021 - EL CAS DEL VIATGE A FRANÇA
Ja us he parlat alguna altra vegada del meu cosí Avel·lí. Potser el podríem definir com un mentider compulsiu, però val més dir que és un bon jan amb molta imaginació. Sigui com sigui, els parents sabem que tot el que diu s’ha de posar en quarantena i, tenint això ben clar, ens agrada escoltar les seves aventures.
- Aquest gener, -va començar a explicar en una de les nostres sobretaules familiars-, vaig voler fer una excursió amb el cotxe nou i vaig anar uns dies a França.
El primer dia vaig visitar Perpinyà, a la Catalunya del Nord, des d’allí vaig continuar cap al poble de Puègverd, amb un interessant castell càtar, i vaig acabar ruta a Limós per fer-hi nit. Abans d’anar a dormir, però, vaig poder gaudir una estona de l’espectacle del seu famós carnaval i sopar un fricassé de porc amb guarnició de fesols tous, el plat típic d’aquella ciutat.
El segon dia, vaig desviar-me primer cap al sud per visitar Rènnas del Castèl (sense oblidar fer-me una foto amb el dimoni que tenen a l’església) i Coisan (on hi ha un altre castell i on vaig cercar, sense èxit, una ‘boulangerie’ oberta per comprar uns croissants per esmorzar. Llàstima, m’hauria agradat tastar un croissant de Coisan) i després ja vaig dirigir-me cap a Carcassona on vaig dinar després de la visita obligada a la seva ciutat fortificada que és patrimoni mundial de la humanitat. A la tarda, vaig marxar cap a Tolosa per buscar-hi allotjament. Per cert, que aquí me’n va passar una de grossa. Resulta que un cop instal·lat, vaig sortir a fer un tomb per la ciutat i em vaig oblidar el mòbil a l’hotel. Just aquell vespre havia de fer una trucada a casa i se’m va acudir demanar a un ‘indígena’ amb qui la feia petar en un bar que em deixés el seu mòbil. Quina cara va posar! Va treure l’excusa que, per motius d’higiene, no deixava mai el mòbil a ningú, però jo li vaig dir que allò no era cap problema. A mi no em calia tocar el seu mòbil, podia marcar el número ell mateix. A contracor, va accedir-hi. Va treure’s el mòbil de la butxaca, va desbloquejar-lo i jo li vaig anar dictant les xifres d’una en una, vocalitzant amb el meu ‘perfecte’ francès. Quan les va haver marcat totes nou, va prémer la tecla de trucada i, amb el mans lliures activat, jo ja vaig poder parlar. No era res urgent, però m’havia picat amb allò de la higiene i vaig insistir com si fos cosa de vida o mort. Va ser divertit veure-li la cara de contrarietat tota l’estona. Cal dir que la telefonada a Catalunya no va durar gairebé gens i això el va calmar. A més, també vaig convidar-lo a un parell de cerveses i d’aquesta manera la vetllada va continuar sense cap problema. Així que quan vaig tirar cap a l’hotel, tots dos estàvem ben contents i el francès fins i tot em va voler fer un petó per acomiadar-se. Es veu que ja no pensava en la higiene, a aquella hora. Ha ha ha.
El tercer dia vaig despertar-me tard (per raons òbvies) i vaig dedicar la jornada a visitar la ‘Cité de l'espace’, un parc temàtic dedicat a l'astronomia i a l'astronàutica situat a Tolosa de Llenguadoc. Em va agradar molt entrar al mòdul de l’estació espacial MIR que hi exposen i resulta que allí vaig conèixer una noia nascuda al mateix poble que la primera astronauta francesa que havia estat dins la MIR a l’espai durant 16 dies, realment el món és un mocador. Tinc una altra anècdota per explicar de l’hora de dinar, per beure vaig demanar una llimonada (‘une limonade, s'il vous plaît’ vaig dir-li clarament al cambrer), però em van servir una gasosa. Aquests francesos no t’entenen ni que els parlis en francès! En fi, no vaig voler fer-ne cap drama i ho vaig deixar passar. Just després de dinar, altra vegada al cotxe i cap a Andorra falta gent.
El quart i últim dia, doncs, el vaig passar al país dels Pirineus. Amb una bona estona en remull a Caldea, el dinar a una típica borda i les obligades compres a última hora vaig posar el punt final a un viatge memorable. Què us ha semblat?
- A mi m’ha semblat -vaig contestar-li- que potser sí que va ser un viatge memorable, però algun detall no l’has recordat massa bé. Vaja, que hi ha alguna cosa que no em quadra...
I vosaltres, heu trobat alguna incongruència al relat del meu cosí Avel·lí?
- Aquest gener, -va començar a explicar en una de les nostres sobretaules familiars-, vaig voler fer una excursió amb el cotxe nou i vaig anar uns dies a França.
El primer dia vaig visitar Perpinyà, a la Catalunya del Nord, des d’allí vaig continuar cap al poble de Puègverd, amb un interessant castell càtar, i vaig acabar ruta a Limós per fer-hi nit. Abans d’anar a dormir, però, vaig poder gaudir una estona de l’espectacle del seu famós carnaval i sopar un fricassé de porc amb guarnició de fesols tous, el plat típic d’aquella ciutat.
El segon dia, vaig desviar-me primer cap al sud per visitar Rènnas del Castèl (sense oblidar fer-me una foto amb el dimoni que tenen a l’església) i Coisan (on hi ha un altre castell i on vaig cercar, sense èxit, una ‘boulangerie’ oberta per comprar uns croissants per esmorzar. Llàstima, m’hauria agradat tastar un croissant de Coisan) i després ja vaig dirigir-me cap a Carcassona on vaig dinar després de la visita obligada a la seva ciutat fortificada que és patrimoni mundial de la humanitat. A la tarda, vaig marxar cap a Tolosa per buscar-hi allotjament. Per cert, que aquí me’n va passar una de grossa. Resulta que un cop instal·lat, vaig sortir a fer un tomb per la ciutat i em vaig oblidar el mòbil a l’hotel. Just aquell vespre havia de fer una trucada a casa i se’m va acudir demanar a un ‘indígena’ amb qui la feia petar en un bar que em deixés el seu mòbil. Quina cara va posar! Va treure l’excusa que, per motius d’higiene, no deixava mai el mòbil a ningú, però jo li vaig dir que allò no era cap problema. A mi no em calia tocar el seu mòbil, podia marcar el número ell mateix. A contracor, va accedir-hi. Va treure’s el mòbil de la butxaca, va desbloquejar-lo i jo li vaig anar dictant les xifres d’una en una, vocalitzant amb el meu ‘perfecte’ francès. Quan les va haver marcat totes nou, va prémer la tecla de trucada i, amb el mans lliures activat, jo ja vaig poder parlar. No era res urgent, però m’havia picat amb allò de la higiene i vaig insistir com si fos cosa de vida o mort. Va ser divertit veure-li la cara de contrarietat tota l’estona. Cal dir que la telefonada a Catalunya no va durar gairebé gens i això el va calmar. A més, també vaig convidar-lo a un parell de cerveses i d’aquesta manera la vetllada va continuar sense cap problema. Així que quan vaig tirar cap a l’hotel, tots dos estàvem ben contents i el francès fins i tot em va voler fer un petó per acomiadar-se. Es veu que ja no pensava en la higiene, a aquella hora. Ha ha ha.
El tercer dia vaig despertar-me tard (per raons òbvies) i vaig dedicar la jornada a visitar la ‘Cité de l'espace’, un parc temàtic dedicat a l'astronomia i a l'astronàutica situat a Tolosa de Llenguadoc. Em va agradar molt entrar al mòdul de l’estació espacial MIR que hi exposen i resulta que allí vaig conèixer una noia nascuda al mateix poble que la primera astronauta francesa que havia estat dins la MIR a l’espai durant 16 dies, realment el món és un mocador. Tinc una altra anècdota per explicar de l’hora de dinar, per beure vaig demanar una llimonada (‘une limonade, s'il vous plaît’ vaig dir-li clarament al cambrer), però em van servir una gasosa. Aquests francesos no t’entenen ni que els parlis en francès! En fi, no vaig voler fer-ne cap drama i ho vaig deixar passar. Just després de dinar, altra vegada al cotxe i cap a Andorra falta gent.
El quart i últim dia, doncs, el vaig passar al país dels Pirineus. Amb una bona estona en remull a Caldea, el dinar a una típica borda i les obligades compres a última hora vaig posar el punt final a un viatge memorable. Què us ha semblat?
- A mi m’ha semblat -vaig contestar-li- que potser sí que va ser un viatge memorable, però algun detall no l’has recordat massa bé. Vaja, que hi ha alguna cosa que no em quadra...
I vosaltres, heu trobat alguna incongruència al relat del meu cosí Avel·lí?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Artur "
10 comentaris:
Primer he pensat que em faries repassar si tots els llocs que anomena realment tenen tals atraccions turístiques, inclosos els menjars típics del lloc, però per sort després he vist que la cosa no anava per aquí, millor menys feina. Després em passaré a donar una resposta concreta, ara el sol està massa amunt.
PONS: Saber separar el gra de la palla és essencial per treure l'entrellat d'aquesta mena d'enigmes, no sempre tot el que ens diuen és completament necessari per a trobar la solució.
Quan el sol baixi i tornis per aquí, comprovarem si has espigolat l'enunciat correctament i, jo no tinc cap dubte que serà que sí, si has trobat la resposta correcta. ;-)
Jo he trobat "estrany" que marques nou números al mòbil per trucar a casa (Catalunya), sense cap dubte es va deixar el prefix internacional +34 , així que no sé amb deuria de parlar ! :O
Salutacions !!
Ara que el sol està avall, molt avall, anava a donar la resposta, però veig que ja no fa falta perquè l'Artur també l'ha trobat.
Jo com que soc una matada i a sobre conec més o menys el territori, ja començava a buscar si l'itinerari era raonable i lligava amb els fets, quan he pensat que primer calia acabar de llegir-ho tot.
I crec que la història del telèfon no té ni cap ni peus, ai! aquest Avel·lí!
D'acord amb l'Artur.
Una abraçada.
ARTUR: És tan estrany que és impossible que aquesta telefonada hagi anat tal com ens l'expliquen. Efectivament, aquest és el detall que no quadra en el relat del cosí Avel·lí. Felicitats t'emportes el rètol vermell. :-)
PONS: Amb el canvi d'hora tan recent, encara no tenim clar quan es fa fosc i ens passen les hores sense adonar-nos-en. ;-)
CARME: L'itinerari que s'explica a l'enunciat està inspirat en unes vacances que vaig fer fa uns anys (i que us vaig explicar AQUÍ), hi he afegit alguns detalls igual de realistes com que a Limós celebren el carnaval al gener, per exemple, per provar de dissimular l'errada de la manca del prefix a l'hora de telefonar, però ja veig que no heu dubtat gens i tots heu trobat perfectament la solució que buscàvem. Per cert, fins i tot l'anècdota del cambrer i la 'limonade' és completament verídica; també em va passar a mi, tot i que no va ser en aquell mateix viatge. :-D
Molt agraït !! :)
Salut !.
Arribo molt tard!
Aprofitaré per felicitar a l'Artur i per deixar-vos unes aferradetes.
Doncs sí, ja m'hi vaig trobar jo també, fa anys, en els meus primers viatges pel nord, amb la mateixa confusió... he, he, he... resulta que per a ells la "limonade" és gasosa. Fa gràcia, això és allò que en diuen un "fals amic".
ARTUR: Salut!
SA LLUNA: Mai és tard per rebre unes aferradetes, ni per tornar-les: Abraçades!!
CARME: Cert. Un 'fals amic' que, en aquest cas, fa que recordis de sobte (però quan ja tens la gasosa davant :-D) allò que ja sabies de sobres, que llimona en francès es diu citron.
Publica un comentari a l'entrada