El Blog EL RACÓ DE SA LLUNA ens convida a participar en el JOC DE LES AFERRADETES.
Es tracta de fer un escrit (relat, poema, haiku, acudit...) basat en unes imatges animades que ha posat al seu blog on podem veure una tendra parelleta que s'abraça en tres situacions diferents.
Aquí teniu les tres imatges i a continuació el sonet que m'han inspirat (ja feia massa temps que no en feia cap, de sonet ;-DD):
Es tracta de fer un escrit (relat, poema, haiku, acudit...) basat en unes imatges animades que ha posat al seu blog on podem veure una tendra parelleta que s'abraça en tres situacions diferents.
Aquí teniu les tres imatges i a continuació el sonet que m'han inspirat (ja feia massa temps que no en feia cap, de sonet ;-DD):
ABRAÇADES AFERRADES
N'hi ha que les fem només per compromís,
per quedar bé o per sortir del pas.
Però aquestes tenen un valor escàs
i generalment en fem cas omís.
Perquè no provoquin cap desencís
no les podem fer arrufant el nas
o passant l'emoció per un sedàs,
ens hi hem d'implicar fins el punt precís.
I si complim aquesta condició
tant farà si és un amic o una amant,
la persona a qui ens haurem abraçat.
Perquè al compartir la seva il·lusió,
el seu dolor o allò que està pensant,
és el seu cor el que haurem aferrat.
N'hi ha que les fem només per compromís,
per quedar bé o per sortir del pas.
Però aquestes tenen un valor escàs
i generalment en fem cas omís.
Perquè no provoquin cap desencís
no les podem fer arrufant el nas
o passant l'emoció per un sedàs,
ens hi hem d'implicar fins el punt precís.
I si complim aquesta condició
tant farà si és un amic o una amant,
la persona a qui ens haurem abraçat.
Perquè al compartir la seva il·lusió,
el seu dolor o allò que està pensant,
és el seu cor el que haurem aferrat.
I com que no es pot negar que aquest sonet m'ha quedat un pèl massa ensucrat, permeteu-me que us serveixi un "sorbet" per ajudar a desembafar. :-))
Pel mateix preu, aquí teniu un diàleg inspirat per l'escena que podrien formar les tres imatges posades una darrere l'altra:
- Quina sorpresa!!. Dóna'm una abraçada, Carles. No sabia que havies tornat a la ciutat!
- Sí, acabo d'arribar. Allà al poble m'hi ofegava, així que cap a la capital falta gent. Justament ara estic buscant una pensió per instal·lar-me aquests primers dies.
- Doncs, si et puc ajudar en alguna cosa ja m'ho diràs.
- Deixa'm que t'abraci. Gemma. Ets una gran amiga, no saps com t'agraeixo que m'ofereixis casa teva.
- Bé, és que jo...
- Ja saps que sempre m'han fet molta mania les habitacions dels hotels. Ets molt generosa. Quina sort que tinc de conèixer-te.
- Sí. Però...
- Llàstima que no pugui acceptar el teu oferiment. És que ara tinc xicota i, és clar, a ella no li faria gràcia que jo vingués a casa teva.
- Ostres que bé, Carles. Abraça'm ben fort. No saps quin pes m'has tret de sobre.
- Què vols dir?
- No, res. Que estic molt contenta que hagis refet la teva vida. Ja ens veurem. Records a la teva xicota. Et truco!!
- Espera no marxis... Però si no encara no t'he donat el meu nou número del mòbil...
Pel mateix preu, aquí teniu un diàleg inspirat per l'escena que podrien formar les tres imatges posades una darrere l'altra:
- Quina sorpresa!!. Dóna'm una abraçada, Carles. No sabia que havies tornat a la ciutat!
- Sí, acabo d'arribar. Allà al poble m'hi ofegava, així que cap a la capital falta gent. Justament ara estic buscant una pensió per instal·lar-me aquests primers dies.
- Doncs, si et puc ajudar en alguna cosa ja m'ho diràs.
- Deixa'm que t'abraci. Gemma. Ets una gran amiga, no saps com t'agraeixo que m'ofereixis casa teva.
- Bé, és que jo...
- Ja saps que sempre m'han fet molta mania les habitacions dels hotels. Ets molt generosa. Quina sort que tinc de conèixer-te.
- Sí. Però...
- Llàstima que no pugui acceptar el teu oferiment. És que ara tinc xicota i, és clar, a ella no li faria gràcia que jo vingués a casa teva.
- Ostres que bé, Carles. Abraça'm ben fort. No saps quin pes m'has tret de sobre.
- Què vols dir?
- No, res. Que estic molt contenta que hagis refet la teva vida. Ja ens veurem. Records a la teva xicota. Et truco!!
- Espera no marxis... Però si no encara no t'he donat el meu nou número del mòbil...
13 comentaris:
Molta abraçada, però la noia fuig cames ajudeu-me. I el sonet està molt bé home, tot un tractat de com s'han de fer les abraçades, i també de com no s'han de fer.
El sonet ensucrat, i el text t'has "desquitat" jijiji
Molt bons tots dos!!!
la poesia dolça i la prosa una mica enverinada! boníssima aportació!!!
Oooooooooh!! :-)) M'han agradat molt... El poema (simpatiquíssim... jo no el trobo massa ensucrat) i el relat, amb el "sustu" inclòs :-DDD
Ho he vist aquest matí, però estava tan histèrica amb el tema dels mails perduts que he preferit deixar-ho per ara, i he fet bé ;-)))
El sucre va molt bé de tant en tant. Un sonet ben maco.
I el sorbet ben divertit!! De vegades costa segons quines abraçades x com es puguin interpretar. Ais, i no hauria de ser així!
Sonet intens, però diàlegs molt reals. Per sort, la realitat és així.
Aferradeta :=)
PS. Ara, durant les vacances, posaré el teu regal al bloc. I és que tanta literatura me mata ;D
Moltes gràcies a tots, em fa content que us hagi agradat el resultat d'aquest joc literari doble. Espero que quan SA LLUNA passi per aquí, també li faci gràcia. :-))
Sí que està bé la doble versió!!!
M'ha agradat el teu petit tractat sobre les abraçadetes... el vindrem a consultar sempre que calgui l'altre, doncs, està molt bé també, real com la vida mateixa... ens interpretem sovint així: a pams...
Una mica de dolçor sempre va bé.
CARME i MONTSE: Gràcies també!! :-))
No puc triar, m'agrada TOT! Gràcies Mac!!
I ara no sé com dir-te que vaig passar per damunt el teu comentari sense veure'l. Disculpa'm!!
Com a principiant en aquests "affaires" alguna n'havia de passar. :(
Aferradetes i gràcies novament!!
SA LLUNA: No hi ha res a disculpar, no hi pateixis gens. Estic content que t'hagi agradat la meva participació i d'haver pogut contribuir a l'èxit de la teva iniciativa. Està molt bé veure la Catosfera plena d'aferradetes!! :-))
:) Bessets, guapo!
Publica un comentari a l'entrada