L’ESPECTADOR TROBA LA SEVA CARTA
Una baralla de cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Doneu la baralla completa a l'espectador i demaneu-li que la barregi bé. Quan hagi acabat, ha de tallar-la formant dues piles més o menys iguals i us ha d'entregar a vosaltres una de les meitats.
Amb la mitja baralla a les mans us gireu d'esquena i després li dieu que esculli una de les seves cartes (la que vulgui), que se la miri bé, que la deixi al capdamunt de la seva pila cap per avall com les altres i que dipositi la seva meitat de la baralla damunt la taula.
Una vegada fet, us torneu a girar i poseu les vostres cartes damunt les seves sense tocar-les. Insistiu que vosaltres no les heu de tocar i que tota la feina la farà el propi espectador.
Ara li demaneu que agafi totes les cartes i que se les posi a la seva esquena per fer una sèrie d'operacions que li dictareu. Una vegada tingui la baralla a l'esquena, ha d'agafar la primera carta de dalt i posar-la a sota de tot de la baralla. Després ha d'agafar la segona carta (que ara serà la primera), l'ha de girar perquè estigui cara amunt i la de posar al lloc que vulgui al mig de la baralla. Fet això, ja pot treure's les cartes de l'esquena i tornar a deixar la baralla sobre la taula.
En aquest moment, li recordeu que ell ha posat la carta girada allà on ha volgut i feu que la busqui, escampant poc a poc totes les cartes. Per sorpresa de tothom, just darrera de l'única carta girada de la baralla sortirà la que ell havia triat primer.
Amb la mitja baralla a les mans us gireu d'esquena i després li dieu que esculli una de les seves cartes (la que vulgui), que se la miri bé, que la deixi al capdamunt de la seva pila cap per avall com les altres i que dipositi la seva meitat de la baralla damunt la taula.
Una vegada fet, us torneu a girar i poseu les vostres cartes damunt les seves sense tocar-les. Insistiu que vosaltres no les heu de tocar i que tota la feina la farà el propi espectador.
Ara li demaneu que agafi totes les cartes i que se les posi a la seva esquena per fer una sèrie d'operacions que li dictareu. Una vegada tingui la baralla a l'esquena, ha d'agafar la primera carta de dalt i posar-la a sota de tot de la baralla. Després ha d'agafar la segona carta (que ara serà la primera), l'ha de girar perquè estigui cara amunt i la de posar al lloc que vulgui al mig de la baralla. Fet això, ja pot treure's les cartes de l'esquena i tornar a deixar la baralla sobre la taula.
En aquest moment, li recordeu que ell ha posat la carta girada allà on ha volgut i feu que la busqui, escampant poc a poc totes les cartes. Per sorpresa de tothom, just darrera de l'única carta girada de la baralla sortirà la que ell havia triat primer.
13 comentaris:
Has de ser una mica ample d’esquena per amagar que estàs girant cartes quan estàs d’esquena i que l’altre no s’hi fixi. Però reconec que el truc no està malament. Si me’n recordo li faré aquest cap de setmana a la meva mare a veure si se’m nota, ja t’explicaré el resultat si me’n recordo. Tinc mala memòria per si no quedat clar.
Ostres, m'agrada molt la màgia!
A veure si trobo un moment i ho intento ;D
PONS: La idea és fer-ho dissimulant i amb prou desimboltura perquè la víctima, ocupada en triar la seva carta incògnita, no se n'adoni. Estaria bé que ens vinguessis a explicar com te n'has sortit fent de mag... si te'n recordes, és clar. ;-)
JOMATEIXA: Són trucs molt senzills de fer aquests que explico al blog, si ho proves ja ens ho diràs.
Amb jocs com aquest van començar el Màgic Andreu, el Mag Lari i el Mago Pop?
XAVIER: Doncs no sabria dir-t'ho. El que si és segur, és que per guanyar-te la vida en el món de la màgia com ells no n'hi ha prou amb aquests jocs de mans que us explico. ;-))
M'encanta aquest truc, perquè No se m'acudia de cap manera, i a la vegada el trobo molt senzill de fer. De pensar-lo ja no tant.
CARME: Aquests també són els jocs de mans que m'agraden més a mi. Els que tenen un truc senzill però que, si no el saps, costa molt d'endevinar. :-)
Suposo que hi ajuda que, quan has de fer els moviments que permeten el truc, es facin de manera automàtica i que mentrestant anem dient coses per desviar l'atenció dels ulls cap el nostre voluntari, oi? Si és que tenim públic, és clar.
XEXU: Efectivament. De fet, podem girar perfectament les dues cartes sense moure per res els braços i els imprescindibles moviments de mans que requereix el truc queden amagats per nosaltres mateixos quan ens tombem d'esquena al públic... si és que en tenim. ;-)
Al final no li vaig fer el truc a la meva mare, però no perquè no me'n recordés sinó perquè hi havia altres convidats i em va fer vergonya :$
PONS: T'entenc, si un no és un mag professional hi ha d'haver un mínim de confiança amb el públic abans de posar-se a fer jocs de mans. ;-)
En PONS va tenir vergonya?
Bé... ehem... doncs jo no ho he entès massa... :-DDD
ASSUMPTA: En PONS té sentiments com tots nosaltres... encara que no ho sembli. :-DD
Intento explicar els trucs pas a pas, si em concretes on et perds puc intentar explicar-te aquell pas més detalladament però amb el teu poc específic "no ho he entès massa", entendràs que vaig força venut, ;-)
Publica un comentari a l'entrada