Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "El rapte d'Europa" (Rembrandt - 1632).
EL RAPTE D'EUROPA
Hem d'evitar que torni a passar. Cal aprendre del que ens ensenyen els clàssics i no hem de permetre que Europa torni a ser segrestada. Sabem que aleshores el perill va venir disfressat de brau, un bell animal blanc que va enlluernar la jove Europa i aprofitant-se de l'admiració de la noia se la va emportar sense remei. És el mateix que passa ara, l'extrema dreta està aconseguint enlluernar bona part de la població europea que els admira perquè es mostren com els únics prou forts i valents per afrontar els problemes. Tot és una mentida, és clar. L'extrema dreta mai ha estat al costat del poble malgrat el seu populisme, l'únic que busca és aprofitar-se de la democràcia per acabar amb qualsevol dret democràtic. El problema és que, com ens ensenya la història, quan la gent se n'adoni, quan vegin la trampa on estan caient, serà massa tard.
Per això hem d'actuar nosaltres, els dirigents polítics que governem les institucions. Nosaltres, que sí que creiem en la democràcia, som els únics que podem posar remei a això que està passant. No podem deixar-ho en mans de la gent perquè ja hem vist que es mouen més pels sentiments que per la raó. Mireu l'embolic que tenim a Catalunya, o els problemes que ens provoca haver d'aplicar el Brexit, o la deriva feixista d'alguns dels nostres governs. El poble ens demana referèndums per poder expressar la seva opinió però resulta que no són capaços de decidir el que de veritat els hi convé. La gent s'equivoca quan vota (quan no ens vota a nosaltres vull dir) i, per tant, la solució és no deixar-los votar massa, ja en tenen prou si ho fan un cop cada quatre anys que tothom sap que els referèndums els carrega el diable i, sobretot, divideixen molt.
I ja que no podem deixar-ho en mans de la gent, potser nosaltres podríem treballar més per intentar solucionar els problemes reals que afecten la població en comptes de dedicar tants esforços a mantenir l'statu quo però això implicaria que hauríem de baixar de les nostres torres d'ivori i tots sabeu la mandra que ens fa perdre algun privilegi.
Així que el millor camí que se'ns acudeix per acabar amb l'augment de l'extrema dreta és deixar que els problemes es podreixin sense implementar cap solució efectiva i fer discursos grandiloqüents a favor de la democràcia mentre evitem tot el que podem que la gent exerceixi el seu dret a decidir perquè ja ha quedat demostrat que, quan ho fan, s'equivoquen.
Sí, no hi ha dubte que la millor recepta per evitar que l'extrema dreta segresti a Europa és... continuar mantenint-la segrestada nosaltres.
Per això hem d'actuar nosaltres, els dirigents polítics que governem les institucions. Nosaltres, que sí que creiem en la democràcia, som els únics que podem posar remei a això que està passant. No podem deixar-ho en mans de la gent perquè ja hem vist que es mouen més pels sentiments que per la raó. Mireu l'embolic que tenim a Catalunya, o els problemes que ens provoca haver d'aplicar el Brexit, o la deriva feixista d'alguns dels nostres governs. El poble ens demana referèndums per poder expressar la seva opinió però resulta que no són capaços de decidir el que de veritat els hi convé. La gent s'equivoca quan vota (quan no ens vota a nosaltres vull dir) i, per tant, la solució és no deixar-los votar massa, ja en tenen prou si ho fan un cop cada quatre anys que tothom sap que els referèndums els carrega el diable i, sobretot, divideixen molt.
I ja que no podem deixar-ho en mans de la gent, potser nosaltres podríem treballar més per intentar solucionar els problemes reals que afecten la població en comptes de dedicar tants esforços a mantenir l'statu quo però això implicaria que hauríem de baixar de les nostres torres d'ivori i tots sabeu la mandra que ens fa perdre algun privilegi.
Així que el millor camí que se'ns acudeix per acabar amb l'augment de l'extrema dreta és deixar que els problemes es podreixin sense implementar cap solució efectiva i fer discursos grandiloqüents a favor de la democràcia mentre evitem tot el que podem que la gent exerceixi el seu dret a decidir perquè ja ha quedat demostrat que, quan ho fan, s'equivoquen.
Sí, no hi ha dubte que la millor recepta per evitar que l'extrema dreta segresti a Europa és... continuar mantenint-la segrestada nosaltres.
11 comentaris:
He mirat i remirat el quadre a veure si també hi veia tot això que hi has vist tu ;)
Aquest segrest d'Europa, crec que és el que ens ha vingut a la ment a tots, al menys a mi, sí. Ho has explicat molt bé, amb el teu punt d'ironia, que el el cas dels governs no és ironia sinó molta barra. Europa deu tenir el mal fat d'estar segrestada anys sí i any també.
Jo no em vaig veure amb cor de dir res que valgués la pena en aquest sentit i m'he decidit per escriure una petita ximpleria, avui mateix i un poema en una segona participació, que sortirà d'aquí uns dies, perquè ja tenia posts programats abans.
Molt bon relat, com sempre, Mc!
JOMATEIXA: Ja has mirat darrere d'aquell arbre gros del fons? :-DD
CARME: És un relat escrit des de la profunda decepció que Europa, com a concepte, m'ha produït. Esperàvem, potser des d'una certa ingenuïtat, que la Unió Europea millorés el que ens oferien els estats centralistes però és evident que és més del mateix. Estic d'acord amb tu, la barra que tenen els "nostres" governants és de categoria. Vaig a llegir el teu relat que a mi les "ximpleries" m'agraden força. ;-)
Això del rapte d'Europa havia d'anar amb segones segur. Però això teu no és un relat, és tota una punyalada al sistema de govern actual. No és ficció, és la pura realitat! M'imagino uns quants dirigents fent aquest mateix discurs, paraula per paraula. No seràs tu un d'ells??
XEXU: Si ho fos no diria coses així públicament, s'han de mantenir les aparences. :-D
Ostres, què fort!!
"La gent s'equivoca quan vota (quan no ens vota a nosaltres vull dir) i, per tant, la solució és no deixar-los votar massa, ja en tenen prou si ho fan un cop cada quatre anys que tothom sap que els referèndums els carrega el diable i, sobretot, divideixen molt."
No hay nada más que disir.
Bé, sí, BONÍSSIM! ;-))
ASSUMPTA: Hem avançat molt en moltes coses però n'hi ha que encara creuen en aquell lema del despotisme il·lustrat del segle XVIII, "tot per al poble, però sense el poble". Pensen molt en la gent (sobretot quan estem en període electoral) però no els va tan bé que la gent pensi, no fos cas.
Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat el relat. :-)
El segrest que va patir la democràcia europea els anys 30, sobretot a Alemanya i Itàlia va desembocar en unes guerres terribles. Van començar el 1936 amb el cop d'estat feixista contra la República Espanyola perpetrat per en Franco, part de la banca i part de l'església catòlica, i no va acabar fins el 1945 amb la desaparició (oficial) del nazisme.
Ja sé que està molt gastat dir que hem de recordar la història perquè no es repeteixi, però és l'única manera d'evitar recaure en el totalitarisme.
XAVIER: No puc estar més d'acord amb el que dius. És molt important conèixer la història i aprendre'n. Per tirar endavant cal saber d'on venim i no oblidar-ho o tergiversar-ho com intenten fer alguns.
I aquest discurs és clar, que hi ha discursos similars però encoberts, no? Help!
GEMMA SARA: Evidentment, discursos com aquest no els sentirem mai de manera clara per part dels que realment els pensen i els porten a terme. M'apunto al teu "help" final, tot i que crec que no podem esperar que vingui ningú a salvar-nos i que hem de fer el que estigui a les nostres mans per salvar-nos nosaltres mateixos.
Publica un comentari a l'entrada