Amb l’últim post de l’any, us presento la meva llista de lectures d’aquest 2024. Les xifres d’enguany són gairebé idèntiques a les de l’any passat. El mateix nombre de llibres (79) i només 124 pàgines menys (20.896). Això ens dona una mitjana de 57 pàgines diàries i un «llibre mitjà» de 264 pàgines... i mitja. ;-)
Si classifiquem aquests 79 volums per l’espai (que ocupen) tenim 27 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 43 Estàndards (de 201 a 400), 7 Llargs (de 401 a 600) i 2 Totxos (més de 600 pàgines).
Classificats pel temps (que fa que van ser escrits) resulten 14 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 12 Actuals (entre 2 i 10 anys), 35 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 18 Antics (amb més de 50 anys).
I el rànquing d’autors de l’any ha quedat així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Continuo el repàs de la seva obra literària i enguany ha estat el torn de dos reculls de relats i la tetralogia de «La Terra Prohibida».
4 LLIBRES:
J.R.R. Tolkien. Aquest 2024 s’ha complert el 70è aniversari de la publicació del primer volum de «El Senyor dels Anells» i he pensat que aquesta efemèride era l’excusa perfecta per a rellegir la trilogia completa afegint-hi també «El Hòbbit» (aquest per primera vegada en català). Cada cert temps va bé reforçar la dosi de literatura fantàstica clàssica amb solvència contrastada.
3 LLIBRES:
Maria Barbal, Jaume Cabré, Baltasar Porcel, Emili Teixidor, Ferran Torrent i Vicenç Villatoro. Mitja dotzena d’autors d’aquells que anomeno «els meus clàssics catalans» perquè fa anys que formen part de la biblioteca de casa. Algunes d’aquestes obres són, doncs, relectures recuperades després de molt de temps; però no totes, n'hi ha també que les llegeixo ara per primera vegada.
2 LLIBRES:
Teresa Duch. El seu primer recull de relats i el segon volum de la saga Mimí Vidal que no han estat els primers llibres que llegeixo de la companya bloguera del «Salsa-Ficció» ni seran els últims.
Laia Vilaseca. Els dos últims llibres d’aquesta autora de thrillers clàssics on el misteri i la seva resolució són sempre més importants que el ‘sang i fetge’. (Nota: El primer d’ells el vaig ressenyar per al #JunyNòrdic - 2024)
Jo Nesbø. Tot esperant algun altre títol de la saga Harry Hole, han caigut els dos volums de la sèrie dels sicaris d’Oslo. Aquests sí que en tenen a dojo de ‘sang i fetge’. (Nota: El primer d’ells el vaig ressenyar per al #JunyNòrdic - 2024)
Martha Wells. Un amic va recomanar la saga «The Murderbot Diaries» i, refiant-me del seu criteri, vaig llegir els dos primers volums d’aquesta sèrie de ciència-ficció protagonitzada per un cíborg ‘especial’ que va força a la seva. No estan gens malament, si més no són prou entretinguts.
Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
CONFETI; l’últim premi Sant Jordi repassa la biografia d’en Xavier Cugat en una història molt ben documentada que, tal com la pròpia vida de l’artista, transcorre entre la realitat i la invenció. Molt bona novel·la.
LA CIUTAT I LES SEVES MURALLES INCERTES; torna Murakami i torna a atrapar-me en un dels seus mons estranys i irreals que ell fa completament versemblants. Sé que hi ha lectors a qui no agrada gens aquest autor; però als que ens agrada, ens agrada molt.
RETORN ALS ORÍGENS; novel·la que recrea l’origen de la inspiració artística d’Antoni Gaudí a la zona del Baix Camp anant del passat (amb el relat de la història real de l’amistat del famós arquitecte amb el diplomàtic i egiptòleg Eduard Toda) al present (amb una emocionant aventura sobre la troballa d’uns suposats quaderns perduts de Gaudí relacionats amb uns jaciments neolítics). M’ha agradat força.
LES CIUTATS INVISIBLES; una amiga va recomanar aquesta obra d’Italo Calvino com un dels cinc llibres que més li havien agradat l’any passat i, un cop més, ha valgut la pena fer-li cas. M’ho vaig passar molt bé en aquest viatge per unes ciutats imaginades que són d’allò més suggeridores.
LA COLÒNIA; una reflexió sobre el colonialisme, la identitat nacional i les llengües minoritàries que, a més, són minoritzades no només pels forans sinó també per la diglòssia dels parlants nadius. És una novel·la (molt ben escrita) que parla d’Irlanda, però que ens toca de ben a prop. Una lectura molt recomanable.
EL CANTAR DEL PROFETA; una història situada en un país amb un govern totalitari que, amb l’excusa de la seguretat nacional, es dedica a limitar els drets de la població i a empresonar dissidents fins que acaba esclatant una guerra civil. Com que passa en una «democràcia consolidada europea» ens la venen com a novel·la distòpica, però de fet el que s’hi explica és totalment creïble i el que pateix la mare de família protagonista és, sens dubte, un reflex del sofriment de moltes famílies reals que actualment ja viuen en una de les «zones de conflicte» que, fins ara, veiem de lluny, però que si tenim en compte l’auge (imparable?) de l’extrema dreta arreu potser aviat tindrem a casa nostra. És un relat colpidor, del qual n’hauríem de prendre nota mentre hi siguem a temps.
I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
URGELL, LA FEBRE D’AIGUA; tot explicant la proesa que per a l'època va comportar la construcció del canal d'Urgell, Vicenç Villatoro ens mostra la Catalunya rural del segle XIX on es confronten els que volen avançar socialment i tecnològicament amb els que, més tradicionals, estan en contra d'aquests canvis que comporta el progrés. És un llibre llarg que, pel que porto llegit fins ara, a voltes potser també s'allarga massa, però malgrat això la història se m'està fent força interessant i n'estic gaudint la lectura.
Si classifiquem aquests 79 volums per l’espai (que ocupen) tenim 27 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 43 Estàndards (de 201 a 400), 7 Llargs (de 401 a 600) i 2 Totxos (més de 600 pàgines).
Classificats pel temps (que fa que van ser escrits) resulten 14 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 12 Actuals (entre 2 i 10 anys), 35 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 18 Antics (amb més de 50 anys).
I el rànquing d’autors de l’any ha quedat així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Continuo el repàs de la seva obra literària i enguany ha estat el torn de dos reculls de relats i la tetralogia de «La Terra Prohibida».
4 LLIBRES:
J.R.R. Tolkien. Aquest 2024 s’ha complert el 70è aniversari de la publicació del primer volum de «El Senyor dels Anells» i he pensat que aquesta efemèride era l’excusa perfecta per a rellegir la trilogia completa afegint-hi també «El Hòbbit» (aquest per primera vegada en català). Cada cert temps va bé reforçar la dosi de literatura fantàstica clàssica amb solvència contrastada.
3 LLIBRES:
Maria Barbal, Jaume Cabré, Baltasar Porcel, Emili Teixidor, Ferran Torrent i Vicenç Villatoro. Mitja dotzena d’autors d’aquells que anomeno «els meus clàssics catalans» perquè fa anys que formen part de la biblioteca de casa. Algunes d’aquestes obres són, doncs, relectures recuperades després de molt de temps; però no totes, n'hi ha també que les llegeixo ara per primera vegada.
2 LLIBRES:
Teresa Duch. El seu primer recull de relats i el segon volum de la saga Mimí Vidal que no han estat els primers llibres que llegeixo de la companya bloguera del «Salsa-Ficció» ni seran els últims.
Laia Vilaseca. Els dos últims llibres d’aquesta autora de thrillers clàssics on el misteri i la seva resolució són sempre més importants que el ‘sang i fetge’. (Nota: El primer d’ells el vaig ressenyar per al #JunyNòrdic - 2024)
Jo Nesbø. Tot esperant algun altre títol de la saga Harry Hole, han caigut els dos volums de la sèrie dels sicaris d’Oslo. Aquests sí que en tenen a dojo de ‘sang i fetge’. (Nota: El primer d’ells el vaig ressenyar per al #JunyNòrdic - 2024)
Martha Wells. Un amic va recomanar la saga «The Murderbot Diaries» i, refiant-me del seu criteri, vaig llegir els dos primers volums d’aquesta sèrie de ciència-ficció protagonitzada per un cíborg ‘especial’ que va força a la seva. No estan gens malament, si més no són prou entretinguts.
Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
CONFETI; l’últim premi Sant Jordi repassa la biografia d’en Xavier Cugat en una història molt ben documentada que, tal com la pròpia vida de l’artista, transcorre entre la realitat i la invenció. Molt bona novel·la.
LA CIUTAT I LES SEVES MURALLES INCERTES; torna Murakami i torna a atrapar-me en un dels seus mons estranys i irreals que ell fa completament versemblants. Sé que hi ha lectors a qui no agrada gens aquest autor; però als que ens agrada, ens agrada molt.
RETORN ALS ORÍGENS; novel·la que recrea l’origen de la inspiració artística d’Antoni Gaudí a la zona del Baix Camp anant del passat (amb el relat de la història real de l’amistat del famós arquitecte amb el diplomàtic i egiptòleg Eduard Toda) al present (amb una emocionant aventura sobre la troballa d’uns suposats quaderns perduts de Gaudí relacionats amb uns jaciments neolítics). M’ha agradat força.
LES CIUTATS INVISIBLES; una amiga va recomanar aquesta obra d’Italo Calvino com un dels cinc llibres que més li havien agradat l’any passat i, un cop més, ha valgut la pena fer-li cas. M’ho vaig passar molt bé en aquest viatge per unes ciutats imaginades que són d’allò més suggeridores.
LA COLÒNIA; una reflexió sobre el colonialisme, la identitat nacional i les llengües minoritàries que, a més, són minoritzades no només pels forans sinó també per la diglòssia dels parlants nadius. És una novel·la (molt ben escrita) que parla d’Irlanda, però que ens toca de ben a prop. Una lectura molt recomanable.
EL CANTAR DEL PROFETA; una història situada en un país amb un govern totalitari que, amb l’excusa de la seguretat nacional, es dedica a limitar els drets de la població i a empresonar dissidents fins que acaba esclatant una guerra civil. Com que passa en una «democràcia consolidada europea» ens la venen com a novel·la distòpica, però de fet el que s’hi explica és totalment creïble i el que pateix la mare de família protagonista és, sens dubte, un reflex del sofriment de moltes famílies reals que actualment ja viuen en una de les «zones de conflicte» que, fins ara, veiem de lluny, però que si tenim en compte l’auge (imparable?) de l’extrema dreta arreu potser aviat tindrem a casa nostra. És un relat colpidor, del qual n’hauríem de prendre nota mentre hi siguem a temps.
I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
URGELL, LA FEBRE D’AIGUA; tot explicant la proesa que per a l'època va comportar la construcció del canal d'Urgell, Vicenç Villatoro ens mostra la Catalunya rural del segle XIX on es confronten els que volen avançar socialment i tecnològicament amb els que, més tradicionals, estan en contra d'aquests canvis que comporta el progrés. És un llibre llarg que, pel que porto llegit fins ara, a voltes potser també s'allarga massa, però malgrat això la història se m'està fent força interessant i n'estic gaudint la lectura.
Aquí teniu la llista completa:
LLIBRES LLEGITS 2024
Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2025!!
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2025!!
8 comentaris:
Unes xifres impressionants! Content de tornar a sortir a la llista, gràcies, i més al costat de tants clàssics!
Un bon ritme portes, què no decaigui!!!
Prenc nota d'uns quants, gràcies.
Aferradetes, Mac.
SALVADOR: Moltes gràcies. Procuro anar llegint tot allò que publiques de narrativa i no-ficció per a adults (els teus llibres infantils ja m'han agafat massa gran :-D) i és cert que això fa que treguis el cap sovint a les meves llistes de lectures anuals... i que duri!
SA LLUNA: Llegir una estona cada dia, s'ha convertit en un dels meus costums ineludibles. Jo també espero que no decaigui perquè m'ho passo molt bé llegint.
Gràcies a tu. Si n'acabes llegint algun de la llista, ja m'ho diràs.
Abraçades!!
Impressionant, com sempre! Quines ganes de fer repassada a les vostres llistes. La teva militància llegint autors d'aquí és una passada, quin munt. I curiosament, n'has llegit uns quants que jo vaig llegir fa força anys, m'adono que tot i ara llegir-ne menys, déu n'hi do amb els que he llegit al llarg del temps. M'encanta la teva prèvia amb els repetidors i els destacats. I també m'agrada la coherència de l'ordre de les teves lectures, quina obsessió a principi d'any amb la lluna, hahaha!
Si no m'he descomptat, que aquest cop he hagut de consultar si algun l'havia llegit o no, he trobat 19 coincidències amb tu. Per descomptat, els 4 de Tolkien els he llegit i rellegit en algun cas. També coincidim en "La colònia", que ens ha agradat a tots dos, i amb "El càntic del profeta", que com saps a mi no m'ha enganxat gens, però penso que és un llibre que agradarà.
Què més, dos clàssics contemporanis que jo vaig detestar en el seu moment: Esmorzar al Tiffany's i El cor de les tenebres, com em van avorrir tots dos. També els clàssics de les nostres llistes Macip i Murakami, que no només competeixen al meu blog, aquí també! Són els dos autors que més he llegit a la vida. Haruf, Kristof, Rothfuss i uns quants autors d'aquí entre els que destacaria Pagès i Jordà, Jordi Cussà i Mònica Batet.
Genial post, i genial ritme el teu. Que no s'aturi al 2025, quanta passió lectora que hi ha aquí. I gràcies per participar al juny nòrdic un any més! Molt bon any, amic!
SERGI: Gràcies. M'agrada que aquests posts anuals siguin alguna cosa més que la simple presentació de la meva llista de lectures, per això aquestes prèvies que m'alegro que t'agradin. Jo sempre tinc la sensació que m'allargo massa...
És ben cert que, d'uns anys ençà, tinc més preferència pels autors catalans que no per les traduccions. No sé si dir-ne militància, potser és només que m'ha agafat per aquí. ;-)
Aquest 2024 vaig decidir dedicar les ressenyes d'estiu del Xarel-10 als llibres clàssics de viatges lunars i tenia, com sempre, feta d'antuvi la selecció de les obres que llegiria. En comptes, però, de repartir aquestes lectures en el temps, aquesta vegada vaig llegir-les seguides en una mena de "quinzena monotemàtica i llunàtica", d'aquí aquesta obsessió... que ja va passar, per sort.
Dinou coincidències són un bon grapat de coincidències. Dels llibres que cites, és veritat que 'La Colònia' m'ha agradat tant com a tu i que 'El càntic del profeta' m'ha agradat molt més (ja en vam parlar al Llibres). Amb els clàssics, ens ha passat una cosa semblant. Coincideixo amb tu pel que fa a 'El cor de les tenebres' que tampoc va aconseguir enganxar-me en cap moment; però, en canvi, 'Esmorzar al Tiffany's' el vaig trobar prou entretingut de llegir.
Pel que fa als autors: He tornat a gaudir amb Tolkien tot i ser una relectura i això m'ha reafirmat la intenció de recuperar pel 2025 'l'Assassí de Reis' de Rothfuss perquè haver llegit enguany de 'L'estret camí...' m'ha fet veure que tinc aquelles dues novel·les completament oblidades i que no val la pena seguir esperant la tercera. I aquest any que entrem també tinc previst repetir almenys amb Macip, Pagès i Cussà. Així que ja compto que tindrem un altre bon munt de coincidències a la llista de l'any que ve.
Espero, doncs, que no s'aturi el meu ritme lector (ni el teu) i que puguem seguir compartint impressions i idees sobre llibres durant molt temps més. BON ANY també per a tu i els teus... i una gran abraçada, amic.
Les concidències dels llibres llegits, són 16 (18 si comptem els 2 Tintin) . Els 4 de Pedrolo de Terra Prohibida, Pedra de Tartera, Urgell la Febre de l'aigua i altres de Villatoro, el Fra Junoy, La Teresa Duch, l'Emili Teixidor, l'Haruf, en David Cirici, la Mònica Batet...
I també me n'apunto uns quants, per exemple no coneixia aquest titol de la Karmele Jaio i com que m'han agradat molt els dos que he llegit, el buscaré. El de la Laia Vilaseca tampoc l'he llegit i també m'agradarà fer-ho. El cantar del profeta, que ja me n'havia fet venir ganes en Sean Jeating, i després vaig descobrir aquesta traducció al català i vig veure el teu comentari al seu blog i també al LLibres i punt. També em criden l'atenció el de la Sònia Casas i el del Julià de Jódar. A veure...
Per cert que m'he fet un tip de llegir Calvino després de les Ciutats invisibles i els altres m'han agradat més o menys, però cap d'ells es comparable al de les ciutats.
Enhorabona per la teva llista i per dur-los tan ben endreçats i documentats. És un gust llegir la teva llista i rellegir-la i repasar-la més d'un cop.
Que tinguis un molt bon final d'any i sobretot un millor 2025.
Una abraçada.
Bones Lectures i feliç Llibre Nou
Publica un comentari a l'entrada