Estora, Remesa i Manada. Per tant, la paraula secreta és Tomena, una paraula poc utilitzada avui en dia, però vital per la llengua catalana, que incomprensiblement encara no està en el diccionari...
PONS: Segur que no et sorprendrà gens (perquè ja saps com és), si et dic que el LLIBRE prefereix que la solució sigui una paraula més normativa. Per tant, això invalida el teu "tomena" (malgrat la seva reconeguda importància per al català :-D) i, de pas, qualsevol altre mot que no aparegui com a tal al diccionari.
Ara diré Espera, Refusa i Marida, i em surt la paraula Pefuri, ara em diràs que Pefuri tampoc compleix les estrictes normes del tirànic LLIBRE, però és que aquesta vegada vaig molt perdut i estic a punt de rebaixar-me a demanar una pista.
PONS: Evidentment que et diré que aquest nou intent teu no compleix de cap manera les normes del LLIBRE (un pèl tirànic, no t'ho nego pas :-DD), primer perquè "pefuri" no surt al diccionari i després perquè en cap cas és tan vital per a la llengua catalana com "tomena", on vas a parar. :-DD
Una pista? Però si quasi que ja ho tens, home. ;-)
La meva "POMETA" és una varietat de tomaca del Maresme ! :) et deixo un enllaç per si et ve de gust ;D https://botiga.lesrefardes.coop/ca/tomaquets-plens/85-tomaquet-pometa.html
ARTUR: No em fa res dir-te que a mi sempre em ve de gust una bona amanida de tomàquet i en aquest temps i amb la bona pinta que tenen els del teu enllaç encara més, així que a mi ja em tens guanyat d'entrada. Ara bé, el LLIBRE (que és qui realment mana aquí) és força més intransigent i no es deixa influenciar tan fàcilment com jo. En conseqüència, segueix insistint que per a ser considerada com a correcta la solució ha de ser una paraula que aparegui al DIEC i aquest no és el cas de "pometa". ;-)
CARME: Exacte, fa temps que ens coneixem (vull dir, que coneixes al LLIBRE :-DD) i per això tens ben clar què pot ser una resposta vàlida i què no ho pot ser tant. ;-) En això tens tota la raó, com també la tens tota en la suposició que fas al segon comentari...
ARTUR: Ara sí, el LLIBRE no té res a dir (pobre d'ell :-D) a aquesta "TÒFONA" i t'emportes el rètol vermell. Felicitats!! :-)
Per cert, vull fer-vos adonar d'un detall que no sé si us ha passat per alt. Quan li vaig dir a en PONS que ja quasi ho tenia, no era cap broma. En el primer dels seus comentaris havia trobat "estora" i "manada" i en el segon "refusa" (en comptes de "refosa"). Així que dir-li que quasi ho tenia era completament cert i, a més, va ser donar-li una molt bona pista quan, que consti, encara no me l'havia demanat, no trobeu? ^_^
Gràcies !!. Condimentar la tomaca pometa amb una mica de tòfona, m'ha donat millor resultat :DD Cert també, que el comentari del Pons, també ha ajudat a "veure" el camí per arribar a la "cuina" !. Bon cap de setmana ;)
Tan a prop i alhora tan lluny, si m'haguessis donat una pista segur que ho hauria trobat, però com que el llibre em té mania, com prova el fet que menys del 100% dels títols vermells del blog no m'han estat atorgats a mi.
PONS: Admeto que podria haver-te donat una pista encara millor que aquest "quasi ja ho tens" (que és bona, però potser massa subtil :-D), però reitero que si no ho vaig fer fou perquè tu no me'n vas demanar cap. Segons les teves pròpies paraules, només vas estar a punt de fer-ho i això no compta. ;-)
El LLIBRE té les seves coses, però no crec que et tingui mania... malgrat que la prova irrefutable de no haver-te atorgat el 100% dels rètols vermells, sembli demostrar el contrari: ^_^
20 comentaris:
Estora, Remesa i Manada. Per tant, la paraula secreta és Tomena, una paraula poc utilitzada avui en dia, però vital per la llengua catalana, que incomprensiblement encara no està en el diccionari...
PONS: Segur que no et sorprendrà gens (perquè ja saps com és), si et dic que el LLIBRE prefereix que la solució sigui una paraula més normativa. Per tant, això invalida el teu "tomena" (malgrat la seva reconeguda importància per al català :-D) i, de pas, qualsevol altre mot que no aparegui com a tal al diccionari.
La calor ha embossat les meves neurones... ;-)
De moment, només passo a saludar-te.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: Li diem 'bon temps', però quan el sol pica massa no ho és gaire de bo. :-)
T'agraeixo la salutació. Abraçades!!
A mi en surt: ESPORA. REMESA, MATADA i llavors , la del mig queda: POMETA.
Salut !.
Ara diré Espera, Refusa i Marida, i em surt la paraula Pefuri, ara em diràs que Pefuri tampoc compleix les estrictes normes del tirànic LLIBRE, però és que aquesta vegada vaig molt perdut i estic a punt de rebaixar-me a demanar una pista.
ARTUR: Bona troballa... que el LLIBRE no accepta perquè "pometa" és un diminutiu i, per tant, no surt al diccionari. ;-)
Salut!
PONS: Evidentment que et diré que aquest nou intent teu no compleix de cap manera les normes del LLIBRE (un pèl tirànic, no t'ho nego pas :-DD), primer perquè "pefuri" no surt al diccionari i després perquè en cap cas és tan vital per a la llengua catalana com "tomena", on vas a parar. :-DD
Una pista? Però si quasi que ja ho tens, home. ;-)
La meva "POMETA" és una varietat de tomaca del Maresme ! :)
et deixo un enllaç per si et ve de gust ;D
https://botiga.lesrefardes.coop/ca/tomaquets-plens/85-tomaquet-pometa.html
ARTUR: No em fa res dir-te que a mi sempre em ve de gust una bona amanida de tomàquet i en aquest temps i amb la bona pinta que tenen els del teu enllaç encara més, així que a mi ja em tens guanyat d'entrada.
Ara bé, el LLIBRE (que és qui realment mana aquí) és força més intransigent i no es deixa influenciar tan fàcilment com jo. En conseqüència, segueix insistint que per a ser considerada com a correcta la solució ha de ser una paraula que aparegui al DIEC i aquest no és el cas de "pometa". ;-)
Vaja , ha estat a prop ! :DD
ARTUR: :-DD
A veure si el senyor LLIBRE ho accepta aquest cop :)
ESTORA, REFOSA, MANADA i la paraula misteriosa, TÒFONA .
Bon divendres ;)
No me n'he sortit. No he passat de la pometa, que ja veia que no, perquè és un diminutiu, no surt al diccionari i fa temps que conec al Llibre😉
Soc la Carme… em sembla que l'Artur, aquest cop ho ha encertat.
Abraçades!
Començo pel final...
CARME: Exacte, fa temps que ens coneixem (vull dir, que coneixes al LLIBRE :-DD) i per això tens ben clar què pot ser una resposta vàlida i què no ho pot ser tant. ;-)
En això tens tota la raó, com també la tens tota en la suposició que fas al segon comentari...
ARTUR: Ara sí, el LLIBRE no té res a dir (pobre d'ell :-D) a aquesta "TÒFONA" i t'emportes el rètol vermell. Felicitats!! :-)
Per cert, vull fer-vos adonar d'un detall que no sé si us ha passat per alt. Quan li vaig dir a en PONS que ja quasi ho tenia, no era cap broma. En el primer dels seus comentaris havia trobat "estora" i "manada" i en el segon "refusa" (en comptes de "refosa"). Així que dir-li que quasi ho tenia era completament cert i, a més, va ser donar-li una molt bona pista quan, que consti, encara no me l'havia demanat, no trobeu? ^_^
Gràcies !!. Condimentar la tomaca pometa amb una mica de tòfona, m'ha donat millor resultat :DD
Cert també, que el comentari del Pons, també ha ajudat a "veure" el camí per arribar a la "cuina" !.
Bon cap de setmana ;)
ARTUR: Bon cap de setmana... i bon profit!! :-))
Tan a prop i alhora tan lluny, si m'haguessis donat una pista segur que ho hauria trobat, però com que el llibre em té mania, com prova el fet que menys del 100% dels títols vermells del blog no m'han estat atorgats a mi.
PONS: Admeto que podria haver-te donat una pista encara millor que aquest "quasi ja ho tens" (que és bona, però potser massa subtil :-D), però reitero que si no ho vaig fer fou perquè tu no me'n vas demanar cap. Segons les teves pròpies paraules, només vas estar a punt de fer-ho i això no compta. ;-)
El LLIBRE té les seves coses, però no crec que et tingui mania... malgrat que la prova irrefutable de no haver-te atorgat el 100% dels rètols vermells, sembli demostrar el contrari: ^_^
Publica un comentari a l'entrada