Amb l’últim post de l’any, us presento la meva llista de lectures d’aquest 2024. Les xifres d’enguany són gairebé idèntiques a les de l’any passat. El mateix nombre de llibres (79) i només 124 pàgines menys (20.896). Això ens dona una mitjana de 57 pàgines diàries i un «llibre mitjà» de 264 pàgines... i mitja. ;-)
Si classifiquem aquests 79 volums per l’espai (que ocupen) tenim 27 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 43 Estàndards (de 201 a 400), 7 Llargs (de 401 a 600) i 2 Totxos (més de 600 pàgines).
Classificats pel temps (que fa que van ser escrits) resulten 14 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 12 Actuals (entre 2 i 10 anys), 35 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 18 Antics (amb més de 50 anys).
I el rànquing d’autors de l’any ha quedat així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Continuo el repàs de la seva obra literària i enguany ha estat el torn de dos reculls de relats i la tetralogia de «La Terra Prohibida».
4 LLIBRES:
J.R.R. Tolkien. Aquest 2024 s’ha complert el 70è aniversari de la publicació del primer volum de «El Senyor dels Anells» i he pensat que aquesta efemèride era l’excusa perfecta per a rellegir la trilogia completa afegint-hi també «El Hòbbit» (aquest per primera vegada en català). Cada cert temps va bé reforçar la dosi de literatura fantàstica clàssica amb solvència contrastada.
3 LLIBRES:
Maria Barbal, Jaume Cabré, Baltasar Porcel, Emili Teixidor, Ferran Torrent i Vicenç Villatoro. Mitja dotzena d’autors d’aquells que anomeno «els meus clàssics catalans» perquè fa anys que formen part de la biblioteca de casa. Algunes d’aquestes obres són, doncs, relectures recuperades després de molt de temps; però no totes, n'hi ha també que les llegeixo ara per primera vegada.
2 LLIBRES:
Teresa Duch. El seu primer recull de relats i el segon volum de la saga Mimí Vidal que no han estat els primers llibres que llegeixo de la companya bloguera del «Salsa-Ficció» ni seran els últims.
Laia Vilaseca. Els dos últims llibres d’aquesta autora de thrillers clàssics on el misteri i la seva resolució són sempre més importants que el ‘sang i fetge’. (Nota: El primer d’ells el vaig ressenyar per al #JunyNòrdic - 2024)
Jo Nesbø. Tot esperant algun altre títol de la saga Harry Hole, han caigut els dos volums de la sèrie dels sicaris d’Oslo. Aquests sí que en tenen a dojo de ‘sang i fetge’. (Nota: El primer d’ells el vaig ressenyar per al #JunyNòrdic - 2024)
Martha Wells. Un amic va recomanar la saga «The Murderbot Diaries» i, refiant-me del seu criteri, vaig llegir els dos primers volums d’aquesta sèrie de ciència-ficció protagonitzada per un cíborg ‘especial’ que va força a la seva. No estan gens malament, si més no són prou entretinguts.
Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
CONFETI; l’últim premi Sant Jordi repassa la biografia d’en Xavier Cugat en una història molt ben documentada que, tal com la pròpia vida de l’artista, transcorre entre la realitat i la invenció. Molt bona novel·la.
LA CIUTAT I LES SEVES MURALLES INCERTES; torna Murakami i torna a atrapar-me en un dels seus mons estranys i irreals que ell fa completament versemblants. Sé que hi ha lectors a qui no agrada gens aquest autor; però als que ens agrada, ens agrada molt.
RETORN ALS ORÍGENS; novel·la que recrea l’origen de la inspiració artística d’Antoni Gaudí a la zona del Baix Camp anant del passat (amb el relat de la història real de l’amistat del famós arquitecte amb el diplomàtic i egiptòleg Eduard Toda) al present (amb una emocionant aventura sobre la troballa d’uns suposats quaderns perduts de Gaudí relacionats amb uns jaciments neolítics). M’ha agradat força.
LES CIUTATS INVISIBLES; una amiga va recomanar aquesta obra d’Italo Calvino com un dels cinc llibres que més li havien agradat l’any passat i, un cop més, ha valgut la pena fer-li cas. M’ho vaig passar molt bé en aquest viatge per unes ciutats imaginades que són d’allò més suggeridores.
LA COLÒNIA; una reflexió sobre el colonialisme, la identitat nacional i les llengües minoritàries que, a més, són minoritzades no només pels forans sinó també per la diglòssia dels parlants nadius. És una novel·la (molt ben escrita) que parla d’Irlanda, però que ens toca de ben a prop. Una lectura molt recomanable.
EL CANTAR DEL PROFETA; una història situada en un país amb un govern totalitari que, amb l’excusa de la seguretat nacional, es dedica a limitar els drets de la població i a empresonar dissidents fins que acaba esclatant una guerra civil. Com que passa en una «democràcia consolidada europea» ens la venen com a novel·la distòpica, però de fet el que s’hi explica és totalment creïble i el que pateix la mare de família protagonista és, sens dubte, un reflex del sofriment de moltes famílies reals que actualment ja viuen en una de les «zones de conflicte» que, fins ara, veiem de lluny, però que si tenim en compte l’auge (imparable?) de l’extrema dreta arreu potser aviat tindrem a casa nostra. És un relat colpidor, del qual n’hauríem de prendre nota mentre hi siguem a temps.
I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
URGELL, LA FEBRE D’AIGUA; tot explicant la proesa que per a l'època va comportar la construcció del canal d'Urgell, Vicenç Villatoro ens mostra la Catalunya rural del segle XIX on es confronten els que volen avançar socialment i tecnològicament amb els que, més tradicionals, estan en contra d'aquests canvis que comporta el progrés. És un llibre llarg que, pel que porto llegit fins ara, a voltes potser també s'allarga massa, però malgrat això la història se m'està fent força interessant i n'estic gaudint la lectura.
Si classifiquem aquests 79 volums per l’espai (que ocupen) tenim 27 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 43 Estàndards (de 201 a 400), 7 Llargs (de 401 a 600) i 2 Totxos (més de 600 pàgines).
Classificats pel temps (que fa que van ser escrits) resulten 14 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 12 Actuals (entre 2 i 10 anys), 35 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 18 Antics (amb més de 50 anys).
I el rànquing d’autors de l’any ha quedat així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Continuo el repàs de la seva obra literària i enguany ha estat el torn de dos reculls de relats i la tetralogia de «La Terra Prohibida».
4 LLIBRES:
J.R.R. Tolkien. Aquest 2024 s’ha complert el 70è aniversari de la publicació del primer volum de «El Senyor dels Anells» i he pensat que aquesta efemèride era l’excusa perfecta per a rellegir la trilogia completa afegint-hi també «El Hòbbit» (aquest per primera vegada en català). Cada cert temps va bé reforçar la dosi de literatura fantàstica clàssica amb solvència contrastada.
3 LLIBRES:
Maria Barbal, Jaume Cabré, Baltasar Porcel, Emili Teixidor, Ferran Torrent i Vicenç Villatoro. Mitja dotzena d’autors d’aquells que anomeno «els meus clàssics catalans» perquè fa anys que formen part de la biblioteca de casa. Algunes d’aquestes obres són, doncs, relectures recuperades després de molt de temps; però no totes, n'hi ha també que les llegeixo ara per primera vegada.
2 LLIBRES:
Teresa Duch. El seu primer recull de relats i el segon volum de la saga Mimí Vidal que no han estat els primers llibres que llegeixo de la companya bloguera del «Salsa-Ficció» ni seran els últims.
Laia Vilaseca. Els dos últims llibres d’aquesta autora de thrillers clàssics on el misteri i la seva resolució són sempre més importants que el ‘sang i fetge’. (Nota: El primer d’ells el vaig ressenyar per al #JunyNòrdic - 2024)
Jo Nesbø. Tot esperant algun altre títol de la saga Harry Hole, han caigut els dos volums de la sèrie dels sicaris d’Oslo. Aquests sí que en tenen a dojo de ‘sang i fetge’. (Nota: El primer d’ells el vaig ressenyar per al #JunyNòrdic - 2024)
Martha Wells. Un amic va recomanar la saga «The Murderbot Diaries» i, refiant-me del seu criteri, vaig llegir els dos primers volums d’aquesta sèrie de ciència-ficció protagonitzada per un cíborg ‘especial’ que va força a la seva. No estan gens malament, si més no són prou entretinguts.
Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
CONFETI; l’últim premi Sant Jordi repassa la biografia d’en Xavier Cugat en una història molt ben documentada que, tal com la pròpia vida de l’artista, transcorre entre la realitat i la invenció. Molt bona novel·la.
LA CIUTAT I LES SEVES MURALLES INCERTES; torna Murakami i torna a atrapar-me en un dels seus mons estranys i irreals que ell fa completament versemblants. Sé que hi ha lectors a qui no agrada gens aquest autor; però als que ens agrada, ens agrada molt.
RETORN ALS ORÍGENS; novel·la que recrea l’origen de la inspiració artística d’Antoni Gaudí a la zona del Baix Camp anant del passat (amb el relat de la història real de l’amistat del famós arquitecte amb el diplomàtic i egiptòleg Eduard Toda) al present (amb una emocionant aventura sobre la troballa d’uns suposats quaderns perduts de Gaudí relacionats amb uns jaciments neolítics). M’ha agradat força.
LES CIUTATS INVISIBLES; una amiga va recomanar aquesta obra d’Italo Calvino com un dels cinc llibres que més li havien agradat l’any passat i, un cop més, ha valgut la pena fer-li cas. M’ho vaig passar molt bé en aquest viatge per unes ciutats imaginades que són d’allò més suggeridores.
LA COLÒNIA; una reflexió sobre el colonialisme, la identitat nacional i les llengües minoritàries que, a més, són minoritzades no només pels forans sinó també per la diglòssia dels parlants nadius. És una novel·la (molt ben escrita) que parla d’Irlanda, però que ens toca de ben a prop. Una lectura molt recomanable.
EL CANTAR DEL PROFETA; una història situada en un país amb un govern totalitari que, amb l’excusa de la seguretat nacional, es dedica a limitar els drets de la població i a empresonar dissidents fins que acaba esclatant una guerra civil. Com que passa en una «democràcia consolidada europea» ens la venen com a novel·la distòpica, però de fet el que s’hi explica és totalment creïble i el que pateix la mare de família protagonista és, sens dubte, un reflex del sofriment de moltes famílies reals que actualment ja viuen en una de les «zones de conflicte» que, fins ara, veiem de lluny, però que si tenim en compte l’auge (imparable?) de l’extrema dreta arreu potser aviat tindrem a casa nostra. És un relat colpidor, del qual n’hauríem de prendre nota mentre hi siguem a temps.
I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
URGELL, LA FEBRE D’AIGUA; tot explicant la proesa que per a l'època va comportar la construcció del canal d'Urgell, Vicenç Villatoro ens mostra la Catalunya rural del segle XIX on es confronten els que volen avançar socialment i tecnològicament amb els que, més tradicionals, estan en contra d'aquests canvis que comporta el progrés. És un llibre llarg que, pel que porto llegit fins ara, a voltes potser també s'allarga massa, però malgrat això la història se m'està fent força interessant i n'estic gaudint la lectura.
Aquí teniu la llista completa:
LLIBRES LLEGITS 2024
Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2025!!
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2025!!
16 comentaris:
Unes xifres impressionants! Content de tornar a sortir a la llista, gràcies, i més al costat de tants clàssics!
Un bon ritme portes, què no decaigui!!!
Prenc nota d'uns quants, gràcies.
Aferradetes, Mac.
SALVADOR: Moltes gràcies. Procuro anar llegint tot allò que publiques de narrativa i no-ficció per a adults (els teus llibres infantils ja m'han agafat massa gran :-D) i és cert que això fa que treguis el cap sovint a les meves llistes de lectures anuals... i que duri!
SA LLUNA: Llegir una estona cada dia, s'ha convertit en un dels meus costums ineludibles. Jo també espero que no decaigui perquè m'ho passo molt bé llegint.
Gràcies a tu. Si n'acabes llegint algun de la llista, ja m'ho diràs.
Abraçades!!
Impressionant, com sempre! Quines ganes de fer repassada a les vostres llistes. La teva militància llegint autors d'aquí és una passada, quin munt. I curiosament, n'has llegit uns quants que jo vaig llegir fa força anys, m'adono que tot i ara llegir-ne menys, déu n'hi do amb els que he llegit al llarg del temps. M'encanta la teva prèvia amb els repetidors i els destacats. I també m'agrada la coherència de l'ordre de les teves lectures, quina obsessió a principi d'any amb la lluna, hahaha!
Si no m'he descomptat, que aquest cop he hagut de consultar si algun l'havia llegit o no, he trobat 19 coincidències amb tu. Per descomptat, els 4 de Tolkien els he llegit i rellegit en algun cas. També coincidim en "La colònia", que ens ha agradat a tots dos, i amb "El càntic del profeta", que com saps a mi no m'ha enganxat gens, però penso que és un llibre que agradarà.
Què més, dos clàssics contemporanis que jo vaig detestar en el seu moment: Esmorzar al Tiffany's i El cor de les tenebres, com em van avorrir tots dos. També els clàssics de les nostres llistes Macip i Murakami, que no només competeixen al meu blog, aquí també! Són els dos autors que més he llegit a la vida. Haruf, Kristof, Rothfuss i uns quants autors d'aquí entre els que destacaria Pagès i Jordà, Jordi Cussà i Mònica Batet.
Genial post, i genial ritme el teu. Que no s'aturi al 2025, quanta passió lectora que hi ha aquí. I gràcies per participar al juny nòrdic un any més! Molt bon any, amic!
SERGI: Gràcies. M'agrada que aquests posts anuals siguin alguna cosa més que la simple presentació de la meva llista de lectures, per això aquestes prèvies que m'alegro que t'agradin. Jo sempre tinc la sensació que m'allargo massa...
És ben cert que, d'uns anys ençà, tinc més preferència pels autors catalans que no per les traduccions. No sé si dir-ne militància, potser és només que m'ha agafat per aquí. ;-)
Aquest 2024 vaig decidir dedicar les ressenyes d'estiu del Xarel-10 als llibres clàssics de viatges lunars i tenia, com sempre, feta d'antuvi la selecció de les obres que llegiria. En comptes, però, de repartir aquestes lectures en el temps, aquesta vegada vaig llegir-les seguides en una mena de "quinzena monotemàtica i llunàtica", d'aquí aquesta obsessió... que ja va passar, per sort.
Dinou coincidències són un bon grapat de coincidències. Dels llibres que cites, és veritat que 'La Colònia' m'ha agradat tant com a tu i que 'El càntic del profeta' m'ha agradat molt més (ja en vam parlar al Llibres). Amb els clàssics, ens ha passat una cosa semblant. Coincideixo amb tu pel que fa a 'El cor de les tenebres' que tampoc va aconseguir enganxar-me en cap moment; però, en canvi, 'Esmorzar al Tiffany's' el vaig trobar prou entretingut de llegir.
Pel que fa als autors: He tornat a gaudir amb Tolkien tot i ser una relectura i això m'ha reafirmat la intenció de recuperar pel 2025 'l'Assassí de Reis' de Rothfuss perquè haver llegit enguany de 'L'estret camí...' m'ha fet veure que tinc aquelles dues novel·les completament oblidades i que no val la pena seguir esperant la tercera. I aquest any que entrem també tinc previst repetir almenys amb Macip, Pagès i Cussà. Així que ja compto que tindrem un altre bon munt de coincidències a la llista de l'any que ve.
Espero, doncs, que no s'aturi el meu ritme lector (ni el teu) i que puguem seguir compartint impressions i idees sobre llibres durant molt temps més. BON ANY també per a tu i els teus... i una gran abraçada, amic.
Les concidències dels llibres llegits, són 16 (18 si comptem els 2 Tintin) . Els 4 de Pedrolo de Terra Prohibida, Pedra de Tartera, Urgell la Febre de l'aigua i altres de Villatoro, el Fra Junoy, La Teresa Duch, l'Emili Teixidor, l'Haruf, en David Cirici, la Mònica Batet...
I també me n'apunto uns quants, per exemple no coneixia aquest titol de la Karmele Jaio i com que m'han agradat molt els dos que he llegit, el buscaré. El de la Laia Vilaseca tampoc l'he llegit i també m'agradarà fer-ho. El cantar del profeta, que ja me n'havia fet venir ganes en Sean Jeating, i després vaig descobrir aquesta traducció al català i vig veure el teu comentari al seu blog i també al LLibres i punt. També em criden l'atenció el de la Sònia Casas i el del Julià de Jódar. A veure...
Per cert que m'he fet un tip de llegir Calvino després de les Ciutats invisibles i els altres m'han agradat més o menys, però cap d'ells es comparable al de les ciutats.
Enhorabona per la teva llista i per dur-los tan ben endreçats i documentats. És un gust llegir la teva llista i rellegir-la i repasar-la més d'un cop.
Que tinguis un molt bon final d'any i sobretot un millor 2025.
Una abraçada.
Bones Lectures i feliç Llibre Nou
CARME: He anat a repassar la teva llista i he trobat aquestes coincidències:
MARCOVALDO d'Italo Calvino
CAVALL I REI de Ferran Torrent
EVANGELI GRIS de Vicenç Villatoro
QUALITY LAND de Marc-Uwe Kling
LAS TRIBULACIONES DE WILT de Tom Sharpe
EL SETÈ ÀNGEL de David Cirici
LA CIUTAT I LES SEVES MURALLES INCERTES d'Haruki Murakami
AL MEU CAP UNA LLOSA d'Olga Xirinacs
URGELL: LA FEBRE DE L'AIGUA de Vicenç Villatoro
L'ESTIU QUE LA MARE VA TENIR ELS ULLS VERDS de Tatiana Tibuleac
LES CRÓNIQUES MARCIANES de Ray Bradbury
LA NOIA DEL VESTIT BLAU de Laia Vilaseca
L'AVI QUE VA TORNAR PER SALVAR EL MÓN de Jonas Jonasson
Són tretze llibres, tres dels quals també llegits enguany. A un d'aquests, el de Murakami, li vas posar 5 estrelles i ja dic al post (i abans també t'ho vaig comentar al teu blog) que n'estic força d'acord amb aquesta valoració. Tinc pendent encara "Hamnet", l'altre teu 5* d'enguany, a veure si cau aquest 2025 que ja fa massa temps que s'espera.
La Karmele Jaio, ja ho saps, me la vas descobrir tu i va ser tot un encert. Amb el de la llista ja n'he llegit tres llibres i encara en tinc un altre, aquest de relats, que no tardaré gaire a llegir.
"El càntic del profeta" (que jo vaig llegir en espanyol perquè aquesta era la versió que estava disponible a la Biblio Digital) el vaig descobrir per una recomanació de Sean Jeating i, com dic al post, em va semblar una lectura colpidora que em va impressionar. Ja has vist, però, que a en Sergi no li va agradar gaire. Si l'acabes llegint, et tocarà desempatar. :-D
Dels altres que cites, la novel·la de Sònia Casas em va agradar força, la de Laia Vilaseca també bastant i la de Julià de Jòdar no tant, però també passa prou bé.
"Les ciutats invisibles" de Calvino també em va agradar molt, és tot un viatge a la imaginació molt suggeridor. I també és una prova que fer-te cas en les recomanacions i no deixar-se perdre els teus 5* és anar sobre segur. ;-)
Moltes gràcies. Em va costar decidir-me a començar a fer aquests posts de lectures anuals, però ara ja són uns imprescindibles del meu blog. Em fa content això que em dius.
Molt Bon Any Nou també per a tu. Abraçades!!
XAVIER: Igualment, Molt Bon 2025 per a tu i els teus. :-)
El pròxim dia 13 surt el meu resum de llibres, no et vull fer espòilers, però no hi ha tanta quantitat, però la qualitat mitjana segur que és la mateixa o més! Un any més em guanyes amb xifres absolutes, fins i tot en el nombre de totxos llegits, però l'única dada que mai em guanyes és la de pàgines del llibre mitjà, això que enguany m'he llegit llibres de 152 i 158 pàgines.
Sempre trobo curiosa la classificació en el temps, jo no la faria mai perquè seria avorrida, tots serien actuals i contemporanis.
Només hi ha una cosa que ha envellit pitjor que la literatura fantàstica clàssica, i aquesta és la ciència ficció clàssica; de debò, no tingueu por d'abraçar les novetats en aquests gèneres (Ja veig que ho has fet amb la Martha Wells)
Espero que després de llegir la trilogia del senyor dels anells et tornessis a mirar les pel·lícules, un d'aquells estranys casos on les pel·lícules estan per sobre dels llibres.
Ostres! Ara soc un amic! Sense cometes ni res! Digi-amics.
Veig que en la pestanya de Lectures ja tens posat la icona amb l'enllaç a les lectures del 2025, això sí que és ser previsor.
En la taula veig que haig deixat la fila superior que serveix per fer la suma de pàgines llegides aquest 2024, he pensat que també podries fer la suma de la columna Any, donaria un resultat sense cap sentit, però ho podries fer.
Cap sorpresa en les coincidències lectores: Els Tolkiens, Tintins, Artemisa i els dos matabots. Realment 9 són moltes tenint en compte que jo no llegeixo molt, i que els autors catalans els tinc abandonats.
Bon any 2025!
PONS: M'apunto el 13 de gener a la meva agenda, no penso deixar-me perdre la teva llista de lectures. Malgrat que els vas ressenyant tots al teu blog i, per tant, en el teu cas és fàcil saber quins llibres has llegit, aquests resums anuals són uns dels meus posts preferits.
Si t'he "guanyat" en nombre de totxos (malgrat haver-ne llegit només dos), però no en pàgines del llibre mitjà vol dir que a pesar d'aquest parell de curts que cites els altres han estat força llargs. Fa temps que demostres que t'agraden els llibres amb moltes pàgines i si enguany no et podem anomenar el "senyor dels totxos", continues mantenint amb tot mereixement el títol de "rei dels llibres llargs". ;-)
La classificació temporal la vaig adoptar com una dada estadística més. Admeto que és força arbitrària perquè cada apartat comprèn un nombre molt diferent d'anys i això no els fa comparables entre si. Però sí que serveix per deixar constància de la variació d'un any per l'altre, i per això m'agrada posar-la.
Llegir (o rellegir) clàssics no ha d'impedir, per força, que també llegim novetats. Almenys en el meu cas, procuro que no ho impedeixi, i per això et vaig fer cas en la recomanació de «The Murderbot Diaries» que, com dic al post, va resultar prou encertada.
Efectivament, després de llegir cada llibre del Senyor dels Anells vaig tornar a veure les pel·lícules que, com les novel·les, em van tornar a agradar molt.
Que consti que en la meva llista de lectures de 2022 ja et vaig citar com un amic (sense cometes) quan vaig destacar el "Proyecto Hail Mary" que vaig llegir per recomanació teva, però és ben cert que enguany la nostra amistat ha fet un pas més enllà en ser avalada i certificada pel nostre proveïdor d'internet mutu. :-DD
Ets molt observador. L'enllaç a les lectures de l'any que ve no té cap raó de ser realment, vaig fer aquella pàgina amb alguns GIF i enllaços diversos com un divertiment ja fa uns anys i la mantinc no sé ben bé per què.
Tens raó quan dius que sumar els anys de publicació dels llibres que llegeixo no tindria gaire sentit, però també és cert que de fer-ho ho podria fer. Així que ho he fet (al full de càlcul que conservo al PC) i m'ha donat un total de 157025 que, dividit entre els 79 llibres, equival a un any mitjà de 1987,66. Podríem dir, doncs, que els llibres de la meva llista van ser escrits, de mitjana, a finals d'agost de 1987. Una dada, repeteixo, sense gaire sentit, però no per això menys curiosa.
A mi també em sembla molt alt aquest nombre de coincidències lectores entre tu i jo, considerant això que els nostres hàbits lectors són molt diferents.
Molt Bon Any Nou!!
Feliç any nou a tu i a tots els que t'envolten, Mc.
La teva llista és molt impressionant.
Què estic llegint actualment?
María Ospina Pizano: 'Solo un poc aquí'.
No diré res del contingut. Només això: òbviament, molt ben investigat, i de vegades sempre sorprenent, fascinantment, commovedor, impactant.
Lectura que es recomana al vostre cor. ;-)
La pau de la nit.
P.D.: I ara m'agradaria saber: Què tan bo és el meu programa de traducció? ;-)
SEAN JEATING: Moltes gràcies. Feliç 2025 també per a tu i els teus.
No coneixia aquesta escriptora colombiana. Una prova més que, per molt "impressionant" que sigui una llista de llibres llegits, sempre quedarà curta. Les possibilitats de noves lectures superen sempre les nostres capacitats lectores. Provaré de trobar aquest "Solo un poco aquí" que ja sé que em puc refiar de les teves recomanacions. ;-)
PS: El teu programa de traducció és excel·lent. El resultat final és completament entenedor que és del que es tracta i les errades de concordança típiques d'aquests programes gairebé són inexistents.
Per si ho vols saber, en el teu comentari només n'he trobat dues. La primera és el "poc" en català del títol del llibre que hauria d'haver quedat en l'original castellà "Solo un poco aquí" o haver-se traduït sencer "Només un poc aquí" que és correcte tot i que és més habitual utilitzar 'una mica' en comptes d'un 'poc': "Només una mica aquí".
La segona seria l'adverbi 'fascinantment' que en el context d'una llista d'adjectius com és el cas del teu comentari hauria d'haver-se substituït per 'fascinant'.
Tot i això, ja veus que són correccions sense importància i et repeteixo que el resultat final s'entén perfectament, moltes gràcies per la traducció.
Gràcies pels comentaris, Mc. El "poc" està a mi perquè no he comprovat la traducció. ;-)
Gràcies també pel salt de fe quan es tracta de recomanacions de literatura. Tot i que estem parlant dels autors colombians, aquí teniu una recomanació càlida.
Marvel Moreno – "En diciembre llegaban las brisas".
Abans d'entrar finalment en l'extasió, posaré el fre d'emergència i només us desitjaré un feliç cap de setmana. ;-)
SEAN JEATING: Gràcies per la nova recomanació. Els llibres d'aquestes autores que cites (i molts d'altres) és difícil trobar-los en les nostres biblioteques. Les tindré presents, però, per si algun dia en tinc l'oportunitat.
Bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada