Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Déjeuner sur l'herbe (Dinar a l'herba) - [secció central]" (Claude Monet - 1866).
EL QUADRE DE MONET
Els que no m'estimen gaire diuen que sóc un drapaire, els que m'estimen més els repliquen que sóc un antiquari i si m'ho pregunteu a mi, us diré que em dedico a buscar tresors. La meva feina consisteix en viatjar als racons més perduts del nostre país i demanar que em deixin remenar a les golfes de les cases més velles que hi trobo. Us en faríeu creus del que es pot arribar a descobrir a una golfa d'una antiga casa pairal.
És clar que no sempre hi apareixen tresors entremig de les andròmines que fa anys que van arreplegant pols en l'oblit més absolut però, de tant en tant, sona la flauta i la deessa fortuna em somriu. Com avui, per exemple, que he trobat aquest magnífic quadre.
No hi ha dubte que és d'estil impressionista i, si molt no m'equivoco, diria que és un Monet. Si ho fos, em faré d'or. Un quadre de Claude Monet pot arribar a valer milions d'euros i aquesta gent el té aquí, perdut a les golfes: Quanta ignorància!. Ara és qüestió de que me'l venguin, a veure si puc fer els tractes amb la vella que m'ha obert la porta que segur que serà més fàcil d'enredar. Vull dir de convèncer, ja m'enteneu. Agafo el quadre i baixo a buscar-la.
- Senyora Angelina, ja he acabat!
- Ah, molt bé, noi. I què, com ha anat?. Has trobat alguna cosa que valgui uns quants cèntims?. Amb la pensió que tinc, qualsevol ajuda és benvinguda.
- No gaire cosa, senyora. Només m'ha fet gràcia aquest quadre. Que li sembla si li dono 500 € per ell?
- Home, 500 € són molts diners però t'hauré de dir que no... com que és de monet.
- Claude Monet?
- Com?. Ah, sí, en Claudi!. Sí, sí, el va pintar ell. És clar!
[No ho entenc. Saben qui és l'autor i tenen aquesta joia a les golfes?. Calla, que potser només ho sap aquesta vella i com que ja repapieja... He d'actuar ràpid o tot se n'anirà en orris.]
- Miri, senyora Angelina, en aquest cas li ofereixo 100.000 € però m'ha de dir que sí ara mateix.
- 100.000 €?. I tant que et dic que sí, estaria boja si et digues que no!
- Sí senyora, i tant que és boj.., que estaria boja, vull dir. Miri, m'ha de signar aquest contracte amb el benentès que així formalitzem la compravenda per mutu acord, sense possibilitat de fer-nos enrere.
- Com vols que em faci enrere, amb el contenta que estic. Té, ja ho tens firmat. I ara anem a dir-li a en Claudi, que segur que també se n'alegrarà molt de que un quadre seu valgui tants diners.
- Seu? No m'ha dit que era de Monet?
- Sí, de monet, d'en Claudi. En Claudi és mon nét, el meu nét com diríeu a ciutat. És el primer que t'he dit, no?.
És clar que no sempre hi apareixen tresors entremig de les andròmines que fa anys que van arreplegant pols en l'oblit més absolut però, de tant en tant, sona la flauta i la deessa fortuna em somriu. Com avui, per exemple, que he trobat aquest magnífic quadre.
No hi ha dubte que és d'estil impressionista i, si molt no m'equivoco, diria que és un Monet. Si ho fos, em faré d'or. Un quadre de Claude Monet pot arribar a valer milions d'euros i aquesta gent el té aquí, perdut a les golfes: Quanta ignorància!. Ara és qüestió de que me'l venguin, a veure si puc fer els tractes amb la vella que m'ha obert la porta que segur que serà més fàcil d'enredar. Vull dir de convèncer, ja m'enteneu. Agafo el quadre i baixo a buscar-la.
- Senyora Angelina, ja he acabat!
- Ah, molt bé, noi. I què, com ha anat?. Has trobat alguna cosa que valgui uns quants cèntims?. Amb la pensió que tinc, qualsevol ajuda és benvinguda.
- No gaire cosa, senyora. Només m'ha fet gràcia aquest quadre. Que li sembla si li dono 500 € per ell?
- Home, 500 € són molts diners però t'hauré de dir que no... com que és de monet.
- Claude Monet?
- Com?. Ah, sí, en Claudi!. Sí, sí, el va pintar ell. És clar!
[No ho entenc. Saben qui és l'autor i tenen aquesta joia a les golfes?. Calla, que potser només ho sap aquesta vella i com que ja repapieja... He d'actuar ràpid o tot se n'anirà en orris.]
- Miri, senyora Angelina, en aquest cas li ofereixo 100.000 € però m'ha de dir que sí ara mateix.
- 100.000 €?. I tant que et dic que sí, estaria boja si et digues que no!
- Sí senyora, i tant que és boj.., que estaria boja, vull dir. Miri, m'ha de signar aquest contracte amb el benentès que així formalitzem la compravenda per mutu acord, sense possibilitat de fer-nos enrere.
- Com vols que em faci enrere, amb el contenta que estic. Té, ja ho tens firmat. I ara anem a dir-li a en Claudi, que segur que també se n'alegrarà molt de que un quadre seu valgui tants diners.
- Seu? No m'ha dit que era de Monet?
- Sí, de monet, d'en Claudi. En Claudi és mon nét, el meu nét com diríeu a ciutat. És el primer que t'he dit, no?.
16 comentaris:
Cal conéixer les variants lingüístiques. Sorprenent final. Molt bo!
Caram, senyora Angelina! En Claudi és un autèntic artista!!! :-DDD
Ja veurà que content que estarà, ja veurà sonet!! (ui, SONET, hehehe els que fa en MAC!! quin embolic!!)
Molt bo, MAC!!! :-)))
JPMERCH: Gràcies. És molt important conèixer i conservar les variants lingüístiques, tens tota la raó.
ASSUMPTA: Quan a la senyora Angelina li van preguntar si "sonet" feia sonets, va contestar: No, "monet" fa quadres. :-DD
Què bo què bo !!!!! quin gir inesperat! m'ha flipat el joc de món nèt i monet....apa per estafador!
he, he, he... hi ha ignorants de moltes menes, eh?
És boníssim... :-) M'ha encantat!
ui he canviat mon ( el meu) per món ....molt bo Assumpta això del son net sonet!
Coi, tots us en sortiu de fer un relat del quadre, i a mi, que no em diu res...
Molt reeixit!!!!!!
Molt bo! ja li està bé a l'espavilat!! ai, el llenguatge i els seus girs!!
Un relat ric de llenguatge i girs ben trobats.
Genial! Del milloret que he llegit sobre el quadre de món net.
Mmm... està molt ben trobat, un bon joc de paraules... però el quadre seguia sent de Monet, no? A la pobra senyora Angelina li prenen el pèl igualment. O el seu nét era un gran pintor sense reconeixement...
L´estafador, estafat. Podria ser ben bé el títol del quadre. ;)
Molt bon relat, Mac!
Bona tarda.
ja ja ja ja el veig menjant-se el contracte amb patates....
ELFREELANG: Gràcies. Sí que s'ho mereix el drapaire aquest. :-DD
CARME: Sí i generalment el més ignorant és el que es pensa que ho sap tot. Gràcies!
ZEL: Segur que més aviat o més tard, en trauràs molta teca d'aquest dinar a l'herba. :-))
ANNA: Exacte, no s'ha de ser tan espavilat i s'ha d'escoltar més bé el que et diuen. :-DD
MONTSE: Gràcies!!
SÍCORIS: Doncs moltes gràcies. M'alegro que t'hagi agradat.
XEXU: Sembla que en aquest cas l'enganyat va ser l'antiquari que no va saber distingir un original de Monet d'aquesta còpia feta pel nét, que no pinta malament es veu, de la Sra. Angelina. Es veu que el buscador de tresors no sabia que el quadre original és al museu Orsay (París) i que està dividit en tres parts: l'esquerra, la central (aquesta que el nét ha copiat) i la dreta que s'ha perdut i on, segons he llegit, hi sortien uns faunes.
SA LLUNA: Podria ser-ho, si senyora. :-))
JOAN: I sense sal! :-D
hehehe, molt ben trobat!!! un estafador estafat!
RITS: Sí, l'antiquari anava de llest i n'ha sortit ben escaldat. :-DD
Publica un comentari a l'entrada