Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Partita a scacchi [El joc d'escacs]" (Sofonisba Anguissola - 1555).
JUGADA MESTRA
Ja és la segona vegada que l'àvia em xiuxiueja «escac i mat» a cau d'orella i la nena no para d'assenyalar-me el cavall de manera poc dissimulada. És típic que els que no en saben gaire només vegin la jugada més immediata però els bons jugadors d'escacs sabem que hem de mirar més enllà. El més important en aquest joc és anticipar-se als moviments del contrari, preveure per on aniran les seves jugades i actuar en conseqüència. Si l'àvia en sabés una mica més, veuria que no puc fer un escac en la propera jugada i la nena, que segur que prefereix el cavall perquè la peça té forma d'animalet, quan creixi una mica i aprengui a jugar, entendrà que cada peça té la seva importància dins el tauler i que els bons jugadors les triem per la seva funció i no perquè la seva forma ens agradi més o menys. Així que no em deixaré distreure per les seves opinions i continuaré tal com ho tinc previst. Els meus moviments estan destinats a acorralar les peces contràries fins a aconseguir la jugada mestra que em permetrà guanyar. Vaig pel bon camí i ara em toca moure aquest alfil.
...
Sort que ha mogut, ja era hora. Quan jugo amb ella sempre és el mateix. Es passa una eternitat pensant el següent moviment. Ja sé que els escacs no es poden jugar a la babalà, ben al contrari, però entre el poc i el massa hi ha la mida justa. Tenia tantes ganes que mogués peça que no m'ha sabut greu quan l'àvia l'ha avisat que estava a punt de fer-li escac i mat en un parell de jugades, i tampoc he dit res quan la nena li feia veure que el millor moviment hauria estat atacar amb el cavall. La jugada era tan clara que no podia entendre perquè s'hi passava tanta estona. He suposat, ja que sempre presumeix de saber-ne tant, que estava preparant una gran jugada que aniria més enllà de les evidències del joc que tots estàvem veient. Però sembla que el joc era evident per a tothom, excepte ella. Una vegada més, ha tirat pel dret sense escoltar ningú i la seva suposada jugada mestra ha quedat en no res. Movent l'alfil, ha deixat desprotegit el seu rei i ha obert pas lliure a la meva torre. Escac i mat.
...
Sort que ha mogut, ja era hora. Quan jugo amb ella sempre és el mateix. Es passa una eternitat pensant el següent moviment. Ja sé que els escacs no es poden jugar a la babalà, ben al contrari, però entre el poc i el massa hi ha la mida justa. Tenia tantes ganes que mogués peça que no m'ha sabut greu quan l'àvia l'ha avisat que estava a punt de fer-li escac i mat en un parell de jugades, i tampoc he dit res quan la nena li feia veure que el millor moviment hauria estat atacar amb el cavall. La jugada era tan clara que no podia entendre perquè s'hi passava tanta estona. He suposat, ja que sempre presumeix de saber-ne tant, que estava preparant una gran jugada que aniria més enllà de les evidències del joc que tots estàvem veient. Però sembla que el joc era evident per a tothom, excepte ella. Una vegada més, ha tirat pel dret sense escoltar ningú i la seva suposada jugada mestra ha quedat en no res. Movent l'alfil, ha deixat desprotegit el seu rei i ha obert pas lliure a la meva torre. Escac i mat.
10 comentaris:
L'obertura catalana
XAVIER: Aquesta jugada ja requereix un cert nivell. Jo no passo del "mat del pastor". ;-)
Escac iMac el primer eslògan de Apple
PONS: Sembla una mica quadriculat... però funciona. :-D
Estaven totes "compinxades" per atabalar-la i fer-la jugar malament ! hehehe Els que miren que no xerrin ;D
ARTUR: Tens tota la raó, els que miren no han d'obrir boca. Però en aquest cas, sembla que la parsimònia de la nostra protagonista les va fer sortir de polleguera i no se'n van poder estar. :-))
He, he, he... no m'han agradat mai els escacs, i crec que cada cop més entenc per què...
Però sigui a escacs o en altes temes, hem après a desconfiar molt i molt de les jugades mestres.
Deu ser tan avorrit esperar tanta estona que l'altre mogui la peça, que fins i tot preferia que li diguin el que havia de fer...però ni així la va encertar! No es poden fer jugades mestes si no ets un mestre. I sembla que no ho era pas.
CARME: Estic d'acord amb tu. No m'he fiat mai de la gent que, convençuda que en sap molt i que sempre té raó, no fa cas de les opinions dels altres. Sovint les seves jugades mestres, no ho són gens de mestres... com comprova la protagonista del meu relat. ;-)
Ja es veia venir que, tant presumir, tant l'àvia com la nena tindrien raó. Una mica més d'humilitat segur que li servirà la propera vegada, o no!
XEXU: Hi ha un refrany que diu que "Qui presum, fa fum" i la nostra protagonista ho demostra clarament. ;-)
Publica un comentari a l'entrada