Entre una cosa i l'altra, feia molt de temps que no escrivia un dels meus sonets i he volgut aprofitar l'oportunitat que m'ofereixen dos blogs amics que ens han proposat sengles jocs literaris per divertir-me una estona comptant síl·labes i fent rimes. Espero que us agradin!
La primera proposta ha sortit del blog ANTAVIANA que ens demana un text inspirat per un dibuix molt primaveral:
La primera proposta ha sortit del blog ANTAVIANA que ens demana un text inspirat per un dibuix molt primaveral:
Per sentir l'esclat de la primavera
no n'hi ha prou veient-ne un bonic dibuix.
El pintor, ni fent servir un embruix,
ens la pot mostrar tota sencera.
En aquesta estació és on tot s'esvera
tot es converteix en un gran garbuix
i s'ha de ser, per força, un pèl capfluix
si s'intenta acotar aquesta trempera.
Dir “primavera” és dir “llibertat”
i no dic que no es pugui controlar
però és inútil impedir el seu esclat.
Si tot es posa en marxa per millorar
impedir-ho seria una absurditat:
Com si en democràcia no es pogués votar.
I pel 278è Joc Literari del blog TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN, en Jesús M. Tibau ens proposa d'escriure alguna cosa inspirada per un article de Daniel Closa que ens explica el descobriment d'unes onades als mars de Tità:
Ets el satèl·lit més gran de Saturn.
Un món gelat amb oceans de metà,
un perdut planeta antediluvià
que orbita tranquil en el cel nocturn.
I ara has deixat el posat taciturn
volent mostrar-te un pèl més enllà.
No saps que has fet, molt benvolgut Tità,
deixant la nit per sortir al sol diürn.
Ensenyant les onades del teu mar
i donant als científics tantes pistes
sens dubte has aconseguit destacar.
Però no sempre és bo sortir a les revistes,
ni que parlin de tu a qualsevol bar.
Ja m'ho diràs quan t'omplis de turistes.
7 comentaris:
M'agraden els teus sonets, sempre amb aquest punt dhumor. I tant ben construïts
A veure el dia que m'hi atreveixo i en faog un per a un diàleg poètic amb tu, al meu blog...
Un aplaudiment per a cadascun.
Bon cap de setmana, Mc!
Jo no em veig fent un sonet!
M'agrada molt l'associació amb la política que fas en el primer.
Bravo
M'agraden tots dos, m'has tret un somriure ben gran!!
Bon cap de setmana, Mac!
Aferradetes :)
així és un post genial i ben doblement aprofitat! ens regales dos magnífics sonets i de pas participes doblement en dos propostes literàries ets és el rei republicà dels sonets i dels enigmes!
Però si tenim soneeeeets!! :-)))
Totalment d'acord amb la CARME! Té molt de mèrit relacionar la imatge amb una crítica irònica a la realitat i... rimant!! ;-)))
(Ja seria ben estrany, ja, això de no poder votar en democràcia... quin exemple tan exagerat!! hehehe)
CARME: I a mi em fa feliç que t'agradin però no sé si donen per un dels teus diàlegs poètics, quin compromís. :-). Moltes gràcies!!
HELENA: Jo m'ho prenc més com un exercici matemàtic (per allò de fer quadrar síl·labes i rimes) que no com realment poesia, que si que és més complicat de fer (almenys per a mi)).
Pensar en primavera i en llibertat i en la situació actual a Catalunya, ha estat tot un. :-))
JESÚS M.: Gràcies!
SA LLUNA: Molt agraït! :-)
ELFREELANG: M'ha agradat això del "rei republicà". :-))
Ara feia molt de temps que no en feia cap de sonet i he volgut aprofitar l'oportunitat.
ASSUMPTA: Gràcies. :-)). Això mateix he volgut dir, no poder votar en democràcia és l'exemple més clar d'absurditat política que ens podríem imaginar... i n'hi ha que ho veuen ben normal!!! :-P
Publica un comentari a l'entrada