EL TRUC DEL PIANO
- Una baralla de cartes.
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Es demana a un espectador que posi les seves mans sobre la taula (com si es disposés a tocar el piano) amb els dits ben oberts. A continuació, el mag agafarà la baralla de cartes i anirà deixant, d’un en un, un parell de naips entre cada dos dits adjacents, amb l'excepció dels últims dos dits on deixarà només una carta. Per tant, en acabar aquest procés, sobre la taula quedaran vuit munts de cartes (set d'ells de dues cartes i l'últim amb un únic naip).
Ara l'espectador ja pot retirar les mans i, seguidament, el mag agafarà el primer parell de cartes. L'obrirà, per demostrar que efectivament només hi ha dos naips, i separarà les cartes deixant-les, cara avall, damunt la taula una al costat de l'altra. Això mateix, ho repetirà amb cada parell de naips col·locant cada vegada les cartes damunt de les dues primeres i formant, d'aquesta manera, dues piles de naips sobre la taula. Quan acabi amb els munts de dues cartes, agafarà el naip que queda sol i preguntarà a l'espectador: “En quin dels dos munts vols que deixi aquesta carta única?” i la dipositarà sobre la pila escollida. Per seguir l'explicació, suposem que l'espectador assenyala el munt de l'esquerra.
Aleshores, el mag anuncia que farà viatjar màgicament aquesta carta única del munt de l'esquerra a la pila de la dreta i, a continuació, efectuarà uns moviments màgics sobre els dos munts de naips però sense tocar-los fins que, amb un espetec de dits final, es completa l'efecte.
Efectivament, ara és hora que el mag agafi la pila de l'esquerra i procedeixi a treure els naips de dos en dos per demostrar que són parells i que no sobra cap carta. I, en canvi, quan es fa el mateix amb el munt de la dreta es constata que, després de separar-ne els naips en parelles, queda una sola carta. L’única carta desaparellada que, per art de màgia, ha viatjat de la pila que havia triat l'espectador a la contrària.
Ara l'espectador ja pot retirar les mans i, seguidament, el mag agafarà el primer parell de cartes. L'obrirà, per demostrar que efectivament només hi ha dos naips, i separarà les cartes deixant-les, cara avall, damunt la taula una al costat de l'altra. Això mateix, ho repetirà amb cada parell de naips col·locant cada vegada les cartes damunt de les dues primeres i formant, d'aquesta manera, dues piles de naips sobre la taula. Quan acabi amb els munts de dues cartes, agafarà el naip que queda sol i preguntarà a l'espectador: “En quin dels dos munts vols que deixi aquesta carta única?” i la dipositarà sobre la pila escollida. Per seguir l'explicació, suposem que l'espectador assenyala el munt de l'esquerra.
Aleshores, el mag anuncia que farà viatjar màgicament aquesta carta única del munt de l'esquerra a la pila de la dreta i, a continuació, efectuarà uns moviments màgics sobre els dos munts de naips però sense tocar-los fins que, amb un espetec de dits final, es completa l'efecte.
Efectivament, ara és hora que el mag agafi la pila de l'esquerra i procedeixi a treure els naips de dos en dos per demostrar que són parells i que no sobra cap carta. I, en canvi, quan es fa el mateix amb el munt de la dreta es constata que, després de separar-ne els naips en parelles, queda una sola carta. L’única carta desaparellada que, per art de màgia, ha viatjat de la pila que havia triat l'espectador a la contrària.
14 comentaris:
Pel mateix preu d'un joc de cartes, el mag no podria (Com va dir el "Mago Pop")fer desaparèixer el virus que ens està fent mal?
XAVIER: I si no pot ser pel mateix preu, fins i tot pagaríem una mica més...
Tenim temps, ara que ens quedem a casa per no escampar més el virus d'assajar jocs de cartes... em sembla que em farà falta assajar molt.
CARME: Ens haurem d'entretenir com podrem i els jocs de cartes poden ser una opció... per una estona almenys. :-)
Em sembla que ni amb el confinament i amb temps per endavant seria capaç d'aprendre a fer els trucs que ens proposes i que semblin creïbles...
XEXU: Acabo de veure al teu post d'avui que tens una llarga llista de coses per fer durant aquests primers dies de confinament, així que cap problema. Si de cas el tema s'allarga, potser serà hora de replantejar-s'ho això d'aprendre a fer jocs de mans. ;-)
Molt bonico. Però jo seria incapaç de fer aquest truc! I on està el piano??
ADA: No t'ho pensis, aquest joc de mans és ben senzill de fer i surt de manera automàtica. Gairebé es fa sol. :-)
El truc s'anomena "del piano" per la manera com la "víctima" ha de posar les mans. Més enllà d'aquest piano metafòric, no en busquis cap altre que no el trobaràs. :-DD
Ahhhh... clar ;-) Val, ara que tinc temps per fer de tot, el provaré!
ADA: Molt bé!! :-)
Sóc tonta totalment però no entenc això de posar les cartes entre els dits... Hauríem de tenir unes mans gegants!! :-))
ASSUMPTA: Hi ha dues solucions per aquest "problema". ;-)
El primer és que no cal posar les cartes físicament entre els dits, vull dir que pots anar deixant els naips sobre la taula davant de les mans obertes de l'espectador indicant que cada munt equival a l'espai que hi ha entre cada dos dits.
Si això no et convenç perquè no compleix la literalitat de l'enunciat i vols, tant sí com no, que els naips quedin entre els dits, aleshores tens una segona opció. En comptes de deixar les cartes planes sobre la taula (en horitzontal), les vas deixant de dues en dues en vertical entre els dits de la "víctima" que, en aquest cas, no els haurà de tenir ben oberts sinó, al contrari, tancar-los perquè les cartes s'aguantin.
Ja veus que, amb bona voluntat, tot es pot arreglar. :-))
Aquest truc es fluixet, que les cartes les hagis posat aparellades al principi no vol dir que ajuntant una pila de parelles no pugui donar un nombre senar.
PONS: Efectivament, és un truc molt senzill però t'asseguro que fa el seu efecte... almenys la primera vegada que el presentes.
Publica un comentari a l'entrada