Relats Conjunts (octubre 2016)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Una inundació a Java" (Raden Saleh - 1865/75).

DILUVI UNIVERSAL?

- Va ploure durant quaranta dies i quaranta nits i l'aigua pujà i pujà de nivell cobrint tota la terra. Tot el que aquella gent posseïa fou devastat. Els camps van quedar negats, les collites destruïdes. Sorpresos dins els estables, la majoria dels animals s'ofegaren abans de poder sortir-ne i els que ho van aconseguir nedaren a la deriva fins sucumbir esgotats per aquell esforç inútil. Les persones, sense cap altre lloc on anar, s'enfilaren al sostre de les seves cases en un últim intent d'allunyar-se del seu terrible destí. Però aquest acte desesperat també fou en va, els seus habitatges eren simples cabanes de palla que no podien resistir la força de les aigües i moltes d'elles van caure ja de bon començament. Les poques que aguantaren dretes aviat es van omplir dels supervivents que intentaven salvar-se però això no feu res més que precipitar la seva fi. Quan l'últim d'aquells precaris refugis s'enfonsà a causa del pes de la gernació que s'hi havia enfilat a sobre, tot va acabar per a ells. La inundació ja s'havia emportat tot el que tenien però, com el monstre insaciable en que s'havia convertit, amb això no en va tenir prou i també els va prendre la vida. Fou el pitjor desastre natural que mai havia assolat aquella regió. Només uns quants van ser prou afortunats per sortir-se'n i poder explicar-ho després...

- Sí, això ja ho sé. Van ser els que van construir l'arca, no?. En Noè i la seva família que van recollir una parella de cadascun dels animals i...

- No, fill meu. En aquesta inundació que jo t'explico qui es va salvar van ser els que tenien prou diners per no haver de viure en cabanes de palla al costat del riu sinó en cases de totxana i formigó a la ciutat amb un bon sistema de col·lectors pluvials a la seva disposició.