BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 22 de febrer de 2014

Relats Conjunts (febrer - 2014)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel pòster "I want to believe" (Pòster de l'agent Fox Mulder a X-FILES - 1993).


LA VERITAT ÉS ALLÀ FORA

I després d'aquest fantàstic reportatge sobre els selenites caníbals que potser encara viuen a la cara oculta de la lluna, canviem de registre per parlar d'una icona de la ufologia. Ens referim, naturalment, a l'arxiconeguda fotografia d'un ovni que es va fer mundialment famosa per ser utilitzada a la sèrie de culte "Expedient X" on apareixia dins del pòster "I want to believe" que l'agent Fox Mulder tenia al seu despatx. Com hem dit, la sèrie de televisió la va fer famosa però molt abans aquesta fotografia ja era ben coneguda dins l'ambient ufològic per la seva gran qualitat essent considerada una prova certa de l'existència dels ovnis ja que, encara ara, ningú l'ha pogut refutar. Avui, a l'espai de l'entrevista en profunditat, hem convidat l'autor d'aquesta extraordinària imatge. Rebem-lo amb un fort aplaudiment!!!

- Bona nit, senyor Jones. Expliqui'ns una mica la història d'aquesta fotografia.

- Bona nit. Doncs sí, miri. Malgrat que gairebé han passat 60 anys, recordo perfectament el dia en que el meu germà i jo, uns nens aleshores, la vam fer i, sobretot, de tot l'enrenou que es va organitzar després.

- Un enrenou que encara dura avui en dia. No és cert que aquesta fotografia ha estat analitzada pels més prestigiosos laboratoris i pels més reputats experts, fins i tot els de la NASA, sense que cap d'ells hagi trobat el més mínim indici de trucatge?.

- És que no n'hi ha cap de trucatge, la imatge que surt a la fotografia és just la que vaig fotografiar. I a més, ni que ho hagués volgut fer, que en sabia jo de trucatges fotogràfics amb 13 anys recent complerts?

- És clar, és clar. De fet, potser també és a causa d'aquesta joventut, vostè tenia 13 anys i el seu germà 11, que vostès dos sempre han quedat al marge d'aquest rebombori que dèiem. Si no ho tinc mal entès, és aquesta la primera entrevista que concedeix. És així?

- Sí, és cert. En tot aquest temps, he anat veient com la fotografia s'anava publicant per tot arreu, generant força controvèrsia entre ufòlegs i científics. Aquests darrers intentaven demostrar una vegada i una alta que es tractava d'un truc i, al no aconseguir-ho, els primers l'anaven convertint en la prova principal de les seves teories. Des de casa, el meu germà i jo ens ho miràvem admirats, un pèl divertits i, sobretot, molt estranyats que ningú ens preguntés res.

- Com? Vol dir que, des d'aleshores, ningú els ha preguntat mai com va anar tot?

- No, ningú. El seu programa és el primer. Abans d'això, només n'havíem parlat amb el senyor que va descobrir la fotografia a la botiga on vam portar el carret a revelar...

- Està parlant del famós ufòleg, d'origen ucraïnès i ja desaparegut, Marc Ianuverd. Ell fou el primer en tractar aquest tema, no?

- Sí, es veu que tenia un acord amb la majoria dels establiments de fotografia de tot el país i aquests l'avisaven si apareixia alguna foto amb ovnis. Com vam saber després, li havien fet arribar una còpia de la nostra que ell va analitzar. Al no trobar-hi cap truc, es va presentar a casa. Encara recordo l'escena, havia parlat primer amb el nostre pare i aquest ens va fer cridar. Quan vam entrar a la sala on eren, vam trobar-nos amb aquell desconegut que, amb posat seriós i una còpia de la nostra foto a la mà, ens preguntava com l'havíem fet. En un primer moment, potser espantats per aquella situació, no vam gosar obrir boca fins que el nostre pare, donant un fort cop sobre la taula, ens va exigir que diguéssim la veritat d'una vegada. El meu germà, amb un fil de veu, va fer-ho. "La veritat és allà fora", va dir gairebé plorant. Amb això n'hi va haver prou, el senyor ufòleg va quedar satisfet, va demanar permís al meu pare per estudiar i publicar la fotografia a canvi d'una generosa compensació econòmica i no el vam tornar a veure més.

- Impressionant!. Així que el seu germà, amb només 11 anys, va ser el primer en dir aquesta famosa frase de "La veritat és allà fora" per referir-se a que vostès havien vist i fotografiat un ovni real vingut, segurament, de fora del nostre sistema solar?. La veritat és allà fora, més enllà dels confins inexplorats de l'espai sideral?

- Bé, si vol que li sigui sincer quan el meu germà va dir que la veritat era fora no parlava d'anar tan lluny. Ell es referia a fora de casa. Més concretament parlava del jardí de darrere on, penjat dalt d'un arbre, encara hi havia el barret de l'avi que és el que jo havia fotografiat mentre ell el llençava. Però s'ha de reconèixer que, segons com t'ho miris, si que sembla un ovni, oi?.



17 comentaris:

XeXu ha dit...

La història en general és genial, i està molt ben escrita, començant per la primera frase, un tema que només es cita de passada, hahaha.

Ja es veia a venir que aquells dos marrecs n'havien fet alguna i que aquella foto tan famosa al final no seria el que sembla. Molt bona pensada, i un relat molt ben trenat i argumentat!

Ada ha dit...

jajajajaaj que bo, una mostra com de vegades ens ho creguem tot!

Assumpta ha dit...

Otres!! Què bo!!!... És més, diria... QUÈ BO!! :-DD

Molt ben escrit!! El llenguatge periodístic et trasllada immediatament a un programa de televisió o ràdio... ja t'hi veus :-))

Ara bé, he de reconèixer que, tant parlar de trucatge o no, ben aviat he sospitat que al final seria una foto autèntica però que el que es veuria seria quelcom més normal (jo creia que alguna joguina=

Però, el que m'ha semblat genial -i veig que coincideixo amb en XeXu- és el principi del relat. Brutal!! De matrícula (i quina por!!... Tan esquivar microones i ultrasons em sembla que et prova per escriure històries boníssimes!) Vull saber què passa amb els selenites caníbals que potser encara viuen a la cara oculta de la lluna!!

joan gasull ha dit...

Per trere's el barret.......i mai millor dit, encara que aquests analistes segur que varn rebre algun sobre per no veure qpde que estava fet l'objecte i treur'n rendiment.

Carme ha dit...

Tants anys, tots equivocats per no preguntar... :) Molt bo, Mc!

I el muntatge fotogràfic també, t'ha quedat superxulo l'avi amb el barret.

Consol ha dit...

Tants caps, tants barrets! Sembla mentida però aquesta història és versemblant, a vegades petits errors porten grans confusions.

rits ha dit...

hehehe. molt ben trobat. Això ens passa per no escoltar millor els marrecs.

Bruixeta ha dit...

M’imagino la cara del pobre ufòleg si pogués veure la veritat de com va anar tot plegat. Un relat genial Mc, amb un llenguatge molt encertat. Felicitats!

Elfreelang ha dit...

Impressionant! i tot per dos marrecs i el barret de l'avi! molt molt bon relat!

Assumpta ha dit...

Des d'aquí inicio una petició perquè en MAC faci un relat sobre els

Selenites caníbals que potser encara viuen a la cara oculta de la lluna

Només de pensar el que en podria sortir, ja ho gaudeixo :-DDD

Rafel ha dit...

L'avi també ben calladet no fos que es quedin sense recompensa. :)

sa lluna ha dit...

Els nois no van mentir, "la realitat era allà fora", només havien d'anar a per ella, jejjej

Boníssim, Mac!
Aferradetes :)

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Sempre he pensat que en aquests temes (i en alguns d'altres) és molt d'aplicació una frase que vaig llegir a 1Q84 de Murakami i que em va agradar prou per deixar-la escrita a la part final del meu blog: "La majoria de la gent no creu el que és real, sinó allò que li agradaria que fos real.". I això és justament el que he volgut reflectir al meu relat, m'alegro que us hagi agradat.

ASSUMPTA, a mi també m'agradaria saber-ne més d'aquests "selenites caníbals", però quan vaig engegar la tele el programa ja estava començat, ja s'havia acabat el reportatge i només vaig poder veure l'entrevista al Sr. Jones. ;-DDD

Assumpta ha dit...

Ostres... i a "TV3 a la carta"? :-DDDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Doncs mira, no hi havia pensat. Ho miraré a veure si hi és... però ja et dic ara que, que el trobi o no, depèn molt de la imatge dels RC del mes que ve. ;-))

montse ha dit...

M'ha agradat molt, aquest relat atrapa fins al final. Felicitats.

McAbeu ha dit...

Gràcies, MONTSE.

Publica un comentari a l'entrada