BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 22 de març de 2014

Relats Conjunts (març - 2014)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Bal au Moulin Rouge" (Henri de Toulouse-Lautrec - 1890).


LA DAMA DEL "MOULIN ROUGE"

- Et presento un dels quadres més enigmàtics de tots els temps!!.

- Aquest?. El "Bal au Moulin Rouge" de Toulouse-Lautrec?. Però si el que s'hi veu és just el que diu el títol, tot de gent ballant al "Moulin Rouge", el famós cabaret de París. On és l'enigma?

- El tens just en primer pla. No hi notes res d'estrany en la dama del vestit rosa?

- Doncs no sé que dir-te. Només hi veig una dona palplantada allí al mig. Clar que, ara que ho dius, potser sí que, amb aquests colors tan llampants, destaca massa davant els altres protagonistes del quadre que estan tots pintats gairebé només de marró. Sembla una mica fora de lloc, no?

- Una mica, no. Del tot!. Mira si està fora de lloc que, de fet, no hi era...

- Què vols dir que no hi era?

- Que quan Toulouse-Lautrec va fer el quadre, no va pintar pas aquesta dona. La pintura era un encàrrec de Josep Oller, l'empresari nascut a Terrassa propietari del "Moulin Rouge", que el volia com a cartell publicitari del local. Seguint l'encàrrec, el pintor va plasmar una vista general de la sala de ball on s'hi veia molta gent però sense destacar ningú en particular. Quan va acabar la feina, va deixar el quadre al seu estudi i va anar a buscar l'empresari perquè hi donés el vist-i-plau. Escassament cinc minuts més tard, tots dos tornaven a entrar a l'estudi i es trobaven aquesta dona que havia aparegut al bell mig del quadre. En Josep Oller, primer es va tornar blanc de la impressió i després vermell d'ira. Va dir al pintor que no li permetia aquella broma de mal gust, que esborrés aquella figura del quadre i que ho fes immediatament si volia conservar la seva amistat i la feina. Quan l'empresari va marxar donant un cop de porta, Toulouse-Lautrec encara no havia obert boca. No entenia aquella reacció tan exagerada del seu amic però encara entenia menys com podia haver aparegut aquella imatge al seu quadre. Ell no l'havia pintat i ningú altre podia haver-ho fet en tan poca estona i menys tenint en compte que al sortir havia tancat la porta amb clau i que igual de tancada se l'havia trobat a l'arribar. Sigui com sigui, el que si tenia clar és que no volia ofendre al seu amic, així que va esborrar aquella dona i hi va tornar a pintar al damunt. No va servir de res, per moltes vegades que refés la pintura sempre hi tornava a aparèixer la dama del vestit rosa. Al final i per no tornar-se boig, ho va deixar còrrer. Va fer un altre quadre diferent per en Josep Oller i va amagar aquest entre les seves altres obres, fins que algú el va comprar sense saber res del seu misteri.

- Impressionant!. M'estàs parlant de que tenim al davant una aparició fantasmal?. La plasmació d'un esperit del més enllà?. Potser la primera psicoimatge de la història?. Si aconseguíssim identificar aquesta dona, seria fantàstic!!

- Doncs ja està fet. Aquesta dona es diu, o millor es deia, Teresa Roca. És la mare de Josep Oller, morta molts anys enrere i que torna al món dels vius per mirar amb profunda tristesa (només cal veure-li la cara) quina classe de negocis fa el seu fill. Potser és un empresari d'èxit però la seva mare no li pot perdonar que es dediqui al cabaret, a les ballarines de can-can i a Déu sap quins vicis, en comptes de continuar l'honest negoci tèxtil del seu pare.

- Així s'entén la reacció de l'empresari. M'has convençut. És una història extraordinària. Prepara el reportatge per emetre'l al programa el més aviat possible.

- Segur que serà un altre gran èxit de "La veritat és allà fora", el programa de parapsicologia i fenòmens estranys líder de la televisió.

- Segur que sí. Per cert, suposo que tens alguna prova de tot això que m'has explicat, oi?. No voldria jugar-me el meu prestigi i el del programa presentant històries inventades.

- Bé, ja saps que això de les proves està una mica sobrevalorat avui en dia. Si els diaris "seriosos" publiquen notícies basades en suposats esborranys de suposats documents suposadament fets per gent que després nega saber-ne res, nosaltres també podem tenir una mica de màniga ampla en aquests temes del més enllà, no et sembla?. I a més, a què venen ara aquests escrúpols pel teu prestigi?. T'he de recordar que, avui fa just un mes, vas presentar sense cap problema per part teva i amb el millor dels teus somriures, un documental sobre "selenites caníbals que viuen a la cara oculta de la lluna"?

- Touché...

13 comentaris:

XeXu ha dit...

La història del quadre està molt ben trobada i és inquietant, una història que ven, està clar. Sobre la seva veracitat... d'això ja sabran els que fan el programa. És clar que actualment les notícies no estan massa contrastades que diguem. Ara moltes notícies van sobre el que ha dit fulanet a twitter, així que ja pots comptar...

Carme ha dit...

Molt bo, Mc, molt intrigant la teva història... em sembla que hi ha coses que no cal demostrar gaire, a la gent li encanta creure-se-les... o sigui que endavant amb el programa!!!

jomateixa ha dit...

Perfecte.
T'ha quedat realment creïble!

xavier pujol ha dit...

M'ho he passat molt bé llegint aquesta visió del quadre.
Sempre que torni a mirar aquest Toulouse-Lautrec pensaré en aquesta possible història.
Fita

Elfreelang ha dit...

Impressionant! té misteri, enigmes, ets un crack!

Sílvia ha dit...

Està tan ben documentat que jo m'ho crec!

montse ha dit...

Endavant! càmera, acció.

joan gasull ha dit...

De tot el que és suposa sempre hi ha alguna cosa que és certa......i creible

Assumpta ha dit...

Oooooooooooh!! GENIAL!!
M'encanta, MAC!! Moltíssim!!
Rreverències!!

Aquesta història en sí, ja té el seu encant, és molt interessant... però al final, lligar-ho amb el tema dels Selenites caníbals, ja Cum laude :-)

Assumpta ha dit...

(la doble "r" a Reverències és efecte dels canvis horaris hehe)

Rafel ha dit...

Una història ben fantasmagòrica, no serà família de les cares de Belmez?

sa lluna ha dit...

Un relat dels que m'agraden, amb misteri i amb un final sorprenent.
Aii si tot el que es diu fos veritat, el món s'avorriria!! ;)

Molt bon dia!
Bessets.

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots per passar a dir-hi la vostra.
Em vaig divertir inventant aquesta història sobre una història inventada i pensant quantes altres n'hi haurà d'aquestes que corren com certes que ho són tant com aquesta. Val més que no intentem comprovar-ho que encara ens emportaríem alguna desil·lusió. ;-))

Publica un comentari a l'entrada