremta fora de les de l'empresari o la seva secretària. Pel que fa als papers i documents citats encara no han estat estudiats, però, en canvi, del mòbil sí que ha sorgit una pista crucial. S’hi ha trobat una breu nota d’àudio, d’encara no un minut de durada, gravada per la víctima on, visiblement nerviós i amb veu entretallada, confessa que tenia grans deutes de joc i s’acomiada de tothom. A continuació se sent el tret causant de la mort i tot seguit un cop sec que s’atribueix al cap de l’empresari picant sobre la taula ja sense vida. L’arxiu d'àudio acaba en aquest punt, però serveix per a indicar l'hora exacta del decés i és més que suficient per a confirmar la hipòtesi de suïcidi que els investigadors ja havien començat a sospesar.
Aquest periodista ha parlat amb la secretària del mort, que fou qui trobà el cadàver, i ens ha explicat que quan es va incorporar a la feina de bon matí trobà la porta de l’oficina tancada, però no amb clau. Això no la preocupà perquè no era un fet extraordinari que el seu cap arribés a treballar abans que ella. Per tant, va entrar tranquil·la, va deixar algunes coses sobre la seva taula i seguidament es va dirigir al despatx a saludar al seu cap i posar-se a la seva disposició, fou aleshores quan descobrí la tràgica escena. Afirma no haver tocat res i haver avisat immediatament a la policia. Preguntada sobre si havia notat res fora de lloc i sobre la falta de diners dins la caixa forta, ens va informar que no s’havia adonat de res estrany i que era normal que a la caixa no hi hagués efectiu perquè no n’acostumaven a tenir. Va afegir, però, que sí que va passar una cosa inusual el dia anterior perquè el seu cap la va fer plegar abans d’hora. Això no era gens habitual, però ho va atribuir al fet que feia dies que l’home estava força nerviós. Quan vam insistir en aquest punt, només ens va dir que ella no volia malparlar del mort, però que havia de ser cosa de diners perquè últimament havia intentat, sense èxit, demanar un crèdit en diverses entitats bancàries.
Aquestes declaracions descartarien el robatori com a causa del macabre succés i, malgrat que és necessari seguir investigant totes les circumstàncies, no està de més recordar que és vox populi el fet que C.L.V. era un habitual visitant del casino de la nostra ciutat on es jugava fortes quantitats de diners i que les males llengües afirmen que també era un ‘client’ assidu d’algunes timbes de cartes il·legals. En aquests llocs no sempre s’hi guanya i, de fet, no és estrany tenir-hi males ratxes. Potser aquest és el motiu que el va portar a la desesperació i va precipitar el seu final. Descansi en pau.»
Potser és deformació professional, però a mi em sembla que els que s'han precipitat són el periodista i la policia acceptant tan aviat el suïcidi com a causa de la mort. Hauré de trucar a l’inspector Roig perquè hi faci una nova ullada abans de tancar el cas.
I vosaltres, hi ha alguna cosa del relat que no us quadri amb la hipòtesi del suïcidi?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Artur "
10 comentaris:
Arribats en aquest punt, només puc dir que sembla que no estava sol en el moment de gravar l'àudio. En aquest punt em remeto per posar en dubte el suïcidi. En aquest punt és tot el que puc dir.
PONS: No em posaré 'puntillós' perquè trobo tot un 'puntàs' per part teva que en aquest punt no vulguis puntualitzar i prefereixis passar de puntetes. Però com sempre, per a poder puntuar, necessito que s'apunti millor i s'expliqui el punt exacte de l'enunciat que permet trobar puntualment la solució. ^_^
Jo penso que el "detall interessant" és l'àudio del mòbil. Si hagués estat la víctima qui el va gravar, seria possible iniciar-lo, però no acabar-lo just en el moment del tret, ja que ja seria mort i no podia acabar ell mateix la gravació. Per tant aquí hi entraria una segona persona involucrada,.... potser la secretaria ? li va lligar les mans ( les marques petites) i va fer tota la feina ?... segurament, tenia els sous pendents de cobrar, amb tant deutes i va tirar pel dret !...no sé, no sé ! hehehe.
A veure què hi diuen els altres lectors !. Salut ;)
Penso que els companys van ben encaminats amb el tema de l'àudio, un mort no pot apagar ni enviar l'àudio que està gravant. No pots er un suïcidi.
Abraçades, Mc!
Amb la nova versió Android 15, aquest porta un software de reconeixement de signes vitals, que és capaç d'aturar les aplicacions obertes quan detecta que ja no hi ha ningú viu al costat del telèfon, tota una meravella de la tecnologia i que resol un dels problemes que més preocupaven als usuaris, que és que un cop mort, al mòbil se li acabi la bateria per culpa de deixar la gravadora encesa. Si amb això Android no és capaç d'enfonsar Appel, jo ja no sé.
ARTUR: Correcte, si l'arxiu d'àudio s'acaba just després d'haver-se disparat el tret és perquè algú ha aturat la gravació en aquell moment i és evident que aquest algú no ha pogut ser el mort. Aquest és el detall que ens ha de fer dubtar de la hipòtesi del suïcidi i que obliga a continuar la investigació. Seran, doncs, els investigadors qui decidiran si tens raó o no en sospitar de la secretària... ;-)
Mentrestant, això sí, t'emportes el rètol vermell d'avui. Felicitats!!
CARME: No sabem (perquè l'enunciat no en diu res) si l'àudio també va ser enviat després de gravar-se o només va quedar emmagatzemat al mòbil, però tant d'una manera com l'altra el que queda clar és que algú va aturar la gravació i això un mort no ho pot fer. I aquest és, efectivament, el detall que s'havia de trobar per solucionar l'enigma. Molt bé.
Abraçades!!
PONS: Com que jo no soc dels que van tot el dia amb el mòbil a sobre, aquesta nova funcionalitat que expliques em provoca algun dubte. Com decidirà el telèfon si m'he mort o simplement l'he deixat en un racó abans de desconnectar-se? En fi, tampoc hi pateixo gaire. No només no soc dels que porten tot el dia el telèfon a la mà, sinó que tampoc corro a canviar-me'l quan apareix una versió nova del S.O. o qualsevol altra "actualització imprescindible". Si el mòbil funciona i fa el que necessito, no necessito que faci res més. ;-)
Ara que ja sabem que l'Artur ho ha encertat, a mi el que primer m'ha grinyolat han estat les "lleugeres rascades sense importància als canells" De seguida he pensat que sí que tenien importància.
XAVIER: Es nota que ets un bon lector de novel·les de misteri. Si alguna cosa ens ha ensenyat aquest gènere literari és que els detalls "sense importància" són sempre els més importants. ;-)
Publica un comentari a l'entrada