BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 7 de febrer de 2014

Refranyer Jeroglífic 052


QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies.
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

8 comentaris:

pons007 ha dit...

Qui roba un ou, roba un bou!

pons007 ha dit...

i ja en son dos! Dos refrany seguits que conec i que soc el primer a trobar! Per què mira que eren clars i fàcils, que sinó xD

jomateixa ha dit...

Caram! aquest no l'havia sentit mai.

Lluna ha dit...

Pons, estás que te sales!!! :)

Bon dia a tothom!!
Bon dia Mc!!

Carme ha dit...

Coi de pons, un que em sabia a la primera sense haver-lo de buscar...

Assumpta ha dit...

Home, doncs jo no estic massa d'acord amb aquest refrany :-P

Jo mateixa, per pes, mida, coneixement del producte i on es pot trobar, podria robar un ou, fins i tot una dotzena si m'ho planegés amb calma. Ara bé, us asseguro que em veig absolutament incapaç de robar un bou. Paraula d'honor :-DDD

McAbeu ha dit...

No et treguis mèrits, PONS, que fins ara portes un 100% d'encerts en els Refranyers Jeroglífics de 2014. Tot un record!. Felicitats!! :-))

PS: ASSUMPTA, potser no tant com el bou (això ho admeto) però, pel que sé de tu, jo diria que la dotzena d'ous o fins i tot un de sol, també et costaria de robar. ;-)

Assumpta ha dit...

Hehehe home, en principi no robaria res, no seria capaç ;-)

Ara m'has recordat quan era petita (bé, no molt petita, potser uns onze anys) prop de l'escola hi havia un "colmado" que tenien gelats i la nevera amb els gelats la tenien fora, al carrer, al costat de la porta. Un dia, al sortir de classe, unes companyes van dir que seria facilíssim passar ràpid, aixecar la tapa, ficar la mà, treure un "polo" i marxar com si res. Si no recordo malament, com a mínim alguna d'elles ho va fer, però jo no vaig voler :-) No m'agradava això de fer una malifeta pel simple fet de fer-la (i més quan, si hagués volgut, podia pagar perfectament el "polo") ;-)

Ara bé, tot es tenir gana... :-DDD

Publica un comentari a l'entrada