Na CARME celebra el quinzè aniversari del seu COL·LECCIÓ DE MOMENTS i ens convida a participar d'aquesta blogcelebració escrivint un text curt situat a la bonica cala de Sa Tuna a Begur (Costa Brava).
Jo no hi he estat mai a Sa Tuna, però això no m'ha impedit apuntar-me a una festa que, de fet, no em perdria per res del món.
MOLTES FELICITATS I PER MOLTS ANYS, CARME!! Aquí tens el que m'ha sortit...
Jo no hi he estat mai a Sa Tuna, però això no m'ha impedit apuntar-me a una festa que, de fet, no em perdria per res del món.
MOLTES FELICITATS I PER MOLTS ANYS, CARME!! Aquí tens el que m'ha sortit...
ENYORANÇA
Feia massa temps que era fora de casa. Els darrers anys me’ls he passat viatjant per tot el món en una recerca que, a la fi, ha resultat inútil. He estat a Tòquio, a Nova York, al Nepal, a Mònaco... però malgrat l’evident espectacularitat d’aquests indrets, cap d’ells ha pogut fer-me oblidar la petita cala de la Costa Brava on passava les vacances de la meva infantesa. Ben al contrari, com més lluny anava i com més temps passava, més enyorava la bonica platja de Sa Tuna.
Per això he decidit tornar, perquè per fi he après que no cal buscar lluny allò que tenim a tocar de casa. I ara que torno a ser aquí, gaudint de nou d’aquest sensacional paisatge m’ha quedat clar perquè cap meravella de la Terra ha aconseguit treure’m del cap aquest racó incomparable. Efectivament, era del tot impossible que me’l fessin oblidar perquè aquesta cala és tan petita com l’habitació d’un hotel-càpsula japonès, està tan plena de gent com la Cinquena Avinguda de Manhattan, hi ha tantes pedres com a tot l’Everest i els seus bars són més cars que el Cafè París de Montecarlo...
Per això he decidit tornar, perquè per fi he après que no cal buscar lluny allò que tenim a tocar de casa. I ara que torno a ser aquí, gaudint de nou d’aquest sensacional paisatge m’ha quedat clar perquè cap meravella de la Terra ha aconseguit treure’m del cap aquest racó incomparable. Efectivament, era del tot impossible que me’l fessin oblidar perquè aquesta cala és tan petita com l’habitació d’un hotel-càpsula japonès, està tan plena de gent com la Cinquena Avinguda de Manhattan, hi ha tantes pedres com a tot l’Everest i els seus bars són més cars que el Cafè París de Montecarlo...
10 comentaris:
he, he, he!, impossible oblidar-la.🤭
M'has tret un somriure, bon relat.
Aferradetes, Mac.
La nostàlgia té aquestes coses, tot és millor en els records. El nostre cervell de simi es especialista a esborrar les parts negatives i quedar-se amb les positives, suposo que és un mecanisme de defensa per evitar depressions.
PS: Creus que li agradarà a la Carme si participo en la proposta del seu blog? Serà una gran sorpresa, oi?
PS2: Ara que ho penso, després de la pregunta anterior, segur que se sorprendrà més si no hi participo.
SA LLUNA: Al final potser resulta que la cala incomparable admet massa comparacions i així és difícil que te la treguis del cap. :-DD
Gràcies i aferradetes, també per a tu.
He, he, he... Mc! Molt ben trobat, aquest final. Molt divertit.
T'asseguro que ningú diria que no hi has estat mai.
Està ben clar que les encertes totes!
Moltes gràcies per la participació.
PONS: Exacte, l'enyorança i els records sovint topen de cara amb la realitat, que sempre hi surt perdent.
PS: Estic segur que a la CARME li agradarà molt que l'acompanyis en la seva blogcelebració d'aniversari. Ara bé, el que potser no et perdonarà és que li hagis aixafat la sorpresa d'aquesta manera. Mira que ets bocamoll... ^_^
CARME: Moltes gràcies. M'alegro que t'hagi agradat. :-)
Poooons! També m'has fet riure, Venir aquñi ja ha estat un bon negoci.
En Pons és una sorpresa constant i assegurada. M'agradarà molt que participis i efectivament haurà estat una bona sorpresa. L'altra, doncs no m'agrada tant.
Moltes gràcies pel riure, de moment! Si cal ja et donaré les gràcies per més coses...
" Roda el món i torna al Born!" que diu la dita :) Lo millor sempre està més aprop del que creiem.... tu ho has pogut comprovar !!.
Bon homenatge a la Carme i la seva cala !.
ARTUR: No es pot negar que aquesta cala té de tot i de tot arreu. Ara bé, no sé si tothom estaria d'acord en definir-ho com "el millor". ;-))
Moltes gràcies!!
és fort com alguns recorden tornar als llocs d'abans i d'altres simplement s'obliden... o potser s'equivoquen i acaben on no toca
Publica un comentari a l'entrada