POEMES MÚLTIPLES

Els POEMES MÚLTIPLES són els que es formen a còpia d’anar unint versos intercanviables entre si i que, en conseqüència, permeten la creació de nombroses variacions del mateix poema. Comparteixen amb els CENTONS el procediment d’elaboració basat en la combinació de textos preexistents, però també hi presenten algunes diferències. Així, mentre que en els centons es fan servir generalment fragments literaris d'autors aliens triats expressament segons el resultat que busquem, en el cas dels poemes múltiples els textos utilitzats acostumen a ser propis i hi predomina molt més l'aspecte de la combinació aleatòria.

Un exemple molt conegut és el llibre de poesia combinatòria CENT MILLE MILLIARDS DE POÈMES (Raymond Queneau – 1961). Aquesta obra només té 10 pàgines que contenen un sonet cadascuna, però estan tallades en 14 tires horitzontals (una per cada vers del sonet) que es poden girar individualment i, per tant, combinar-se amb tota la resta. Això permet un total de 10¹⁴ combinacions, és a dir 100.000.000.000.000 poemes diferents. Si volguéssim llegir aquests cent bilions de poemes, el mateix autor va calcular que: «Comptant 45 segons per llegir un sonet i 15 segons per a canviar les tires durant 8 hores al dia, 200 dies a l'any, tindríem més d'un milió de segles de lectura, i si llegim tot el dia, els 365 dies de l'any, trigaríem 190.258.751 anys (sense tenir en compte els anys de traspàs i altres detalls)».

Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000), Màrius Serra ens descriu un altre exemple de POEMA MÚLTIPLE en català:

... el 23 de gener del 2000. L’artista Josep Mercadé Rimbau va inaugurar a Vespella de Gaià, al Tarragonès, una escultura en homenatge a Ramon Llull anomenada "Art de trobar veritat".
En l’acte Mercadé va donar a conèixer el que ell anomena "La inesgotable màquina de versos". Es tracta de dos grups de sis i quatre cercles concèntrics dividits cadascun en 6 sectors a la manera de les figures lul·lianes. Però les de Mercadé estan pensades per a fabricar poemes.
El grup de sis cercles conté els mots que formaran els versos senars i el de quatre els que constituiran els parells, de manera que l’artefacte permet fabricar un quadrilió de poemes de dotze versos decasíl·labs rimats a partir de la combinació de sintagmes breus, sovint mots solts.
Mercadé encapçala les instruccions d’ús amb unes consideracions delicioses: «Imagina que l’amor de la teva vida no et fa cas i que decideixes adreçar-li tants poemes d’amor com siguin necessaris per a conquerir-lo. Si no vols copiar de l’infinit arsenal que et proporcionarien tots els poetes, d’Ausiàs Marc a Salvat-Papasseit, aquesta màquina et soluciona el problema. Aquests dos cercles et produiran, si vols, una munió inexhaurible de poemes amorosos diferents».
Una variant funcional de l’invent permet prescindir de la complexitat dels cercles concèntrics i substituir-los per daus, tot adjudicant un sintagma a cada número de l’u al sis. En tal cas cal tirar el dau sis vegades per escriure (o transcriure) els versos senars i quatre pels parells. Aquests són els mots que cal combinar:

VERSOS SENARS	A	B	C	D	E	F
1	Porta	de	llum,	escampa	ma	tendresa
2	Casa	de	pau,	dibuixa	ma	nuesa
3	Vèrtex	de	gel,	replega	ma	riquesa
4	Pedra	sens	déu,	carrega	ta	saviesa
5	Flama	sens	foc,	arrela	ta	dolcesa
6	Ona	sens	llamps,	arranja	ta	promesa

VERSOS PARELLS	A	B	C	D
1	en el	cimal	de gestos	immortals.
2	dins del	brogit	de besos	triomfals.
3	per tot	tresor	de càntics	infernals.
4	sota el	dolor	de danses	tardorals.
5	sobre el	batec	de ritmes	eternals.
6	cap al	bressol	de ròssecs	terrenals.

Amb l’aparició de la informàtica es va fer molt més fàcil la possibilitat de combinar una gran quantitat de textos diferents d’una manera molt més ràpida i, amb aquest objecte, podem trobar diverses eines que fan aquesta ‘feina’ per nosaltres oferint-nos el resultat final només clicant un botó. Un exemple primerenc en català seria un programa d’ordinador anomenat «InFoixMàtic», creat l’any 1993 per Joan-Anton Cárdenas i Víctor Sunyol, que generava sonets, amb la rima que havia triat l'usuari, a partir dels 980 versos que integren els 70 sonets del poemari SOL, I DE DOL de J.V. Foix.
D’aquest programa concret no n’he trobat cap versió en línia, però si que hi ha altres exemples similars que tenim a l’abast d’un simple clic de ratolí. N’he recollit una petita mostra que podeu provar clicant sobre cadascun dels noms:

[100 BILIONS DE POEMES]: Versió en català del llibre CENT MILLE MILLIARDS DE POÈMES. Ester Xargay i Carles Hac Mor s’encarregaren dels versos i Eugenio Tisselli en fou el programador. (També podem trobar-lo arxivat a Wayback Machine)

[CENT MILLE MILLIARDS DE POÈMES]: Versió interactiva del llibre de Raymond Queneau en la seva versió original francesa i amb traducció a l’anglès.

[SHAKESPEARE’S SONNET GENERATOR]: Com el seu nom indica, aquesta web genera cada vegada un sonet ‘nou’ de William Shakespeare d’entre els 61.036.015.625 possibles que es poden confegir barrejant només 70 línies (catorze jocs de cinc versos rimats) originals de l’autor anglès.

En el món de la música també s’ha ‘jugat’ a crear noves composicions amb el mètode de barrejar aleatòriament parts d’obres prèvies. Al segle XVIII van ser força populars els «Musikalisches Würfelspiel» (en alemany: "joc de daus musicals"), un sistema que utilitzava una tirada de daus per a generar música aleatòriament. Es partia d’una composició amb una estructura molt esquemàtica i harmònica (majoritàriament valsos, poloneses o minuets) i a aquesta peça se li afegien diverses variacions. Era l’atzar dels daus qui decidia quina d’aquestes variants es tocava en cada ocasió i així la peça final que acabava sonant era ‘nova’ cada vegada.
Un exemple molt més modern i que, per tant, aprofita la tecnologia actual és l’app «N» que el cantant Jorge Drexler va publicar l’any 2012. Aquesta aplicació mòbil incloïa tres projectes diferents (n1, n2 i n3) que partien cadascun d’ells d’una cançó de l’autor uruguaià i que permetien interactuar a l’usuari combinant-ne les estrofes o les tornades (entre altres canvis possibles) fins a crear una nova cançó diferent. A continuació us deixo un vídeo explicatiu d’un dels projectes:

Deixant definitivament enrere el concepte de POEMES MÚLTIPLES, però sense abandonar la creació literària ‘aleatòria’, em referiré a diversos exemples de la utilització de la combinatòria per escriure literatura en prosa.
Un de ben conegut és el llibre RAYUELA (Julio Cortázar – 1963) que, a banda de la lectura tradicional lineal, també permet llegir cada capítol seguint l’ordre del dibuix de la xarranca (la «rayuela» del títol) o mitjançant un recorregut lliure triat pel lector.
De manera similar, els llibres juvenils de la col·lecció TRIA LA TEVA AVENTURA, de gran èxit als anys 80 i 90 del segle passat, permetien al jove lector assumir el paper del protagonista i anar modificant la història en funció de quina pàgina s’escollia, al final de cada capítol, per a continuar la lectura.
I, per acabar amb un últim exemple de caire totalment diferent, també cal citar els textos que es basen en la figura retòrica anomenada SÍNQUISI que busca provocar un major o menor grau de confusió sintàctica alterant l’ordre lògic dels elements d’un enunciat. En Raymond Queneau dedica a aquest recurs literari un dels seus EXERCICIS D’ESTIL que us copio a continuació traduït per Annie Bats i Ramon Lladó:

SÍNQUISIS: Ridícul noi, que vaig trobar-me un dia en un autobús de la línia S atapeït per tracció potser coll allargat, al barret el cordó, vaig fixar-me en un. Arrogant i llagrimós en un to, que té al seu costat, contra aquest senyor, protesta. Car diu que l’empeny vegada cada que gent baixa. Lliure s’asseu i es precipita cap a un seient, dit això. Rome (Cour de) el trobo més tard dues hores a l’abric un botó d’afegir-se un amic li aconsella.

---

GLOSSARI:

• Poemes Múltiples

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: